divendres, 27 d’abril del 2012

Què ens diferenciarà dels estats autoritaris?

Castellar del Vallès, 13 de setembre de 2003
“He tingut un somni”.
Vivia en un país on la gent tenia dret a manifestar-se pacíficament sense que els mossos d’esquadra els desallotgessin violentament de la principal plaça de la capital. 

Vivia en un país on els estudiants valencians de batxillerat podien expressar les seves opinions pacíficament sense que la policía nacional els agredís violentament. 

Vivia en un país on la policia, per tal d’anar a cercar un grup reduït de persones que intentaven destrossar uns grans magatzems, no travessava a cops de porra una manifestació ciutadana pacífica en un dia de vaga general. 

Vivia en un país on la policia era competent alhora d’aïllar els grups violents, i que per fer-ho no passava per sobre dels drets civils.

Vivia en un país on el cap dels mossos d’esquadra no s’atrevia a dir que no existia la resistència pacífica, i demostrava ser una persona més llegida coneixent que Martin Luter King o Gandhi havien mostrat feia molts anys el que significava la resistència pacífica.

Vivia en un país on el Conseller d’Interior era capaç de diferenciar la majoria pacífica, que manifestava els desitjos per un món millor, de la de grups reduïts amb actituds violentes.

Vivia en un país on el Ministre de l’Interior, amb claca de mans del Conseller d’Interior, seria capaç d’aturar els grups violents amb les lleis que tenia. Que no li caldria modificar-les i considerar il•legal la resistència pacífica. 

Vivia en un país on el somni de Luter King no el duria a la presó 2 anys per manifestar-se i resistir-se a les injustícies pacíficament.

He tingut un somni?

dissabte, 21 d’abril del 2012

Jornada de L'Altraveu a La Muntada

L’Altraveu va celebrar dissabte passat a La Muntada  (Vall d’Horta) una jornada d’anàlisi i reflexió interna per marcar les directrius en les que s’ha de sustentar la formació de cara al futur.
Gairebé un any després de les eleccions municipals, la formació política ha fet balanç de la gestió i s’ha marcat les línies estratègiques a seguir d’ara endavant. L’anàlisi s’ha basat tan en la part social com la política/institucional. En la vessant social, s’ha valorat molt positivament el gran avanç que ha suposat el canvi de local i la dinamització que el nou espai de Cal Gorina ha suposat.  En la vessant política, L’Altraveu ha fet un anàlisi positiu d’aquest primer any del seu segon mandat a l’ajuntament realitzant sempre una oposició ferma però alhora constructiva.

Avançat el matí s’han analitzat les línies estratègiques a seguir, els punts forts , els punts febles, i on s’han de focalitzar els esforços. Es pretén tenir una estructura sòlida i ben organitzada per fer front a tota la feina política que es genera des de l’ajuntament i alhora seguir treballant en les propostes que la formació cregui necessàries. En aquest sentit, s’ha vist la necessitat de reforçar les comissions de treball perquè es puguin aportar propostes reflectides en el programa de l’Altraveu. S’ha pensat també en mantenir i potenciar un dia a la setmana, el dimecres, com a punt de trobada i de treball per tothom qui vulgui compartir el projecte, tan en comissions com en l’assemblea.
La jornada va acabar amb un dinar amb tots els seus membres en el marc incomparable de Sant Llorenç del Munt.

dimarts, 17 d’abril del 2012

L’Altraveu demana una posició ferma davant de l’eliminació de l’especialitat de ginecologia del CAP


L’Altraveu demana una posició ferma per part del consistori davant de l’eliminació de l’especialitat de ginecologia del CAP de Castellar del Vallès i demana fer front comú davant de l’impacte que estan tenint les polítiques de retallades en matèria sanitària al sector públic. 

A partir del mes de setembre els serveis d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva es traslladaran al CAP II de Sant Fèlix de Sabadell i tothom que vulgui ser atès, haurà de desplaçar-se a Sabadell. 

Elisenda Alamany, per L’Altraveu explica que “la sanitat pública ha estat la base fonamental per desenvolupar l’estat de benestar i aquestes com altres polítiques del govern de la Generalitat van en contra del caràcter equitatiu de la protecció a la salut”. Alamany manifesta que “existeix una campanya de privatització del sector sanitari que cerca un estalvi dubtós, oblidant que l’atenció sanitària és un dret bàsic de tot ciutadà”.



divendres, 13 d’abril del 2012

El Ministeri d’Indústria reconeix que el Gasoducte Martorell-Figueres quedarà aturat a Hostalric i no connectarà amb França

L’enorme afectació que aquesta obra està provocant als espais naturals del Vallès haurà estat del tot injustificada.


El Ministeri d’Indústria ha reconegut per escrit i de manera oficial (adjunt còpia), en resposta a la petició feta per l’Entesa per Sabadell, que el Gasoducte Martorell-Figueres quedarà aturat a Hostalric sense data de continuïtat. Aquesta situació és conseqüència de la decisió de l’estat francès de no construir el tram del gasoducte Figueres-Barbairan per a interconnectar la xarxa gasista de l’estat espanyol amb l’europea i optar per la interconnexió a través del gasoducte de Biriatu-Larrau al País basc francès.
Aquest fet posa de relleu la manca de rigor d’ENAGAS i del Ministeri d’Indústria a l’hora de planificar i executar aquesta infraestructura, la interconnexió de la qual mai ha tingut l’aprovació en ferm per part del govern francès.
Es tracta d’una greu irresponsabilitat, ja que el Gasoducte no tindrà la funció per la qual es construeix (transportar gas d’Algèria als països centreeuropeus) i haurà significat una inversió inútil de 42 milions d’euros i una destrucció dels espais naturals del Vallès del tot innecessària.
Per altra banda volem denunciar que, tot i la inutilitat de l’obra, aquesta continua i es realitza sense les garanties necessàries:
  • Manca de rigor tècnic del projecte del Gasoducte que ha comportat l’aturada de les obres de més de tres mesos a causa del desconeixement del territori, concretament dels torrents de Can Deu i de Can Bages i dels talussos del Ripoll, que ha obligat a canviar el sistema constructiu previst.
  •  Intervenció en l’àmbit del domini públic hidràulic sense la preceptiva autorització de l’Agència Catalana de l’Aigua, ACA.
  • Indefinició dels projectes ambientals de restauració dels espais per on travessa el Gasoducte.
  • Manca de control efectiu de l'execució de les obres de construcció per part del Ministerio de Industria, Energia y Turismo i del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Les ocupacions per l'execució han afectat territori més enllà dels límits autoritzats o es realitzen en períodes no autoritzats per la declaració d'impacte ambiental.
  • Paper residual de la Generalitat de Catalunya i dels ajuntaments en el seguiment de l'execució. La declaració d'impacte ambiental no preveia la constitució d'una comissió mixta de seguiment tal i com seria aconsellable amb una obra d'aquesta dimensió i impacte territorial.
Ens trobem doncs amb una infraestructura que, tot i no tenir cap sentit, continua afectant i destruint els espais naturals amb més valor del Vallès, gràcies al total encobriment de les greus afectacions per part de les administracions, que han silenciat els seus efectes des del primer moment.

Per veure imatges i ampliar informació visiteu http://gasoducte.blogspot.com.es/

PDF Nota de premsa

Resposta Ministeri Indústria a Entesa

dijous, 12 d’abril del 2012

Pla territorial metropolità de Barcelona. (I)


A Castellar, la revisió del Pla General d’Ordenació va seguint el seu curs. Des de l’Altraveu hem iniciat un procés d’estudi , anàlisi, seguiment i divulgació per a poder incidir en la consecució d’un urbanisme entès com a projecte col·lectiu, eficient, just i solidari.
El nou Pla General de Castellar del Vallès s’haurà de sotmetre a les prescripcions del Pla territorial metropolità de Barcelona , que engloba les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Per aquest àmbit el Pla estableix determinacions que han de ser respectades i desenvolupades per les actuacions territorials locals, en especial les urbanístiques, les d’infraestructures de mobilitat i les derivades de les polítiques de protecció i foment del patrimoni ambiental, cultural, social i econòmic.
El Pla Territorial redactat per la Generalitat de Catalunya es va aprovar l’any 2010 i té com a termini de previsió temporal l’any 2026. La seva finalitat és ordenar el territori pensant en el benestar de la població i es va redactar seguint les següents pautes per a un desenvolupament sostenible:
  1. Afavorir la diversitat del territori , mantenint la referència de la seva matriu biofísica.
  2. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació del territori.
  3. Preservar el paisatge i el patrimoni cultural com a valors socials i actius econòmics del territori.
  4. Moderar el consum de sòl.
  5. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espaial de les àrees urbanes.
  6. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori.
  7. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada.
  8. Propiciar la convivència d’activitats i habitatge a les àrees urbanes i racionalitzar la implantació de polígons industrials o terciaris.
  9. Aportar mesures de regulació i orientació espaial de la segona residència.
  10. Vetllar pel caràcter compacte i continu dels nous creixements.
  11. Reforçar l’estructura nodal del territori a través del creixement urbà.
  12. Fer de la mobilitat un dret i no una obligació.
  13. Facilitar el transport públic mitjançant la polarització i la compacitat dels sistemes d’assentaments.
  14. Atendre especialment la vialitat que estructura territorialment els desenvolupaments urbans.
  15. Integrar els espais de transport i de logística en la matriu territorial.
Seguint aquestes pautes els redactors del Pla territorial van establir unes prescripcions que en el cas de Castellar estableixen que el sòl urbà i urbanitzable es mantindrà en el seu perímetre actual, segons el Pla vigent  de 1999, i que el creixement haurà de ser moderat.
En una propera entrega explicarem amb més detall com ens afecten a Castellar, les prescripcions del Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

Pots llegir també: Can Bages i el nou Pla Territorial Metropolità, 23/05/08

dilluns, 2 d’abril del 2012

Segueix el silenci i la complicitat amb el gasoducte

Pins tallats al bosc de Can Bages, 29/03/12
El juliol de 2008 a la zona del Molí d’en Busquets es van enderrocar més de 300 anys d’arquitectura industrial, es van tallar diversos arbres, alzines centenàries i esborrar els horts que formaven part d’aquest paisatge que convivia amb el riu Ripoll. A l’agost de 2008 van començar les obres d’urbanització del polígon industrial de Can Bages, on es van destruir més de 20 hectàrees entre massa forestal, camps de conreu i part del torrent. Fa uns 4 mesos que els boscos i el torrent de Colobrers els han convertit amb una pista de terra de més de 20 metres d’amplada.

Ara el polígon de Can Bages té els carrers asfaltats i uns fanals que il•luminaran un mas solitari abandonat. Al Molí d’en Busquets queda la xemeneia que ha sobreviscut a les excavadores i s’erigeix en aquest entorn de terra desert. Pel torrent de Colobrers ja han soterrat el gasoducte (sense la supervisió de l’Agència Catalana de l’Aigua) i ara s’espera el miracle del projecte de restauració de tots aquests boscos centenaris que han passat a millor vida.Tot això amb el consentiment i el silenci del govern socialista de Castellar.

Les obres d’aquest gasoducte que travessen espais protegits, almenys pel planejament municipal i alguns de Natura 2000, s’han iniciat recentment a la part sud del torrent de Can Bages i a les parets argiloses del riu Ripoll entre els termes de Sabadell i Castellar. Les obres s’havien aturat en aquest tram perquè el projecte no contemplava com passar donada la sensibilitat i la complexitat d’aquests entorns. Podeu veure més informació a http://gasoducte.blogspot.com.

D’aquest projecte d’uns 80milions d’euros de cost i uns 165km de traçat, es fa dificil entendre diverses qüestions:
  1. S’improvitzen sobre la marxa els passos pel Ripoll i el torrent de Can Bages.
  2. Es travessen els torrents i les rieres sense intervenció de l’ACA.
  3. No s’imposa des de l’administració local cap normativa mínima que de forma usual s’aplica en els espais lliures del perímetre municipal.
  4. No s’ha intervingut des de cap administració (Generalitat, ajuntaments, etc) per controlar la gravetat de les destrosses i la superació dels límits previstos al projecte.
  5. S’ha seguit desenvolupant una obra d’un impacte tan gran a l’entorn natural sense saber si França s’hi acabarà connectant.
Aquest projecte acabarà a Hostalric (perquè de moment no hi ha diners per arribar a Figueres), i segons ha confirmat el Ministerio de Industria no connectarà amb França, de moment anirem fins a Hostalric per alimentar la planta de cicle combinat que hi ha al Besòs.

No hi ha cap mena de dubte de quin model territorial s’ha seguit des del nostre equip de govern, on les infraestructures imposades per altres administracions sempre tenen prioritat davant del desenvolupament dels projectes vitals de la ciutadania. Defensar un model de territori és també defensar un model de vida per a la gent de Castellar.

Pi tallat al bosc de Can Bages, 29/03/12
Arbres tallats i maquinària pensant treballant al riu Ripoll, 31 de març de 2012

diumenge, 1 d’abril del 2012

El pla d'ajust de Castellar del Vallès


La posada en marxa d’un mecanisme de finançament que permeti als consistoris eixugar el deute amb els seus proveïdors mitjançant un sistema extraordinari de finançament és, de fet, un mecanisme que trasllada el problema dels impagaments de l’estat central cap als consistoris. Els problemes de liquiditat dels Ajuntaments són, també, conseqüència de l’impagament de la Generalitat a aquests, un impagament que deriva també de l’asfíxia financera a la qual el govern central sotmet la Generalitat quan es nega a pagar els 759 milions d’euros de la disposició addicional tercera de l’Estatut o els 1450 que corresponen al fons de competitivitat.

En primer lloc, és evident que els 7.387.000 euros que Castellar podrà pagar als seus proveïdors són una bona notícia per a tots aquells que tenen factures pendents des de 2008. Sobretot perquè podrem pagar petites i mitjanes empreses, ciutadans de Castellar a qui se’ls deuen grans quantitats de diners. Però en segon lloc cal advertir que les conseqüències d’aquest crèdit poden ser nefastes per un futur més o menys immediat per a Castellar ja que la conseqüència derivarà en mesures d’ingressos molt dures com :

- Increment impostos i taxes al nivell de l'IPC, sobre el supòsit que aquest serà del 2%.

- Increment serveis cofinançats tipus escola bressol, música o adults, del 15% pel 2012, i a l’IPC per la resta d'any.

És cert però que en d’altres aspectes podríem estar d’acord com ara bé la reducció de la despesa negociant la reducció de grans contractes (residus, neteja, transport urbà, manteniment enllumenat,....) i també en desenvolupar un sistema d’anàlisi i comptabilitat de despeses de gestió.

Altres ajuntaments no s’han acollit a la proposta i és perquè hi ha hagut una bona gestió pública. No és el nostre cas. No caldria acollir-s’hi si durant tots aquests anys hagués existit, per exemple, un model fiscal progressiu i no via lliure per a un creixement insostenible del nostre poble, una política de promoció econòmica basada en la municipalització de serveis des de l'ajuntament, una política d'obra pública adequada a la magnitud de Castellar, si no tinguéssim l’herència de l'obra de la plaça major amb desviacions milionàries i danys col·laterals.

El deute viu del nostre ajuntament, segons la liquidació del pressupost de 2011, és d’un 97,73% i amb aquest crèdit ens enfilem al 111%. El RD 4/2012 per pagar proveïdors suposa accedir en un crèdit a 5% d’interès a 10 anys. Una hipoteca de 10 anys en una decisió express i a cop de decret, que aventurem que està esperonada també per la pressió de grans empreses que han contret deute amb els consitoris arreu de l’estat espanyol. Sincerament, no creiem que el govern central es pugui fer càrrec de com s’ha de decidir el futur de Castellar; les bones accions no requereixen un calendari tan encorsetat.
Així mateix, pensem que el Reial Decret Llei és un intervenció contra l’autonomia local. Ajuntaments com el nostres hauran d’acollir-se a una operació de finançament que està subordinada a un pla d’ajust com el que portem avui a aprovació, en el qual el ple només tindrà una funció de ratificació, proposat per la intervenció de la corporació. Lamentem la invasió de la nostra autonomia perquè relega la funció dels electes locals a la simple ratificació d’un informe elaborat per l’interventor/a, buidant de sentit la funció dels plens municipals.

La minimització de la intervenció política ens col.loca del costat d’un model tecnòcrata durant una dècada, el temps previst perquè els consistoris puguin retornar el diners a les entitats financeres, que al capdavall són les que a hores d’ara s’estan fregant les mans. El crèdit que se’ns ven com una obra benèfica és indubtablement la nova victòria de la banca. Mentre que el govern espanyol dóna ajudes als bancs, els permet que puguin comprar diner a l’1% , aquests els dóna al mateix Estat 5 vegades més car.

És clar que som en una situació límit, i que aquest crèdit, tal i com declarava el regidor Lomas, és una solució a mitges. Però és l’unica que pot prendre el nostre consistori, perquè és indiscutible que cal pagar els deutes que tenim. No oblidem, però que aquesta decisió ens presenta en un escenari complicadíssim de cara als anys que vindran i per tant, és hora de refexionar , també, sobre allò que no hem fet bé al llarg del camí.

Que els municipis s'han d'adaptar a la seva situació financera i capacitat d'ingressos és una evidència que cap Plenari Municipal pot obviar i, molt probablement, no necessiti de cap Ministre d'Hisenda ni cap Reial Decret per recordar-ho. Ens agradaria emfasitzar, però, que el RDL dibuixa un horitzó pels ajuntaments de mers gestors sota la tutel·la de l'Estat. No estem vivint ja un primer moment de buidatge de la capacitat de decisió política dels nostres consistoris?
Des de l'Altraveu, entenem que no podem posar fre al procés que ha de possibilitar que la gent rebi la retribució d’allò que li pertoca, així com no podem renunciar a fer de nou exercicis d'austeritat, però dubtem de la viabilitat d'aquest pla, així com dels seus efectes sobre la ciutadania. Aquests interrogants i el fet que hem tingut menys de 24 hores per accedir a la informació d'aquest document, fa que avui ens abstinguem d'aquesta decisió. Convidem, però, a l'equip de govern a fer difusió de les arques dpúbliques, ja que de moment, només el nostre grup ha informat a la ciutadania. Això no és una donació gratuïta per part de l’estat espanyol i que el que queda per endavant, és de moment un situació molt difícil.


La votació va comptar amb els vots favorables del PSC (equip de govern), CiU(4) i PP (2).