divendres, 26 de juliol del 2013

A favor de totes les entitats

Des de l'inici d'aquest any algunes entitats esportives de l'estat han tingut inspeccions de treball que buscaven fer complir la legislació laboral d'aquelles persones que col•laboren amb aquestes entitats. Aquestes han acabat amb greus sancions que han generat una gran alarma.

Aquestes inspeccions es produeixen perquè les lleis actuals, redactades i aprovades des de fa anys per governs de tots colors, no distingeixen ni tenen en compte les particularitats i la realitat actual del teixit associatiu, actualment en un procés profund de canvi. La davallada cada vegada més accentuada del voluntariat, ha provocat que les entitats hagin de remunerar i compensar d'alguna manera, l'esforç i la dedicació de les persones que les tiren endavant, creant perfils semiprofessionals, a cavall entre el voluntariat i el treball remunerat.

Des de L'Altraveu creiem completament imprescindible i necessari el treball que realitzen totes les entitats del nostre territori, per ser elements cohesionadors i desenvolupadors de la societat organitzada. D'aquesta manera cal adaptar les lleis a la realitat d'aquestes entitats, per tal de garantir que puguin seguir oferint totes les seves activitats complint la llei, i amb les màximes garanties laborals i de dedicació de tots aquells que hi participen.

Però per demostrar el suport a les entitats, cal molt més que una proposta formal de partits polítics al ple municipal. Des de l'Ajuntament i l'equip de govern cal impulsar polítiques valentes i imaginatives per aconseguir coordinar esforços entre entitats i institucions, per tal de poder superar juntes i amb força totes les dificultats i adversitats que estem patint actualment: servei d'assessorament legal, gestió conjunta dels equipaments, cessió gratuïta de pàgines per a publicitat als mitjans públics, espais de participació, coneixença, debat i decisió, són només alguns exemples de les moltes accions que es poden portar a terme a nivell municipal per ajudar, impulsar i donar suport al teixit associatiu. Demanar una moratòria de les inspeccions i un canvi de legislació per adaptar aquests casos laborals a les entitats esportives, deixant totalment de banda la resta de entitats culturals i socials que també fan una feina, com a mínim, igual d’important en el nostre poble, és just? Per què no es demana que les lleis laborals s’adaptin a la seva idiosincràcia com amb les esportives?

Des de L'Altraveu seguirem participant activament des de dins i fora de les entitats, al carrer i amb la seva gent, per vetllar que el pols de Castellar segueixi ben viu.

diumenge, 21 de juliol del 2013

L'experiència de L'Altraveu, al programa de Qualitat democràtica de la Generalitat

Elisenda Alamany: “La ciutadania ha de ser la protagonista de la transformació social”


Imatge del taller de representació institucional. Font: Generalitat de Catalunya.


El Departament de Govern i Relacions Institucionals de la Generalitat ha celebrat aquest juliol la “Jornada de joventut, participació i política”. En aquest esdeveniment on han assistit un centenar de persones s'han presentat diverses experiències de l'àmbit polític, dels moviments socials i de l'educació que pretenen afrontar el repte de la millora de la qualitat democràtica. L'Altraveu, amb Elisenda Alamany, va ser convidada en l'àmbit de representació institucional per debatre amb altres càrrecs electes joves, sobre la necessitat de la participació i la transparència.

Alamany va explicar l'experiència de L'Altraveu i va assenyalar que “No es pot parlar de transparència i participació sense esmentar la regeneració urgent que necessita el nostre sistema democràtic”. Així mateix, va coincidir amb alguns dels ponents que els ajuntaments han d'actuar i dissenyar polítiques públiques conjuntament amb els moviments socials assumint-ne les seves dinàmiques. Va afegir que “en els últims anys s'evidencia que han estat aquests els qui han sabut anticipar-se a problemàtiques que han posat de relleu la manca de resposta, també de flexibilitat, de la institució.” El Departament de Govern i Relacions Institucionals ha publicat les experiències de la Jornada. Podeu consultar la ponència completa de L'Altraveu en aquest apartat a www.gencat.cat

Baixar el comunicat: PDF 57Kb

dimecres, 17 de juliol del 2013

Dret a decidir : fent història des de baix

 
La reivindicació del dret a l’autodeterminació no és pas una demanda que arrenqui ni l'any 2010 sota el lema de “Som una Nació” ni tampoc arran de les consultes populars que van tenir el seu esclat a Arenys el setembre del 2009. Aquests manifestacions populars massives s'expliquen com a culminació d’anys i anys de feina, lluita, persecució i repressió, tant en dictadura com en democràcia, de l’independentisme al nostre país.

Per això, arran de la proposta d'adhesió de Castellar del Vallès al Pacte Nacional per al dret a decidir hem cregut oportú fer una mica d'història. Fa més de vint anys, algunes persones ja sortíem al carrer a defensar drets que apel•laven al sentit més radical de la democràcia; el dret a decidir el nostre futur. En aquell període, d’altres, al poder, ens deien: “això no toca”

En fa més de trenta, també alguns votàvem en contra d'una Constitució espanyola que, entre moltes altres herències del franquisme, no contemplava el dret a l’autodeterminació dels pobles.

Volem recordar especialment en aquest viatge en el temps, a tots aquells, que fins i tot en democràcia, han estat empresonats, torturats i assassinats per les forces policials, pel sol fet de ser independentistes i reclamar una sortida democràtica a aquest conflicte d’interessos ideològics.

Dins d’aquests episodis, recordem especialment la caça de bruixes que va fer el jutge Garzón, amb l'empresonament i tortura d'independentistes l’any 1992 en motiu de les olimpíades. La sentència posterior del Tribunal europeu dels drets humans va condemnar l’estat espanyol per negar-se a investigar les denúncies de tortura. Cap govern de CiU va denunciar les irregularitats produïdes contra els seus ciutadans.

Però avui podem dir que gràcies al camí fet per tota aquesta gent, molts poden pujar “al carro del sobiranisme”. L'única certesa que tenim és que la lluita de la gent, la d'aleshores i la d'ara, ha passat la mà per la cara als càrrecs públics del nostre país. Fins i tot ara, en un context de crisi, són els moviments des de baix qui estan liderant l'agenda política i estan obrint espais de decisió popular capaços d'articular alternatives i solucions. Així és com creiem a L'Altraveu que s’escriu part de la història: des de baix.

dijous, 11 de juliol del 2013

Qui no coneix és perquè no vol


Fa dos mesos, assistíem a un ple on l’Altraveu demanava que Castellar es desmarqués de la pràctica del ‘fracking’, un sistema per a l’extracció de gas i petroli força nociu per al mediambient. La resposta de l’equip de govern i de la resta de partits al consistori: que ‘no tocava’ discutir-ho a àmbit local i que no tenien prou informació ‘oficial’.

Doncs bé, la setmana passada Cal Gorina va acollir un dels noms més reputats pel que fa l’estudi de la crisi energètica i el ‘fracking’ a nivell estatal, el físic i investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) Antonio Turiel. Van venir prop d’un centenar de persones, de les quals només es va deixar veure un representant de CiU. Ni PSC, ni PP, tot i que van rebre invitació expressa. Casualitat? O potser prefereixen seguir amb una vena als ulls per evitar enfrontar-se a les sigles que representen, que semblen més proclius a deixar-se endur per la dèria extractora que empeny l’Estat espanyol?

No van voler saber que, tot i que els executius català i espanyol plategen el ‘fracking’ com a solució a la carència energètica, als Estats Units la indústria del sector està en fallida perquè aquesta pràctica només és rendible durant els primers anys. Que el ‘fracking’ és, en paraules del propi Turiel, una nova bombolla com ho va ser la immobiliària, i no la solució màgica per al futur que ens volen vendre. Tampoc van voler escoltar que es tracta d’una pràctica a la desesperada (i molt agressiva pel medi ambient) per aconseguir uns recursos energètics que estan ja arribant al seu límit; ni que la única opció viable per sortir d’aquesta crisi –energètica i econòmica- és fer el canvi cap a un sistema sostenible enlloc de seguir vivint en la paradoxa del creixement infinit en un planeta finit.

Nosaltres no deixarem d’insistir en allò que considerem important per al conjunt de la ciutadania. Com bé deia Turiel, el primer pas per aturar aquest ritme desenfrenat cap al precipici és fer una tasca de sensibilització envers la ciutadania i fer-la coneixedora del problema per dotar-la de les eines per actuar. Perquè la informació és un element cabdal per a una societat compromesa i mobilitzada.