Eufemismes

La política és plena d’eufemismes i el ple de la semana pasada va ser un bon exemple d’això. L’error de 3000 metres quadrats a l’hora de planificar sòl per a un equipament educatiu va ser batejat per l’alcalde com a "anomalia de caràcter cartogràfic". Un fet que forma part de la quotidianitat perfecta del sistema administratiu.

Això podria ser entès així, qui sap, si no portés afegit l’endarreriment d’una cosa tan cabdal per al municipi com és el tercer institut. Una afirmació que poc va tranquil·litzar la federació d’AMPES (allà presents) i L’Altraveu. Aquest neguit va fer que l’alcalde expliqués amb més detall quines són les responsabilitats que té govern local al voltant de la qüestió. L’ajuntament de Castellar només programa sòl educatiu i és el departament de la Generalitat qui estima oportú l’institut i l’ubica allà on s’ha requerit. L’explicació, lluny d’aclarir-nos alguna cosa, només ens fa veure que si és tan sols aquesta gestió la que ens pertoca és que som davant d’una actuació
incompetent per part del govern de Castellar.
Mai ha estat tan oportú negociar amb el departament, ara que l’encapçala el mateix partit que governa a Castellar. Si hem de fer front comú per l’educació, hi serem. Però caldria que tots accedíssim a la informació al mateix temps i que realment hi fóssim tots a l’hora de decidir. Una altra lliçó que suspèn el PSC de Castellar.

Del camp al plat, i del plat, al camp

Verònica Miró

Ramon Casamada, pagès de Castellar i Pep Nogué, cuiner mediàtic de la Garrotxa, van fer dilluns una xerrada a Ca N’Alberola: Del camp al plat, tancant el cercle.

Pep Nogué va fer un viatge d’anada i tornada entre els horts del seu pare, les cuines on ha treballat i els productes processats del supermercat.

Va defensar el valor d’aquell producte conreat pel pagès local, que permet recuperar el gust i la cultura de varietats d’horta i cereals tradicionals de Catalunya, i els plats gastronòmics de diferents llocs del territori. Va dir que els productes processats que trobem al supermercat són barats per alguna cosa, que sovint la indústria agroalimentària el que vol es reduir el cost al màxim, ja sigui amb les matèries primeres, ja amb els aditius i processos químics que s’empren, i que el producte final que ens arriba té molt poca qualitat nutritiva.

També va defensar l’agricultura que es feia abans que s’impossessin els fertilitzants i els pesticides, i va dir que no cal recórrer a la certificació ecològica , però sí als pagesos del nostre país que fan uns productes de qualitat, i que recolzant-los, protegim al mateix temps el territori, la salut, i la nostra cultura agrícola i culinària. Els productes agrícoles de proximitat no haurien de trobar-se a les botigues de Delikatessen, va afirmar, que sovint afegeixen un marge que els converteix en productes de luxe, sinó a mercats i i botigues accessibles per a tothom.

La meva reflexió arrel de la xerrada és que si els pagesos fan un esforç per produir protegint la salut dels ciutadans, i conservant el territori i el sòl fèrtil per a les futures generacions, tots els hauríem de recolzar. Els ciutadans preguntant l’origen dels productes que comprem, i consumint els de proximitat i de temporada, ; el restaurador fent una cuina amb productes locals i indicant a la carta l’origen de les matèries primeres que fa servir, i l’Ajuntament i altres administracions recolzant una agricultura i una ramaderia que siguin una riquesa natural, cultural i econòmica per Catalunya, i uns aliments frescos i de qualitat que serveixin de veritat per a la prevenció de malalties, no totes aquestes promeses light, hidrogenades etc, en general hiperprocessades, de la indústria agroalimentària que massa sovint no fan més que empitjorar les coses.

No cal que ens tornem com els italians i els francesos, que defensen amb dents i ungles els productes de la seva terra, però podríem anar una mica en aquesta direcció. I ajudar així a tancar el cicle, contribuint a la supervivència de la pagesia, i a què els joves que vulguin, puguin treballar als camps catalans i guanyar-se la vida.

On és el debat del tren?

Durant la recent compareixença per presentar l’estudi informatiu del perllongament dels FFCC fins a Castellar, el Sr. Director General de Transport Terrestre, Sr.Manel Villalante, va dir que érem en el moment de fer el gran debat.

Una primera reflexió sobre la qüestió per aclarir-nos. Un estudi informatiu és un document que acostuma a contenir informes sobre la idoneïtat, costos, impacte ambiental, avantatges, inconvenients, diverses propostes d'un projecte. Un cop presentat l'estudi, aquest ha de servir per obrir el debat a nivell ciutadà i un cop aprovat s’ha de procedir al projecte constructiu que servirà per executar l'obra.

Aquests dies molts mitjans de comunicació i l'Ajuntament han fet públic alguns dels aspectes destacats d’aquest estudi informatiu. Però tal i com s'està presentant s'està fent creure que tot està dat i beneït.

De la consulta de la documentació que consta en l’esmentat estudi, en podem fer una segona reflexió important, no es pot concloure definitivament que ja hi hagi assignada una estació a l'Espai Tolrà ni que el traçat estigui concretat definitivament. Per això precisament, s'obre el període d'al•legacions. L'estudi conté diverses possibilitats de traçat i d’estacions (a l'Skate Park, a l'Espai Tolrà, al Camp de futbol i a la Plaça Calissó). Aquestes propostes de l’estudi informatiu han de servir per obrir el debat i fer-hi noves aportacions (si calen) sempre amb l'objectiu d'assolir allò que raonadament més convingui al municipi de Castellar i també amb una visió territorial.

El 4 de febrer de 2008 a la Taula de mobilitat de Castellar va assistir el Sr. Manel Villalante i va dir que era viable l'arribada del tren a Castellar, que el traçat seria de 4,7 Km., que tindria dues estacions i el cost seria de 200 milions d'euros . També va afegir que el primer trimestre de 2009 es presentaria l'estudi informatiu i que durant el 2009 es començaria a fer el projecte constructiu. En realitat, l'estudi informatiu s'ha presentat el primer trimestre de 2010 (un any després) i se’ns diu que depenent del nombre d'al•legacions s'aprovarà el setembre. Així les obres podrien començar abans de 2016.

Davant del debat amb la ciutadania, l’experiència mostra que els governs no solen posar tots els elements sobre la taula. No sembla seriós presentar l'estudi informatiu com si fos un projecte constructiu. El debat és tan urgent i imprescindible com la necessitat que tenim de millorar les comunicacions d'aquest municipi, però obviant-lo no ho resoldrem abans i molt probablement ho resoldrem pitjor. Ara és el moment d’afavorir la participació ciutadana. De fet ho era de fa temps, però l’equip de govern no ha fet cap pas en aquest sentit. Després de més d’un any de retard en presentar l’estudi informatiu, sense informació per poder-lo treballar, els 30 dies per presentar al•legacions que puguin aportar coses positives per aquest projecte són un temps clarament insuficient. Dir que ara és el moment del gran debat sense temps ni mecanismes per obrir aquest debat a la ciutadania, no sembla una exageració?

Alternatives reals

L’Altraveu va participar de l’assemblea que va celebrar-se a Barberà del Vallès el cap de semana passat amb la resta de formacions que integren les candidatures alternatives del Vallès (CAV). A banda del balanç positiu de les activitats conjuntes, l’organització i la coordinació internes de les CAV, es va parlar de la difusió que cal fer del projecte comú engegat, encara poc conegut en els municipis on són presents, i d’una més àmplia repercussió de la figura del conseller comarcal. Entre els horitzons que es divisen, consten la tasca en defensa del servei públic comptant amb els professionals d’aquest sector i amb els moviments sindicals i socials que ja treballen la qüestió, l’enfortiment de la coordinació comarcal mitjançant el suport en les campanyes d’un i altre municipi, l’organització de la bicicletada de l’estiu i la preparació de les properes eleccions municipals.
De l’assemblea es desprèn la voluntat de seguir treballant en la línia d’una política municipal pròpia, alternativa; a mida de cada localitat, sobretot subratllant que existeix un projecte comú, característic per una altra manera de fer respecte els partits tradicionals, i que va molt més enllà que el simple fet de ser independents.

Les CAV refermen en assemblea la seva voluntat de consolidació al vallès com una alternativa real

Membres de set de les Candidatures Alternatives del Vallès s’han reunit avui dissabte 13 de març en assemblea a la Torre d’en Gorgs a Barberà del Vallès amb l’EAB com a organització amfitriona de l’acte. Les CAV han passat comptes a la feina feta durant el 2009 i han plantejat les línies estratègiques pel 2010, deixant un balanç més que positiu.

En un primer moment, l'Assemblea ha fet balanç de la feina feta durant l'any 2009, incloent les activitats conjuntes, la feina del conseller comarcal, així com l’organització i coordinació internes. Els participants han reconegut la tasca de coordinació feta entre les candidatures, així com aquelles activitats conjuntes realitzades. En els aspectes a millorar han reflectit que el projecte comú de les CAV és encara poc conegut als municipis on són presents i que els caldria ser més efectius i donar més repercussió a la figura del conseller comarcal.

La segona part de l’assemblea, després d’una breu pausa, s’ha dedicat a elaborar els eixos temàtics que marcaran l'acció conjunta de les CAV pel 2010. Donar-se suport conjunt en campanyes de caràcter local, convertint aquestes campanyes en conjuntes, treballar el tema de la defensa del servei públic comptant amb els professionals d’aquest sector i amb els moviments sindical i social que ja treballen en aquest tema, enfortir la coordinació comarcal i el flux de la informació, organitzar la bicicletada reivindicativa estiuenca i preparar les eleccions municipals de 2011, han estat els objectius més importants establerts per a l’any que hem començat.

La immensa majoria dels assistents ha refermat la seva voluntat de continuar el treball en la línia actual d’una política municipal pròpia i alternativa, amb voluntat de govern i recollint una àmplia sensibilitat política i social. Tot això remarcant que allò que els uneix és un projecte polític comú d’una altra manera de fer política i no el simple fet de ser independents.

El tercer institut

Durant les darreres setmanes, s’han detectat importants errors en la gestió educativa del municipi. A partir de la reunió de la federació d’AMPEs de Castellar, va posar-se sobre la taula que el tràmit per l’aprovació dels terrenys del tercer institut per part del departament d’Educació de la Generalitat era a les mans de l’Ajuntament. Per això, l’Altraveu i ERC van preguntar en el darrer Ple municipal quina era realment la situació. No va ser fins la setmana següent quan els tres grups municipals de l’ oposició van demanar la convocatòria del consell escolar municipal, que l’alcalde a través de la premsa va explicar que el departament d’Educació havia retornat l’expedient per un error en l’extensió de la parcel·la on s’havia d’ubicar l’equipament educatiu (s’havien parcel·lat 9.888 m2 quan realment n’hi havia només uns 7.127 m2). L’alcalde va afegir que aquests errors eren normals i que no endarrerien el projecte. Els serveis d’urbanisme de l’ajuntament han de saber que la Generalitat exigeix uns requisits mínims per a la construcció d’equipaments escolars. Com és que es presenten projectes que no els compleixen i que són retornats per aquest motiu? Aquests errors no es poden considerar “normals”, són una gestió ineficaç.

Per altra banda, no ens sembla adequat que l’Ajuntament s’expliqui a posteriori, i només quan les AMPEs comencen a preguntar què està passant. Tampoc és de rebut que es digui que per un error de càlcul no s’endarrereix el projecte. El projecte està aturat en un despatx d’arquitectes de Sabadell, i fins que no s’ha destapat la situació, no s’ha informat la ciutadania. Això és transparència?, això és previsió? D’aquí a 3 anys podria haver-hi un problema greu de places escolars a Castellar i la regidoria esta badant. Qui n’assumirà la responsabilitat?.

Des de L’Altraveu demanem un cop més que, arran d’aquesta situació, es convoqui urgentment el consell escolar municipal per explicar amb tots els detalls la situació.

El poder dels mitjans de comunicació locals

La segona xerrada dels "Vespres de L'Altraveu" va comptar amb una quinzena d'assistents que van apropar-se al Passeig, 142. "El poder dels mitjans de comunicació locals" era el títol que va donar la sortida a l'explicació de les experiències de Laia Altarriba (periodista autònoma, col·laboradora a mitjans alternatius i representant del Grup de periodistes Ramon Barnils) i Alberto Pradilla (periodista del Gara i col·laborador del mitjà independent Diagonal).

Altarriba va destacar el fet que si bé els mitjans de comunicació en origen eren considerats com aquells que vigilaven el poder, ara han esdevingut un engranatge de transmissió d'aquest. Va explicar la tasca que fa el grup de periodistes Ramon Barnils i també http://www.media.cat/, com a observatori del tractament de les notícies a diversos mitjans. També va analitzar diversos casos per evidenciar el poder que tenen els mitjans de comunicació i l'encontre i desencontre entre aquests i el poder. Va reivindicar el paper dels mitjans alternatius i la necessitat d'una premsa reflexiva i professional, allunyada dels condicionants que tenen els mitjans tradicionals.

Pradilla, per la seva banda, va parlar de la possibilitat real de crear mitjans alternatius als imperis periodístics però amb la necessitat que arribin al públic i no es quedin en un pamflet. Va explicar el model Egin-Gara i com això pot exportar-se a nivell local. Va relatar el boicot institucional i econòmic al qual va ser sotmès el mitjà però com això també va veure's com una oportunitat per desenvolupar un periodisme més honest i de denúncia. Va defensar també la necessitat de professionalització dels periodistes independents (qualitat en la presentació, contingut), la necessitat de traçar aliances amb els moviments populars, i allunyats dels circuits mercantilistes.

escoltar audio o baixar en format mp3 (63 mb)

Ja ha arribat el circ

Aquests dies a diferents parts del poble hem pogut observar tot tipus de cartells enganxats als fanals anunciant l'arribada del circ. Al més pur estil de les desmesurades i agressives campanyes electorals dels grans partits, hem pogut observar una vegada més la manca de coherència del nostre equip de govern permetent aquest tipus de publicitat. Des de l'Altraveu ens preguntem en què es basen per considerar que un circ té més dret que un esplai, un grup de teatre o qualsevol altra entitat per empaperar el poble anunciant-se en qualsevol espai, mentre que els altres s'han de conformar amb els espais destinats per a aquesta finalitat.
Alhora, i com dèiem al començament, això ens ha recordat les campanyes electorals, on es malbaraten recursos i diners, sense cap respecte pel medi ambient, i tenint en compte que directament o indirectament aquestes campanyes les acaben pagant els contribuents. En aquest sentit, l'Altraveu va presentar una moció al ple passat on instàvem al parlament de Catalunya, que en l'aprovació de la nova Llei electoral catalana es tinguessin en compte diversos aspectes. El primer garantir la igualtat d'oportunitats per a tots els partits i candidats a l’hora de donar-se a conèixer i presentar el seu programa i propostes. En segon lloc, establir mesures de control, regulació i limitació de la despesa electoral, assegurar la transparència a la ciutadania de les diferents activitats electorals i els seus costos, establir condicions sobre els tipus de materials, productes i suports que poden usar-se en campanya per garantir el màxim respecte pel medi ambient i, finalment, ordenar i reduir l'impacte de la publicitat electoral sobre la via pública.
Amb aquesta moció, que CiU i PSC van rebutjar (ells diuen que s’ho estudiaran amb calma i acabaran fent el que les seves cúpules diguin), des de l'Altraveu buscàvem racionalitzar i frenar la dinàmica establerta pels grans partits a l’hora de bombardejar-nos a qualsevol preu amb la seva propaganda, de dubtosa eficàcia (dit sigui de passada) i d'elevat cost, tant econòmic com ecològic. La política i el circ, de vegades, poden anar de bracet, tot i que a la pràctica, només uns són pallassos de veritat.