dijous, 30 de setembre del 2010

A qui interessa realment construir el Quart Cinturó?

Aquesta és la pregunta que es desprèn després d’analitzar en profunditat les més de 2800 pàgines de l’estudi informatiu del projecte, que podeu trobar al web http://ccqc.pangea.org/cinturo.htm.

Als radicals que porten prop de 20 anys volent tirar endavant aquesta infraestructura, titllant a la campanya contra el Quart Cinturó de cultura del NO, els ha sortit el tret per la culata. Després de fer-se públic l’estudi informatiu (EI),  han de justificar la seva cultura del si a tot, doncs l'estudi de mobilitat indica clarament que aquesta obra no és justificable. S'han fet 45.000 enquestes a peu de carretera, el 90% en els peatges de la Roca i Martorell, i els resultats indiquen que només un 6% de vehicles utilitzen aquesta via per travessar l'àrea metropolitana (Girona-Tarragona i viceversa). Per tant, malgrat les mancances de l'estudi de mobilitat que es centra bàsicament en l'AP7, es pot deduir fàcilment que no cal una despesa pública faraònica, com la que representa el Quart Cinturó, per donar solucions de mobilitat al Vallès. Hi ha diverses actuacions alternatives, més barates i amb menys impacte ambiental, que donarien probablement resultats de descongestió millors. Aquestes alternatives fa anys que estan sobre la taula i es poden també consultar al mateix web.

Pensant localment, és evident que els castellarencs enlloc de travessar Sabadell l'hauríem de poder circumval•lar  per poder accedir als principals eixos viaris, per incrementar la comoditat i la competitivitat de particulars i empreses. Però pensem que per aconseguir-ho no cal una via de sis carrils com la projectada, amb nusos d’accés saltant per sobre el Torrent de Colobrers, ni obrir una rasa de més de 20 metres de profunditat just a tocar de Togores. Amb actuacions més econòmiques, lògiques i amb menys impacte, guanyaríem el mateix en mobilitat. Aquestes propostes alternatives aporten solucions imaginatives i realistes a la mobilitat vallesana. Els radicals del si a tot, fins ara no les han volgut contrastar seriosament malgrat les dades aportades per l'EI, i han apostat cegament per una política cara i poc sostenible. Cal destacar a més que l'EI no compleix ni amb les normatives ambientals actualment en vigor,  ni amb el Pla Territorial, i no té en consideració la normativa del procediment administratiu per fer l'Estudi d'Impacte Ambiental. Les deficiències són tan importants que El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha presentat al•legacions per tots aquests aspectes.

Quan malgrat l'exposat, no es rebaten les propostes alternatives amb raonaments i dades objectives, i segueixen ferms en tirar endavant un projecte que fins i tot es salta la legalitat, és lícit preguntar-se: Quin interès real hi ha darrera la construcció del Quart Cinturó? Quins interessos hi ha darrera de les grans empreses d’obra pública? Quina relació hi ha entre aquestes empreses i el finançament dels partits polítics?  Evidentment això només són cabòries. Cabòries, però, que legítimament seguirem tenint molts mentre els de la cultura del si a tot i a qualsevol preu no defensin les seves propostes amb dades i raonaments, dades realistes, assenyades, contrastades, i a més que donin resposta a un model de progrés adequat per a un país europeu del segle XXI. Ah!,  i complint tots els requeriments que marca la legislació mediambiental.

Per aquestes raons et convidem aquest diumenge 3 d’octubre, a dos quarts de dotze, a l’estació de Renfe Centre de Sabadell per defensar un model de mobilitat assenyat, modern i de progrés, enfront d’un de radicalment insostenible i caducat, que ens hipoteca com a país modern i de futur. No al quart cinturó! Si tu ho vols, encara hi som a temps!

dimarts, 28 de setembre del 2010

L’Altraveu per Castellar dóna suport a la Vaga General i fa una crida per la participació en les mobilitzacions

L’Altraveu per Castellar dóna suport a la Vaga General i vol expressar la seva solidaritat amb tots els treballadors i treballadores afectats per la crisi actual, fruit d’un model basat en l'absorció de la producció mitjançant l'endeutament de les classes populars.
La reforma laboral recentment aprovada pel parlament espanyol i liderada pel PSOE suposa una agressió als drets socials i laborals dels treballadors i treballadores (rebaixa a la pràctica del cost de l'acomiadament que, a més, és finançarà en part amb diners públics, restricció del dret a la tutela judicial efectiva, restricció del dret a la negociació col•lectiva permetent a l'empresariat l'incompliment dels acords).
En el context actual de precarietat laboral i de crisi econòmica que afecta moltes famílies, l’Altraveu per Castellar és partidària de reforçar les polítiques socials i no pas de retallar drets laborals. Ens oposem a la deriva dels serveis públics pels efectes de les creixents privatitzacions i externalitzacions, i reclamem a les diferents administracions que dediquin més recursos econòmics a l’educació, la sanitat i la despesa social.
L’Altraveu per Castellar participarà en les mobilitzacions convocades per les organitzacions sindicals el proper dimecres a 2/4 de 12 a l’Eix Macià i fa una crida a la ciutadania a fer valer aquest instrument de denuncia per mostrar el seu rebuig a la reforma laboral i per defensar els drets laborals i socials.

dissabte, 25 de setembre del 2010

La Campanya Contra el Quart Cinturó a Castellar

El divendres 24 de setembre, la sala petita de l'Auditori Miquel Pont, va acollir l'acte informatiu de la Campanya Contra el Quart Cinturó del que actualment l'Estudi Informatiu (EI), fet pel Ministerio de Fomento, està a informació pública fins el 9 d'octubre de 2010.
Jordi Recordà, president de Castellar Sostenible va presentar l'acte i va argumentar la oposició a la construcció d'aquesta carretera proposant un canvi en el model de mobilitat on el vehicle privat no sigui el prioritari. Va esmentar a més que l'EI de Fomento, que ha trigat 8 anys a veure la llum, no compleix amb les normatives ambientals actualment en vigor aprovades des de l'any 2005. També s'obvia la llei de la protecció del paisatge, el Pla Territorial, aspectes de contaminació atmosfèrica i de contaminació acústica. Per últim, no té en consideració la normativa del procediment administratiu per fer l'Estudi d'Impacte Ambiental. Les deficiències són tan importants que el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha presentat al·legacions per tots aquests aspectes. Jordi Recordà preguntava si han de ser les ONG qui exerceixin el control del que fa l'administració per que hi ha molta normativa per protegir el medi ambient, però la mateixa administració que l'aprova no la compleix.
Seguidament es va projectar "UN PAIS DEMPEUS", un documental que proposa un debat social al voltant de la nova cultura democràtica. Una forma de fer política que, partint dels valors, potencii la participació ciutadana i del teixit social en la definició de les polítiques territorials i d'obres públiques a Catalunya. En l'acte van ser presents els directors i productors del documental; Mariela Acija, Jordi Oriola i en Juanjo Moreno que van explicar l'origen del projecte.

En el debat sobre el Quart Cinturó, guiat per Maties Serracant, es va exposar el projecte que actualment hi ha sobre la taula i els motius pels que la Campanya Contra el Quart Cinturó s'hi continua oposant. En el cas de Castellar va fer esment a l'afectació que suposa per l'entorn de la zona de Togores, que quedarà arrasada. Del projecte, va comentar que de l'estudi de mobilitat (deficient doncs de les 45.000 enquestes més del 90% s'han fet en 2 punts, els peatges de la Roca i Martorell) indica que només un 6% de vehicles utilitzarien aquesta via per travessar l'àrea metropolitana. Per tant la major part de la mobilitat que podria acollir aquesta via seria metropolitana, el que no justifica un projecte que probablement costarà més de mil milions d'euros. Sembla més assenyada l'alternativa de potenciació conjunta del transport públic amb l'adequació i condicionament de vies actualment existents que podrien absorbir part del trànsit de l'AP7 descongestionant-la.
Finalment es va informar que la CCQC estan recollint signatures i que el proper dia 3 d'octubre es farà una manifestació a Sabadell per expressar el desacord amb aquest projecte.

Tota la informació relativa a la Campanya Contra el Quart Cinturó la podeu veure a: http://ccqc.pangea.org/cinturo.htm


Un país dempeus. Per una nova cultura democràtica

divendres, 24 de setembre del 2010

És El Mirador per a tothom?


Fa tres anys i mig va esclatar un debat polític i ciutadà sobre les dimensions de l’edifici pantalla i sobre el que representava un edifici amb aquesta estètica enmig del poble. Moltes de les crítiques al projecte, i a la relació econòmica amb el polígon especulatiu de Can Bages, van venir del PSC aleshores a l’oposició. Ara, un cop instal•lats en el govern, decideixen que l'edifici albergui l'anomenat centre de coneixement El Mirador. Les qüestions que ara hi ha sobre la taula posen en evidència que els problemes de fons d'aquest equipament venen de la decisió inicial de construir-lo i d'establir més tard els seus usos. Amb les decisions preses sobre els usos d'aquest equipament estem perdent l’oportunitat d'utilitzar aquest equipament heretat per generar centralitat.

Què ofereix el Mirador al poble? Sense menystenir l’equipament tecnològic de les sales, subvencionat pel Plan Avanza del Ministeri, val a dir que les tres sales equipades són difícilment utilitzables per a una altra cosa. Qui visiti el Mirador, quan estigui obert al públic, comprendrà que al criteri amb què s'ha engegat l'equipament li manca voluntat per ser obert i per cobrir les necessitats del poble, i sobretot per ser catalitzador d'activitats populars. Per contra, es perpetua un centre que mira cap endins, restringint l'ús d’aquest a activitats de caràcter molt específic. On és la sinergia que podria haver-hi entre les activitats dels uns i els altres gestionades per l’empresa concessionària de l’equipament? L’Altraveu va defensar de bon començament que aquest espai fos un autèntic centre cívic, opció que hagués permès d’aglutinar diverses activitats culturals (no només d’ofimàtica), erigint l'equipament en un autèntic centre neuràlgic de vida al poble. Però no ha estat així.

A banda d’aquest fet, moltes són les mancances tècniques del centre. A tall d’exemple, no existeix una bona insonorització i això fa que no es puguin utilitzar la sala d’actes i la sala petita de l’auditori Municipal Miquel Pont a l’hora. Quan plou l’aigua s’escola entre la unió del nou edifici i l’antic, i el gran espai que guanyàvem per cedir s’ha demostrat ineficaç ja que entitats com la Coral Sant Esteve han estat emplaçades a assajar al vestíbul de la sala de petit format, en unes condicions inadequades, i no pas a El Mirador.

Per altra banda, l'intent de donar notorietat a l’edifici ha fet que els responsables polítics canviïn els noms de les sales de l’auditori sense que ningú no en tingui constància i que a més com a cim del despropòsit canviïn també el nom d’una part de la plaça Major que passa a ser la plaça del Mirador.

És, doncs, aquest un equipament de tots o només d’uns quants?

*En el web de l'Ajuntament podem llegir:
"Aquest nou espai d’accés i relació de la ciutadania amb l’administració és accessible des de la zona que recentment s’ha batejat com a plaça del Mirador." - qui l'ha batejat? -

dilluns, 20 de setembre del 2010

Acte informatiu

Campanya Contra el Quart Cinturó amb la convocatòria d'un acte informatiu el proper divendres 24 de setembre a les 20 h a la Sala Petita de l’auditori Miquel Pont (c. de Colom s/n).

A l'acte es projectarà el documental "Un país dempeus", de Mariela Acjia i Jordi Oriola.

L'acte està organitzat per Castellar Sostenible i hi col·laboren els grups polítics de L’Altraveu per Castellar, ERC i ICV.

dimarts, 14 de setembre del 2010

Pedaç en el transport públic de Castellar

L’Altraveu va alertar a principis d’agost del greu problema de seguretat que hi havia de cara als treballadors dels nostres polígons. Aquests corrien un gran risc quan travessaven la carretera B-124 per accedir a les parades de l’autobús de la carretera.

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Castellar del Vallès, per resoldre aquest problema han decidit traslladar dins del polígon industrial de la Bruguera, les parades que hi havia a la carretera. Una és al costat de l’aparcament de camions i l’altra a prop de la Sony i la Fàbrica del Vidre (carrer del Garraf).

Sorprèn la decisió, ja que la línia C1 complica el seu trajecte i a hora punta tindrà retards en el gir d’entrada a la carretera B-124 al carrer del Garraf. A més, aquesta actuació menysté clarament el Polígon de Can Carner perquè difícilment els seus treballadors i treballadores utilitzaran aquesta línia per anar a treballar. I si ho fan hauran de travessar imprudentment la B-124 o hauran de caminar un km i mig d’anada i tornada per travessar pel pas de Castellar Residencial.

Aquesta decisió presa pel departament va acompanyada del següent text: “Es recorda als usuaris i usuàries del servei que està prohibit travessar la B-124 per llocs que no estiguin expressament habilitats als efectes per part de l’autoritat competent.” Queda clar que l’administració es renta les mans i que si algú pateix un accident no en tindrà cap responsabilitat.

Costa d’entendre que en un lloc on els vianants han de creuar la carretera per anar a treballar no sigui possible posar-hi un pas de vianants amb semàfor, la qual cosa resoldria el problema d’una manera satisfactòria.

Novament som davant de solucions que afavoreixen el transport privat i que fan menys eficient el transport públic. Amb aquesta decisió fem una pobra contribució a la seguretat i també a l’estalvi energètic que preconitza l’administració amb molta propaganda, però que no cristal•litza en decisions assenyades.

dimarts, 7 de setembre del 2010

Models de comunicació

Castellar no ha estat un poble modèlic pel que fa a publicacions dotades de pluralitat engegades des de l’administració local. Si bé la manca d’objectivitat en el tractament de notícies sempre ha estat vist com quelcom normal cal seguir exigint imparcialitat en els mitjans que paguem entre tots. Ara per ara l’ajuntament de Castellar finança el cost de la Ràdio municipal i el de l’Actual, que és el projecte que s’engegà fa dos anys amb el govern socialista, després del traspàs del Casa de la Vila.
El nou setmanari es presentava com un mitjà amb el qual es reduïen costos respecte al que s’havia estat invertint en els temps de CiU i ERC. L’estalvi ha anat explicant-se al llarg del mandat socialista a base de comparar dades respecte altres anys. Ara bé, les dades no són del tot positives. L’Actual va començar-se a publicar el febrer del 2008. A final d’any la recaptació en publicitat era d’uns 28.000 euros, xifra molt inferior al conveni que l’ajuntament havia signat amb Diguescom fixada en 66.000 euros/any. L’any 2009 es preveien 38.000 euros, expectants d’una xifra que podria augmentar fins a 72.000 euros. Quin era el fonament per fer aquest supòsit?Finalment, Diguescom no ha complert amb el que subscrivia el seu contracte i deixa de ser l’empresa gestionadora de la publicitat del setmanari. Això, a banda d’evidenciar la mala gestió per part de l’empresa indica que el projecte en si no és rendible tal i com està plantejat. El setmanari s’ha projectat per sobre de les possibilitats. Des de L’Altraveu ja vam posar sobre la taula l’opció de fer-lo pagar simbòlicament, una manera alhora de prendre el pols del lector envers la publicació i d’alleugerir el pes que suposa la publicació per al consistori.
Hauríem de pensar quins són els termes per a la futura concessió de la publicitat de l’empresa. Cal també un debat més profund. És l’Actual veritablement un negoci tan rodó?


dissabte, 4 de setembre del 2010

Publicitat perillosa

Qui es cuida d'això?
Aquestes cabines estan amb desperfectes des de principis d'estiu. No hi ha hagut cap moment per arreglar-ho? s'ha de deixar així gaire temps?. Aquesta imatge del municipi no és la que surt a la publicitat, però també existeix. No és seriós deixar accions d'actes vandàlics durant dos mesos sense arreglar. Ni responsable.