dijous, 25 d’octubre del 2012

L’aigua en venda


Amb l'onada privatitzadora del govern més neoliberal dels últims anys, ara li ha tocat el torn a l'aigua. El govern de CiU ha començat el desmantellament de l'ACA (Agència Catalana de l'Aigua) i la privatització d'ATLL (aigües Ter-Llobregat). En aquest moments Acciona i Agbar competeixen per qui es queda amb pràcticament tot el monopoli de l'aigua durant els propers 50 anys. Només ATLL subministra aigua a prop de 5 milions de persones. Mentre CiU reclama estructures d'estat, es ven allò que és de tots i privatitza el que ha costat dècades de bastir.

En el nostre model de poble, de país, l'aigua, com la vida, no hauria de ser una mercaderia. El fet que sigui un bé escàs li dóna un valor econòmic que no hauria de caure en mans d'aquells que només en volen treure benefici. Que l'aigua tingui preu -i afegim que cal pagar-la- no vol dir que se'n pugui fer un negoci privat. L'aigua no és només allò que surt per l'aixeta. És allò que configura un territori, que modela un ecosistema, que teixeix un entorn fluvial, que permet regar i desenvolupar una economia per allà on passa i que, finalment, permet allò que és un dret de tots: poder-la consumir amb responsabilitat. I per garantir tot això el lucre privat no es la millor opció. Només una gestió pública integral d'acord amb la Directiva Marc de l'Aigua (DMA) assegura l'equilibri entre respecte, necessitat, eficiència i preu just.

Tot això com afecta Castellar? Doncs caldrà estar atents. Fins fa molt poc l'aigua era dels nostres aqüífers i per tant érem gestors dels nostres propis recursos. Per garantir el subministrament al polígon fantasma de Can Bages es va voler fer la connexió amb la xarxa Ter-Llobregat. En el mandat passat, el Ple municipal amb acord de CIU, PSC, ERC i el vot en contra de l'Altraveu es va aprovar la connexió. El que havia de ser una obra pagada a mitges, a petició del consistori per avançar tenir aigua en els solars erms, l'ajuntament es va fer càrrec de 3/4 del cost total amb un cost molt superior al que es va adjudicar inicialment de 3,3 milions d’euros.

Tota aquesta operació ara repercutirà directament a la ciutadania amb un increment important del cost de l’aigua, sabent que sense la connexió estalviaríem 600.000 euros anuals. Ara a tot això, hi hem d'afegir la privatització de la part de què no en tenim gestió directa. L'impacte ecològic i social que tenen els transvasaments ja n'hem parlat altres vegades; però quan valdrà en diners recomprar allò que ens hem venut i era de tots?

Més informació del que ha dit l'Altraveu

divendres, 19 d’octubre del 2012

Implicació ciutadana, responsabilitat política

La comissió d'inclusió social que va impulsar L'Altraveu a l'ajuntament està sent un espai proactiu compartit entre diverses entitats, tècnics de Serveis Socials i representants al consistori. Una de les activitats que engeguem per Nadal és la recollida d'aliments a diferents espais del municipi, on també hi serà Cal Gorina, destinats a famílies amb dificultats socieconòmiques a Castellar del Vallès. Aquesta proposta ha estat motivada per la creixent necessitat d'atenció a la ciutadania. Per això, pensem que a banda de la col•laboració, implicació i generositat que està demostrant la ciutadania de Castellar, cal que l'administració nacional i la local demostrin audàcia política a l'hora de dissenyar accions que no sempre passin per delegar el seu paper a la voluntat de persones, col•lectius i entitats. Una cosa sense l'altra no tindria cap sentit. Per donar un exemple, els recursos que transfereix la Generalitat per als pressupostos d'enguany es reduirà en un 30% aproximadament i l'ajuntament no pot consolidar aquestes retallades també des de l'administració local. Encarem el debat de pressupostos i ordenances 2013 i l'Altraveu proposarà mesures d'austeritat que passin per la priorització de regidories a l'ajuntament racionalitzant els càrrecs de govern i els càrrecs de confiança i cercant noves fonts d'ingressos que passin per explorar fórmules noves i justes com ara aplicar el 50% de l'IBI a aquells pisos desnonats i encara buits a mans d'entitats bancàries. La implicació ciutadana ha d'anar de la mà de la responsabilitat política.

dijous, 18 d’octubre del 2012

L’Altraveu demana no desviar l’atenció en el pressupost municipal del 6 de novembre


Xavier Bella i Elisenda Alamany, regidors de L'Altraveu al ple municipal
L’Altraveu creu que l’impacte que pot tenir la pujada d’impostos i taxes a la ciutadania es vol disfressar amb la proposta feta pel PSC sobre el fet de decidir l’encaix entre Espanya i Catalunya. L’Altraveu també defensa que un ple extraordinari sobre la situació econòmica del municipi ha d’excloure estratègies electorals de cara a les eleccions del 25-N i  és per això, que demana al PSC centrar-se en el pressupost municipal i les ordenances fiscals que es portaran a votació el 6 de novembre.

L’Altraveu al·lega també haver presentat propostes sobre la participació i el dret a decidir de la ciutadania en els òrgans de l’ajuntament al llarg de cinc anys. Aquestes iniciatives sempre han estat negades per l’equip del PSC, cosa que otorga a la proposta que ara es realitza un caràcter oportunista.

Alamany, portaveu de L’Altraveu, considera que “la posició de l’alcalde va quedar explícita quan no va donar el vist-i-plau a les consultes populars pel dret a decidir a Castellar i és incoherent amb l’abstenció del Parlament el PSC  a l’hora de fer una consulta, així com la posició del PSOE al Congrés”. Aquesta petició s’ha fet arribar al mateix alcalde de l’ajuntament aquest matí.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Canvis a l’Obra Social Benèfica

Obra Social Benèfica de Castellar del Vallès
L’Obra Social Benèfica (OSB) és una entitat emblemàtica i històrica del nostre municipi avesada a la cura de la gent gran amb dependència i que ha estat exemple per a l’administració en múltiples ocasions.

Degut a les dificultats econòmiques que travessava l’OSB, a l’any 2009 l’ajuntament va impulsar un canvi de gestió, fent-se’n càrrec el Consorci de Salut i Social de Catalunya. Malgrat aquell canvi, l’OSB ha vist agreujada al llarg dels últims anys la seva situació econòmica, sobretot en un context de retallades als col•lectius més desafavorits de la societat. És per això, que a principis de setembre d’enguany els regidors i regidores del consistori vam ser convocats per l’equip de govern que va explicar que a l’entitat serà gestionada per la Corporació del Parc Taulí perquè faci una avaluació de l’estat.

Cal destacar que l’actuació de l’anterior gerència així com la del nostre ajuntament han afavorit el clima d’incertesa vers aquesta residència. Abans de l’actual canvi de gerència, l’equip de govern va engegar un ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació) per intentar resoldre els problemes econòmics de la residència. Aquest expedient s’ha hagut d’aturar per l’alerta de l’INEM, ja que es demostrava que no es podia seguir aplicant-lo per estalviar-se diners, quan és evident que de feina n’hi ha, i molta. El resultat d’aquesta gestió ha estat doncs un fracàs.

En aquest context arriba l’actual canvi de gerència, que esperem que permeti que l’OSB torni a ser un model de residència geriàtrica de qualitat tant pel municipi com per la comarca. La incertesa en les condicions laborals dels treballadors i de les treballadores té una repercussió directa en el nivell assistencial dels avis i àvies de la residència, però també cal que s’estudiïn amb cura els possibles canvis en els serveis que ara disposa. El nivell de qualitat de l’entitat ha de seguir sent excel•lent i demanem des d’aquí que es tingui en compte l’important servei social que fa pel municipi. 

dijous, 4 d’octubre del 2012

L’accessibilitat a Castellar


Les escales de Cal Calet
Els mitjans de comunicació locals han parlat d’inversió milionària sobre la sol·licitud d’una subvenció de la Diputació al nostre municipi. L’objectiu d’aquest ajut és millorar, entre d’altres coses, l’accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques però aquests diners encara estan pendents de ser aprovats. 

Castellar té un pla d’accessibilitat de maig de 2003 i un pla de mobilitat de 2011 amb actuacions encara pendents d’executar: accessos a edificis públics, parades de transport urbà, escales de la via pública, carrers amb voreres estretes i mobiliari urbà que obstrueix el pas dels vianants, etc. 

Molts d’aquests dèficits que esmentem ja fa temps que s’haurien d’haver resolt ja que l’accessibilitat en els municipis és un dret de tots els ciutadans i l’administració és l’encarregada d’aconseguir que aquest dret es dugui a terme amb la màxima eficiència i per tant hauria d’haver estat sempre una prioritat. 

Un exemple és l’edifici d’El Mirador, un espai de recent construcció que ara encara incompleix el codi d’accessibilitat. Les rampes que connecten les plantes interiors de l’edifici no tenen els passamans que obliga el decret (D.135/1995 del 24 de març). Així mateix la inclinació dels pendents és superior al que dicta la llei i per això hi ha els ascensors però aquests tampoc faciliten l’accés a les persones amb dificultats. 

Un altre exemple és la parada de l’autobús de Can Carner que incompleix el Decret 135/1995 que a l’apartat 1.2.5 de l’annex 1 que indica les condicions que han de complir les rampes als espais lliures i vies públiques i l’Ordre VIV 561/2010, d’aplicació obligatòria des del 12 de setembre de 2010. Sovint s’actua a partir de la queixa particular i puntual i no sempre amb un pla pautat i coherent. 

Per això pensem que havent-hi entitats, com ara l’ONCE, que tenen una trajectòria i coneixement d’aquests tipus de normatives, caldria demanar opinió per aplicar-hi les solucions pertinents, evitant d’aquesta manera inversions innecessàries i així optimitzar els recursos. Esperem que el futur de la subvenció també passi per millorar aquestes mancances encara existents.

Pots llegir també: