Estem molt amoïnats

La situació dels centres educatius de la nostra vila continua sent un problema sense resoldre. Els membres de la comunitat educativa del CEIP El Sol i la Lluna van posar de manifest el passat dimarts la seva indignació per la situació que els està tocant viure. A la pèssima planificació de les places escolars que hem tingut a Castellar s'hi afegeix ara la manca d'atenció en la construcció d'aquesta escola. Els retards inacceptables i els problemes propis del terreny han fet aturar novament, i encarir encara més, les obres. Aquesta situació repercuteix directament al CEIP Sant Esteve que ja porta anys acollint provisionalment el CEIP Sol i la Lluna.

No podem entendre com el Departament d'Educació va acceptar ubicar l'escola en aquest indret. Si algun dia s'arriba a acabar serà, sens dubte, l'escola més inaccessible de Castellar, i la que més problemes de mobilitat portarà. La pluja ha provocat un greu esllavissament del terreny, i ara cal posar tots els esforços per resoldre de la millor manera i el més ràpid possible aquest problema per que l'obra no quedi més temps aturada.

D'altra banda és una gran injustícia la que està patint l'Escola Immaculada. Les esquerdes provocades per la construcció dels pisos de la Plaça Major a càrrec de la totpoderosa, però arruïnada, Tiferca han deixat l'escola en precàries condicions, sense poder utilitzar una part de l'edifici i condicionant de forma clara els seus projectes de futur. L'Ajuntament hauria d'haver fet costat clarament a l'Immaculada. L'escola a hores d'ara hauria d'estar ja totalment en condicions. No s'hi val a badar amb aquestes coses.

No anem bé. El tercer institut hauria d'estar ja en construcció si no volem tornar a passar per la massificació dels dos que ara tenim. Ja ningú recorda els greus perjudicis que tot Castellar va patir a causa de la indecent massificació de l'IES Castellar, fa uns anys?

Estem molt amoïnats per que les coses en aquest tema no sembla que millorin. I encara ens amoïna més que aquestes qüestions, tan importants per a la bona convivència ciutadana, no treguin la son als qui actualment estan governant.

Programari lliure: cap a la democratització de l'informàtica

En el darrer ple, a proposta de L’Altraveu, es va aprovar per unanimitat una moció a favor de promoure la instal·lació de programari lliure a l’ajuntament. El programari lliure, conegut genèricament com GNU/Linux, és aquell que la llicència no és de propietat. Sota un nou concepte de llicència anomenada Llicència Pública General (GLP) es té la llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit; la llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies, és a dir, el lliure accés al codi font, que és un requisit ; la llibertat de redistribuir còpies; la llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, amb la mateixa llicència GPL, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar.
Són molts els organismes oficials i les administracions públiques que cada cop fan el pas per anar substituint les llicències de propietat que requereixen molts diners en pagar-les i que no permeten desenvolupar aplicacions pròpies, per programes i sistemes operatius basats en el programari lliure. Al nostre entendre, aquest pas cap un sistema no privatiu, permetrà a mig termini estalviar diners a l’administració, dissenyar unes aplicacions informàtiques a la mida de les necessitats i no dels grans monopolis informàtics, i permetrà triar a l’usuari amb quines eines es vol relacionar amb l’administració.
El programari lliure és eficient, estable, gairebé sempre gratuït, necessita ordinadors menys potents per funcionar, millora la seguretat de les dades que ha de custodiar l’administració pública i té una amplia distribució en català.
Amb aquesta moció es reconeixen els avantatges econòmics, tecnològics, socioeconòmics i culturals del programari lliure i pensem que es fa un pas important cap a una veritable democratització de l’informàtica.

La Plataforma Aturem el Polígon Industrial de Can Bages es reuneix amb Caixa Terrassa

El 25 d'agost de 2008 van començar les obres del polígon industrial de Can Bages i al cap de quatre mesos, un cop malmès una gran part d’aquest espai, la crisi ha aturat sobtadament les obres d'urbanització. L'empresa Tiferca es troba en concurs de creditors i amb demandes judicials. Aquesta nova situació econòmica ha fet que les propietats que tenien a Can Bages, el 41,03 % del polígon I, hagin passat a mans de Caixa de Terrassa.
L'altre gran propietari és la Immobiliària Colonial, que té el 51,19% del polígon II.
El dia 22 d'abril d'enguany una representació de la Plataforma Aturem Can Bages es va reunir amb directius de Caixa Terrassa a l'edifici de la Rambla Egara per explicar el que pensa la plataforma d'aquest projecte. La reunió va ser cordial i dialogant i es va plantejar una vegada més la possibilitat de no fer aquest projecte o que si més no s’actualitzi tenint en compte criteris moderns d’ocupació del sòl com ho és la compactació i s’adeqüi a la realitat econòmica i a la preservació de l’entorn.
En relació a aquest projecte, ens preocupa que l'Ajuntament de Castellar del Vallès no hagi mostrat més interès davant les successives irregularitats que des de la plataforma s'han denunciat. Això ha dut a malmetre l'entorn de la zona del Mas de Can Bages que el propi ajuntament deia que s'havia de preservar. També ens preocupa la negativa a replantejar un projecte poc adequat a la situació actual i que de ben segur no seria aprovat amb les normatives vigents. A més, s'estan donant facilitats per construir la depuradora pel propi polígon just davant del mas, en un espai reservat per a equipament municipal, quan amb un criteri més raonable són els promotors els qui han de oferir el sòl per els equipaments propis del polígon.
Per sort la crisi ha aturat les obres i ara en aquell entorn la vegetació torna a rebrotar amb força. Ara encara som a temps de no ocupar aquell espai amb naus i ciment. Tenim una nova oportunitat per que els responsables que gestionen aquest municipi repensin el projecte.

Plataforma Aturem el Polígon Industrial de Can Bages (signar)
www.aturemcanbages.org

Decreixement sostenible

L’actual crisi econòmica no té precedents en la història del capitalisme. La crisi cíclica s’ha unit a la d’un sistema basat en un creixement que ja no és pot mantenir. La crisi té un caràcter plural (econòmic, energètic, ambiental, ideològic...)
No es pot créixer sempre en un planeta amb recursos finits. Ara, a principis del S. XXI, ja estem al límit d’alguns recursos.
Els pilars del capitalisme, el model de creixement, els seus sistemes productius i el model consumista van a la deriva. El creixement en el consum comporta alhora individualisme, insolidaritat, més necessitats econòmiques, més estrès i una important deixadesa en les responsabilitats familiars i comunitàries.

Fa aproximadament uns quinze anys, arrel de problemes vinculats al canvi climàtic, es va començar a difondre el que coneixem com a concepte de desenvolupament sostenible, donant resposta al fet que la forma de vida actual i el model econòmic que en resulta no són sostenibles.
A nivell teòric el concepte de decreixement sostenible va ser formulat el 1971 per l’economista nord-americà Georgescu-Roegen.
El decreixement es basa en la reducció del consum de matèries primes, despesa energètica i reducció de les ocupacions especulatives del territori, defensant una disminució conscient i responsable de la febre consumista.

Els detractors argumenten que disminuir el consum significa un retall al progrés però segueixen parlant de desenvolupament sostenible, és a dir, en definitiva, fer un ús racional de l’energia però sense qüestionar el sistema. Però cal tenir en compte que aquest és inviable per la disminució de les matèries primes i el creixement de la població. El planeta és limitat i el sistema de producció per al consum genera un fort desequilibri en el nostre planeta desbordat de mercaderies al Nord i de misèria al Sud.
És evident que la reducció en el consum produeix alhora una reducció en la producció, però també en les necessitats de possessió. Per exemple, es redueixen les hores de treball però alhora millora la capacitat de fruir de més temps lliure.

Per tant, l’alternativa a l’augment del consumisme-producció, de la destrucció mediambiental, ha de passar per altres paràmetres englobats en la idea del decreixement sostenible, partint del manteniment de tot el positiu (coneixement, avenços tecnològics..) eliminant tot el negatiu (consumisme, espoliació...) defensant els patrons de convivència, potenciant l’oci, defensant el territori i el medi ambient però sobretot, augmentant la qualitat de vida.
En definitiva el decreixement sostenible és una transformació del sistema.

Per parlar del decreixement sostenible, L’Altraveu organitza una xerrada que impartirà Dirk Volkmar, membre de la Xarxa pel Decreixement, el dijous 14 de maig a les 20.15h. en el local del Passeig, 142. Us hi esperem.

Desídia al Casal d'Entitats

Ja hem dit moltes vegades que el Casal d’ Entitats no compleix les condicions mínimes de seguretat i protecció envers les entitats que s'hi allotgen i hi treballen. Les entitats no han estat mai una prioritat per als nostres governants, i aquesta desídia que ja ve de fa temps, s'està agreujant cada vegada més (només cal veure tots els formularis que s'han d'omplir per optar a una subvenció i la retallada de pressupost d'aquestes). Estem malmetent el nostre patrimoni cultural (menyspreant les entitats) i l'arquitectònic (permetent que es deteriorin per deixadesa edificis d'arquitectura singular i/o emblemàtics).
Aprofitant la deixadesa d'aquest espai públic, des de fa un temps s'estan donant casos de robatoris que han afectat diverses entitats. El cas més recent és el robatori del material de la festa que vam organitzar l'Altraveu (d'un valor aproximat de 500 euros) que havíem guardat puntualment i que ha desaparegut de la nit al dia.
Des de l'Altraveu ja hem denunciat en reiterades ocasions l'estat de deixadesa en què es troba aquest edifici, vam denunciar l'estat de les pintures que hi havia l'antiga sala de plens que finalment s'han deixat malmetre o el mal funcionament de la calefacció que durant l'hivern funciona sempre al 100% de consum tant de dia com de nit, faci fred o faci calor malbaratant energia i diners. És més, l'edifici té problemes estructurals però a aquest nou govern això tampoc li sembla alarmant ni preocupant.
Ja vam proposar des de L’ Altraveu que una part de la inversió del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) es destinés a la restauració d'aquest espai, però sembla que aquí la intervenció no esdevenia lluïda i evident i és que rendeix molt més electoralment asfaltar carrers que actuar en espais com aquests que demanen inversió a crits des de fa anys. Com pot ser aquesta deixadesa en un espai municipal d'aquestes característiques? Des que el Punt Juvenil va traslladar-se a la Plaça Major no hi ha cap persona responsable que gestioni ni vetlli pel correcte funcionament d'aquest emplaçament.
Pensant en el futur "Centre Cívic" esperem que aquest espai defugi la fórmula plantejada al Casal d’ Entitats i que no resulti tan sols un alberg d’entitats. L’Ajuntament ha de tenir clar que caldran persones per dinamitzar-lo, per crear xarxa entre les entitats que hi visquin. Això ja ho saben! Bé, ara només cal esperar que ho facin.

Teixint municipalisme alternatiu popular

El passat dissabte 25 d’abril L’Altraveu junt amb les Candidatures Alternatives del Vallès vem celebrar a Castellar la trobada "Construint municipi des dels moviments socials. L’aposta municipalista del teixit popular 30 anys després de les primeres eleccions locals". Així doncs en aquest aniversari de les primeres eleccions municipals vem voler posar sobre la taula la constatació de què la política municipal no s’ha fet només des de les institucions i des dels partits polítics tradicionals: els moviments socials han jugat i juguen un paper destacat.

L’acte va iniciar a les 12 del matí al Casal Catalunya amb una taula rodona introduïda per en Pedro Ibarra, catedràtic de ciència política de la Universitat del País Basc. En ella es va parlar de l’important paper de les lluites ciutadanes en la construcció de la democràcia local. N’Antoni Pijoan com a membre del COP de Ripollet (CAV), en Quim Arrufat com a regidor de la CUP de Vilanova i en David Fernández, com a participant dels teixit social i veïnal barceloní –i en concret de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona-, van entrellaçar una interessant conferència. En el torn d’intervencions vem poder comptar també amb en Ricard Gomà, professor de ciència política i segon tinent d’alcalde de L’Ajuntament de Barcelona. El matí es va tancar amb un dinar popular a la Plaça Catalunya en el que hi van participar un centenar de persones.

La segona taula rodona ja va ser per la tarda i fou introduïda per l’investigador social Jordi Bonet. Retorcedint fins a l’edat mitjana, Bonet va desenvolupar una brillant intervenció sobre la importància del món local, exemplificant-ho en diferents episodis de canvi social. Van seguir les intervencions de la Virgínia Domínguez regidora de l’Entesa per Sabadell (CAV), de l’Anna Maria Guijarro regidora de la CUP de Berga i del Nacho Murgui, president de la Federación Regional de Asociaciones de Vecinos de Madrid. Tots ells, activistes en diversos moviments socials i juvenils, van explicar l’aposta que s’ha fet des de diferents espais polítics pel municipalisme.

Les dues últimes taules es van fer en paral.lel i van tenir com a temes centrals el territori i el medi ambient i la justícia social. La primera va ser introduïda per en Maties Serracant, geògraf i membre de l’ADENC que va exposar la importància del món local en tot allò que tenen a veure amb la sostenibilitat. Van partircipar també de la taula rodona en Gerard Nogués, regidor de la CUP de Valls, i n’Eduardo Giménez de la Plataforma VallèsNet i del COP de Ripollet. A la segona taula hi van participar l’Albert Diez de l’Alternativa d’Esquerres de Badia (CAV), en Víctor Reixach de la CUP de Sant Celoni i l’Ivan Miró de l’Assemblea de Barri de Sants. Aquí podeu escoltar les intervencions.

La jornada de debat va tancar-se amb un sopar popular a la Plaça Calissó, organitzat per la cooperativa de consum castellarenca l’Economat, que van oferir un bon àpat a base de productes ecològics de la comarca. I ja entrada la nit vem poder gaudir d’un concert amb els grups Desechos (exHechos contra el Decoro) vinguts des de Madrid i els sabadallencs Rauxa.

La valoració que en fem des de L’Altraveu i les Candidatures Alternatives del Vallès de la trobada és molt positiva, tant per la generació de debat i intercanvi de coneixement, com per la consolidació de xarxes socials ciutadanes. Volem agraïr doncs la presència de regidors i membres de les Candidatures Alternatives del Vallès i de diverses Candidatures d’Unitat Popular (entre elles Vilanova, Sallent, Berga, Sant Celoni, Valls, Terrassa...); així com també destacar la presència de persones provinents d’altres espais polítics municipalistes més enllà de les candidatures: organitzacions socials -com l’Ateneu La Torna, la Ciutat Invisible, l’Assemblea de Barri de Sants o l’Espai Social Magdalenes- així com també veïnals – amb la participació de l’Eva Fernández, presidenta de la FAV de Barcelona, i el Nacho Murgui, president de la FRAV de Madrid.