Que no se’ns escapi el tren

L'Altraveu estem molt preocupats per la mobilitat. Hem presentat al Ple Municipal diverses propostes relatives a aquest tema. En una demanàvem millores en la informació i el servei de la Vallesana, cal que a totes les parades hi hagi coses tan bàsiques com plànols, horaris... informar bé a l’usuari és una bona manera de potenciar l’ús i l’eficiència d’aquest mitjà. Malgrat ser aprovades encara estem igual.

Encara està pendent també el compromís que l’equip de govern municipal va adquirir per assegurar el pas dels vianants a la carretera B-124, quan van a treballar als polígons i l’han de creuar per agafar el bus. El dia que hi hagi un accident ens lamentarem i potser aleshores es prendrà alguna mesura.

Tampoc podem oblidar la repercussió que el nou polígon de Can Bages generarà a la B-124. L’únic estudi presentat pels promotors no s’ajusta als criteris de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (Decret 344/2006), i la poca informació que aporta té greus deficiències en els càlculs. La construcció del polígon ja ha començat i no s’ha pres encara cap mesura per l’impacte que tindrà en la ja col·lapsada carretera.

Varem gaudir fa pocs dies d’una bicicletada, on se’ns va alliçonar sobre la necessitat d’utilitzar la bicicleta per reduir les emissions de CO2 per lluitar contra el canvi climàtic. Aquest acte servirà per incentivar l’ús de la bicicleta a Castellar tal com es va acordar en el Pla Director sobre Mobilitat en Bicicleta que també es va aprovar per ple? De fet, fins ara no tenim cap proposta en ferm.

Abans que arribi el tren estaria bé que aquests problemes tinguessin una solució ja que formen part del dia a dia de molts vilatans. El tren ajudarà a solucionar alguns problemes de mobilitat, però mentre no arribi hem de poder tenir una mobilitat amb més qualitat.

CASTELLAR ES MANIFESTA CONTRA EL POLÍGON INDUSTRIAL DE CAN BAGES

Al final de la manifestació d'avui que ha aplegat més de 300 persones s'ha llegit aquest

MANIFEST

Som aquí per defensar tossudament el nostre territori.

Des de la Plataforma Aturem Can Bages us hem convocat perquè no podem quedar impassibles veient com cauen els arbres i són substituïts pel ciment i l’asfalt després de mes de vuit mesos de denúncies en contra de la construcció d’un nou polígon industrial a la nostra vila.

Volem viure en una vila que no creixi desmesuradament.

Volem que es conservi el corredor natural Penedès – Selva, corredor que actua de connector ecològic per a les espècies animals i vegetals, i que el nou polígon estroncarà irreversiblement.

Volem que les voluntats, paraules i mocions de suport al Parc Agrícola del Vallès i a l'Espai Agroforestal de Llevant es concretin en polítiques actives coherents, no en accions de submissió al model urbanístic i econòmic que ha marcat la destrucció del patrimoni natural les darreres dècades.

El nou polígon i el trànsit que generarà incrementaran la contaminació atmosfèrica en una zona que ja està prou contaminada.

Com és possible que, en els temps en els que estem, cap govern municipal hagi tingut la voluntat de demanar un estudi d’impacte ambiental abans d’autoritzar la construcció d’aquest polígon?

Mentre més de 50 ajuntaments del Ter estan demanant que no es transvasi aigua cap a l’àrea metropolitana perquè el riu està sota mínims. El govern municipal de Castellar, amb l’excusa de Can Bages i amb el beneplàcit de l’Agència Catalana de l’Aigua (què fort!), justifica una connexió absolutament insolidària.

No necessitem un nou polígon industrial de 165 naus quan els que hi ha a Castellar encara no estan totalment ocupats.

Actualment molta gent de Castellar treballa a polígons industrials d'altres municipis, com també passa a l'inrevés, és a dir als polígons de Castellar hi treballa molta gent d'altres municipis. Queda clar que els llocs de feina dels polígons industrials no es regeixen per criteris de proximitat.

Ja tenim la carretera prou embussada com per augmentar el trànsit amb 10 o 15 mil vehicles diaris més. La construcció d’aquest polígon no preveu cap alternativa de transport públic, ni tan sols uns accessos viaris adequats a la seva envergadura.

Durant aquests mesos no hem vist voluntat política per part de l’equip de govern, no ja per aturar el polígon, sinó ni tan sols per controlar que el procés de construcció es portés a terme degudament, amb una bona gestió dels residus, amb les adequades mesures de seguretat i amb els mínims danys mediambientals.

Avui ens hem manifestat perquè no ens agrada que el futur de Castellar i de la comarca del Vallès estigui marcat només pels interessos econòmics d’uns quants.

Avui ens hem manifestat no només per aturar el polígon de Can Bages, sinó per deixar clar a l’actual equip de govern i als que vinguin en un futur, quin és el model que volem pel futur del nostre territori.

Avui ens hem manifestat perquè volem que el Castellar dels nostres fills i filles sigui una vila on es pugui viure d’una forma sostenible, en harmonia amb el paisatge natural que ens envolta.

Aturem Can Bages per protegir l’entorn natural!
Salvem el Vallès !

Què ha canviat des d'aleshores?

Què deia l'alcalde uns dies abans de guanyar les eleccions?
Baixar arxiu en format PDF (207 Kb)
Veure'l ara mateix

Baixar arxiu en format PDF (207 Kb)
Veure'l ara mateix

Manifestar-se

Per a molts polítics, els ciutadans tenen un espai per fer sentir la seva veu només cada quatre anys. Això comporta que únicament quan s'acosten les eleccions val la pena escoltar-los o fer veure que se'ls escolta. Aquest és el sistema que impera en el món de la política dels partits, no cal fer res més ni preocupar-se per res més que ser molt simpàtic cada vegada que venen eleccions.


L'agrupació d'electors de L'Altraveu creiem que la participació ciutadana és clau a l'hora de gestionar una ciutat o un país. Fa uns mesos vam proposar al Ple Municipal la modificació del reglament per permetre la participació dels ciutadans al Ple, en determinades circumstàncies. Era un tema que no interessava massa. L’equip de govern junt amb el regidor trànsfuga es van encarregar de que no tirés endavant. No patim que, quan s’acostin les eleccions tots s'ompliran la boca de tan com creuen en la participació ciutadana.


La manifestació convocada per al diumenge dia 19 per la Plataforma Aturem Can Bages és un indicador d'aquesta necessitat de la ciutadania de fer sentir la seva veu, de que es tinguin en compte les seves opinions, d’anar més enllà dels interessos partidistes que normalment acaben passant pel damunt de les necessitats de la ciutadania.


Sortir al carrer per demanar que deixin de fer malbé els entorns forestals de la nostra vila, per demanar que deixin de fer créixer sense aturador aquest poble, per dir que estem tips de fer cues interminables a la carretera i que amb aquest polígon això serà encara més insuportable, per demanar que no transvasin aigua del riu Ter que està sota mínims, per demanar que no hipotequin el futur del nostre poble... sortir al carrer per demanar tot això és la única opció que tenim davant d'un sistema de partits polítics que només té en compte, i d'aquella manera, la veu dels ciutadans quan els interessa el seu vot.

Can Bages un mal exemple

Arran de les queixes fetes a l’administració en referència als abocaments al torrent i a les restes d'uralita detectades en diferents indrets de la zona de Can Bages, l'ajuntament finalment va decidir obligar l’empresa constructora a recuperar el marge del torrent en el seu estat inicial i a presentar tots els certificats de la gestió dels residus.

Hem observat que la uralita ha desaparegut d'alguns dels indrets que l'Altraveu va marcar en un petit plànol amb les coordenades UTM, però continuem trobant-ne en algun dels abocaments i queden també petites restes triturades en llocs on els trossos han desaparegut. Unes restes que igualment contenen amiant i que entenem que caldria netejar acuradament.

Pel que fa al gran abocament al torrent, ara que han començat a treure terra observem que hi ha barrejades restes de deixalles (pneumàtics, vidres, plàstics, sabates, trossos d'obra...), i també fragments d’uralita. Aquest abocament, que no s'hauria d'haver fet mai aquí, suposa la total destrucció d'un indret que tenia un alt valor ecològic. Amb l’abocament, a més, s'han tallat i enterrat arbres sense que n'hi hagués cap necessitat i d’altra banda s’ha tapat la mina de can Bages i una antiga bassa que hi havia al costat.
De tots aquests fets, denunciats a l'Agència Catalana d'Aigües i Junta de Residus, sorprèn el poc interès i implicació que hi ha hagut per part d'aquestes agències. La Junta de Residus s'ha limitat a respondre als mitjans de premsa dient que no hi havia uralita a Can Bages i l'ACA ha optat pel silenci absolut.
Aquestes actituds són una mostra d'irresponsabilitat i un mal exemple per part d'entitats públiques que en teoria treballen per preservar el nostre entorn i tot allò que afecta la higiene i la salut pública.

El desinterès i la manca de reacció per part del nostre consistori i de la Generalitat han fet que d’un entorn que s'hauria d'haver preservat, cosa que segur que hauria constat en un estudi d'avaluació ambiental, ara en traurem la porqueria, una porqueria que lamentablement i innecessàriament mai més tornarà aquell indret al seu estat natural.

S'haurà de tenir memòria

Quan no quedi cap pi a Can Bages, quan ja hagin tallat l’última alzina, quan tot sigui asfalt, aleshores haurem de tenir memòria. Memòria per fer-nos veure que la inacció municipal, el possibilisme dels polítics, l’emparar-se en el dret administratiu per no prendre decisions valentes, provoca decisions transcendentals per els ciutadans de Castellar. Haurem de tenir memòria per adonar-nos que estan condemnant per sempre la fisonomia del Vallès, i que estan ancorant irremissiblement la qualitat de vida dels castellarencs i castellarenques.

Es clar, l’immobilisme, la posició monolítica, les dades falses o incontrastables, les acusacions infundades, les insinuacions malintencionades, les afirmacions errònies, tot aquest reguitzell de accions malèvoles i maquiavèl·liques són ideades per l’Assemblea de L’Altraveu. No és que vulguem el millor per Castellar, no és que ens preocupi sobre manera l’entorn natural, el benestar dels ciutadans,...NO. És que som maquiavèl·lics. I ho som pel nostre desconeixement més elemental del dret administratiu.

Perquè desconeixem el dret administratiu volem viure en un entorn fins ara privilegiat, volem poder desplaçar-nos per la comarca amb normalitat, volem abastar-nos de la nostra pròpia aigua sense demanar-ne a fora, volem conservar els nostres boscos, els nostres pins i les nostres alzines, volem que els versos de Pere Quart segueixin essent vàlids per el nostre Vallès, volem que quatre pins segueixin essent un bosc espès i cinc quarteres massa terra. Tot això ho volem perquè desconeixem el dret administratiu.

Que els hi expliquin els nostres dirigents a tots els ciutadans que si coneguessin aquest dret, sabrien que unes obres no es poden aturar de cap manera, que si tres partits polítics han aprovat en els plens que s’ha de construir un nou polígon, ningú no pot dir-hi res en contra, NI ARA NI MAI. Els partits són els partits, uns perquè governen, els altres perquè ho van idear, i els altres perquè ho van subscriure. I clar, perquè l’Adenc, l’any 1999 no hi va dir res en contra....
Que els hi expliquin els nostres dirigents a tots els ciutadans que inexorablement el tercer polígon de Castellar provocarà una gran despesa econòmica per poder construir una depuradora, la construcció de noves torres elèctriques per fer arribar el corrent elèctric, el bloqueig d’una carretera ja absolutament bloquejada, el deixar un mas del S. XVI en mig de naus industrials, el malmetre i condemnar per sempre l’entorn natural del sud de Castellar....Que els hi expliquin.
I si no ho fan, ho farem nosaltres. Ara i d’aquí tres anys. S’haurà de tenir memòria.

Xavier Bella

Què més ha de passar?

Per als grups del PSC, de CiU i d’ERC les nombroses irregularitats en l’inici de la construcció de l’innecessari polígon de Can Bages no són suficient motiu per aturar i replantejar la manera com s’estan executant.

Unes obres que van començar sense cap mena de senyalització ni protecció, incomplint les normatives de seguretat més elementals. Unes obres on, malgrat repetides denúncies, s’han permès moviments de terra sense els certificats corresponents per a la gestió de residus i on s’han fet abocaments en una mina que hi havia al torrent, en una zona verda que hauria d’haver estat senyalitzada als plànols per evitar que s’hi aboqués res. Unes obres on s’han fet desaparèixer misteriosament restes d’abocaments d’uralita barrejant-la amb la runa, quan tothom sap que la uralita és un residu perillós per la salut a causa de les quantitats d’amiant que conté. Un projecte que s’està executant sense fer un estudi mediambiental, sense cap previsió de l’impacte sobre la mobilitat en una ja saturada B-124.

Unes obres on s’han tallat arbres de forma irregular. Divendres passat un dels arbres va anar a parar al mig de la carretera i per poc provoca un greu accident de trànsit. (El vídeo dels fets es pot veure en aquest mateix web ) No hi ha cap mena de control sobre els arbres que cal tallar i els que no. Dissabte passat de poc no desapareix una de les alzines que s’havia de salvar de la tala inicial, sense cap control de res.... accessos tallats sense senyalització alternativa, treballs fets en condicions de seguretat laboral deplorables...

Tots aquests no són motius suficients segons el PSC, CiU i ERC per aturar una obra i replantejar-ne els procediments. Els tres grups van votar en contra de la proposta que presentava L’Altraveu amb la intenció d’ordenar, en bé de tots, aquests aspectes preocupants d’unes obres que ja no tenen aturador. Què més ha de passar?

Carta oberta a l'Assemblea

Benvolguts i benvolgudes,

Per més que ho sabem, ningú no pot quedar igual després de veure amb propis ulls la destrucció que estan fent a Can Bages.

Sempre m’ha cridar l’atenció i m’ha fet pensar molt com persones respectables, amantíssims pares i esposos i ciutadans exemplars, en una situació de conflicte o guerra sobrevinguda, es convertien en ferotges depredadors, torturadors, violadors i assassins. De la nit al dia perdien tota la seva dignitat de persones civilitzades i es convertien en despietats monstres. Om es pregunta com dins d’una mateixa persona es pot conciliar comportament tan oposats i contradictoris.

Encara que aquest seria l’exemple in extremis i que algú pot considerar la comparació, amb tota la raó del món, desmesurada i desafortunada, sí que crec que en el fons és el mateix mecanisme interior que sustenta comportaments contradictoris que porten a una persona a declarar-se antiavortista i a practicar o incitar a l’avortament en secret. A ser homòfoba i mantenir relacions sexuals amb el mateix sexe o a declarar-se a favor de l’ensenyament públic i laic i portar els fills a un col·legi de monges o frares.

Aquest mateix principi és, en un altre ordre de coses, el que també sustenta el comportament d’una gran majoria de polítics que manifesten públicament tenir una pell molt fina per a la música, la poesia, el teatre, l’amor a Catalunya, la destrucció dels boscos de l’Amazònia, l’extinció d’espècies animals o el canvi climàtic, i no tenen cap recança en donar suport a la construcció d’un polígon industrial al seu poble que d’una manera gratuïta i innecessària, aniquila i destrueix el patrimoni natural i ecològic de tots i totes.

M’indigna veure caure a terra un bosc sencer ple d’arbres que ja hi eren aquí abans que ningú de nosaltres hagués nascut. Alguns d’ells arriben a doblar o triplicar l’edat dels més grans. M’indigna aquesta manca de respecte, de sensibilitat i de desamor cap a la vida que ja hi era abans que nosaltres.

Can Bages forma part també d’aquesta Amazònia que volem salvar; és la nostra particular; i la humanitat sencera confia i depèn de l’esforç que cadascun de nosaltres fem en el seu entorn més immediat. És el nostre deure preservar-lo pel bé i per la continuïtat de la vida a la Terra; no solament de la dels nostres fills sinó de la de tota la nostra espècie. Si nosaltres no acomplim amb la nostra responsabilitat no tenim autoritat moral per demanar als altres que ho facin. Can Bages forma part de la Catalunya lliure que volem i estimem perquè Catalunya no és quelcom abstracte sinó la suma de cada metro quadrat que trepitgem. No entenc l’amor a Catalunya sense l’amor a Castellar i a la seva riquesa ecològica i paisatgística.

No hi ha cap raó que justifiqui aquesta destrucció sinó és l’interès econòmic d’uns pocs. I aquesta raó és tan perversa i fosca que em costa acceptar que un polític decent la toleri sense ni tan sols despentinar-se. Que a sobre faci gal·la d’una sensibilitat quasi exquisida per les Arts ho trobo insultant.

Contemplar el lloc desolat, arrasat, on només fa tres dies havia arbres centenaris em produeix basarda. És com abocar-me a l’abisme d’una classe política sense escrúpols capaç de convertir-ho tot en mercaderia; fins i tot la vida. Que no em parlin de poesia, si us plau. Ni de tal o qual virtuós saxofonista. Ni tan sols de la Catalunya lliure que destrossem a la primera oportunitat que tenim. Ni de la sostenibilitat o del canvi climàtic que ens amenaça, perquè vomitaré.

Avui més que mai cal que aturem aquest polígon i aquests polítics oportunistes i indecents. Per coherència, per dignitat, per la vida.

Es fa necessari posar tota la carn a les brases. Convoquem una manifestació en el termini més curt possible que ens permeti la legalitat vigent. Donem-nos i donem a tothom qui vulgui la oportunitat de dir un no rotund, sense pal·liatius. Només podem perdre la vergonya. Ells ja fa temps que l’han perduda. Preparem-la bé i a consciència perquè sigui un èxit. Parlem-ho a l’assemblea de dimecres.

Perdoneu el míting però necessitava treure-ho sinó acabaria fent-me mal. I per què si no són els amics?

Francesc Centeno

Retrobament

Estem de Festa Major. Això per a Castellar és sinònim de retrobament amb persones i amb activitats. El poble es torna a posar en marxa després d’un agost on la vida al carrer sembla que s’hagi extingit. Ens expliquem les vacances, els infants retroben els companys de classe, les entitats fan les primeres reunions...

L’agrupació d’electors de L’Altraveu iniciem aquest curs amb novetats. Els dos regidors que representen l’assemblea de L’Altraveu al Ple municipal faran la primera rotació, tal com es va anunciar a la campanya electoral. Gemma Ubasart i Francesc Centeno seran substituïts per Elisenda Alamany i Xavier Arderius. Som del parer que les regidories obtingudes no són propietat de les persones que les ocupen sinó que han de ser i són un espai de representació de l’Assemblea. Qui ocupi una regidoria en nom de L’Altraveu sap que ho fa en representació d’una assemblea ciutadana, oberta a la participació de tothom, “per Castellar i sense cap altre interès”, com proclamàvem durant la campanya electoral.

En aquests dies de retrobaments, també es torna a fer present el desencís i la desil·lusió per diversos fets: s’ha iniciat la destrucció del bosc de Can Bages sense tenir en compte la correcta eliminació de residus, posant en perill la salut pública, s’estableix al centre de la vila un desmesurat nombre d’espais de zona blava sense que s’hagi fet cap pla de mobilitat, continuen sense iniciar-se les obres de la sisena escola i els infants estaran un curs més en barracons...I tot plegat amb una forma de governar que no propicia el diàleg ni el consens.

Bona Festa Major!

Can Bages està contaminat d'amiant

Des de fa temps, a Can Bages hi ha abocaments il·legals de tota mena: mobles, runa, vidres, pneumàtics, cotxes i també uralita.
La uralita conté fibra d’amiant i està considerada com a material tòxic. És innòcua quan està sencera però és molt perillosa si desprèn pols. L’Estat espanyol en va ser el principal productor europeu fins a finals dels anys 80, fins que va prohibir-se’n l’ús arran d’una directiva de la Unió Europea que va advertir de les patologies que podien derivar-se, com ara bé l’asbestosi. L’ any 2002 va suposar la fi de l’amiant a Espanya.
Ara que s’està removent tota la zona de Can Bages, hem detectat en diferents punts, restes d’aquest material tan perjudicial per a la salut.
Considerem que abans d'haver començat la urbanització del polígon, s’hauria d'haver extret tot aquest amiant; actuació que han de fer empreses especialitzades.
Bona part d'aquest material està escampat pel terreny del polígon, convertint-se en un element perillós, tant per als operaris que hi estan treballant, com per a les persones que puguin apropar-se a la zona.
Ens preguntem què es pensa fer amb aquest tema. L’Altraveu considera que això és un fet molt greu i evidencia una manca de previsió per part del Departament d’Urbanisme i Medi Ambient del nostre municipi. És per això, que hem procedit a denunciar-ho a la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya perquè es prenguin les mesures adients.