Tothom estava commogut

Era un punt negre de la carretera B-124, llegiem en un dels comunicats. Està plena de punts negres aquesta carretera. Són moltes les persones que hi han deixat la vida o que han quedat fatalment ferides a causa d’accidents en els diversos punts negres de la B-124. Quantes vegades hem patit la commoció a petita escala per l’accident de persones amigues o conegudes.

Aquesta vegada va ser diferent. Tota la població va quedar commoguda per que els afectats per l’accident eren persones que feien serveis a la comunitat. Els bombers i els escombriaires formen part de la vida de la ciutat d’una manera sovint silenciosa però sempre imprescindible.

Ens dol la mort del David i el dolor dels altres bombers i escombriaries d’una manera especial perque ha passat mentre estaven vetllant pel nostre benestar. Ens dol, pel caracter voluntari de la feina que fan els bombers de Castellar. Ens dol pel servei quotidià i moltes vegades poc valorat que fan els escombriaires.

Des de l’Agrupació d’electors de L’Altraveu hem viscut i estem vivint d’aprop el dolor i la incertesa d’aquests dies. Volem expressar amb aquestes ratlles unes paraules d’ànims per a totes les persones que estan patint les consequències de l’accident. També volem expressar el desig de que la carretera B-124 per la qual circulem sovint tots plegats deixi de tenir “punts negres” que ens facin patir.

Volem anar en bici amb seguretat

Diumenge passat unes 300 persones es van reunir a Ripollet en la 1ª Biclicletada pel Vallès on es va reivindicar la construcció de carrils bici urbans i interurbans. Els ciclistes provenien de Badia, Barberà, Sabadell, Cerdanyola, Rubí, Ripollet i prop d’una trentena de Castellar del Vallès. La jornada festiva va estar organitzada per les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV).Els participants del nostre municipi van poder utilitzar un petit tram de carril bici a la Ronda de Llevant, van poder observar l’entorn natural de Can Bages que serà destruït per construir el polígon i van gaudir d’un plàcid passeig fins a Ripollet per la vora del Riu Ripoll.A ningú escapa els beneficis que per a la qualitat de vida de les persones i el medi ambient té la utilització de la bicicleta. Per ser una prioritat que implica tothom l’Altraveu proposarà al Ple Municipal que s’adoptin els següents acords:

1- Creació d'un Pla Director sobre Mobilitat en Bicicleta que haurà d'incloure les necessitats de carrils bici, carrers de prioritat invertida, xarxa d'estacionaments i iniciatives encaminades cap a la promoció de l'ús de la bicicleta com a mitjà eficient, no contaminant, saludable i a la mida del nostre poble. Així mateix, el Pla haurà d'aprofundir en la connexió de les zones periurbanes (urbanitzacions i polígons) i interurbanes (entre poblacions veïnes).

2- Fins que aquest Pla Director no s'aprovi, serà d'alta prioritat:- Creació d'una xarxa de carrils bici a l'interior de Castellar del Vallès, per comunicar els centres educatius i esportius, les places públiques de la vila i els polígons industrials, facilitant una comunicació eficient, segura i sostenible.-Creació d´un carril bici que vagi des de la rotonda de la carretera de Sentmenat (Dona Acollidora) fins a la carretera de Sabadell, per la Ronda, connectant amb el futur carril bici que s'ha d'executar amb el desdoblament de la B-124 de Castellar a Sabadell.

3- Fer les gestions pertinents per facilitar el transport de les bicicletes en els autobusos a nivell urbà i interurbà amb les localitats veïnes amb l´objectiu de poder fer trajectes combinats bicicleta - autobús.4- Promocionar i estimular la utilització dels carrils bici, especialment entre els i les més joves de Castellar.

Consell de cultura: Perquè no s’aprova el reglament?

En l’últim ple municipal no es va aprovar la proposta de reglament del Consell de cultura; proposta que s’havia consensuat amb tots els grups polítics amb un seguit de reunions.
Tots els grups –inclòs el PSC- vam fer les nostres aportacions i amb bona voluntat es va consensuar. El reglament va quedar acordat i pendent d’aprovació en el ple, no obstant el temps ha passat i no s’ha portat a ple fins que els grups de l’oposició ho han proposat. La versió oficial és que el reglament específic pel Consell de cultura no serveix i s’ha de fer un reglament marc que s’utilitzi per tots els consells. Però aquest reglament, com ja ha estat comentat abastament, també s’ha encallat per falta de consens. El resultat final és que, igual que el consell de comunicació, també el consell de cultura ha quedat en una via morta.
L’alcalde deia en el ple que no hem de buscar “mans negres”, però com s’explica l'actuació de la regidoria de cultura, acordant el reglament en les diverses reunions, i votant en contra del mateix quan es porta a ple per la seva aprovació? Com s’explica que en el ple municipal, la defensa de la posició del govern sobre l’esmentat reglament no la faci la regidora de cultura sinó el regidor de projectes estratègics?
A aquesta cúmul de despropòsits, s’hi ha d’afegir l’inevitable: el trànsfuga. No ens cansarem de denunciar la utilització per part de l’equip de govern d’aquesta figura anòmala de la democràcia. En el cas que ens ocupa, per no aprovar un simple reglament. Si ens hem de regir amb el que hem vist fins ara, la constant de l’equip de govern serà, fins que acabi la legislatura, la poca predisposició real d'arribar a consensos partint de posicions en desacord, i la utilització del trànsfuga per tot el que sigui necessari. Ens agradaria molt equivocar-nos.

13 de juliol bicicletada pel Vallès

La bicicleta és un mitjà de transport eficient, ràpid, saludable i SOSTENIBLE, però en el nostre municipi, no estem preparats per que la bicicleta hi pugui circular amb seguretat, i continua essent el cotxe el que domina l'espai públic.

Cal potenciar-la no només per la mobilitat interna sinó també per poder-nos desplaçar als municipis del voltant, i per tant cal fer propostes i estudiar quines són les millors solucions que ens ho permetin.

És per això que el diumenge 13 de juliol recolcem la iniciativa de les Candidatures Alternatives del Vallès de realitzar una BICICLETADA per reivindicar els Carrils Bici, els Camins i les Vies Verdes al Vallès, per que creiem que és important potenciar i reclamar tot allò que sigui Sostenible.

Pel que fa a mobilitat en el nostre municipi, creiem que cal crear una Xarxa de Carrils Bici comunicant totes les escoles i els centres esportius amb bicicleta i la creació d'un carril bici que des de la Dona Acollidora segueixi tota la Ronda i la carretera de Sabadell per comunicar Castellar amb aquella localitat. Això sense perjudicar que es faci una forta potenciació del Transport Col·lectiu. Aprofitem també denunciar, juntament amb la Plataforma Aturem Can Bages, el que representarà el nou polígon industrial que ens comportarà un augment de 14.000 cotxes més a la carretera, projecte que es tira endavant sense que s'hagi fet cap previsió d'infraestructures per a bicicletes, desplaçaments a peu i transport col·lectiu.

La sortida que es farà a les 9 h. del matí del diumenge 13 de juliol des de la Plaça Major, per fer un recorregut familiar (nenes i nens inclosos), a través dels espais que reivindiquem, i lligarem els nostres camins amb els de les localitats veïnes, per finalitzar el recorregut a Ripollet, on farem una concentració de totes les persones participants i ens oferiran una botifarrada per acabar el matí amb un caire festiu, amb la participació de les espectaculars Bici Choppers.

Li poso una bossa de plàstic?... no gràcies!

Aquest cap de setmana a Catalunya utilitzarem 14 milions de bosses de plàstic, això vol dir que al llarg de l'any generarem prop de 200.000 tones de residus plàstics. Ja es veu clar que això no va per bon camí. Ja fa temps que tenim aquest problema dels envol toris de plàstic, i sembla que cada vegada anem a més. Els dos problemes que planteja l'excessiu ús dels embolcalls de plàstic són d'una banda que las seva producció depèn del petroli i d'altra que no són biodegradables. El plàstic que llencem als contenidors grocs es pot reciclar per a produir més plàstic. El que cal doncs és promoure actituds que ajudin a reduir el consum de plàstic.

La Generalitat sembla que està iniciant campanyes que afavoreixin la reducció del consum de bosses en supermercats. Aquesta mesura i d'altres semblants ja fa molts anys que veiem com s'estan aplicant en països d'Europa. En alguns països, si vols bossa l'has de pagar, així s'observa com la gent va a comprar amb les seves bosses. O en d'altres, en comptes de plàstic les bosses són de paper reciclat.

A més de les mesures que s'adoptin des de la Generalitat, és cert que a nivell local, en tant que poble i en tant que persones individuals també podem fer-hi alguna cosa. Alguns comerciants del nou mercat hem vist com han regalat als clients bosses de compra reutilitzables. Molt bona idea. Ara només cal pensar en agafar-les al sortir de casa. No estaria malament que des del nostre consistori es promogués alguna campanya destinada a canviar els hàbits dels ciutadans en aquest aspecte. Segur que posant-nos tots a la una (escoles, comerços, associacions...) podríem aconseguir anar més enllà del que tímidament es comença a proposar des del Govern.

Sobre el Consell de Comunicació de Castellar

Ara fa un any, amb el nou govern municipal es va parlar d’una nova manera de plantejar la comunicació a Castellar. Es tractava de donar un altre aire a les publicacions existents, i amb el consens de tots els grups polítics, dinamitzar-ho i crear una nova publicació setmanal. Després d’alguns mesos, el govern municipal va decidir unilateralment crear el setmanari L’actual. Va decidir que seria un setmanari gratuït, de l’estil d’altres publicacions de governs socialistes d’altres municipis, i estaria subvencionat per publicitat privada i per l’ajuntament.
Paral·lelament, també es va decidir crear un consell de comunicació local, el qual coordinaria tots els temes de comunicació del municipi, tant escrits com radiofònics, i vetllaria per el bon funcionament i la equanimitat de tots els mitjans. He dit “paral·lelament” perquè les dues iniciatives es van portar a terme simultàniament, i casualment, l’endegament del setmanari es va produir ABANS que la constitució del consell de comunicació. És a dir es va posar el carro per davant dels bous. Malgrat tot, va haver-hi un compromís per activar la constitució del consell el més aviat possible. Sota aquest compromís, tots hem seguit confiant i esperant i la creació del consell de comunicació de Castellar no s’ha produït. Perquè? Sembla que una vegada més per falta de consens.
Per qüestions de redactat de reglament no hi ha hagut el consens necessari i el procés s’ha aturat. Des de L’Altraveu hem volgut prioritzar la creació del consell davant de qualsevol altra argument. No ha estat possible. La voluntat d’acord dels partits polítics ha tornat a ser nul·la. De fet, sembla que la no creació del consell ja els vagi bé; a tots. Com menys control millor. És trist que s’hagi donat esperances, s’hagi fet perdre el temps i no hi hagi una voluntat real de constituir seriosament un consell de comunicació a Castellar que vetlli per la” transparència, l’honestedat, la neutralitat i el pluralisme”, tal com diu el seu projecte de reglament. Reglament que com molts d’altres, haurà quedat en paper mullat…

Xavier Bella

El problema de la setena escola

L'Altraveu presenta al·legacions a l'ubicació de la setena escola

El debat per la setena escola està més vigent que mai. Des de L’Altraveu, durant el període de discussió, en tot moment vam fer propostes i valoracions, però tenint present que l’equip de govern ja tenia l’assegurança “a tot risc” del trànsfuga, sempre vam trobar la porta tancada; en cap moment hi va haver una voluntat real d'intentar arribar a un acord ni treballar noves opcions. Davant d’aquesta perspectiva, i en el període legalment establert, L'Altraveu ha presentat al·legacions al projecte.
L’Altraveu no treballa per anar en contra de ningú ni per treure rendiments personals; Tenim molt clar que l'objectiu que perseguim en les nostres propostes es buscar el lloc més adequat per ubicar una escola al nostre municipi. La proposta que va presentar l’ajuntament era la més fàcil, la més còmode, però s’allunya del més important i comet un greu error. S’allunya del principi que les escoles s'han de situar a prop dels que les fan servir i que anar-hi no suposi un perill, a més altera un espai verd reconegut obrint la porta a futures urbanitzacions més enllà de la ronda.
Les al·legacions que presentem demostren que les justificacions que dona l'ajuntament per que la generalitat accepti la proposta tenen punts febles i contenen fins i tot aspectes que es contradiuen. Continuem pensant que la zona que més necessita una escola és el sector que més densament ha crescut en aquest municipi i es troba des de l'Espai Tolrà, camp de futbol passant per Plaça Europa fins a tocar la Ronda de Tolosa, és per això que creiem que cal buscar opcions en aquest indret, i les possibilitats hi són, només cal estudiar-les i posar-hi voluntat. Nosaltres sempre hem estem oberts a parlar-ne i escoltar altres opcions, creiem que és el millor camí.

Baixar les al·legacions de l'Altraveu a la modificació MPGO-14

Les boles de formigó de la Plaça Major

La finalitat de tot urbanisme hauria de ser millorar la vida dels ciutadans. Sobretot la dels més dèbils i indenfensos.

El diumenge dia 1 de juny, cap a mitja tarda, una de les boles que hi ha al voltant de la nova Plaça Major, va baixar rodolant uns 300 m i va topar amb un cotxe aparcat, causant danys molt greus.
Sembla absurda la idea de col·locar aquelles boles en aquell indret, al mig del pas de la gent, amb desordre, són un element decoratiu que més aviat atabala i molesta. Però el que no sabíem és que aquestes boles estan únicament enganxades amb un tros de ferro molt petit i prim, donant molta facilitat a que es puguin despendre del terra, com que el passeig fa baixada, a mesura que es desenganxin baixaran rodolant pel passeig fins a trobar algun element on aturar-se, i és que no és la primera vegada que s’en desenganxa una. Sembla realment perillós i molt irresponsable, haver inaugurat una plaça d'aquesta manera, això és un perill públic, qualsevol cotxe accidentalment pot topar-hi i per tan causar aquest perill.
Creiem que el més adient seria treure-les, potser serà més econòmic que enganxar-les adequadament, ja que tal i com anem d'economia... (veure reportatge fotogràfic)
Creus que cal treure les boles de la Plaça Major?

Envia les teves propostes o comentaris.

Moció per la llibertat de Franqui

Per uns actes ocorreguts durant la Festa major de Terrassa del 2002, el 8 de setembre de 2004 es va realitzar el judici en que s’acusava a dos joves de delictes d’ultratge a Espanya, atemptat a l’autoritat i desordres públics. Cal destacar que: un agent va dir que li havien passat els noms dels joves en un paper i que la policia no va reconèixer cap de les persones acusades. A les dues setmanes, van ser sentenciats a 2 i 1 anys de presó. Es va presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial demanant l’absolució d’en Franki que va ser denegat, condemnant a presó al jove egarenc.
El consitori de Terrassa, a excepció del PP, finalment va decidir formular una petició d’indult en favor d’en Franki. A finals del passat mes de maig, es va aturar el seu ingrés a la presó basant-se en què la condemna era inferior a 3 anys i es corria el risc d’empresonar algú que podria ser indultat.
El 22 de març del 2006, els advocats d’en Franki van saber que havien denegat la petició d’indult i que disposava d’un termini de 7 dies per ingressar a presó. Així doncs, es va ratificar la sentència dictada pel jutge ex-militar Rovira del Canto. La defensa va presentar un recurs al Tribunal Constitucional que va aturar en aquell moment l’ingrés a presó d’en Franki. El passat 28 d’abril, Francesc Argemí va ser detingut i empresonat sense avís als advocats i prescindint del tràmit de la citació prèvia. Actualment es troba empresonat al Centre Penintenciari de Can Brians 2.
El grup municipal de L’Altraveu, a proposta de l’Assemblea de Joves de Castellar, va proposar al Ple l’adopció dels següents acords que van ser aprovats per unanimitat:

1. Demanar la immediata posada en llibertat d’en Francesc Argemí que actualment es troba sota privació de llibertat a la presó de Can Brians 2, entenent així que aquest ajuntament es suma al suport que des d’arreu dels Països Catalans s’està duent a terme en relació amb aquest cas.
   
2. Manifestar el compromís d’aquest ajuntament vers els drets i llibertats fonamentals inherents a tot individu en un estat democràtic i de dret, mostrant un clar rebuig a que accions repressives d’aquest tipus es tornin a repetir.
   
3. Instar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i en concret a la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, perquè estudiï d’inmediat l’empresonament i es faci efectiva la revisió del cas d’en Francesc Argemí.
   
4. Instar el Parlament espanyol l’abolició del delicte d'ultratge a la bandera espanyola.
   
5. Traslladar aquest acord de Ple al Departament de Justícia; a la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil; al Ministerio de Justícia: al Parlament espanyol i a en Francesc Argemí.
   
6. Publicitar aquest acord als mitjans de comunicació locals.

La tarifació de l’aigua.

Fa poques setmanes el consistori va aprovar per unanimitat (?) una nova ordenança que hauria de servir per fer un us més racional de l’aigua i per reduir-ne el consum. El desplegament d’aquesta ordenança ha d’anar acompanyat per una nova escala de valors en el sistema tarifari que permeti adequar les tarifes al que es considera un consum responsable (màxim de 110 litres (L) per persona i dia). Actualment, la tarifació del consum es fa en blocs de 6 m3 per habitatge i mensualitat, amb bonificacions per a les famílies nombroses. Aquest model no té massa en compte el nombre de persones que viuen a cada habitatge, el que seria lògic per establir la tarifació. L’Altraveu considera que la modificació del sistema tarifari s’ha de fer seguint els criteris següents: 1.- L’aigua te un valor essencial i com a tal no la podem malmetre. 2.- L’aigua la paguem molt barata. Actualment, una família de 4 membres, a 110 L per persona i dia, consumeix uns 40 m3 al trimestre. Això representa 18 m3 del primer bloc, el mateix pel segon i 4 m3 del tercer bloc. El cost d’aquesta aigua és aproximadament d’uns 7 euro el trimestre, la resta son manteniments, canons i impostos. 3.- La presa de consciència del valor de l’aigua ha d’anar acompanyada d’un sistema tarifari raonable. Com que a Castellar, la mitjana de persones per habitatge està al voltant de 3, l’Altraveu proposa: a) establir blocs de consum de 5 m3. Un habitatge de 3 membres, a 110 L per persona i dia, hauria de consumir al trimestre un màxim de 30 m3, i per tant amb els 2 primers blocs en tindria suficient. b) bonificar amb els m3 que garanteixin el consum responsable (110 L persona i dia), els habitatges de més de tres persones que ho sol·licitin i d’acord amb el padró. c) per no gravar massa les persones que viuen soles, incrementar el preu del primer bloc de consum segons l’IPC. d) incrementar substancialment i de forma progressiva el preu de la resta de blocs, gravant força el tercer bloc i molt el quart, aquells que sobrepassen els 110 L per persona i dia.