Sembla que ha sobtat l’oposició de L’Altraveu al conveni amb la Junta de Compensació de Can Bages. És obvi que es tracta d’un tema discutible i és per això que el discutim. Per nosaltres, hi ha moltes coses que no queden clares i sobre les quals hauríem de procurar fer un exercici de transparència per que els ciutadans rebin una informació clara.
Canvis de posicionament
L’actual alcalde de Castellar en el seu blog de candidat, del 21 de març d’enguany (només faltaven dos mesos per a les eleccions) va formular alguns perquè?, molt similars als que l’Altraveu es va preguntar a l’últim ple. En aquell blog, es podien llegir les següents afirmacions:Referint-se als condicionants aprovats per tots els grups polítics al ple, Ignasi Giménez diu: “Dèiem: senyors, fins que no estigui resolt el problema del col·lapse de la carretera i fins que no tinguem garantit l’abastament d’aigua, aquest polígon no es pot començar a urbanitzar. I es que no podem assumir el creixement industrial de Castellar si no posem solucions a aquests dos grans problemes”.
Segons es queixava l’actual alcalde en el mateix escrit “sorprèn que,[...], siguem tan irresponsables d’accelerar la construcció d’un nou polígon industrial, és a dir, més cotxes i camions i més consum d’aigua.”
Finalment es preguntava: “I tot això, per què? Responent ell mateix: “La meva hipòtesi és que penja el finançament de les obres de la plaça Major, que depèn en bona part de la venda de sòl públic a Can Bages”.
La setmana passada, en un escrit a Forja, l’actual alcalde va escriure amb encert que quan es van poder fer al·legacions ningú, excepte els propietaris, en va fer. Sens dubte era llavors el moment, però també és veritat que L’Altraveu llavors no existia i per tant ara té tot el dret a posicionar-se envers el projecte. Ignasi Giménez, ara respon a la pregunta que ell mateix feia en el seu blog abans de les eleccions, explicant que la venda de sòl públic i l’aprofitament urbanístic “servirà per finançar la plaça Major.” Fa vuit mesos aquest era un argument utilitzat contra el llavors equip de govern. Què ha canviat?
La qüestió de l’aigua
Agraïm que el seu darrer escrit aclareixi algunes qüestions i que intenti centrar el debat, però considerem que en molts aspectes falten respostes i concreció.
Ens agradaria una explicació pública de: Quant hem de finançar els ciutadans perquè l’aigua del Ter-Llobregat arribi abans del que la Generalitat té previst? Si no es construís el polígon de Can Bages caldria córrer tant per fer el transvasament? Com es pot afirmar que “Can Bages no implicarà un problema hídric”? (Carta del 9 de novembre del senyor Daniel Pérez i Morejón del Partit dels Socialistes de Catalunya a Forja). Què en pensa l’equip de govern actual de treure aigua d’una conca deficitària, on ara ja no es compleix la llei del cabal ecològic? Si fos a l’inrevés, què diríem? Fa molts anys que els responsables del govern català fan esforços importants perquè tinguem cura de no malgastar, d’estalviar aigua, i són ells els que han quantificat els cabals ecològics necessaris pel manteniment de la vida als rius. No podem pensar que el que passa al Ter no és important, ens afecta i molt i a més no podem caure a la trampa de pensar que podem resoldre els nostres problemes sense tenir en compte el que passa al nostre voltant.
Cal informació i concreció
També volem que hi hagi informació clara de qui son els propietaris dels terrenys de Can Bages, quines les empreses que duran a terme la urbanització, i quines són les que estan fent la plaça Major?
Donades algunes afirmacions com : “serà un incentiu més per a la futura connexió del municipi amb el servei de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la C58”, o “el desdoblament de la carretera B-124 ja és una realitat no molt llunyana i, per tant, juntament amb la rotonda, no es generarà un agreujament dels problemes de mobilitat del nostre municipi; en tot cas millorarà la xarxa viària i la seguretat.”, no podem sinó quedar perplexos i demanar alguns aclariments. Què hi ha de concret? Quin pes atorga la Generalitat a Can Bages per prendre la decisió sobre l’arribada dels FFCC? Serà positiva o negativa aquesta decisió pels interessos de Castellar? Que diu l'estudi d'impacte ambiental?, S’ha concretat si el pont del Ripoll també es desdoblarà? S’han fet estudis de mobilitat tenint en compte aquests elements? o és que tirem pel dret esperant poder influir en les decisions sense haver arribat a concrecions?
El debat és ara necessari
Les preguntes que fem també serveixen per centrar el debat, i sens dubte la ciutadania agrairia que aquest, en lloc de ser agre, fos clarificant i informatiu.
L’Altraveu entén i respecta que hi hagi posicionaments seus que no siguin compartits, però també creiem que, dins el respecte, tenim el dret de discutir en llocs públics per tal que la població tingui la màxima informació. S’ha afirmat que L’Altraveu “pren una decisió política i no una decisió que sigui favorable al conjunt de la ciutadania” al oposar-se al conveni de Can Bages. Sense tenir en compte els arguments econòmics, podem considerar que és una decisió favorable a la ciutadania construir Can Bages per pagar la plaça Major? Si més no, L’Altraveu ho dubta, i com ja hem comentat aquest dubte també el tenia l’actual alcalde fa vuit mesos.
L’Altraveu no té la intenció de posicionar-se en contra de les propostes del Govern Municipal, però vol ser fidel a l’idea de construcció d’un poble millor per a tots els ciutadans. En aquest sentit tenim dubtes raonables sobre la venda de patrimoni per pagar la Plaça Major. Tenim encara més dubtes sobre els vertaders beneficiats d’aquesta operació i per tant demanem claredat. Ens hauria agradat veure un esforç més important en relació a disminuir el consum d’aigua a millorar l’aprofitament de recursos i no tirar pel dret amb polítiques de poc compromís mediambiental i nul·la sostenibilitat. És fàcil dir que el projecte no es pot dur a terme perquè s’ha de compensar els propietaris amb més de 100 milions d’euros, però potser hem de buscar camins per què el possibilisme no sigui la única opció.
El nou polígon de Can Bages demana una quantitat d’aigua que d’entrada Castellar no disposa, que requereix una inversió milionària, i que perpetua un model de creixement insostenible i injust.
L’aigua a més de valorar-la com a recurs cal reconèixer-la com a part indispensable de la vida i el medi ambient. Cal reconèixer la seva funció ecològica i social i el seu paper com un bé públic que cal protegir i conservar. Entendre la gestió de l’aigua des d’una mirada basada en un ús sostenible d’aquest bé natural. Aquesta és la orientació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA/60/CE) aprovada pel Parlament Europeu l’any 2000.
La DMA promou la protecció de totes les aigües per tal de prevenir-ne el deteriorament i millorar l'estat dels ecosistemes aquàtics, assegurar la reducció progressiva de la contaminació i evitar noves agressions ambientals i promoure un ús sostenible de l'aigua a través de l'estalvi, la reutilització, etc. És el que s’ha anomenat la nova cultura de l’aigua, el pas d’una visió exclusivament hidràulica a una nova cultura que comporta compatibilitzar el seu ús i l'explotació amb la conservació del medi. Aquest discurs és el que va servir per aturar el Pla Hidrològic Nacional i aturar el transvasament de l’Ebre.
Cal valorar bé les necessitats
A Castellar però, s’ha aprovat l’arribada d’aigües del sistema Ter-Llobregat per tal de garantir l’abastament d’aigües al nou polígon de Can Bages. Es considera que els recursos propis que disposa al municipi no poden atendre el cabal màxim de 1020m/diaris d’aigua potable que necessita el Pla parcial. No obstant això, l’aqüífer del que s’abasteix Castellar es preveu abundant i suficient per atendre les necessitats actuals i futures dels seus habitants. Es dóna la paradoxa que mentre Castellar demana aigua a les conques d’altres rius, l’Ajuntament permet el subministrament fins a 300.000m³/any a la companyia “Mina Pública de Aguas de Terrassa SA”, que són uns 821m³/diaris, aproximadament el màxim de consum que necessitarà el nou polígon de Can Bages.
Riscos ecològics
La xarxa Ter-Llobregat és una infrastuctura realitzada als anys cinquanta per poder abastir l’àrea metroplitana. Per una banda agafa aigua del Ter del pantà del Pasteral (8m³/s) per conduir-la fins a Cardedeu on és potabilitzada. L’aigua del Llobregat es canalitza a Abrera i es connecta en xarxa amb el sistema del Ter. La conseqüència d’aquesta explotació intensiva de l’aigua ha portat que les parts baixes d’ambdós rius presentin un estat lamentable des de el punt de vista ecològic.
A la Gola, desembocadura del Ter, hi ha dies que no hi arriba l’aigua. Els 3m³/s que dicta la llei que han de córrer per la part baixa rarament és compleixen, així com tampoc els cabals de manteniment. Entre les minicentrals elèctriques i l’aigua que es deriva per l’àrea metroplitana, el Ter està per sota del cabal ecològic. El Llobregat no presenta condicions massa millors. El delta pateix un procés de salinització dels aqüífers d’aigua dolça afectant les zones agrícoles de la desembocadura del Llobregat.
Actuar amb coherència
Tothom parla de sostenibilitat, d’ecologia i de polítiques ambientals, però a l’hora de les actuacions no es dubta a seguir escanyant les conques internes dels nostres rius. Des de L’Altraveu pensem que la sostenibilitat consisteix en l’optimització dels nostres recursos, en l’estalvi d’aigua, i en un model que no vegi el medi com un recurs que podem explotar infinitament i sense conseqüències. Cada gota d’aigua que surti de les nostres aixetes, serà aigua que no baixarà pels ecosistemes del Ter-Llobregat. És per això que L’Altraveu s’oposa a aquest transvasament . Mentre no es facin veritables polítiques d’estalvi, no es tingui un model de creixement que no es basi en el poder de comprar-ho tot, no és just demanar aigua a canvi de una visió del territori restrictiva i especulativa. Ens cal una veritable cultura de l’aigua. 
També va explicar qüestions de metodologia, com el sistema de targetes, que son molt útils per realitzar un sondeig del grau d’acord o desacord sobre la qüestió. Es tracta de valorar els pros i els contres col·lectivament, a partir d’unes icones o targetes (D’acord, A mitges, En contra o No ho sap/ no ho entén) que permeten expressar fàcilment la posició i la valoració de cadascú sobre qualsevol tema a tractar. A patir del posicionament personal, es tracta d’anar expressant la opinió i anar deliberant fins a assolir el consens necessari, amb l’ajut del moderador o facilitador.
Fou, en resum, una classe pràctica sobre com parlar, deliberar, i prendre decisions en un marc assambleari divers. Creiem que el resultat fou molt positiu i ara cal treure les conclusions oportunes i posar en pràctica els consells per tal de seguir millorant el nostre sistema assambleari.
