Quan l'Altraveu es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals, el maig de 2007,l’assemblea va decidir que els regidors no cobrarien i així ha estat fins ara.
Des del 2007 aquests diners han anat a parar a un fons comú que s’ha utilitzat, en gran part, per contribuir al pagament del lloguer i manteniment primer d’una casa al passeig i ara de Cal Gorina. Una altra part s’ha gastat en difusió tant de publicacions (l'Espiell, Decidim, Sabies que...?) com de díptics, cartells i també en promoció de jornades, suport a algunes entitats culturals.
Per tant, mai ningú de l'Altraveu ha cobrat per exercir en política, demostrant que és possible fer política sense ànim de lucre.
El resultat de més abast ciutadà d’aquesta aposta és el projecte de Cal Gorina, un casal popular obert al municipi on s'hi han fet i es fan diversos actes: Xerrades sobre temes diversos, presentacions de llibres, la projecció del Documental del Mes es va iniciar a Cal Gorina, cicle de cinema mut a la fresca, sopars populars, concerts, tallers de ioga, dansa, reciclatge, manualitats, teatre, exposicions etc... Així mateix, es comparteixen espais amb entitats i moviments socials per que hi puguin fer les seves reunions de forma permanent o puntual, com ara la PAH, el Banc del Temps, les cooperatives de consum ecològic, la Revaixella, Podemos, RAF, ANC, les assemblees de l'Altraveu, Procés Constituent...
Els equips de govern municipals, primer de CiU i ara del PSC, mai van considerar la necessitat de fer un casal ciutadà, malgrat la proposta en aquest sentit de l’Altraveu quan es feia la remodelació de la Plaça Major. És per això que, davant la falta d’equipaments municipals que permetin la creació de nous teixits associatius, Cal Gorina s’ha convertit en un espai referent a Castellar, que és gestionat pels col•lectius que comparteixen aquest espai.
3 comentaris:
Si Cal Gorina fos el Centre Pompidou, s'ho mirarien diferent
El codi ètic de guanyem:
3. Professionalització de la política, supressió de privilegis i mesures contra la corrupció
Les persones amb càrrecs electes, gerencials i de lliure designació es comprometen a:
3.1. Renunciar als regals i privilegis que se’ls puguin oferir per la seva condició i que puguin significar un tracte de favor.
3.2. No duplicar càrrecs a les institucions, tret d’aquells vinculats a la seva condició de regidor/a.
3.3. No duplicar sous ni cobrar remuneracions extres per assistir a reunions.
3.4. A establir un sou màxim de 2.200 euros com a salari net mensual, incloent dietes, entenent que aquesta retribució garanteix unes condicions dignes per exercir les responsabilitats i funcions que suposa el càrrec assumit. El sou serà variable també en funció de les responsabilitats
3.5. Limitar el seu mandat a dues legislatures consecutives, excepcionalment prorrogable a un mandat més sempre que es doni un procés de discussió i validació ciutadana.
3.6. Compromís de renúncia o cessament de forma immediata de tots els càrrecs, davant la imputació per la judicatura de delictes relacionats amb corrupció, prevaricació amb ànim de lucre, tràfic d’influències, enriquiment injust amb recursos públics o privats, suborn, malversació i apropiació de fons públics ja sigui per interès propi o per afavorir terceres persones. Així com també en casos d’acusació judicial per delictes de racisme, xenofòbia, violència de gènere, homofòbia o altres delictes contra els drets humans o els drets de les persones treballadores.
3.7. Fer un bon traspàs d’informació i de coneixement (sense remuneració) seguint un protocol acordat en el marc de la candidatura.
La candidatura es compromet a:
3.8. A facilitar la conciliació entre la vida laboral i la política, establint mecanismes de suport als càrrecs públics durant la seva reincorporació al món laboral en cas de no trobar feina.
3.9. Desenvolupar mecanismes per la conciliació entre la vida familiar i política.
Ara que el PP es vol rentar la cara i mostra els seus sous, queda descaradament en evidència una presa de pèl flagrant: un diputat adjunt a la cinquena vicepresidència de la Diputació de Barcelona, cobra més que el President del Gobierno de EspaÑa. I, a més de cobrar més que el Rajoy, POT FER D'ALCALDE D'UN POBLE DE 23.000 I ESCAIG D'HABITANTS, lo qual vol dir que cobra molt, peró poca feina deu tenir a la Diputació, ja que a l'anterior legislatura va necesitar dedicació complerta per fer d'Alcalde. O ens prenia el pèl als castellarencs abans, o el pren a tots els catalans, ara. Peró algo falla.
Publica un comentari a l'entrada