Tanta opinió!

Tanta opinió!

Les xarxes socials fan possible que un conjunt de la població pugui opinar, organitzar-se, mobilitzar-se de manera diferent a com estàvem acostumats. Fins al moment, tal i com deia Jordi Mir, Professor i director del Centre d'Estudis sobre Moviments Socials de la UPF, al seu article a El diario.es (http://www.eldiario.es/autores/jordi_mir_garcia/), els mitjans de comunicació massius, els partits polítics amb major presència institucional o les grans empreses continuen disposant d'espais per decidir de què es parla, quan i de quina manera. Però avui hi ha nous espais oberts que estan permetent la presència de veus que no ho tenen tan fàcil per ser escoltades.

En els últims mesos hem pogut escoltar diferents expressions de representants polítics al Govern que són un senyal de cert descol•locament davant d’aquesta situació. Les declaracions han anat en contra de moviments socials organitzats a través de diverses plataformes com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca o bé en relació amb la #ViaCatalana. Així doncs, com deia Jordi Mir al Diario.es, “sembla evident el malestar que genera en la política de Govern institucional que el relat no depengui només dels despatxos”. Mentre que a uns ens omple d’esperança i d’il•lusió que des de les places puguin sorgir projectes, mobilitzacions, idees, que aconsegueixin fer-se el seu espai en l'opinió pública; a d’altres els preocupa que això no pugui ser controlat pels seus interessos. Però és en aquest marc que caldria recordar que la democracia és també posar a l’abast de tothom la possibilitat de deliberar, d’actuar i d’informar-se amb total transparència. Malfiem-nos doncs d’aquells a qui els molesti que tot sovint opinem, perquè l’opinió, sense dubte, és la base sòlida d’un estat democràtic.

* “Tant Twitter i tanta opinió”, Jordi Mir.

A favor de totes les entitats

Des de l'inici d'aquest any algunes entitats esportives de l'estat han tingut inspeccions de treball que buscaven fer complir la legislació laboral d'aquelles persones que col•laboren amb aquestes entitats. Aquestes han acabat amb greus sancions que han generat una gran alarma.

Aquestes inspeccions es produeixen perquè les lleis actuals, redactades i aprovades des de fa anys per governs de tots colors, no distingeixen ni tenen en compte les particularitats i la realitat actual del teixit associatiu, actualment en un procés profund de canvi. La davallada cada vegada més accentuada del voluntariat, ha provocat que les entitats hagin de remunerar i compensar d'alguna manera, l'esforç i la dedicació de les persones que les tiren endavant, creant perfils semiprofessionals, a cavall entre el voluntariat i el treball remunerat.

Des de L'Altraveu creiem completament imprescindible i necessari el treball que realitzen totes les entitats del nostre territori, per ser elements cohesionadors i desenvolupadors de la societat organitzada. D'aquesta manera cal adaptar les lleis a la realitat d'aquestes entitats, per tal de garantir que puguin seguir oferint totes les seves activitats complint la llei, i amb les màximes garanties laborals i de dedicació de tots aquells que hi participen.

Però per demostrar el suport a les entitats, cal molt més que una proposta formal de partits polítics al ple municipal. Des de l'Ajuntament i l'equip de govern cal impulsar polítiques valentes i imaginatives per aconseguir coordinar esforços entre entitats i institucions, per tal de poder superar juntes i amb força totes les dificultats i adversitats que estem patint actualment: servei d'assessorament legal, gestió conjunta dels equipaments, cessió gratuïta de pàgines per a publicitat als mitjans públics, espais de participació, coneixença, debat i decisió, són només alguns exemples de les moltes accions que es poden portar a terme a nivell municipal per ajudar, impulsar i donar suport al teixit associatiu. Demanar una moratòria de les inspeccions i un canvi de legislació per adaptar aquests casos laborals a les entitats esportives, deixant totalment de banda la resta de entitats culturals i socials que també fan una feina, com a mínim, igual d’important en el nostre poble, és just? Per què no es demana que les lleis laborals s’adaptin a la seva idiosincràcia com amb les esportives?

Des de L'Altraveu seguirem participant activament des de dins i fora de les entitats, al carrer i amb la seva gent, per vetllar que el pols de Castellar segueixi ben viu.

L'experiència de L'Altraveu, al programa de Qualitat democràtica de la Generalitat

Elisenda Alamany: “La ciutadania ha de ser la protagonista de la transformació social”

Imatge del taller de representació institucional. Font: Generalitat de Catalunya.

El Departament de Govern i Relacions Institucionals de la Generalitat ha celebrat aquest juliol la “Jornada de joventut, participació i política”. En aquest esdeveniment on han assistit un centenar de persones s'han presentat diverses experiències de l'àmbit polític, dels moviments socials i de l'educació que pretenen afrontar el repte de la millora de la qualitat democràtica. L'Altraveu, amb Elisenda Alamany, va ser convidada en l'àmbit de representació institucional per debatre amb altres càrrecs electes joves, sobre la necessitat de la participació i la transparència.

Alamany va explicar l'experiència de L'Altraveu i va assenyalar que “No es pot parlar de transparència i participació sense esmentar la regeneració urgent que necessita el nostre sistema democràtic”. Així mateix, va coincidir amb alguns dels ponents que els ajuntaments han d'actuar i dissenyar polítiques públiques conjuntament amb els moviments socials assumint-ne les seves dinàmiques. Va afegir que “en els últims anys s'evidencia que han estat aquests els qui han sabut anticipar-se a problemàtiques que han posat de relleu la manca de resposta, també de flexibilitat, de la institució.” El Departament de Govern i Relacions Institucionals ha publicat les experiències de la Jornada. Podeu consultar la ponència completa de L'Altraveu en aquest apartat a www.gencat.cat

Baixar el comunicat: PDF 57Kb

Dret a decidir : fent història des de baix

 

La reivindicació del dret a l’autodeterminació no és pas una demanda que arrenqui ni l'any 2010 sota el lema de “Som una Nació” ni tampoc arran de les consultes populars que van tenir el seu esclat a Arenys el setembre del 2009. Aquests manifestacions populars massives s'expliquen com a culminació d’anys i anys de feina, lluita, persecució i repressió, tant en dictadura com en democràcia, de l’independentisme al nostre país.

Per això, arran de la proposta d'adhesió de Castellar del Vallès al Pacte Nacional per al dret a decidir hem cregut oportú fer una mica d'història. Fa més de vint anys, algunes persones ja sortíem al carrer a defensar drets que apel•laven al sentit més radical de la democràcia; el dret a decidir el nostre futur. En aquell període, d’altres, al poder, ens deien: “això no toca”

En fa més de trenta, també alguns votàvem en contra d'una Constitució espanyola que, entre moltes altres herències del franquisme, no contemplava el dret a l’autodeterminació dels pobles.

Volem recordar especialment en aquest viatge en el temps, a tots aquells, que fins i tot en democràcia, han estat empresonats, torturats i assassinats per les forces policials, pel sol fet de ser independentistes i reclamar una sortida democràtica a aquest conflicte d’interessos ideològics.

Dins d’aquests episodis, recordem especialment la caça de bruixes que va fer el jutge Garzón, amb l'empresonament i tortura d'independentistes l’any 1992 en motiu de les olimpíades. La sentència posterior del Tribunal europeu dels drets humans va condemnar l’estat espanyol per negar-se a investigar les denúncies de tortura. Cap govern de CiU va denunciar les irregularitats produïdes contra els seus ciutadans.

Però avui podem dir que gràcies al camí fet per tota aquesta gent, molts poden pujar “al carro del sobiranisme”. L'única certesa que tenim és que la lluita de la gent, la d'aleshores i la d'ara, ha passat la mà per la cara als càrrecs públics del nostre país. Fins i tot ara, en un context de crisi, són els moviments des de baix qui estan liderant l'agenda política i estan obrint espais de decisió popular capaços d'articular alternatives i solucions. Així és com creiem a L'Altraveu que s’escriu part de la història: des de baix.

Qui no coneix és perquè no vol

Fa dos mesos, assistíem a un ple on l’Altraveu demanava que Castellar es desmarqués de la pràctica del ‘fracking’, un sistema per a l’extracció de gas i petroli força nociu per al mediambient. La resposta de l’equip de govern i de la resta de partits al consistori: que ‘no tocava’ discutir-ho a àmbit local i que no tenien prou informació ‘oficial’.

Doncs bé, la setmana passada Cal Gorina va acollir un dels noms més reputats pel que fa l’estudi de la crisi energètica i el ‘fracking’ a nivell estatal, el físic i investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Antonio Turiel. Van venir prop d’un centenar de persones, de les quals només es va deixar veure un representant de CiU. Ni PSC, ni PP, tot i que van rebre invitació expressa. Casualitat? O potser prefereixen seguir amb una vena als ulls per evitar enfrontar-se a les sigles que representen, que semblen més proclius a deixar-se endur per la dèria extractora que empeny l’Estat espanyol?

No van voler saber que, tot i que els executius català i espanyol plategen el ‘fracking’ com a solució a la carència energètica, als Estats Units la indústria del sector està en fallida perquè aquesta pràctica només és rendible durant els primers anys. Que el ‘fracking’ és, en paraules del propi Turiel, una nova bombolla com ho va ser la immobiliària, i no la solució màgica per al futur que ens volen vendre. Tampoc van voler escoltar que es tracta d’una pràctica a la desesperada (i molt agressiva pel medi ambient) per aconseguir uns recursos energètics que estan ja arribant al seu límit; ni que la única opció viable per sortir d’aquesta crisi –energètica i econòmica- és fer el canvi cap a un sistema sostenible enlloc de seguir vivint en la paradoxa del creixement infinit en un planeta finit.

Nosaltres no deixarem d’insistir en allò que considerem important per al conjunt de la ciutadania. Com bé deia Turiel, el primer pas per aturar aquest ritme desenfrenat cap al precipici és fer una tasca de sensibilització envers la ciutadania i fer-la coneixedora del problema per dotar-la de les eines per actuar. Perquè la informació és un element cabdal per a una societat compromesa i mobilitzada.

 

Escoltar o baixar audio - MP3 (59Mb)

Antonio Turiel - La fi del petroli: el perquè del fracking i d'aquesta crisi.

Antoni Turiel - http://crashoil.blogspot.com.es

Escoltar o baixar audio - MP3 (59Mb) 

de la xerrada del dia 4 de juliol de 2013 a Cal Gorina

El cost de l'aigua seguirà alt per voluntat de l'equip de govern

 

En el passat ple de juny, l'Altraveu va presentar una moció per reclamar a l'equip de govern que abaixés el preu de la factura de l'aigua als habitants de Castellar, per considerar que els increments aprovats el mes de novembre eren completament desproporcionats i injustificats tal i com havíem expressat amb el nostre vot en contra en el moment de la seva aprovació per part de tots els partits a l'Ajuntament. La principal causa d'aquesta pujada és l'increment de gairebé el doble de la quota fixa de servei, un dels conceptes que formen la factura, que es paga sempre independentment del consum d'aigua de la llar. Segons l'equip de govern, aquesta quota es destina a cobrir les despeses fixes del subministrament d'aigua, entre elles el manteniment i les obres de millora de la xarxa.

Des de l'Altraveu creiem que aquests costos fixes no s'han incrementat el doble, de manera que és completament desproporcionat aquest augment, que suposa un increment d'entre 5 i 10 euros al mes per cada llar, que al final suposen uns 30 euros en la factura final. Des del govern i la resta de grups de l'oposició es va votar a favor de l'increment de la quota fixa de servei, sense donar arguments convincents. En el mateix ple, l'Altraveu va presentar una proposta de modificació del reglament que regula el subministrament de l'aigua, per tal de rectificar una estafa que es va introduir en l'última modificació d'aquest reglament el novembre passat, en un punt del ple on l'Altraveu també va votar en contra.

Aquesta estafa consistia simplement en canviar els noms d'algunes de les claus que configuren la xarxa, per tal que l'empresa subministradora (sempre segons la llei) es desvinculés del manteniment de la part de canonada que subministra l'aigua des de la canonada principal fins a les cases, passant així, aquesta responsabilitat als veïns. Aquest canvi en el reglament, que no s'ha justificat encara per part del govern, va ocasionar que en casos de fuites d'aigua en aquest tram, els veïns haguessin de fer-se càrrec de tota la reparació i els seus costos. Gràcies a la moció presentada per l'Altraveu, el reglament es tornarà a modificar per tal que aquest tram de canonada torni a ser responsabilitat de SOREA, l'empresa encarregada del subministrament d'aigua a Castellar.

Així doncs, des de l'Altraveu hem aconseguit rectificar un acord del reglament del subministrament de l'aigua, que perjudicava greument els castellarencs i les castellarenques, però no hi ha hagut la voluntat per part del govern, amb l'alcalde Giménez al capdavant, de rectificar la pujada del cost de l'aigua al nostre poble, que és única i exclusivament responsabilitat seva. Des de l'Altraveu seguirem lluitant per tal de defensar els interessos dels vilatans de Castellar, per sobre dels interessos de les grans empreses, com SOREA.

Agraïm la participació a la VI Bicicletada

 

Un any més des de l’Altraveu, volem agrair la participació a la VI Bicicletada Popular en defensa dels camins, vies verdes i carrils bici, que com cada any han organitzat exitosament les Candidatures Alternatives del Vallès, amb sortides simultànies des de les diferents localitats en que aquestes tenen representació, per finalitzar enguany a Castellar, amb un total aproximat de 300 ciclistes.

Com cada any la Bicicletada, a part de ser un punt de trobada de tots aquells i aquelles que treballem per una manera diferent d’entendre i fer política des dels municipis, ens serveix per reivindicar l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible, saludable, eficient i ràpid. Tant per a moure’ns per dins els nostres pobles i ciutats, com per desplaçar-nos entre municipis, ja sigui per oci o per feina.

Reclamem una xarxa de carrils bici tant urbans com interurbans que permetin una mobilitat segregada dels vehicles motoritzats, incrementant la seguretat dels qui la utilitzen. Això ha de permetre que la bicicleta es converteixi en un mitjà de transport habitual.

El transport representa un 40% de l’energia consumida, i d’aquesta el 93% prové de la combustió de combustibles fòssils molt contaminants.

Cal impulsar politiques de canvi de model en el transport i en la mobilitat urbana i intermunicipal per que l’automòbil deixi de ser el transport majoritari en el 83% dels casos, on la majoria de desplaçaments són d’una sola persona i no arriben als 5km.

Si volem complir amb els objectius marcats internacionalment en reducció d’emissions de CO2 i d’estalvi energètic, el canvi de model en la mobilitat i el transport és cabdal. Cal ser valents i apostar per polítiques que possibilitin una bona xarxa de transport públic i les condicions per que l’ús de la bicicleta com a mitja de transport no suposi un perill per la integritat física dels usuaris.

El proper diumenge 30 de juny, les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), organitzen la tradicional Bicicletada Popular pel Vallès. Amb el punt d'origen a les diferents poblacions on les CAV tenen representació, aquest any farem ruta fins a Castellar (Plaça del Mirador) on gaudirem d'esmorzar, begudes i un obsequi de record. Amb un recorregut planer i a ritme de passejada, reivindicarem l'ús de la bicicleta com a mitjà de transport sostenible, saludable, eficient i ràpid per a moure's per dins els nostres pobles i ciutats, però també per a desplaçar-nos entre municipis i per arribar als nostres llocs de treball.

Des de les CAV treballem i reclamem una major potenciació de la bicicleta des de les institucions públiques, amb la creació d'espais i vials adequats i segurs per al seu ús, continus i ben comunicats dins i fora de les poblacions i combinats amb el transport públic.

A molts llocs d’Europa o del País Basc per exemple, s’ha implantat una xarxa de carrils bici tant urbans com interurbans que permeten una mobilitat segregada dels vehicles motoritzats, incrementant la seguretat dels qui la utilitzen. Això ha dut a que la bicicleta s’hagi convertit en un mitjà de transport habitual.

Si ens creiem les polítiques mediambientals i volem realment complir amb els objectius marcats de reducció de la contaminació en diferents tractats internacionals, és hora de començar a aplicar mesures reals i valentes. A les CAV creiem fermament que el transport de les persones passa per una combinació de la bicicleta i el transport públic.

Malgrat l’acord aprovat per unanimitat al Ple Municipal d’abril de 2008, Castellar no compte encara amb un Pla Director per les Bicicletes, ni sembla que hi hagi interès a l’Equip de Govern per la seva elaboració. Fa temps que reclamem un altre model de mobilitat que aposti pels mitjans més sostenibles: caminar i anar en bici, no tan sols com a lleure sinó com a mitjà de transport habitual per desplaçar-se a qualsevol lloc. Ara per ara qui va en bici topa amb obstacles, itineraris discontinus, perills, etc.

La jornada del proper diumenge és una reivindicació per aconseguir una xarxa de vies verdes entre pobles, que permetin als seus ciutadans disposar d'una alternativa al cada vegada més insostenible vehicle privat.

 

En defensa del camins, les vies verdes i els carrils bici, vine a la bicicletada!

El fracking: una nova bombolla que es vol obrir camí

L'Altraveu per Castellar vam presentar al Ple del 28 de maig una moció per declarar Castellar del Vallès lliure de fracking, i recolzar així el moviment social que demana la seva prohibició a tot el territori, tal com han fet ja altres països. CiU, PP i PSC van votar en contra de la nostra moció.

La fractura hidràulica (o fracking) és una tècnica agressiva - desenvolupada recentment per multinacionals del sector dels hidrocarburs als EUA - per extreure petroli o gas de zones amb baixes concentracions i de difícil accés. Gràcies a l’ús d’explosius i a la injecció de grans quantitats d’aigua a pressió barrejada amb sorra i un còctel de químics s’aconsegueix rebentar determinades roques del subsòl. S'obtè certes quantitats de gas o petroli – tot i que amb un balanç entre l’energia invertida i l’obtinguda molt baix – i es deriva una greu contaminació del subsòl i aqüífers amb compostos altament tòxics. La necessitat d’obrir constantment nous pous per anar esprement les possibilitats que “ofereix” un determinat territori -ja que els pous s'esgoten ràpidament - suposa el moviment de milers de camions amunt i avall movent moltíssima aigua, químics i llots tòxics, que amb el temps s’acumulen en basses que no sé sap com gestionar. Una vegada s' acaba tot, doncs, ens queda un territori devastat i una enorme quantitat de residus contaminants.

La indústria del sector dels hidrocarburs (sobretot del món anglosaxó) ha aconseguit crear, a través dels grans mitjans de comunicació, unes altes expectatives sobre les possibilitats del fracking, en un moment on les produccions dels pous de petroli estan declinant (peak oil). Això ha fet que les seves accions a la borsa hagin patit un fenomen de bombolla, originada als EUA. Per contra, la realitat extractiva dels pous de fracking en explotació està imposant successives revisions a la baixa de les produccions respecte de les previsions inicials, i per tant obligaria a una disminució del valor de les accions. Per tal d’evitar les pèrdues als accionistes, aquestes empreses han optat per inundar el món amb permisos d’investigació i extracció per fracking, començant per aquells països on troben menys requisits ambientals, i generant així una bombolla global.

Per tant, el fracking és també la cara fosca dels mercats bursàtils i de la dictadura financera que es fa cada dia més present en tots els àmbits; que subordina territoris, empobreix a les persones i agenolla democràcies. Seguir exprement, subvencionant i defensant a qualsevol preu aquest model energètic és la màxima expressió de la cultura de l’absurd. Tots ens hem de concienciar que aquest model energètic, i per tant econòmic i social, basat en els combustibles fòssils, està acabat i que cada vegada el preu que haurem de pagar per mantenir-lo serà més gran, per nosaltres i per les properes generacions. L'estalvi energètic i la transició cap a unes energies renovables en mans del poble, i no de 4 grans empreses on es jubilen els polítics, és el camí. Ens sembla una vergonya que el govern català no hagi volgut tancar les portes al fracking, i que a Castellar del Vallès el PSC, CiU i PP hagin votat en contra de la moció i els arguments que l'Altraveu vam presentar, sota l’argumentació que fan falta estudis per conèixer exactament les repercussions d’aquesta tècnica, quan ja tenim clares referències que no només es coneixen als cercles científics sinó també a nivell divulgatiu, com hem pogut veure recentment als nostres mitjans televisius i de premsa escrita, en forma d’informacions o reportatges. Enllaç als informes d'agències oficials europees i americanes que detallen les implicacions del fracking. http://aturemfracking.wordpress.com (Apartat Documents).