En l’últim ple municipal no es va aprovar la proposta de reglament del Consell de cultura; proposta que s’havia consensuat amb tots els grups polítics amb un seguit de reunions.
Tots els grups –inclòs el PSC- vam fer les nostres aportacions i amb bona voluntat es va consensuar. El reglament va quedar acordat i pendent d’aprovació en el ple, no obstant el temps ha passat i no s’ha portat a ple fins que els grups de l’oposició ho han proposat. La versió oficial és que el reglament específic pel Consell de cultura no serveix i s’ha de fer un reglament marc que s’utilitzi per tots els consells. Però aquest reglament, com ja ha estat comentat abastament, també s’ha encallat per falta de consens. El resultat final és que, igual que el consell de comunicació, també el consell de cultura ha quedat en una via morta.
L’alcalde deia en el ple que no hem de buscar “mans negres”, però com s’explica l'actuació de la regidoria de cultura, acordant el reglament en les diverses reunions, i votant en contra del mateix quan es porta a ple per la seva aprovació? Com s’explica que en el ple municipal, la defensa de la posició del govern sobre l’esmentat reglament no la faci la regidora de cultura sinó el regidor de projectes estratègics?
A aquesta cúmul de despropòsits, s’hi ha d’afegir l’inevitable: el trànsfuga. No ens cansarem de denunciar la utilització per part de l’equip de govern d’aquesta figura anòmala de la democràcia. En el cas que ens ocupa, per no aprovar un simple reglament. Si ens hem de regir amb el que hem vist fins ara, la constant de l’equip de govern serà, fins que acabi la legislatura, la poca predisposició real d'arribar a consensos partint de posicions en desacord, i la utilització del trànsfuga per tot el que sigui necessari. Ens agradaria molt equivocar-nos.
Tots els grups –inclòs el PSC- vam fer les nostres aportacions i amb bona voluntat es va consensuar. El reglament va quedar acordat i pendent d’aprovació en el ple, no obstant el temps ha passat i no s’ha portat a ple fins que els grups de l’oposició ho han proposat. La versió oficial és que el reglament específic pel Consell de cultura no serveix i s’ha de fer un reglament marc que s’utilitzi per tots els consells. Però aquest reglament, com ja ha estat comentat abastament, també s’ha encallat per falta de consens. El resultat final és que, igual que el consell de comunicació, també el consell de cultura ha quedat en una via morta.
L’alcalde deia en el ple que no hem de buscar “mans negres”, però com s’explica l'actuació de la regidoria de cultura, acordant el reglament en les diverses reunions, i votant en contra del mateix quan es porta a ple per la seva aprovació? Com s’explica que en el ple municipal, la defensa de la posició del govern sobre l’esmentat reglament no la faci la regidora de cultura sinó el regidor de projectes estratègics?
A aquesta cúmul de despropòsits, s’hi ha d’afegir l’inevitable: el trànsfuga. No ens cansarem de denunciar la utilització per part de l’equip de govern d’aquesta figura anòmala de la democràcia. En el cas que ens ocupa, per no aprovar un simple reglament. Si ens hem de regir amb el que hem vist fins ara, la constant de l’equip de govern serà, fins que acabi la legislatura, la poca predisposició real d'arribar a consensos partint de posicions en desacord, i la utilització del trànsfuga per tot el que sigui necessari. Ens agradaria molt equivocar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada