Amagant l’indesitjable

L’ordenança municipal sobre convivència i civisme que s’ha aprovat aquesta setmana té, segons l’equip de govern, la finalitat de fomentar i garantir la convivència a Castellar. Des del primer moment ens ha sorprès que el PSC pogués tirar endavant un document d’aquesta sensibilitat (prohibició de demanar almoina, d’utilitzar mecanismes alternatius de difusió, de buscar menjar als contenidors, dormir a l’espai públic, etc) amb CIU i PP, que són els partits que estan exercint una política repressora en l’espai públic a gran part del país i de l’estat. Aquesta ordenança pretén eliminar de la vista les conductes considerades incíviques mitjançant un règim de sancions desproporcionat que va des dels 600 euros als 3.000 euros intensificant l’activitat policíaca, endurint infraccions previstes i ampliant les possibilitats de detenció.

Volem una ordenança pensada en i per Castellar i que sigui en positiu, anant al fons dels problemes, no maquillant-los i apartant-los de la vista. Si la pobresa existeix, és necessari que la poguem reconèixer a l’espai de trobada que tenim tots; el carrer perquè tenim el deure de lluitar-hi en contra; també des de la institució. Per tant, vam proposar veure els usos de l’espai públic i els autèntics problemes de convivència que s’hi generen per fer-hi front col•lectivament, des de l’administració i des de la ciutadania. Creiem que una ordenança de civisme no ha de ser plantejada des de l’incivisme, pensem que un document per a la inclusió no pot posar només èmfasi en el perill. Algunes de les infraccions previstes van més enllà del que estableix, fins i tot, el Codi penal. D’aquesta manera, a L’Altraveu pensem que les conductes incíviques (que no delictes) es fan front amb polítiques públiques i no amb prohibicions; amb un ventall de polítiques socials que van des de joventut, passant per nova ciutatadania, i acabant per igualtat. Per tan, quina situació conflictiva es dóna a Castellar ara a què abans no podíem fer front amb la tasca de serveis socials i els òrgans d’inclusió?

Inspirar-nos en altres ciutats com Barcelona o Manresa no deixa de ser preocupant quan les característiques del municipi són tan diferents. Pensem que la realitat acabarà superant el document i que fer un treball concret sobre la realitat del nostre municipi era el que calia. Com ja vam avançar en el ple municipal, la nostra intenció ésarribar fins al final per evitar la seva aprovació final.