Agafar l’autobús és perillòs

Utilitzar el transport públic per anar a treballar al Polígon de Can Carner o la Bruguera, pot significar jugar-se la vida.

En el Ple Municipal del passat dimarts 29 de gener, l’Altraveu va presentar una moció per que l’Ajuntament donés una solució ràpida a la situació en que es troben les persones que han de creuar la carretera B-124 per anar a buscar l’autobús ja sigui procedents del Polígon de Can Carner o del Pla de la Bruguera.

És habitual veure com cada dia hi ha persones que han de posar en perill la seva integritat física ja que no hi ha cap mena de facilitats per travessar la carretera si cal anar a la parada d’autobús. Això ja fa molts anys que és així i sembla increïble que no s’hagi ni previst ni resolt. Estem parlant de la seguretat de les persones per agafar el transport públic i de la seguretat pels vehicles que circulen per aquesta carretera. Sembla un contrasentit, haver posat parades de bus i no facilitar-ne un accés segur.

Probablement si agafar l'autobús fos una aventura menys arriscada hi hauria més gent que deixaria el cotxe a casa per anar a treballar als polígons industrials, és a dir alguns cotxes menys a aquesta carretera tan saturada.

Més imatges per il·lustrar aquest article i que parlen soles. Són imatges que passen a diari i sovint. http://picasaweb.google.com/laltraveu/CarreteraDeSabadell

Aquesta moció va ser aprovada per unanimitat en el ple. Des de l'Altraveu esperem que aquest compromís que vam prendre, es pugui resoldre el més aviat possible. Tal i com va informar l'alcalde, sembla que els contactes que han tingut amb la Generalitat han servit per que el problema es pugui resoldre ben aviat, esperem que sigui així.

Últim Ple de l’any: Els pressupostos

El dia 17 de desembre es va celebrar el darrer Ple de l’any. En primer lloc es va dur a terme la discussió sobre els pressupostos. El regidor Francesc Centeno va recordar que "des de l’Altraveu no tenim processos electorals a la vista; tampoc tenim un passat ni de govern ni d’ oposició que justificar o amagar. (...) Assumim el risc d’equivocar-nos i el compromís de reconèixer-ho quan així sigui perquè no tenim cap altre interès que no sigui el del benestar de la majoria de ciutadans i ciutadanes d’aquest poble. És des d’aquest posicionament que avui, en un tema tant important com aquest dels pressupostos, ens manifestarem". Centeno, va justificar l’abstenció de l’agrupació: "encara que no és per tirar coets, en aquesta situació de desgavell, hi ha un increment tímid de les partides dedicades a polítiques socials". En aquest Ple també es van discutir altres qüestions com la taula de la mobilitat. La regidora Gemma Ubasart va anunciar el recolzament de L’Altraveu "per la importància que té aquesta qüestió al nostre municipi, així com per la necessitat que aquesta sigui tractada per una pluralitat d’actors". Dit això, però, va recordar les mancances pel que fa als integrants que la composen i la necessitat d’elaborar un Pla de mobilitat a partir del qual començar a discutir prioritats polítiques. L’aprovació del Pla d’Igualtat d’oportunitats entre dones i homes fou un altre punt de l’ordre del dia. Ubasart va anunciar el vot afirmatiu ja que "si bé les lluites feministes han aconseguit reduïr les desigualtats en l’esfera productiva - tot i que encara queda molt camí per recórrer- les desigualtats són profundes en l’esfera reproductiva i en la comunitària. Així doncs, les violències masclistes només són la punta més visible d’un gran iceberg de desigualtats". Malgrat el recolçament de l’Altraveu es van destacar les mancances que calia subsanar; incloent-hi les qüestions relacionades amb l’orientació sexual de manera integral i transversal. L’equip de govern va haver de respondre també a tres preguntes presentades per L’Altraveu. La primera feia referència als procediments de selecció de personal, instant a l’equip de govern que prengui mesures per acabar amb pràctiques poc objectives en la contractació. Una segona tenia a veure amb el manteniment de la publicitat enganyosa de la constructora i immobiliària dels pisos que s’han de construir a la Plaça Major, qüestió àmpliament denunciada per L’Altraveu i que, hores d’ara, no s’ha resolt satisfactòriament; i la tercera preguntava sobre l’estudi d’impacte ambiental no realitzat i necessari per a la urbanització de Can Bages. Sobre aquesta qüestió, la resposta va ser que no es faria, al·legant un document del departament de Medi Ambient de la Generalitat, en el que s’apuntava que "La proposta d'ordenació preveu la preservació del Torrent de Can Bages i d'una ampla zona limitrofa amb el riu Ripoll. L'edificació s'estableix en una zona de Camps erms."

Camp cultivat d'uns 18.000 m2, totalment afectat per la construcció del nou polígon

Des de L’Altraveu considerem gens satisfactòria aquesta última resposta, i no dubtarem a seguir demanant un estudi ambiental seriós i necessari per a un projecte d’aquesta envergadura, així com tota la informació necessària per una correcta avaluació per part de la ciutadania.

Els membres de l'Altraveu ens desitgem i us desitgem un any 2008 de RECONCILIACIÓ AMB LA TERRA

Imatge de fons, torrent de Can Bages.

clica per ampliar-la

El nou polígon de Can Bages pot generar uns 14.000 viatges diaris més a la carretera B-124

El Pla de Mobilitat que ha servit per aprovar definitivament el Projecte d’Urbanització és força deficient

Per avaluar la mobilitat generada per nous desenvolupaments urbanístics com aquest, la Llei 9/2003 de la mobilitat preveu el desplegament de mecanismes que permetin avaluar la incidència de cada planejament urbanístic en la mobilitat de l’àmbit territorial més proper, per tal d’evitar una incidència negativa en el correcte funcionament de les xarxes de mobilitat ja existents. Aquests objectius s'han d'aconseguir mitjançant la realització de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (EAMG) (Decret 344/2006). Aquest estudi té també com a objectiu afavorir els mitjans de transport més sostenibles, realitzant una proposta de mesures facilitant l’establiment d’un model de desplaçaments que incrementi l’oferta de transport col·lectiu i la millora de la xarxa per a vianants i bicicletes.

L'estudi de mobilitat presentat per part dels promotors del projecte de Can Bages no s’ajusta als criteris de l’EAMG. El càlcul del percentatge d’increment de la mobilitat és erroni, no hi ha cap previsió d’infraestructures per a bicicletes, desplaçaments a peu i transport col·lectiu. No hi ha cap especificació de la contribució als costos per assegurar una mobilitat sostenible.

El càlcul realista del nombre de viatges que generarà el polígon de Can Bages és alarmant

Seguint els paràmetres de càlcul continguts a l’Annex 1 del Decret, sense entrar a realitzar càlculs més precisos, podem avaluar la mobilitat generada pel desenvolupament del Polígon de Can Bages a partir del següent quadre: (veure taula en format pdf)

Tenint en compte que bona part dels desplaçaments atrets pel polígon industrial provindran de fora del municipi (de fet ara hi ha cues per entrar i sortir del municipi a les mateixes hores) i atenent també a la localització del polígon respecte el nucli urbà i els sectors residencials de Castellar, podem preveure que un 80% dels desplaçaments generats es realitzaran en vehicle privat. Això significa que, seguint el Decret esmentat podem preveure un augment de prop de 12.000 desplaçaments en vehicle privat, que tenint en compte la ocupació mitjana dels vehicles pot comportar un increment de 10.000 vehicles/dia a la carretera B-124, un augment d'entre el 26% i el 29% de la IMD de la carretera. Si la indústria que s’instal·la al polígon és del sector terciari, la xifra es multiplicaria per 4, i l’augment arribaria al 81%.

Cal més responsabilitat i fer les coses de forma raonada

Malgrat totes les incorreccions que hem esmentat, el passat novembre la Junta de Govern Local va donar el vist i plau definitiu al projecte d’urbanització de Can Bages, sense fer massa soroll i sense que s’hagi definit com serà la mobilitat en el propi Polígon, ni l’impacte que tindrà en la carretera actual, amb irregularitats en el traçat del torrent i sense un estudi d’impacte ambiental detallat.

L’Altraveu considera poc responsable aprovar el projecte d’urbanització sense resoldre totes les mancances esmentades.

reportatge gràfic de Can Bages

El Govern municipal ha aprovat definitivament el projecte d'urbanització de Can Bages, sense que s'hagi fet cap avaluació ambiental.

Aproximació al futur polígon de Can Bages

En el ple municipal del dia 30 d'octubre d'enguany, L'Altraveu va votar en contra de la insolidària connexió d'aigua al Ter-Llobregat i del conveni que serviria per continuar amb el procés d'urbanització de Can Bages.

Arrel del posicionament de L'Altraveu, s’han generat un seguit d’opinions contràries a reobrir el debat sobre la conveniència de Can Bages, al·legant que la decisió estava presa des de fa anys i era irrevocable. Es defensava que el que es va votar al ple d’octubre només era el conveni amb les juntes de compensació per una sèrie de compromisos a l’hora d'urbanitzar. L’evidència però, és que el 5 de novembre d'enguany, 5 dies després d'aquest ple, la Junta de Govern Local va aprovar definitivament el projecte d'urbanització d'aquest polígon. Queda clar doncs que el que es va aprovar el dia 30, no era únicament un conveni, si no el pas definitiu perquè l'Ajuntament deixés ben lligat aquest desencertat projecte.

L'Altraveu ha denunciat també que tot això s'ha tramitat sense que s'hagi fet cap estudi d’impacte ambiental. El 21 de juliol de 2003, l’equip de govern d’aleshores en resposta la petició d'una avaluació d’impacte ambiental per part del Departament de Medi Ambient de la Generalitat, argumentà que de la tramitació del Pla Parcial de Can Bages no se’n derivava cap obligació legal d’incloure-ho. L’esmentat Pla s’havia aprovat inicialment el 20 de juny de 2002, curiosament 1 dia abans de l’entrada en vigor de la llei 2/2002 de 14 de març que obliga a aquesta avaluació. Així doncs, el dia abans de l’entrada en vigor de la llei, l’equip de govern, amb el suport dels grups municipals que governaven en aquell moment, aprovà inicialment el Pla Parcial de Can Bages per tal d’evitar l’avaluació ambiental. L’adaptació de la les lleis estatals a les normatives europees (BOE 102 de 29/04/2006 Sec 1 Pág. 16820 a 16830) obliga a la realització d’un “documento ambiental” que ha de ser avaluat “por el órgano ambiental”, que ha de dictar resolució. L’Altraveu considera que no es pot construir un polígon industrial sense fer aquets passos.

A més, cal seguir recordant que en el Parc Agrícola del Vallès, aprovat pel nostre ajuntament, Can Bages és reconegut com un espai d’interès bàsic connector. El projecte afecta plenament uns 67.000 m2 de bosc de pins, alzines, roures... i destruirem uns 115.000 m2 d'espai agrícola dels quals 18.000m2 actualment encara s'estan llaurant, a més hi ha un el torrent que queda molt afectat per construccions que es volen fer just a la riba o fins i tot sobre mateix del torrent. Volem també destacar que els mapes fets pel nostre municipi tenen greus deficiències com ara mala representació de les corbes de nivell fent que algunes de les parcel·les destinades a equipaments municipals són difícilment útils pel desnivell que tenen. Així mateix el dibuix del torrent de Can Bages, un espai ecològicament molt interessant, és incomplert. No podem entendre que les forces polítiques del nostre municipi siguin tan poc responsables com per no voler fer un estudi d’impacte ambiental abans de fer qualsevol projecte industrial. No mostrar voluntat política de fer-ho vol dir que el nostre entorn els interessa ben poc. En els darrers anys hi ha hagut massa errors que ara cal corregir. Des del Grup Municipal de l’Altraveu demanem formalment que el projecte d'urbanització de Can Bages s’aturi i es faci l’avaluació ambiental.

Xerrada-col•loqui Ciutadania i Religió

Dins del marc del dia dels drets humans, L’Altraveu participa en la xerrada-col·loqui sobre ciutadania i religió organitzat per la comunitat Bahá’í de Castellar del Vallès. Els organitzadors van convidar a la directora d'afers religiosos de la Generalitat, Sra. Montserrat Coll, al mossèn de la parròquia, un membre de Unescocat i un representant de cada grup polític de Castellar així com també un representant del col·lectiu Bahá’í. L’àmplia i diversa representació va contribuir a una millor riquesa en el debat i es van comptar amb diversos punts de vista tots encaminats a buscar ponts de diàleg perquè la convivència entre les diferents religions pugui ser possible. Des de L’Altraveu es va voler fer una mirada al passat per poder entendre una mica millor el present. D’aquesta manera, es va resseguir la relació entre cultura i religió des dels inicis de la civilització humana per intentar saber com afrontar el xoc de cultures en el que ens trobem en l’actualitat en el nostre país, i per extensió també en el nostre poble. Per llegir l'exposició complerta premeu aqui

La política social hauria de ser la prioritat de l’Ajuntament

En el marc d’un ple poc polèmic en el que tots els punts van ser aprovats per unanimitat, L’Altraveu va deixar clara la seva posició en favor d’una millor atenció de les polítiques socials i d’una correcta utilització dels fons i recursos públics.

Aprovació del Pla de Salut Municipal
En el darrer Ple Municipal del 27 de novembre es va aprovar el segon Pla de Salut Municipal on s’estableixen les orientacions que caldrà seguir per confeccionar el Programa de Salut Municipal. Tot i l’aprovació per unanimitat d’aquest Pla, la regidora de l’Altraveu Gemma Ubasart va fer la següent valoració sobre la dotació de recursos en l’àmbit d’atenció a les persones: "Ens agradaria insistir en la centralitat que haurien d’ocupar les polítiques socials en el desenvolupament d’una actuació municipal. La proximitat facilita que el govern local pugui ser un important aliat en aquest tipus de polítiques. Com ja s’ha fet en altres àrees en les que s’han constatat mancances tècniques (economia, urbanisme...), caldria posar tots els recursos necessaris perquè en una matèria com aquesta s’assoleixi d’una vegada per totes una competència tècnica i una visió estratègia a mig i llarg plaç. Caldria però no aprofitar la dotació de nous recursos per continuar perpetuant la situació d’amiguisme en l’àmbit de la contractació."

Comissió d’estudi per crear empreses municipals
També es va decidir per unanimitat crear una comissió que estudiï si és viable que des de l’Ajuntament es faciliti la creació d’ empreses en el marc de l´economia de mercat des d´on es puguin prestar serveis municipals, ja existents o de futura creació. En aquest punt el regidor Francesc Centeno va advertir que si bé en principi aquestes iniciatives poden ser positives, hi ha el perill que si no es gestionen amb transparència i rigor, poden acabar no fent la funció per la qual s’havien proposat.

Can Bages. El possibilisme no ha de ser la única opció

Sembla que ha sobtat l’oposició de L’Altraveu al conveni amb la Junta de Compensació de Can Bages. És obvi que es tracta d’un tema discutible i és per això que el discutim. Per nosaltres, hi ha moltes coses que no queden clares i sobre les quals hauríem de procurar fer un exercici de transparència per que els ciutadans rebin una informació clara. Canvis de posicionament L’actual alcalde de Castellar en el seu blog de candidat, del 21 de març d’enguany (només faltaven dos mesos per a les eleccions) va formular alguns perquè?, molt similars als que l’Altraveu es va preguntar a l’últim ple. En aquell blog, es podien llegir les següents afirmacions:Referint-se als condicionants aprovats per tots els grups polítics al ple, Ignasi Giménez diu: “Dèiem: senyors, fins que no estigui resolt el problema del col·lapse de la carretera i fins que no tinguem garantit l’abastament d’aigua, aquest polígon no es pot començar a urbanitzar. I es que no podem assumir el creixement industrial de Castellar si no posem solucions a aquests dos grans problemes”. Segons es queixava l’actual alcalde en el mateix escrit “sorprèn que,[...], siguem tan irresponsables d’accelerar la construcció d’un nou polígon industrial, és a dir, més cotxes i camions i més consum d’aigua.” Finalment es preguntava: “I tot això, per què? Responent ell mateix: “La meva hipòtesi és que penja el finançament de les obres de la plaça Major, que depèn en bona part de la venda de sòl públic a Can Bages”. La setmana passada, en un escrit a Forja, l’actual alcalde va escriure amb encert que quan es van poder fer al·legacions ningú, excepte els propietaris, en va fer. Sens dubte era llavors el moment, però també és veritat que L’Altraveu llavors no existia i per tant ara té tot el dret a posicionar-se envers el projecte. Ignasi Giménez, ara respon a la pregunta que ell mateix feia en el seu blog abans de les eleccions, explicant que la venda de sòl públic i l’aprofitament urbanístic “servirà per finançar la plaça Major.” Fa vuit mesos aquest era un argument utilitzat contra el llavors equip de govern. Què ha canviat? La qüestió de l’aigua Agraïm que el seu darrer escrit aclareixi algunes qüestions i que intenti centrar el debat, però considerem que en molts aspectes falten respostes i concreció. Ens agradaria una explicació pública de: Quant hem de finançar els ciutadans perquè l’aigua del Ter-Llobregat arribi abans del que la Generalitat té previst? Si no es construís el polígon de Can Bages caldria córrer tant per fer el transvasament? Com es pot afirmar que “Can Bages no implicarà un problema hídric”? (Carta del 9 de novembre del senyor Daniel Pérez i Morejón del Partit dels Socialistes de Catalunya a Forja). Què en pensa l’equip de govern actual de treure aigua d’una conca deficitària, on ara ja no es compleix la llei del cabal ecològic? Si fos a l’inrevés, què diríem? Fa molts anys que els responsables del govern català fan esforços importants perquè tinguem cura de no malgastar, d’estalviar aigua, i són ells els que han quantificat els cabals ecològics necessaris pel manteniment de la vida als rius. No podem pensar que el que passa al Ter no és important, ens afecta i molt i a més no podem caure a la trampa de pensar que podem resoldre els nostres problemes sense tenir en compte el que passa al nostre voltant. Cal informació i concreció També volem que hi hagi informació clara de qui son els propietaris dels terrenys de Can Bages, quines les empreses que duran a terme la urbanització, i quines són les que estan fent la plaça Major? Donades algunes afirmacions com : “serà un incentiu més per a la futura connexió del municipi amb el servei de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la C58”, o “el desdoblament de la carretera B-124 ja és una realitat no molt llunyana i, per tant, juntament amb la rotonda, no es generarà un agreujament dels problemes de mobilitat del nostre municipi; en tot cas millorarà la xarxa viària i la seguretat.”, no podem sinó quedar perplexos i demanar alguns aclariments. Què hi ha de concret? Quin pes atorga la Generalitat a Can Bages per prendre la decisió sobre l’arribada dels FFCC? Serà positiva o negativa aquesta decisió pels interessos de Castellar? Que diu l'estudi d'impacte ambiental?, S’ha concretat si el pont del Ripoll també es desdoblarà? S’han fet estudis de mobilitat tenint en compte aquests elements? o és que tirem pel dret esperant poder influir en les decisions sense haver arribat a concrecions? El debat és ara necessari Les preguntes que fem també serveixen per centrar el debat, i sens dubte la ciutadania agrairia que aquest, en lloc de ser agre, fos clarificant i informatiu. L’Altraveu entén i respecta que hi hagi posicionaments seus que no siguin compartits, però també creiem que, dins el respecte, tenim el dret de discutir en llocs públics per tal que la població tingui la màxima informació. S’ha afirmat que L’Altraveu “pren una decisió política i no una decisió que sigui favorable al conjunt de la ciutadania” al oposar-se al conveni de Can Bages. Sense tenir en compte els arguments econòmics, podem considerar que és una decisió favorable a la ciutadania construir Can Bages per pagar la plaça Major? Si més no, L’Altraveu ho dubta, i com ja hem comentat aquest dubte també el tenia l’actual alcalde fa vuit mesos. L’Altraveu no té la intenció de posicionar-se en contra de les propostes del Govern Municipal, però vol ser fidel a l’idea de construcció d’un poble millor per a tots els ciutadans. En aquest sentit tenim dubtes raonables sobre la venda de patrimoni per pagar la Plaça Major. Tenim encara més dubtes sobre els vertaders beneficiats d’aquesta operació i per tant demanem claredat. Ens hauria agradat veure un esforç més important en relació a disminuir el consum d’aigua a millorar l’aprofitament de recursos i no tirar pel dret amb polítiques de poc compromís mediambiental i nul·la sostenibilitat. És fàcil dir que el projecte no es pot dur a terme perquè s’ha de compensar els propietaris amb més de 100 milions d’euros, però potser hem de buscar camins per què el possibilisme no sigui la única opció.

Segueixen les irregularitats en els pisos de la Plaça Major

L’Ajuntament accepta que els pisos de la Plaça Major es venguin com a pisos de dues habitacions. La modificació del projecte presentada i aprovada no és coherent amb la informació que reben els compradors.

Els nous pisos de la Plaça Major de menys de 55 m2 es continuen venent com si fossin de dues habitacions malgrat que, a partir de la denúncia que va fer l’Altraveu sobre els incompliments de l’ordenança, sí que han canviat les fitxes tècniques que acompanyen la publicitat (ara parlen d’una habitació i d’un estudi que curiosament a la web de les immobiliàries venedores segueix tenint un llit). No sembla seriós modificar tramposament els projectes per tal que compleixin les ordenances municipals. Volem donar idees de com s’han de saltar les ordenances en el futur?

És de sentit comú que si un projecte no concorda amb una ordenança, o es canvia el projecte o es canvia l’ordenança. Si l’ajuntament no té intenció de canviar l’ordenança, entenem que té la obligació de fer canviar el projecte i deixar-ho clar per tothom. Si s’ha arribat a un acord amb la constructora, l’obligació de l’equip de govern és explicar-ho amb transparència i no confondre a la ciutadania. Esperem doncs les explicacions, per no pensar que la llei s’aplica de manera preferent (veure pdf adjunt).

Finances Municipals

El passat dimecres dia 7 es va organitzar a Cal Botafoc una sessió formativa a càrrec d’Anna Magem per parlar de finances municipals. Anna Magem és llicenciada en economia i tècnica d’intervenció de l’ajuntament dels Hostalets de Balenyà. La sessió estava adreçada als membres de L’altraveu per assolir un major aprofundiment en el complicat món de l’economia i les finances municipals. L’Anna va explicar als assistents les claus per encarar amb èxit l’estudi dels pressupostos municipals. Tenint en compte que properament s’hauran d’estudiar i aprovar els pressupostos del municipi per l’any vinent, des de l’Altraveu volem donar-li la importància que té i fer un estudi amb seriositat, rigor i transparència.