T'ho fas amb L'Altraveu?

Ja falta menys d'un any i mig per les properes eleccions municipals. Des de L'Altraveu, creiem que ara és un bon moment per fer balanç d'aquests 7 anys de vida del nostre projecte, i plantejar-nos el futur de la nostre agrupació i de Castellar.

Durant aquests anys al consistori, el projecte de L'Altraveu ha crescut més a fora que a dins de la institució, i és per aquest motiu que volem obrir un debat, amb totes aquelles persones que participeu en el projecte, l'heu fet créixer i creieu que és necessari per aconseguir un poble millor. És per aquest motiu que convoquem un acte públic i obert a qui vulgui participar, el proper dissabte 5 d'abril a les 11:00h, on conjuntament farem una valoració de la feina feta, i debatrem sobre quin ha de ser el futur de L'Altraveu.

I per ajudar-nos en el debat, i per obtenir una visió des d'altres experiències similars, hem convidat a participar al Quim Arrufat, diputat de la CUP – AE al Parlament, i ex-regidor de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, que ens explicarà l'experiència de la CUP dins d'una institució com el Parlament de Catalunya, la seva articulació i vinculació amb els moviments socials, i el seu punt de vista sobre la necessitat i el paper que juguen els partits alternatius dins de les institucions. En definitiva, una bona oportunitat per conèixer de primera mà una experiència que sens dubte trobarà molts paral∙lelismes amb la realitat de L'Altraveu a Castellar.

La gent de L'Altraveu esperem una màxima assistència a aquest acte, per tal de seguir fent créixer el projecte, que es planteja més necessari que mai en l'actual context d'estafa econòmica que està patint la població, que no està obtenint cap mena de resposta per part dels polítics convencionals.

És per això que us esperem a totes el proper dissabte 5 d'abril a les 11:00h a la Plaça Major, per seguir fent poble des del poble, i perquè tota aquella política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. T'ho fas amb L'Altraveu?

La cuina del regidor Canalís

ARA

ABANS

L'altre dia passejant per les fantàstiques rodalies de Castellar vam comprovar l’estat en que es troba la repoblació forestal que es du a terme per minimitzar la devastació que havia produït el pas del futur gasoducte Martorell-Figueres. En una tertúlia a radio Castellar, el regidor d'urbanisme, el senyor Aleix Canalís comparava la destrucció forestal feta a la zona amb les obres a la cuina de casa; en aquesta interessant comparació deia que en un principi la cuina quedava en estat catastròfic, però que un cop enllestida la feina tothom diria: Caram quina cuina que tinc ara! Hem de dir al senyor Canalís que després de la visita a la zona, la cuina continua es estat de catàstrofe total; es troba en idèntic lamentable estat, dels arbres replantats no en queda ni rastre, tan sols n'han sobreviscut dos de cada cent. El contratista que vostè té per fer la cuina l'ha enganyat, o dit més clarament, l'ha timat, o sigui ens ha timat a tots els castellarencs i creiem que vostè és qui hauria d’assumir la responsabilitat d'aquest desastre. És una llàstima que aquesta sigui una cosa més de l'herència que ens quedarà del seu pas pel govern del poble.

L’origen de la pobresa està en el repartiment desigual i injust de la riquesa

La setmana passada el Parlament va estar incapaç d’aprovar mesures per frenar l’increment de la pobresa a Catalunya. El Govern i els que li donen suport es van negar a incloure modificacions en el pressupost en aquest sentit, i per tant són els responsables directes del manteniment de la situació actual. En un article de l’economista Marc Vandepitte (http://www.rebelion.org/noticia.php?id=181366), s’assegura que mai el món ha produït tanta riquesa. Si la riquesa es repartís per igual entre tots els habitants del planeta, una família de tres fills tindria uns ingressos de 2.870 euros al mes i un patrimoni (estalvis, vivenda...) de 125.000 euros. Aquestes dades sorprenentment elevades ens donen una idea de l’enorme desigualtat en el repartiment de la riquesa. De fet l’1% més ric posseeix la meitat de la riquesa, mentre que el 70% més pobre només posseeix el 3% de la riquesa mundial. Sabem també que 32 billons de dòlars, més del 13% del patrimoni total del món, es troba en paradisos fiscals.

Aquest repartiment escandalosament desigual no es dóna sols entre persones de països rics i pobres, l’abisme entre rics i pobres incrementa també a casa nostra. Segons l’informe anual del banc Crédit Suisse el percentatge de llars pobres a Espanya ha incrementat fins el 21.1% el 2012, i el poder adquisitiu mitjà ha disminuït un 22%. Segons Intermon Oxfam la pobresa a Espanya podria arribar al 40% el 2022.

Paradoxalment, els darrers anys s’ha incrementat un 13% el percentatge de milionaris a Espanya. De fet, Espanya és el país de l’OCDE on la diferència entre rics i pobres ha augmentat més els darrers anys.

És vergonyós el que ha passat al Parlament de Catalunya la setmana passada, i fa ràbia veure que els nostres governants, els de totes les institucions, parlin de pressupostos socials quan a la pràctica no tenen intenció de modificar les polítiques fiscals i redistributives. Com diu l’economista Jeffrey Sachs, la redistribució de la riquesa és una qüestió de “civilització”. Que poc civilitzats són els que aboquen a la pobresa a una gran part de la població.

El dia de la Dona treballadora

La jornada reivindicativa del Dia Internacional de la Dona treballadora, ha tingut un especial caràcter reivindicatiu enguany (la qual cosa és doblement greu!). Els drets de les dones lluny de ser equiparats als dels homes en molts àmbits: el laboral, el cultural i el familiar, es troben greument amenaçats. Les dones som ciutadanes de segona a ulls del govern del PP i la influència de la jerarquia catòlica. Certament, el caràcter masclista de les polítiques de la dreta a l'Estat i la misogínia de les cúpules eclesiàstiques fan que les dones es vegin arrossegades a una foscor de reminiscències franquistes.

Però no és només una qüestió discriminatòria pel fet de ser dona, també es tracta d'una qüestió de gènere que està afectant a l'imaginari de la nostra societat. COGAM (Colectivo de Lesbianas, Gays, Transexuales y Bisexuales de Madrid) ha publicat un informe que aporta dades rellevants en aquest aspecte: el 90% de l'alumnat de la Comunitat de Madrid percep homofòbia en els centres educatius i el 80% dels estudiants no heterosexuals no parla de la seva orientació sexual per por al rebuig social.Sense anar més lluny 1 de cada 10 estudiants revela que pel fet de ser homosexual pateix assetjament i agressions a l'escola.

L'estat de la qüestió de gènere i d'orientació sexual és un reflex dels discursos i de les polítiques retrògrades que el govern de l'Estat ha engegat darrerament. El dia 8 de març va ser el dia de la Dona treballadora i malgrat els anys segueix sent un dia de reivindicació de lluita en contra de la violència de gènere, vingui d'on vingui, més que no pas de celebració.

El PP i la discriminació (negativa)

Aquests darrers dies l'Estat ha presentat la nova Llei de la Discapacitat, una llei que introdueix canvis significatius en el dret al treball i en la concepció dels Centres Especials de Treball (CET). Amb aquesta normativa no es prioritza que les persones amb discapacitat siguin integrades dins de l'empresa ordinària, com passava abans. A més els CET deixen de ser mercat de treball protegit, és a dir, orientat prioritàriament a persones amb discapacitat o trastorn mental amb especials dificultats d'inclusió laboral, i afavoreix l'entrada a persones amb un rendiment productiu més alt. La conseqüència directa de tot aquest desplegament és que les persones més vulnerables perdran un dels pocs recursos que tenen per treballar i seran desplaçades cap a serveis assistencials i centres terapèutics, perdent espais de socialització i oportunitats laborals. Això malgrat tenir, com s’ha demostrat fins al moment, una sobrada capacitat de treball. A més aquesta llei també suposarà un increment de la despesa social, perquè deixaran de ser contribuents actius per dependre de recursos assistencials.

Com passa darrerament; quan tanta gent perd és perquè hi ha algú que guanya, i aquests pocs que guanyen cada dia guanyen més. Aquest canvi legislatiu amaga una porta oberta per a l'empresa privada a un espai que fins ara havia estat ocupat per la iniciativa social que donava una oportunitat a milers de persones amb discapacitat al nostre país. Un model al que ens obliguen a renunciar en favor de les grans empreses i multinacionals. Una llei que torna a colpejar a aquelles persones que menys capacitat d’organització, i espais per donar a conèixer la seva situació, tenen. Una vergonya més d’aquest govern populista al que no li tremola el pols a l'hora d'enviar de tornada al pati del darrere a tantes i tantes persones que durant anys han demostrat la seva vàlua.

Sobre l’opacitat del PSC

Darrerament el PSC de Castellar està molt cofoi de la transparència del municipi. El tinent d’alcalde Lomas proclamava en aquestes pàgines que el PSC, almenys aquí a Castellar, és molt transparent. No obstant aquests senyors potser s’obliden d’algunes coses a l’hora de fer aquesta proclama. Des de l’Altraveu ens preguntem on era la transparència quan va dimitir el regidor del PSC Víctor Cuervo. Perquè no van explicar als ciutadans de castellar el què va passar realment? També ens preguntem on és la transparència a l’hora de canviar la bases de contractació d’un tècnic de joventut sense explicar-ne els motius. Perquè no expliquen realment què va motivar al regidor Dani Perez a realitzar aquest canvi? També ens preguntem on és la transparència a l’hora d’explicar l’augment desproporcionat de l’aigua (el responsable del qual és directament el tinent d’alcalde Lomas). Perquè no expliquen als ciutadans que l’aigua ha augmentat a conseqüència de la connexió de Castellar a la Xarxa d’aigües Ter/Llobregat, una connexió per la que no hi arriba encara aigua i la qual no és necessària per a Castellar. Igualment ens preguntem on és la transparència del PSC de Castellar quan amaga a tots els ciutadans el desastre del polígon fantasma de Can Bages. Perquè no expliquen el que costarà a Castellar el manteniment d’aquest polígon, que durant vint anys estarà vuit?

També ens preguntem des de l’Altraveu on és la transparència del PSC a l’hora d’aprovar un Pla General d’ordenació (POUM) amb nombroses irregularitats administratives. Podríem seguir qüestionant-nos omissions i males praxis del govern del PSC de Castellar. Ha sigut un contínuum durant tot aquest mandat. Un govern que només està interessat en la imatge i no en la gestió. Que només està interessat en amagar allò que és nociu pels seus interessos electorals, allò que no ha de saber el ciutadà de Castellar. Amb aquesta forma de governar, la hipocresia és majúscula. La transparència no és només una paraula, no és només un estudi de percentatges, és la acció diària i la honestedat davant dels ciutadans del seu poble.

Més informació publicada per l'Altraveu:
Un pas més cap a la transparència 
On és la transparència?
El grup del PSC vota contra la transparència municipal
Rebujtades 3 mocions en foment de la transparència i participació ciutadana
Plaça Major: manca de transparència
Falta de transparència al ple municipal
Transparència
L'Altraveu creu que la pregunta sobre la dedicació de l'alcalde a la Diputació encara no ha estat resposta

Càrrecs i sous a la Diputació: regeneració democràtica?
L’Altraveu critica la utilització del portal de l’ajuntament de Castellar del Vallès com a plataforma de publicitat del PSC

Comunicat sobre la "renúncia" al sou d'alcalde per part d'Ignasi Giménez

Can Bages, un solar amb carrers

Aquest és l’estat del polígon industrial de Can Bages a febrer de 2014 

L’agost de 2008 van començar les obres d’urbanització destruint-se 12ha de camps de conreu i 7ha de bosc. 

 Els promotors i l’equip de govern de Castellar es van llençar de cap a un projecte bàsicament especulador, justificant-lo amb els llocs de feina que suposaria per la nostra vila. La realitat és que Can Bages és un solar amb carrers, un despropòsit. Per a nosaltres, els habitants de Castellar, significa a més un enorme endeutament, una disminució dels recursos dedicats a polítiques socials i una hipoteca de les inversions del futur. 

Al cost de l’obra, se li ha de sumar una inversió addicional de 5.000.000 €, la de la connexió a la xarxa Ter-Llobregat per abastir el polígon, que seguirem pagant entre totes i tots a la factura de l’aigua. 

La revisió del Pla General era una oportunitat per replantejar aquest espai però, com abans, com sempre, l’equip de govern ni s’ho planteja.

més informació:

Aturem el Polígon Industrial de Can Bages

Articles publicats al web de l'Altraveu

Perquè no sortim a les fotos?

Últimament des de l'equip de govern s'estan convocant una serie d'actes institucionals, on es convida sempre als nostres regidors a assistir-hi. Homenatges a professors jubilats, l'inauguració del Bram, l'arribada dels Reis Mags, el Consell d'Infants, són alguns exemples d'actes on els regidors reben una invitació formal per part de l'Ajuntament a ser-hi presents, malgrat en la majoria dels cassos, la seva presència es limita a assistir a l'acte com una persona més entre el públic.

Des de L'Altraveu creiem que la representació institucional en tots aquests actes és una bona manera de donar suport a aquestes iniciatives, i ens agradaria molt poder expressar aquest suport també amb la presència dels nostres regidors, però malauradament, no sempre és possible.

Els nostres regidors són persones treballadores, amb família, implicades en entitats i activitats del poble, que dediquen el seu temps lliure a treballar pels altres des d'una organització política i assembleària com és L'Altraveu. És per aquest motiu que la seva disponibilitat de temps per complir amb les obligacions i feines de regidor, i fer-ho compatible amb la seva vida privada, fan moltes vegades impossible poder assistir als actes, i per tant sortir a la foto de rigor.

Però a banda d'aquesta falta de temps, massa vegades els autèntics protagonistes de l'acte no són els polítics que han vingut a donar-hi suport, sinó que es tracta de la ciutadania, l'entitat o la pròpia activitat. I aquí hi ha un altre motiu important pel qual no sortim a la foto. En els actes que assistim tant els nostres regidors com els militants en representació de L'Altraveu, moltes vegades renuncien a sortir a la foto, per no prendre el merescut protagonisme d'aquell o allò que realment és important.

La nostre presència no necessita sortir reflectida l'endemà a la portada de L'Actual, ja que fins i tot moltes vegades, la implicació amb l'activitat o les persones protagonistes va més enllà del suport puntual d'assistència a l'acte, i es manifesta amb una col•laboració, implicació i vinculació permanent, voluntària i desinteressada amb l'entitat o l'activitat que es porta a terme. És llavors, quan, com un membre més, sortim a la foto, i sinó, ens mantenim en un segon pla per tal de que aquells que realment s'ho mereixen rebin aquest petit reconeixement en forma gràfica.

Des de L'Altraveu aprofitem per criticar l'excés de protagonisme que es dóna a l'equip de govern en les imatges que acompanyen les noticies sobre les diferents activitats que es fan al nostre poble, com si la noticia fos que el membre de l'equip de govern ha assistit a l'acte, i no l'acte pròpiament.

Creiem que es tracta d'una mostra més de l'ús partidista i interessat que es fa dels mitjans públics locals, per tal d'afavorir l'acció de l'equip de govern. Una denúncia que s'ha fet sempre en el Consell de Comunicació i que no ha volgut ser mai escoltada.

Trist Procés de participació proposat per l’Ajuntament

Tornem a “recargolar el rínxol” i a aconseguir allò que sembla més absurd, sense que això ens hagi de causar cap conflicte perquè ja som capaços d’admetre-ho tot, o com a mínim de trobar arguments per justificar-ho tot.

Estem fent un Procés Participatiu sense participació. O el que és pitjor, un procés participatiu per elaborar una ordenança de participació, en el que no hi ha participació. És més, de les primeres coses que van dir els representants de l’ajuntament a la sessió de presentació del mateix, és que estaven sorpresos que hi hagués tanta gent i que no s’ho esperaven.

És clar, després de veure el poc interès mostrat per part dels polítics en escoltar la ciutadania, i plasmar en la normativa el seu interès per participar i poder decidir realment; després de veure que, malgrat interesar-se per participar, en realitat l’únic que interessa als polítics que ens governen és fer una normativa, al marge del que passi després, és lògic que a la segona sessió, la caiguda de presencia ciutadana va ser impressionant.

La ciutadania sap el que vol i no es tan fàcil d’enganyar, especialment quan qui havia anat amb interès a la convocatòria, eren persones que pertanyien a entitats cíviques del nostre municipi, ja fos representant la seva entitat o de forma personal.

Des de l’Altraveu hem defensat, defensem i defensarem sempre la participació ciutadana com a únic mitjà d’aconseguir l’adequat funcionament de les nostres institucions públiques, i vam ser dels interessats en el tema que van assistir a la sessió de presentació, però que, com molts d’altres assistents, vam veure molt clar que no tenia sentit continuar participant en un treball en el que els propis promotors no tenien cap interès, especialment tractant-se del tema que es tracta.

Al punt d’arribar a la darrera sessió, la participació no ha arribat a la desena de persones, comptant fins i tot els representants i tècnics de l’ajuntament. Malgrat tot, els polítics que ens governen estan massa acostumats a prescindir de la ciutadania i continuen el seu procés participatiu encara que sigui sense participació. El cas és tenir una normativa per justificar-se i, si cal, culpar la mateixa ciutadania, una vegada més, de la manca de participació: No serà directament que als polítics no els interessa, sense cap mena d’arguments ni excuses ???

Enllaç web Ajuntament Castellar: Revisió de l'Ordenança de Participació Ciutadana

Articles de l'Altraveu sobre Participació Ciutadana:
La participació ciutadana, una eina o un pur tràmit ?
Revoltant les consciències
Elogi a la Complexitat
Marxem del Consell de Comunicació
Tots els articles publicats sobre el tema

Castellar i la Guerra de Successió

A la comissió d’història de l'Ajuntament de Castellar s’està plantejant d'explicar la figura de Francesc Ametller en el marc dels actes del Tricentenari. Francesc Ametller va ser un jurista que va tenir un paper rellevant com a borbònic a la cort de Felip V. Es va exiliar a Sicília durant la guerra i va tornar per formar part del govern borbònic a Catalunya. Potseriorment,va tenir un paper important en la redacció del Decret de Nova Planta. Tot i l’interès històric del personatge, des de l’Altraveu pensem que també calia buscar una figura que hagués defensat Catalunya. És per això que hem proposat Antoni Meca i Cardona. Antoni Meca va néixer també a Castellar i es posà de part de l'Arxiduc Carles d'Àustria per defensar Catalunya de mans de Felip V. Tingué un paper destacat com a general en molts dels fets transcendentals de la història de la guerra. Ell i el seu pare van participar en les Corts de 1701-1702 i es mostraren contraris a l'acceptació de Felip V com a nou rei.Resistí l'atac de les tropes borbòniques a la batalla de Montjuïc durant el setge de 1706 i participà com a General a les batalles de Saragossa, Villaviciosa i Brihuegas, on va ser empresonat i, més tard, alliberat. Per tot això pensem que la figura de Meca és imprescindible en aquest tricentenari i s’adiu molt als actes que es volen fer al municipi. Des de l’Altraveu estem satisfets que s’hagi tingut en consideració la nostra proposta i volem seguir treballant per recuperar la història de la nostra vila. Especialment, la història de totes aquelles persones que van lluitar per defensar les llibertats de Catalunya com a poble.

Si voleu conèixer méssobre aquests dos personatges, aquí us en presentem una biografia resumida:

 Francesc Ametller i Perer

Aquest personatge fill del mas Ametller, es va casar amb Raimunda Pexo i Montserrat. La seva dona era neboda d'Oleguer Montserrat i Rufet. Ell va ser ardiaca, canceller de l'Audiència Reial, fundador de l'oratori de Sant Felip Neri a Barcelona i bisbe de la Seu. Aquest matrimoni tan avantatjós portà a Francesc a la Reial Audiència. Es casà dos cops més, realitzant bons casaments per assegurar-se i millorar la seva posició social. Amb la seva darrera dona va arribar a tenir fills. A la mort de Carles II, s'inicia el procés que portarà a la Guerra de Successió. Ametller segueix treballant a l'Audiència i es manté el càrrec quan Felip V arriba a Barcelona per jurar les Constitucions. Després es trasllada a treballar a l'Audiència de Mallorca, just abans que Felip V perdi la ciutat de Barcelona per la revolta de la majoria de les autoritats i de ciutadans catalans i amb l'arribada de les tropes austriacistes. De Mallorca fuig quan els austriacistes arriben i obté un càrrec de jurista a Sicília. Després de la desfeta de l'11 de setembre es crea la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, òrgan de govern borbònic a Catalunya del qual Ametller forma part. Ocupà llocs de rellevància en els governs borbònics a Catalunya i tingué un paper destacat en la redacció del Decret de Nova Planta (1716). Un document legal que posava punt i final a les institucions catalanes i dels altres regnes de la Corona. Aquest decret també suposava un nou model d'organització territorial i polític: el model borbònic, centralista i autoritari. Es va convertir en el jurista català amb més influència a la Cort. El 1717 es trasllada a la Cort de Madrid fins a la seva mort el 1726. 

Antoni Meca i Cardona 

Antoni Meca i Cardona va néixer a finals del segle XVII a Castellar del Vallès. Era fill de Josep Meca-Caçador, que també es posà de part de l'Arxiduc Carles d'Àustria, així com el seu germà Ramon Meca i Cardona. En saber-se que l'Arxiduc Carles d'Àustria es presentava a Barcelona per arrabassar-la de mans de Felip V, després del Pacte Internacional de Gènova, s'uní al bàndol austriacista. Antoni Meca tingué un paper destacat com a general en molts dels fets transcendentals en la història de la guerra. Ell i el seu pare van participar en les Corts de 1701-1702 en les que es mostraren contraris a l'acceptació de Felip V com a nou rei. Participà en el setge de Barcelona del 1705. Meca també fou membre del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes a les ordres d'Antoni Peguera com a tinent coronel. Resistí l'atac de les tropes borbòniques a la batalla de Montjuïc durant el setge de 1706. El 1709 ja era comandant dels Guàrdies Reials, i més tard fou general. Entrà amb les tropes a Madrid i fou governador de Toledo. Participà a les batalles de Saragossa, Villaviciosa, Brihuegas, on va ser empresonat, i més tard, alliberat. Fou comandant en l'exèrcit de l'Empordà i destinat al bloqueig de Girona. El 1713 quan es signa el Tractat d'Utrech, que posà punt i final a la Guerra de Successió a nivell internacional, decidí no seguir a l'exèrcit ja que no era partidari de seguir la guerra a ultrança. Tot i que tenia ordre de traslladar-se a Nàpols amb el seu regiment, tornà a les seves possessions a Sabadell i al castell dels Meca, on morí. 

Fonts d’informació: 

Francesc Ametller i Perer

Antoni Meca i Cardona