La comunicació al poder?

En l'àmbit local, els mitjans de comunicació tenen la tasca de cohesionar el municipi i fomentar la identitat del poble, a banda d’informar. Per esdevenir referent informatiu per a tothom, han de garantir la seva pluralitat i fomentar el debat públic. Perquè això sigui executat i la relació amb el poder no en sigui cap obstacle, han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius. Així ho assenyala el Laboratori de Comunicació Públic en el seu decàleg de bones pràctiques (punt 9è).

És important recordar aquests conceptes, ja que un mitjà de comunicació públic municipal no s’ha de limitar a informar sobre les accions de l’equip de govern, sinó que ha de ser capaç de reflectir diversitat. Tenim massa exemples de diaris i ràdios públiques municipals que es dediquen a fer d'altaveu de les activitats de qui mana i de les entitats afins. És per això que a les corporacions de comunicació importants hi ha un control estricte per tal de garantir la pluralitat. I a Castellar, per què no?

El reglament del Consell de comunicació s’ha demostrat insuficient perquè l’òrgan no compleix, ni tant sols, la seva funció consultiva. No pot ser que ens aferrem a un acord si resulta que no complim aquest en la seva totalitat. Arran del canvi de direcció a Ràdio Castellar, l’equip de govern ha obert un concurs públic on es demana un perfil professional que busca la figura d’un director general de tots els mitjans de comunicació públics de Castellar. Cal dir que ja s'ha obert la convocatòria d'aquest concurs (acaba el dia 5 de febrer) tres dies abans que el Consell es reuneixi. A més, les bases de la convocatòria marquen un perfil tan estret que sembla que abans de fer el concurs ja hi ha un candidat amb noms i cognoms. Presenciarem la contractació d’algú que treballa en un diari d’un gran municipi veí i afí al PSC? Això sí, amb molta vàlua.

Un municipi ric, dinàmic i implicat en activitats i opinions de tot tipus com és Castellar, mereix uns mitjans de comunicació lliures i eficaços que siguin capaços de fer arribar tota aquesta informació a tota la població. Els mitjans de comunicació han d’estar al servei del poble i no de l’equip de govern de torn.

Als anys trenta a Castellar vàrem tenir un exemple del que podria ser un bon mitjà local; el setmanari La Farga reflectia l’activitat del poble de l’època, a més de tenir un editorial realitzat cada setmana per un partit diferent. Recuperar la memòria històrica és molt més que fer monuments, també ens ha de servir per aprendre.

La Farga. Setmanari Castellerenc

Text extret del llibre "Recull històric de Castellar del Vallès", d'Ester Planas i Àlex Portolés - 1995

La Farga, subtitulat Setmanari Castellerenc, constitueix el millor testimoni social del període comprès entre 1933-1938 i la publicació que ha fet realment el paper d'òrgan de comunicació popular, aprofundint en els problemes socials, i a més sense competència. D'ideologia clarament catalanista, l'objectiu era, tal com deien en l'editorial del primer número publicat, "ser el setmanari de Castellar", enaltir el poble i difondre el catalanisme. L'equip de redacció estava representat per persones de totes les tendències polítiques, cosa que va donar a la publicació un aire políticament plural i que va motivar que en alguna ocasió, sobretot en els últims temps, passés per la censura.

La voluntat de fer un setmanari popular queda demostrada pel mètode escollit per elegir el nom: un concurs públic. El gener de 1933 es va repartir una butlleta per cada casa per què tothom qui volgués col·laborar en l'elecció. Des de 172 propostes rebudes amb 150 noms proposats, fou escollit el que havia tingut més adeptes (3 castellerencs coincidiren en escollir el nom): La Farga.
Se'n publicaren 270 números, des del 3 de març de 1933 al 29 d'abril de 1938, i apareixia setmanalment divendres. Tenia 4 pàgines, tots els escrits eren en català i hi havia publicitat. El preu de l'exemplar era de 20 cèntims i la subscripció mensual 60 cèntims; el 7 de gener de 1938 es va apujar 50 cèntims i 1,50 pessetes, respectivament.
La redacció es reunia els diumenges a la mateixa impremta, la de Ramon Ribera de Solà, en el carrer Puig de la Creu, 3. El consell de redacció estava format per: Dr. Pere Fontanet i Josep Sellent, per la Juventut de la Lliga; Ricard Sampere i Valentí Buxadé, per Esquerra Republicana de Catalunya; i Joan Blanquer i Lluís Montagut com a independents, i en foren freqüents col·laboradors Josep Vives Borrell, Marià Ventura, el poeta sabadallenc Amat Gasolbas, Josep Samaranch, amb el pseudònim Xaff, Lluís Canet, Alfons Gubern, Miquel Santasuana com a cronista local, J. Carner Germà, Lluís Canet, Quirze Morera, Marià Sanarau, etc. Ramon Rivera era alhora l'impressor i l'administrador.
La popularitat de la publicació està demostrada amb el nombre d'exemplars amb el qual va arribar la tirada: 400, tenint en compte que en aquells moments el poble tenia uns 4.000 habitants. Però els esdeveniments de guerra i el fet que l'impressor fos cridat a files, foren dues de les causes més importants de la seva desaparició.

Nous regidors a l'Altraveu

En compliment de la nostra manera d'entendre la política i del nostre compromís electoral, avui prenem amb il·lusió el relleu en el càrrec a l'Elisenda i el Xavi. Seguim canviant de noms però no d'idees. Seguirem defensant els acords i les propostes de l'assemblea de L'Altraveu amb convicció i tossuderia perquè pensem que encara hi ha moltes coses que donen sentit a la nostre manera de fer i pensar. Tindrem més o menys facilitat de paraula per defensar els nostres arguments, però en allò substancial, el nostre discurs serà el mateix. Esperem que entre tots trobem les complicitats necessàries per aprofundir en la democràcia, en la defensa i preservació del territori i en aquelles polítiques que ens aproximin a fer una societat més justa i equitativa.

Renovació i somnis de pluralitat

El Martí Llobet i l'Ita Espinosa són els regidors entrants de L'Altraveu fins a les eleccions. Aquesta és la segona i última rotació de l'agrupació al consistori.Fidels al compromís de renovació i no-personalització del nostre projecte i , encara que costi d' entendre perquè la política actual neda en altres aigües, són una part més del nostre engranatge com a col·lectiu.

El Ple de dimarts passat va significar la presa de possessió dels nous regidors però també el comiat de l'Eduard Garcia Ejarque, director de Ràdio Castellar, que deixa l'emissora municipal per emprendre nous reptes professionals.És curiós que la notícia hagi saltat a l'opinió pública i no s'hagi convocat el Consell de Comunicació abans per parlar-ne. Sabíem de la poca fe que el PSC té en aquest tipus de mecanisme de participació ciutadana però almenys crèiem que els feia el fet com a eina merament consultiva i unidireccional.Ara això tampoc.Ens agradaria confiar que la nova persona serà un professional independent, que podrà desenvolupar les tasques conjuntament amb l'equip de persones que ja formen Ràdio Castellar. Se'ns diu que marxa un director de ràdio i que se li busca substitut però a les bases del concurs publicat, es parla de gestió de tots els mitjans públics de comunicació, de tasques rellacionades amb les diferents plataformes comunicatives. Ha canviat el perfil de persona a contractar? Podríem formular aquesta i altres preguntes al Consell? Abans i no a posteriori. Podrem alguna vegada els castellarencs decidir alguna cosa o seguirem sent invisibles, esperant a la banqueta per ésser convocats a cada Consell?

Ricard Vergés, la fi del miracle espanyol

On és la gestió del Paisatge Cultural? (2)

La setmana passada vam parlar de l’absència de gestió del patrimoni cultural a Castellar. Vam fer una comparació amb espais on es gestiona amb encert el paisatge cultural i ara volem aprofundir en el que hagués significat per Castellar la preservació del Molí d’en Busquets.

La zona del Molí d’en Busquets, era un indret de Castellar amb més de 300 anys d’història, des de l’època del Mas Astafor fins als nostres dies. L’indret ha estat lligat al riu Ripoll i a la sèquia Monar i ha donat molts llocs de treball a ciutadans de la comarca al llarg de la seva història. En el Molí d’en Busquets hi convivien valors ambientals, històrics, paisatgístics i arquitectònics que feien del lloc un espai emblemàtic pels castellarencs i de força interès des de totes les vessants.

A l’agost de 2007 es van fer dos estudis arqueològics sobre el jaciment. Un va ser realitzat per l’empresa ECOESTUDIS Territori i mediambient S.A. i l’altre per DRACMA Arqueologia sccl. En ells es va concloure que el Molí tenia un fort valor històric i identitàri, un valor ambiental important (al l’entorn de Can Bages) i un valor arqueològic i arquitectònic indubtable. Segons els estudis l’indret estava malmès i s’havia de recuperar per esdevenir un espai potencial per al record històric.

A canvi d’això, l’equip de govern va autoritzar la destrucció total de l’antiga fàbrica sense tenir en compte cap criteri ni patrimonial, ni històric ni arqueològic, sense cap sensibilitat. Simplement ho va autoritzar per desconeixement absolut del seu valor i cedint, com sempre, a interessos especulatius de propietaris privats.

Aquesta gestió de l’equip de govern en l’àmbit cultural ens porta a creure que no tenen tècnics especialitzats en gestió cultural i capacitats per assessorar correctament els nostres dirigents. En el cas del Molí d’en Busquets, Castellar tenia un patrimoni cultural important que l’equip de govern ha dilapidat sense cap contemplació. Nosaltres creiem que des de la regidoria de cultura no s’està duent a terme CAP actuació en aquest sentit i no es té CAP criteri a l’hora de prendre les decisions que afecten aquest àmbit. S’ha creat un consell de cultura per informar què es farà a la festa major o a la fira d’entitats, i s’ha construït un monument a la memòria històrica sense cap mena de consens. Nosaltres creiem que això NO ÉS una política cultural de veritat. Castellar segueix tenint un patrimoni cultural important. Esperem que la ineficiència i el desconeixement no tornin a ser una excusa per seguir malmetent i dilapidant la nostra cultura.

Radio Castellar

L' Eduard Garcia Ejarque, director de Ràdio Castellar, deixa l'emissora municipal per emprendre nous reptes professionals. Amb tot, ens preguntem el perquè d'aquest comiat. És dret del ciutadà i de la resta de grups de l'oposició saber quina serà la situació de la ràdio, qui ocuparà el càrrec vacant però sobretot si presenciarem un concurs públic on es contracti el professional més preparat, sobretot independent, per desenvolupar aquesta tasca. Per a això, si la política de contractació per part del PSC és veritablement transparent exigim que primer de tot es convoqui el Consell de Comunicació. Quan, sinó? Que se'ns expliqui quina és la situació de comiat del senyor Garcia i quins seran els mecanismes de substitució d’aquesta persona. Tal i com indica el Col·legi de Periodistes cal treballar en benefici d’una societat més lliure i democràtica, i salvaguardar aquesta d’informacions que tendeixin a deformar voluntàriament la realitat dels fets. Aquesta és la tasca que els mitjans locals han de desenvolupar. Ens agradaria confiar que la contractació de la nova persona compleix aquestes expectatives de transparència i que pugui desenvolupar les tasques conjuntament amb l’equip de professionals que ja formen Ràdio Castellar. La defensa d'una informació rigorosa, ben fonamentada i imparcial no ha de ser un afegit sinó un requisit bàsic per tenir mitjans de comunicació locals plurals i independents i no pas instruments electoralistes.

On és la gestió del Paisatge Cultural?

El Molí d'en Busquets, imatge cedida per Jordi Garròs

La nostra vila té una riquesa cultural i paisatgística molt important. El municipi forma part d’un Parc Natural, tenim construccions medievals, restes arqueològiques, edificis modernistes i fabriques que són mostra del nostre patrimoni industrial de segle passat. Des de L’Altraveu creiem que aquest passat antic i recent de la nostra vila s’hauria de preservar i tractar dins de l’àmbit de la conservació i la difusió patrimonial. Hem de partir de la base que, dins la legislació vigent, les administracions locals tenen competències en matèries vinculades a la protecció del patrimoni cultural i també en la seva preservació, posada en valor i difusió. Des de L’Altraveu ens preguntem: Quina ha sigut la política cultural per la nostra vila en els darrers dos anys de govern socialista? Quins criteris de preservació, posada en valor i difusió s’han seguit per el nostre paisatge cultural?
Segons la UNESCO un paisatge cultural és un espai que té valors patrimonials i valors naturals integrats en un mateix àmbit. Per gestionar un espai cultural es promouen ecomuseus, rutes culturals, espais naturals, etc. Exemples de paisatges culturals són el romànic de la vall de Boí (per posar un exemple conegut) i també la vall del riu Severn, al comptat de Shropshire (Anglaterra). Aquí es va dur a terme un projecte de recuperació de l’arqueologia industrial, dispersa en un paisatge testimoni de la revolució industrial al segle S. XVIII. El projecte ha possibilitat que avui en dia s’hagin preservat testimonis d’una arqueologia industrial molt rica.

Mina de Snailbeach (Shropshire Archive reference: Lock Collection 00018242)

I aquests testimonis també els tenim a Catalunya en general i a Castellar en particular. En concret, una d’aquestes restes arqueològiques industrials era la Fàbrica del Molí d’En Busquets. Es necessita molt poca sensibilitat cultural per no adonar-se’n d’aquest be patrimonial i històric que teníem a Castellar, deixat enderrocar per interessos especulatius. L’equip de govern i la regidoria de Cultura han mostrat un desconeixement palès, i han deixat malmetre els dos valors d’aquest paisatge cultural: Les restes arquitectòniques industrials i l’entorn natural de Can Bages. El resultat ha sigut una destrucció total presidida per la ignorància i la ineptitud. És per això que ens seguim preguntant quins criteris es segueix a l’hora de valorar, preservar i difondre el nostre paisatge cultural. L'equip de govern ha de saber que té un deure delegat per tots els ciutadans: Tenen el deure d’investigació, preservació i difusió del nostre patrimoni cultural.

Nosaltres creiem que des de la regidoria de cultura no s’està duent a terme CAP actuació en aquest sentit i no es té CAP criteri a l’hora de prendre les decisions que afecten aquest àmbit. S’ha creat un consell de cultura per informar què es farà a la festa major o a la fira d’entitats, i s’ha construït un monument a la memòria històrica sense cap mena de consens. Nosaltres creiem que això NO ÉS una política cultural de veritat; això no és preservar, posar en valor i difondre el nostre patrimoni històric, això no és vetllar per la creació de paisatges culturals a la nostra vila, que n’és molt rica. Des de L’Altraveu denunciem aquesta manca de rumb, aquesta absència de criteris culturals i esperem que l’any i mig que queda de mandat no es malbarati com s’ha fet fins ara. Desitgem que es pugi redreçar l’actuació municipal i per fer-ho nosaltres sempre estarem disposats a col·laborar.

2010

Comença un nou any i el primer canvi a l'Altraveu és el relleu dels nostres regidors. El Xavi Arderius i l'Elisenda Alamany seran substituïts pel Martí Llobet i l'Ita Espinosa. Aquest és un canvi natural que porta a terme la nostra agrupació i que esdevindrà l'última rotació a l'Ajuntament. Què pretén L'Altraveu amb aquest mecanisme? Demostrar que la nostra manera de veure la política no rau en les persones que són al consistori sinó que, lluny de personalismes, té l'origen en les decisions que es prenen a l'assemblea de grup mitjançant el consens. El missatge, per tant, sigui quina sigui la nostra veu al ple, segueix sent el mateix, perquè forma part del col·lectiu. Comencem enguany amb aquest exercici tan sa i amb la nostra aposta primigènia per la transparència que reivindica que la política local ha de ser un servei a la comunitat més que no pas un benefici propi.

A banda d'aquest formalisme, seguirem amb la nostra tasca quotidiana d'articular la nostra tasca social amb la política, com ara bé el cicle de xerrades ( la primera a l'agenda serà sobre la banca ètica -25 de febrer-), dinamització del local, cessió d'aquest espai a diversos col·lectius, horitzons polítics immediats com el reglament d’ habitatges desocupats donada la nostra sensibilitat al voltant d'aquesta qüestió, treball sobre polítiques socials, mediambientals i la vetlla per una política de participació i comunicació clara per part de l’equip de govern. Comencem el 2010 amb el desig i la consciència que cal una oposició exigent i constructiva. Per això, convidem tothom qui vulgui participar de les nostres comissions i/o assemblea a passar pel local del Passeig, 142. Envieu-nos qualsevol idea, opinió a laltraveu@gmail.com o visiteu-nos a www.laltraveu.org.

Foto denúncia: Nou aparcament en una parcel·la privada, entre els carrers Pare Borrell i Girona

9 de desembre de 2009
L’Ajuntament crearà 40 places provisionals d’aparcament lliure entre els carrers de Pare Borrell i Girona

"L’Ajuntament ha arrendat aquest solar per un període d’un any, prorrogable fins a un màxim de cinc anys, a Promotors Associats de Castellar SL, empresa que n’és la propietària."

"Les obres d’adequació del nou aparcament del carrer del Pare Borrell van a càrrec de l’empresa Construcciones Ramírez i tenen un pressupost d’uns 18.000 euros, que es finançaran a través del Fons Estatal d’Inversió Local d’aquest 2009."

Imatges del 5 de gener de 2010