Clama al Cel

En el passat ple municipal es va fer evident una vegada més el desig de l’equip de govern del PSC de tirar endavant les seves accions sense cap interès amb el que opinin la resta de la oposició. I això és especialment greu a Castellar perquè el grup municipal del PSC no té la majoria absoluta per fer-ho i utilitza el regidor trànsfuga pels seus interessos. El PSC per tant, passa per davant els seus interessos de partit que l’interès general de la ciutadania; de tota la ciutadania representada democràticament al ple municipal.
En aquest darrer ple, l’equip de govern va utilitzar fins a tres vegades al trànsfuga per imposar les seves opcions. Tota la oposició en bloc demanava que s’atures el procés de les ARE, tota la oposició en bloc demanava un replantejament de la ubicació de la setena escola i tota la oposició en bloc demanava una consulta popular perquè la ciutadania opines sobre les ARE. Les tres qüestions, cabdals pel futur del municipi, van ser resoltes pel PSC unilateralment sense escrúpols democràtics.

Des de L’Altraveu ens preguntem: On són els compromisos adquirits per part de l’equip de govern de que s’estudiaria una altra possibilitat per la ubicació de la setena escola que no fos les pistes d’atletisme?. Perquè es va aprovant tràmit rera tràmit amb el convenciment per part de tots que la decisió és inamovible? Decisió presa en contra de la ètica democràtica de respectar les majories utilitzant escletxes anòmales. Perquè intenten enganyar-nos?

Des de L’Altraveu també ens preguntem: Perquè segueixen endavant amb aquesta obcecació el procés de les ARE, enmig de la conjuntura actual de crisi? Pensem que no té sentit seguir aquest procés de construcció d’habitatges, quan al municipi hi ha moltes altres fórmules per atendre les necessitats de la població que ho necessita, perquè l’augment de població a Castellar ha disminuït considerablement degut a la crisi, i perquè la situació urbanística de Castellar no està per acabar d’hipotecar el poc sòl municipal que ens queda per fer-hi més i més habitatges.
Si, ens han promès que després dels habitatges vindran els equipaments; però no s’adonen del dèficit aclaparador d’equipaments que hi ha al municipi?. Perquè no parlen d’un nou CAP, d’una nova piscina o d’una nova biblioteca que clamen al cel?. No, abans es projecta construir nous pisos, més pisos, i tot plegat en una situació de recessió econòmica brutal quan les constructores fan fallida i els bancs no donen crèdits.

Precisament per aquesta raó, Can Bages s’ha aturat, els pisos de la plaça major s’han aturat, i la gran majoria de construccions s’han aturat. En aquest context, s’empenyen en aprovar un nou projecte de construcció com són les ARE i ho fan amb tots els grups municipals de l’oposició en contra, desafiant les normes bàsiques de la ètica democràtica. L’ajuntament va córrer molt a donar els permisos per arrasar Can Bages, semblava que si no ho començaven ben aviat la crisi se’ns tiraria a sobre i ja no es podria fer (com així ha sigut); s’havia de destruir l’espai el més aviat possible.
Passarà enguany el mateix? Les ARE s’han d’aprovar tant si com no, encara que després ningú sàpiga si es podran construir. Una vegada més l’experiència no ens ensenya res. Una vegada més clama al Cel aquest seguit de despropòsits.

Pensant el centre cívic

El passat dijous dia 26 de febrer des de L’Altraveu vam organitzar un acte titulat “Pensant el Centre Cívic” amb l’objectiu d’escoltar idees sobre projectes i models de gestió de diversos espais socials i culturals que funcionen actualment a Catalunya. Per avançar en el debat sobre aquest nou equipament que es vol crear a la Plaça Major, vam convidar al castellarenc Ramon Bernal, exdirector del Centre Cívic Les Basses (a Nou Barris, Barcelona), i en Xavier Urbano, responsable cultural de l’Espai Cultural La Farinera (del barri del Clot de Barcelona). Ambdós ens van anar desgranant diverses idees que es desprenen de la seva pràctica quotidiana professional, però també associativa, en diversos centre cívics. La idea de construir (i no només físicament) un centre cívic o espai cultural va engrescar des d’un primer moment L’Altraveu i per això la comissió social de l’agrupació d’electors va decidir que era un tema important per posar-s’hi a treballar. En aquest sentit, la nostra aportació al debat sobre la destinació dels diners del Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) va ser remarcar la importància de la rehabilitació de l’antic mercat com a part d’un futur centre cívic o espai cultural.
Entrant en el contingut de la xerrada, que s’enmarcava en la programació de les “Tardes de L’Altraveu”, els ponents van explicar que existeixen diversos models de gestió d’un espai d’aquest tipus: per part d’una entitat de segon grau, de l’administració local, o d’una empresa. A priori, no n’hi ha un millor que un altre, sinó que aquest s’ha d’adaptar a la realitat del municipi. Van remarcar, però, que sigui quina sigui la gestió aquesta ha de poder ser avaluada mitjançant mecanismes externs o de control, ja que cal aconseguir una gestió de qualitat. També es va fer esment a les dues grans funcions d’un equipament d’aquest tipus: com a espai de dinamització social i com a eina per a la cohesió social. Tant el Ramon com el Xavier van coincidir en la necessitat de definir el projecte abans de la construcció de l’espai. El disseny dels espais és un element indispensable i condicionador de futurs usos i activitats i aquest ha d’anar supeditat als objectius que li donem a aquest equipament.
Per últim, es va insistir en la idea que l’elaboració d’aquest projecte no ha de polititzar-se per poder elaborar un bon projecte i una bona materialització d’aquestes idees. És important analitzar bé les necessitats, fixar objectius i veure la millor manera per aconseguir-los. Cal que sigui un projecte comú de la ciutadania, entitats, col.lectius i polítics i s’ha de començar a treballar des d’ara en la seva definició. Des de L’Altraveu sabem que aquesta feina no l’hem de fer soles; sabem que en projectes d’aquests tipus és important teixir xarxes i crear inèrcies positives entre varis actors. L’organització d’aquest acte és el nostre primer gra de sorra en aquest sentit. És per aquesta raó que vam convidar a l’Ignasi Giménez, alcalde i regidor de joventut, a participar en aquest acte també com a ponent. Encara que declinés la nostra invitació, continuem pensant que és important mantenir ponts oberts i que cal treballar de valent per crear el millor projecte entre totes i tots. Tenim un repte il.lusionador entre mans i ens hi hem de posar amb ganes!

Castellar a la xarxa de municipis lliures de trangènics

L’Altraveu va presentar una moció al ple per declarar Castellar del Vallès lliure de transgènics, que es va aprovar amb el vot a favor de tots els regidors excepte els del PSC que es van abstenir. És un acte de recolzament a la iniciativa legislativa popular (ILP) per una Catalunya Lliure de Transgènics, i introdueix a Castellar dins la xarxa europea de municipis i regions lliures de transgènics. A Europa hi ha 3.400 municipis, més de 4.500 zones i 170 regions declarades lliures de (conreus) transgènics. A Catalunya, les dades són de 60 municipis i 4 comarques lliures . La xarxa neix com una resposta des de l'àmbit local, al control per part de les institucions europees de les decisions d'autorització de conreu i comercialització de les varietats transgèniques. La xarxa està molt organitzada, i hi ha reunions establertes anualment dels representants polítics, amb la seu rotant entre els països o regions participants. A més a més de compartir experiències , la xarxa també vol ser un element de pressió a Europa per canviar les normes en relació als transgènics.
Catalunya és la segona regió europea en hectàrees conreades de transgènics (el blat de moro MON 810 resistent al cuc del panís) després de l'Aragó, en una Europa on la majoria de països han establert moratòries , han prohibit, o han limitat molt el seu conreu. A Catalunya molts pagesos han escollit conrear el blat de moro modificat genèticament per una raó de comoditat, però molts altres denuncien que ha acabat amb el conreu de blat de moro ecològic i s'ha perdut més biodiversitat de llavors locals. Aquests pagesos són els que van endegar la campanya que va recollir més de 105 863 signatures amb l’objectiu de poder presentar aquesta ILP, que ara inicia el seu camí dins del Parlament . Hi ha molts arguments a favor d’uns camps i una alimentació sense transgènics i cadascú els prioritza segons el seu criteri. Molts no volem noves autoritzacions a Europa de plantes transgèniques , com la de la soja i altres conreus tolerants a l'herbicida de Monsanto . Aquest s’ha demostrat molt tòxic per l'ésser humà i pels altres éssers vius, i el seu ús indiscriminat està provocant l’aparició de resistències per part de les males herbes. Un etiquetatge rigorós tal com demana la ILP ens permetria poder escollir no comprar carn d’animals alimentats amb la soja transgènica , i així no promocionar l'extensió a Sudamèrica d’aquests monocultius que expulsen als pagesos de la terra, contaminen , i redueixen dràsticament la fertilitat dels sòls.
La plataforma Som lo que Sembrem que ha dut a terme la campanya de la ILP, convida als ciutadans a unes jornades amb científics europeus, el 6 i 7 de març a Barcelona. Més informació a http://www.somloquesembrem.org/
La llista de municipis , zones i regions lliures de OGMs a Europa es pot trobar a http://www.gmo-free-regions.org/gmo-free-regions.html, així com fotografíes de les reunions anuals. Un reportatge sobre els efectes dels conreus de la soja transgènica a Sudamèrica es pot veure a :www.rtve.es/alacarta/player/396881.html

Verònica Miró
http://www.somloquesembrem.org/

Urbanisme respectuós amb l'entorn

Cal complir els acords de ple

Quan ens apropem a la meitat de la legislatura municipal, cal fer balanç d’algunes qüestions, entre elles el grau de compliment dels acords del ple de l’Ajuntament.
És lògic que l’Equip de Govern municipal, que no té majoria absoluta, busqui els suports necessaris per complir amb els seus compromisos electorals, d’igual manera que els grups de l'oposició han de procurar fer el mateix. Per a dur a terme les polítiques proposades cal prendre acords, sigui en un parlament o en un ple municipal. En qualsevol cas, malgrat que puguin haver-hi discrepàncies, per altra banda legítimes, els acords s’han de complir, i és l’administració competent la que té l'obligació de dur-los a terme. Tenim la sensació de que quan es tracta de determinats acords, per exemple els relacionats amb la Urbanització del Polígon Industrial de Can Bages, la diligència de l’Ajuntament de Castellar del Vallès és màxima, però ens els altres acords aprovats no és així.
L'Altraveu ha treballat diverses propostes presentant-les en diferents mocions, i malgrat que moltes d’elles han estat aprovades per unanimitat, semblen paper mullat per a l’Equip de Govern. Entre aquestes mocions n’hi ha una per millorar la seguretat dels vianants que han de travessar la carretera de Sabadell per agafar el bus a la zona industrial, en vam parlar recentment. N’hi ha una altra demanant millores en la informació i el servei de transport públic, tan senzill com posar plànols a les parades que ens informin on podem anar amb l'autobús, com podrem combinar amb altres serveis de transport públic quan arribem al destí, horaris de tots ells, un servei que ens informi del temps que falta per arribar el següent autobus. Així mateix s’han aprovat mocions per a reduir l’ús de bosses de plàstic i per estudiar millores per afavorir la circulació amb seguretat de les bicicletes en el municipi. També va ser l'Altraveu qui inicialment va proposar que el senyor Carlos Fontcuberta i Balaguer i a altres possibles censalistes renunciessin unilateralment als drets sobre les propietats i bens de censataris a Castellar del Vallès. Malgrat que inicialment aquesta moció no va ser aprovada, més tard se’n va aprovar per unanimitat, una altra proposada pel mateix Equip de Govern.
Fins ara, no tenim noticies sobre el desenvolupament de cap d’aquests acords, i és per això que des de l’Altraveu reclamem el compliment de les mocions aprovades per unanimitat en el Ple Municipal.

Pensant el Centre Cívic

L'Ajuntament de Castellar ha plantejat un centre cívic a la vila gràcies al Fons Estatal d'Inversió Local. Un centre cívic és un espai municipal que té per objectiu cobrir necessitats socials de caire molt divers. Així doncs, aquest pot prendre moltes formes diferents. Pot ser des d'un punt de trobada a un espai utilitzat per entitats, des d'un espai amb una forta programació cultural a un lloc on es duguin a terme tasques d'assistencialisme, etc. Però dins de l'ampli ventall de centres cívics que existeix, quin seria el més idoni per a Castellar? Per parlar d'això hem convidat en Ramon Bernal i en Xavi Urbano amb experiència en aquest àmbit. Ens exposaran els pros i els contres de diferents models i plantejaran com podria ser un bon centre cívic per a Castellar.

T'esperem!

Un any del Grup Municipal L'Altraveu

Presentem la memòria del primer any de vida de l'Agrupació d'Electors L'Altraveu, en tant que Grup Municipal. L'Altraveu va néixer com a agrupació d'electors després de recollir més de 700 signatures davant notari amb la voluntat d'entrar a formar part de la gestió del municipi de Castellar. Les darreres eleccions municipals ens van situar com a tercera força política a l'Ajuntament amb l'entrada d'un regidor i una regidora. El document que presentem recull el treball que l'assemblea de L'Altraveu ha estat fent durant aquest temps. Ha estat un primer any d'aprenentatge en molts aspectes i ha estat un any ple d'iniciatives programades amb la certesa de que una altra forma d'entendre la política i la gestió municipal és possible. Podeu consultar aquesta memòria a la Biblioteca Municipal o descarregar-la des d'aquesta web (pdf 5700 kb).

La destrucció del Molí d'en Busquets

Continua la manca de control sobre residus perillosos en unes obres que estan fora de llicència.

El 7 d'abril de 2008 es va acabar la llicència d'obres per continuar treballant al Molí d'en Busquets, però al mes de juliol els camions continuaven portant-hi terra i la màquina de triturar runa, les excavadores i les aplanadores hi treballaven intensament. En aquesta obra mai hi ha hagut cap mena de tancament de protecció, ni del recinte ni dels elements arquitectònics protegits, qüestions d’obligat compliment en qualsevol obra i que a més consta en el projecte de seguretat que va servir per donar la llicència de l'obra.

Quan ens acostem a la zona del Molí d'en Busquets, ens trobem una petita caseta metàl·lica on hi fa vida un home que vigila l'obra mentre hi ha conductes d'uralita trencats de l'antiga construcció que han quedat per allà deixats i d’altres restes més grans també d’uralita. Les deixalles són de tota mena com ara bombones grans de butà mig enterrades de terra, plàstics, pots de pintura, algun moble... Hi ha encara els troncs d'algunes de les alzines centenàries que s'han tallat innecessària i il·legalment. Encara hi podem veure restes de l'arquitectura que deixen entreveure antigues voltes ceràmiques i construccions que són part dels més de 300 anys de la història industrial d'aquest indret on hi van treballar i viure molts castellerencs.

L’aigua també és present en aquest paisatge desolador, algunes de les canonades que en conduïen han quedat malmeses pel propi enderroc i van llençant l’aigua al no res, sense cap mena d’aprofitament. El que era una implantació industrial i d'horta integrada en l'espai del Ripoll s'ha perdut totalment. Nosaltres creiem que no calia trinxar-ho tot, i que si així ha estat és per la falta de control del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Castellar del Vallès.

En certa mesura es repeteix la història. A Can Bages, no hi trobaven uralita, ni l’ACA, ni la Junta de Residus ni tècnics del nostre Ajuntament, malgrat les reiterades denúncies de l’Altraveu als Mossos i la publicació d’un plànol amb tots els punts i les coordenades UTM dels llocs on vam detectar presència d’amiant.
A Castellar actualment s’està reomplint la Pedrera de Vall Sallent i el Sot de Goleres amb aportacions de terres d’altres indrets, ens preguntem quin deu ser el control de la qualitat d’aquestes terres veient la deixadesa que l’administració local ha mostrat en el tractament de l’amiant.

Irregularitats al Molí d'en Busquets

imatge del dia 21-7-08

La Regidoria d’Urbanisme de l'Ajuntament de Castellar hauria de vetllar pels valors ambientals, històrics i arquitectònics del municipi.

El juliol de 2008 en adonar-nos que al Molí d'en Busquets s' hi estava fent una important tala d'arbres, hi havia una intensa activitat de tractament de runa i aportació exterior de terra, vàrem consultar l'expedient d'aquestes obres per saber sota quina llicència s'estava actuant. L’únic permís vigent era el d’obra menor. A finals de mes vàrem presentar una instància a l'Ajuntament demanant l’aturada de les obres fins que no hi hagués tots els permisos en ordre. No enteníem per què l'Ajuntament permetia la tala d'arbres i aquella aportació exterior contínua de terres amb la que van tapar uns horts existents i van modificar totalment els perfils del terreny de la zona.

L'Ajuntament aleshores diu que fa una inspecció visual de l'estat de les obres i que "els moviments de terres són els propis generats per l'obra d'enderroc" i que "els arbres i els horts es troben dintre de la propietat i per tant formen part de la pròpia actuació que s'està realitzant a la parcel·la".

No veient clares les justificacions de la Regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament, el 4 d'agost de 2008 informem a l'Agència Catalana d'Aigua i l’Agència de Residus de Catalunya. El 8 d'agost presentem una denúncia a la policia local amb les matrícules dels camions que porten terra al Molí i l'11 d'agost adrecem un expedient al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i al mateix Ajuntament de Castellar per denunciar, una vegada més, les irregularitats argumentant que "El pla general imposa precaucions al desenvolupament urbà d'aquesta àrea, tot i que el reconeix com a espai urbà. Així indica que cal ordenar l'edificació, que cal urbanitzar i que les activitats han de ser de menys impacte que les precedents".

El mateix dia, l'Ajuntament diu haver rebut un informe de la policia local, on posa de manifest que hi ha moviments de terres amb camions de procedència desconeguda. És a partir d'aquest informe que els serveis tècnics de l'Ajuntament efectuen una altra inspecció, i en data de 21 de novembre es decideix obrir un expedient de protecció de la legalitat a la immobiliària i a la propietària del terreny per obres no emparades en llicència d'una tala d'arbres i moviments de terres.

No pot ser que només s'actuï quan es fan denúncies a la policia o a la Generalitat.Tot el que exposem ens serveix per constatar que la Regidoria d'Urbanisme de l’Ajuntament té poc control de les obres que es fan al municipi i això possibilita la degradació i pèrdua d'espais, que (privats o no) tenen valors ambientals, històrics, arquitectònics que caldria preservar abans de deixar-los alegrement (o confiadament) ens mans de grans interessos privats. Si anem a remolc a l’hora de fer complir la legalitat o vetllar pel patrimoni comú, estem venuts.

Tornen les tardes de l'Altraveu...