La Gestió dels Residus

Aquests dies s'ha presentat el nou Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals 2009-2012, que s'haurà d'aprovar el proper mes de juliol. Aquesta proposta marcarà les directrius per als propers anys de com hem de gestionar els residus municipals i les solucions que planteja són un pas enrere en la gestió dels residus, ja que no s'utilitzen criteris de sostenibilitat per tal de crear un autèntic equilibri entre economia, medi ambient i persones. Una de les propostes més polèmiques que apareixen en aquest Programa és la construcció d'una planta incineradora de residus al Vallès.
Des de L'Altraveu, ens unim a les moltes veus de tots els àmbits de la societat, que alerten de la perillositat d'aquest tipus de plantes i de la seva ineficàcia per solucionar veritablement el problema dels residus. Les plantes incineradores no fan desaparèixer les deixalles, les transformen en gasos, cendres i escòries molt més tòxiques i perilloses per a la salut que les originals, a més d'augmentar la contaminació atmosfèrica i agreujar el canvi climàtic. Els costos d'aquestes plantes són extremadament elevats, comparats amb la inversió necessària per realitzar plantes de recuperació. L'excusa de que en aquestes plantes es revaloritzen les deixalles transformant-les en energia elèctrica, no és vàlida tenint en compte que hi ha alternatives menys contaminats, tant per aconseguir energia, com per tractar els residus. A més per generar energia requereixen d'un flux constant d'entrada de residus d'elevat poder calorífic, desactivant qualsevol mesura de reducció i recuperació de residus.
La construcció d'aquesta i qualsevol planta incineradora és evitable si aconseguim un canvi de model global encaminat a la reducció i minimització dels residus, eliminant per exemple les bosses de plàstic o els envasos d'un sol ús o massa voluminosos. La reducció de residus també comporta altres avantatges, com l'estalvi energètic, de matèries primeres, de costos econòmics i de transport, avançant cap a una societat més respectuosa i en equilibri amb el seu entorn.
També s'ha de treballar per aconseguir una bona recollida selectiva en origen i de qualitat, amb bones campanyes de sensibilització, amb plantes descentralitzades i pròximes als ciutadans, i sancions econòmiques a tots aquells que no compleixin amb els criteris mínims de reciclatge i reducció.
El problema dels residus ens afecta a tots, i per això és important també generar un autèntic debat social amb tots els agents implicats, per tal d'aconseguir entre tots, aquells mecanismes que ens permetin reduir al màxim la quantitat de residus generats i aconseguir tractaments, sense perills per a la salut i el medi ambient, dels residus inevitables.

Situació econòmica delicada

L'ajuntament de Castellar del Vallès ja porta alguns anys amb una situació econòmica delicada i per això en aquest darrer ple es va presentar un pla de sanejament econòmic. Al govern li ha costat reconèixer o fer pública aquesta situació. Sembla que segons quines realitats no es consideren d'interès pel municipi. Quan l'economia de l'ajuntament va malament, va malament l'economia de tots, per que tots som l'ajuntament i és per això que cal informar sempre amb transparència de tot allò que ens incumbeix com a ciutadans. Només d'aquesta manera podrem entendre el que es fa o el que no es pot fer.
Aquest govern ha decidit per exemple executar les obres de la connexió a la xarxa Ter-Llobregat, una obra que ens costa 3 milions d'euros i que és innecessària pel municipi. Amb els diners que costa aquesta obra que només respon a interessos particulars i financers ja no seria necessari aquest pla de sanejament i a més es podrien fer veritables polítiques d'estalvi d'aigua.
També pensem amb la Plaça Major, l'obra que ha endeutat més al municipi i que ha costat el doble del que es va pressupostar. En aquests moments, donada la situació actual, es podria aturar la finalització i així poder atendre millor necessitats prioritàries que té el municipi.
Una altra de les mesures correctores del Pla de sanejament és la congelació i, en el seu cas, reducció de plantilles de personal. Ens preguntem si en aquest col·lectiu també s’inclouran els càrrecs de confiança, aquestes persones que van entrar a l'ajuntament a fer política sense que sortissin a les butlletes de les eleccions i que suposen un sobresou i una despesa més que acabem pagant tota la ciutadania. No seria més lògic que aquests sous sortissin de la butxaca dels partits que els contracten? És el govern qui els necessita, els ciutadans de Castellar mai els han demanat ni tan sols donat confiança. Estem convençuts que ens estalviaríem molts més diners que fent fotocòpies a doble cara, moderar l'ús del telèfon i nòmines electròniques, mesures que és proposen en el pla de sanejament i que fa temps que s’haurien d’haver implementat per criteris d’eficiència i estalvi.
Els problemes de l’ ajuntament de Castellar van més enllà d’ un exercici que no es pot tancar per ser negatiu el romanent de tresoreria. Abasta un deute viu de 19milions d'euros i ara amb aquest pla, encara ens endeutarem més. Potser si el pla de sanejament s'hagués fet d'una manera més participativa les propostes a fer haguessin estat més realistes i efectives. Amb aquest pla restem a l'expectativa que la providència ens sigui generosa: fem un pla amb unes projeccions de futur molt optimistes, però que dependran de la conjuntura del moment, i de nou una fugida endavant. Anar passant i el temps dirà...
Donada la gravetat de la situació financera de l’ajuntament estem obligats per llei a fer un Pla de Sanejament, però no en aquests termes. Ens demanen signar un xec en blanc sense compromisos seriosos per sortir d’aquesta situació tan delicada. És per això que l'Altraveu no vàrem recolzar la proposta.

L’Ajuntament de Castellar multa amb 60€ a l’Altraveu

En l’inici dels ajuntaments democràtics, els partits polítics ocupaven el carrer amb cartells i enganxines per difondre el seu missatge i incentivar una societat poc acostumada a participar en unes eleccions democràtiques. Amb el temps, es va anar ordenant aquesta comunicació donades les necessitats de la jove democràcia. A Castellar, això ha derivat en l’ establiment de panells que s’instal·len només quan és època d’eleccions. Aquest és el model per fer participar la ciutadania; només cada quatre anys. Des de l’Altraveu, en canvi, creiem que la interacció amb el municipi ha de ser constant. Per això, no ens hem cansat d’organitzar debats, xerrades, jornades, etc. i sempre ens hem topat amb un escull impossible de resoldre per part de l’ajuntament. NO HI HA PROU ESPAIS per donar a conèixer els actes de les entitats que així ho desitgin.
Davant l’actitud passiva de l’ajuntament, hem utilitzat, com altres entitats, espais que valorem susceptibles d’adequar per aquest fi, com són les marquesines de la Vallesana. La resposta a això ha estat una multa de 60€. És a dir, es poden posar cartelleres amb interessos electorals, cartells faraònics per fer propaganda de qui promou i paga les obres del “fons Zapatero”. També es poden ocupar espais públics per publicitar empreses privades i generar ingressos a les arques municipals i també es pot ocupar la via pública per fer publicitat dels mitjans de comunicació locals. En canvi, les entitats del poble, sense afany de lucre, només tenen onze punts de reduïdes dimensions cedits per l’administració, malgrat que hem demanat al Ple Municipal més espais, sense cap éxit. És així com l’enquistada estructura de partits barra el pas a altres formes també legítimes de fer política i crear teixit social.
Volem demanar públicament que no se sancioni cap entitat per difondre activitats que dinamitzen la política, la cultura, l’ esport o la xarxa social de Castellar. Per part nostra, seguirem enganxant cartells a les marquesines i retirant-los, com hem fet sempre, després dels actes. Agrairíem que vosaltres, els partits polítics, fóssiu igual de diligents en les vostres faraòniques campanyes. Pel que fa a la multa, la dipositarem en un compte esperant que se solucioni el problema i hi poseu remei. Només aleshores, pagarem per col·laborar amb els costos d’ordenació d’espais. La multa significa un atac calculat i directe a noves formes d’entendre la democràcia. No se’ns pot privar d’aquestes amb actituds repressives. Diuen que els drets no es demanen sinó que es prenen. I això és el que farem. Perquè els temps encara estan canviant, senyors...

Comunicat Aleix Canalís: 02-04-09.pdf (1.093 kB)

Multa de l'Ajuntament: 11-05-09.pdf (175 kB)

Censos feudals i pisos de la Plaça Major

En el darrer ple l’Altraveu va preguntar què s’havia fet referent al cobrament de censos del Sr. Fontcoberta i en quina situació es trobaven els pisos aturats de la Plaça Major.

El Sr. Carlos Fontcoberta i Balaguer, l’amo del castell de Castellar, continua cobrant els impostos feudals als vilatans del municipi malgrat que en el Ple municipal de abril de 2008, i per unanimitat, s’instés a que en un període no superior de 3 mesos renunciés al cobrament d’aquests impostos medievals. En aquest acord també es va instar al Parlament de Catalunya per que modifiqui el codi relatiu als drets reials i per que aboleixi definitivament els drets censals. Així ,mateix es va instar al President de la Generalitat i al del Parlament de Catalunya, de moment sense efectes, potser caldrà cridar més fort.

Pel que fa als pisos de la Plaça Major la constructora va obtenir el permís d’obres incomplint l’ordenança municipal ja que les superfícies no s’ajustaven a la legalitat. L’Ajuntament, en comptes de fer canviar la superfície per cumplir a la llei, va admetre que se li canviés el nom a l’habitació que sobrava i es passés a dir traster. És a dir, va permetre fer trampa al promotor. Posteriorment, tot i les reiterades denuncies als plens que ha fet l’Altraveu, els promotors han continuant venent aquests pisos com si el traster fos una habitació. Mai han dit que fossin pisos d’una sola habitació. Per internet ja no es troba publicitat d’aquests, els promotors que els havien de vendre estan en concurs de creditors.

Ara a partir de la pregunta que vam fer en el darrer Ple hem sabut que les persones que van fer la paga i senyal per la compra d’aquests pisos, quan ja ha caducat el contracte que van signar, tindran serioses dificultats per poder recuperar l’aval que per llei se’ls hauria de retornar. Ara també hi ha pendent el compliment d’un decret recent d’alcaldia que ordena el desmuntatge de la grua per obres paralitzades ja que en aquests moments ningú assumeix la responsabilitat del que pugui passar amb aquesta grua.

Recordem també una vegada més els problemes que la construcció d’un mur sense seguir el projecte legalitzat han generat a l’Escola Immaculada., i que encara no s’han resolt.

Són molts els incompliments que s’han donat en aquesta obra. Al nostre parer la ubicació d’aquests pisos mai han estat un encert, a la Plaça Major ja n’hi ha prou de pisos. El regidor de projectes estratègics, Sr. Pepe González, una dia explicava que aquests pisos servirien per tapar als ja existents, un argument ben curiós ja que amb aquest criteri sempre estaríem construint edificis pertapar-se entre ells.