La tarifació de l’aigua.

Fa poques setmanes el consistori va aprovar per unanimitat (?) una nova ordenança que hauria de servir per fer un us més racional de l’aigua i per reduir-ne el consum. El desplegament d’aquesta ordenança ha d’anar acompanyat per una nova escala de valors en el sistema tarifari que permeti adequar les tarifes al que es considera un consum responsable (màxim de 110 litres (L) per persona i dia). Actualment, la tarifació del consum es fa en blocs de 6 m3 per habitatge i mensualitat, amb bonificacions per a les famílies nombroses. Aquest model no té massa en compte el nombre de persones que viuen a cada habitatge, el que seria lògic per establir la tarifació. L’Altraveu considera que la modificació del sistema tarifari s’ha de fer seguint els criteris següents: 1.- L’aigua te un valor essencial i com a tal no la podem malmetre. 2.- L’aigua la paguem molt barata. Actualment, una família de 4 membres, a 110 L per persona i dia, consumeix uns 40 m3 al trimestre. Això representa 18 m3 del primer bloc, el mateix pel segon i 4 m3 del tercer bloc. El cost d’aquesta aigua és aproximadament d’uns 7 euro el trimestre, la resta son manteniments, canons i impostos. 3.- La presa de consciència del valor de l’aigua ha d’anar acompanyada d’un sistema tarifari raonable. Com que a Castellar, la mitjana de persones per habitatge està al voltant de 3, l’Altraveu proposa: a) establir blocs de consum de 5 m3. Un habitatge de 3 membres, a 110 L per persona i dia, hauria de consumir al trimestre un màxim de 30 m3, i per tant amb els 2 primers blocs en tindria suficient. b) bonificar amb els m3 que garanteixin el consum responsable (110 L persona i dia), els habitatges de més de tres persones que ho sol·licitin i d’acord amb el padró. c) per no gravar massa les persones que viuen soles, incrementar el preu del primer bloc de consum segons l’IPC. d) incrementar substancialment i de forma progressiva el preu de la resta de blocs, gravant força el tercer bloc i molt el quart, aquells que sobrepassen els 110 L per persona i dia.

Can Bages i el nou Pla Territorial Metropolità

Recentment s’ha presentat l'avantprojecte del Pla Territorial Parcial de la regió metropolitana de Barcelona (PTPRMB), actualment està en fase de debat per que tots hi puguem fer aportacions. El Pla pretén ordenar els espais urbans, les infrastructures i els espais oberts de la manera més coherent i sostenible.
En el cas de Castellar tenim el nou polígon de Can Bages, un projecte aprovat definitivament pel consistori però que encara no s'ha començat a executar.
En l'avantprojecte Can Bages ja surt marcat com un espai urbanitzat, però també queda clar, segons el propi pla, que la seva urbanització trenca el corredor que connecta ecològicament des de la Selva fins el Penedès. Per tant és clar que Can Bages està en un punt estratègic i que la seva urbanització tindrà greus conseqüències per la biodiversitat i connectivitat. És per això que val la pena insistir en l'argumentació àmpliament difosa per tal que el PTPRMB contempli la preservació d’aquest espai. No cal repetir la resta d'arguments que justifiquen la no urbanització del polígon: mobilitat, contaminació, malbaratament d'aigua, innecessari creixement industrial... abans de créixer més industrialment, ens haurem de proposar, si cal, compactar els polígons actuals de la Bruguera i Can Carner, que encara disposen de molt espai per ubicar-hi noves naus industrials.
El PTPRMB, en l'article 3.21 (Estratègies per les àrees especialitzades) esmenta la possibilitat ”d'extingir o reduir” espais actualment urbanitzats que poden afectar de manera especialment greu els valors o la potencialitat del territori. Per primera vegada es planteja la possibilitat d’eliminar zones ja urbanitzades que mai s'haurien d'haver executat. Si Can Bages ja estigués urbanitzat probablement seria un dels polígons a “extingir”. Per això ara que encara hi som a temps ens preguntem: cal urbanitzar Can Bages?

Els mitjans de comunicació local. Manipulació de curt abast però de gran intensitat

Els mitjans de comunicació local tenen, pel seu àmbit d’influència i model de funcionament, una sèrie de característiques que els fan diferents als mitjans d’àmbit autonòmic i estatal. Comparteixen amb aquests deficiències en matèria laboral (tot i que hi ha encara més precarietat) i també professionals, producte de la desregulació del sector. En molts casos també hi ha una explotació dels estudiants en pràctiques i de col·laboradors voluntaris sense sou que cobreixen llocs estructurals de feina. En aquests mitjans la proximitat a les fonts d’informació fa que la intromissió i la manipulació del continguts informatius per part dels polítics sigui més notòria i més continuada, especialment en els de titularitat municipal. Això és així perquè la font d’informació és, a la vegada, l’editor del mitjà. No hi ha pràcticament intermediaris, el polític que seu al saló de plens, i del qual surten les informacions que es publiquen, controla com i quan es fa. La funció del director del mitjà queda molt devaluada, les possibilitats que té de dotar els continguts de la màxima rigurositat possible i de fer informacions contrastades amb les opinions de tots els protagonistes de la notícia són molt escasses. En molts casos, el director del mitjà només actua de corretja de transmissió entre el polític i el periodista que redacta les informacions. I això passa perquè, en la majoria dels casos, el director del mitjà és escollit directament per l’alcalde i no és més que un càrrec de confiança. Només els polítics que formen l’equip de govern tenen accés directe als mitjans de comunicació. A més, són els que marquen la presència dels representants de l’oposició. La presència d’aquest es fa amb comptagotes i suavitzant les critiques, minimitzen, alhora, la feina que fan de control del govern municipal. Per evitar tot això cal anar cap a un model de gestió independent i professional que estigui al servei del ciutadà i no dels governs municipals de torn. Els mitjans de comunicació locals han de preservar el dret de la ciutadania a estar objectivament informada. Han d’estar dotats d’òrgans de gestió que estiguin escollits per majories qualificades i els directors han de ser nomenats per consens de manera que prevalgui la professionalitat. Només uns quants ajuntaments a Catalunya han optat per aquest model. Les redaccions també han de dotar-se dels necessaris elements per preservar la independència dels informadors. En aquest sentit es bàsic un estatut del periodista professional i la creació de comitès de redacció que facilitin la tasca professional dels treballadors.

Pilar Gonzalo (Sindicat del Periodistes de Catalunya)

L’Aigua del meu poble

Consta que la Plataforma Aturem Can Bages va presentar un recurs contra la connexió a la xarxa Ter-Llobregat aprovada pel govern municipal de Castellar del Vallès, amb l’oposició del grup L’Altraveu. Consta que aquesta connexió va ser aprovada per subministrar aigua al futur polígon industrial de Can Bages. Consta que el recurs presentat ha de ser resolt per la Conselleria de Medi Ambient. Consta que el recurs, fent una aposta sostenible de l’ús de l’aigua, demana que s’aturi la connexió fins que es faci un estudi d’impacte ambiental sobre les conques donadores dels rius Ter i Llobregat i un estudi dels recursos hídrics propis de Castellar. Consta que l’aigua és un bé escàs i no és inexhaurible. M’agradaria que en la resolució del recurs per part de l’Honorable Conseller de Medi Ambient constés la VALENTIA del poble de Castellar a administrar de forma responsable i solidària els seus propis recursos hídrics sense la connexió a la deficitària xarxa Ter-Llobregat, tant en èpoques d’abundància d’aigua com en èpoques de sequera, pel bé comú de tothom i del nostre planeta.

Ita Espinosa

El PSC aprofita el vot del regidor trànsfuga per aprovar la seva opció.

A l’últim ple municipal, l’equip de govern, va negociar amb el regidor trànsfuga per obtenir el seu vot i així aprovar la seva proposta d’ubicar la setena escola en els terrenys de cros del CAC. Estaria bé saber en quins termes, en paraules del sr. Roman, es va negociar el recolzament. Pel PSC és més important la finalitat (aprovar la seva proposta) que el mitjà (l’acord amb un trànsfuga).
Sorprèn l’afirmació del 1er tinent d’alcalde, en què va mesurar la raó sobre aquest tema en el % de recolzament electoral, i per tant va decidir que ell sol (i el grup que representa), tenia el 40 % de la raó sobre l’afer de la setena escola. Òbviament com que no interessa el com s’aproven les coses, no va parlar en cap moment de la necessitat del vot del regidor trànsfuga per poder aconseguir la majoria, desvirtuant altra vegada la regla democràtica.
Recordem que segons el diccionari, un trànsfuga és una “persona que amb un càrrec públic no l’abandona en separar-se del partit que el va presentar com a candidat”. Podem veure que es pot aplicar la definició de forma força ajustada al regidor no adscrit. És trist que l’equip de govern del PSC, es vegi afavorit de forma continuada en les decisions més importants, per aquesta “assegurança a tot risc” que representa el vot del regidor trànsfuga. Això li permet no haver d’esforçar-se massa en consensuar les decisions amb la resta de grups municipals, el que seria més saludable des del punt de vista democràtic.
No és la nostra intenció obstaculitzar el procés per la construcció de la setena escola, al contrari, creiem que és molt necessari i urgent, però segons el nostre criteri la proximitat de les famílies que l’utilitzaran hauria de ser el principal argument de la decisió. Aquesta proximitat permet anar a peu, disminuir l’ús del cotxe i per tant redissenyar la nostra vila de forma més sostenible.

Can Bages no convé a Castellar

Sembla com si tots donéssim el polígon de Can Bages per un fet dat i beneït, però el polígon encara no està construït i per tant, amb voluntat política es pot aturar.
El govern municipal va aprovar definitivament el projecte d'urbanització el 5 de novembre de 2007, sense que s'hagi fet cap estudi d’impacte ambiental, ni estudis independents sobre la mobilitat que generarà, sobre els recursos hídrics necessaris i l’afectació en els existents, sobre d'emissions de CO2, etc... com és possible? Fer aquests estudis és la millor forma d’enfrontar-se als problemes que es generaran. No hem de fer el mateix que en les dues darreres legislatures, és a dir tirar pel dret i no preveure en el futur. Si actuem així ens passarà com amb les escoles, que per manca de previsió no tenim on ubicar-les. No ho podem deixar tot en mans de l’especulació urbanística. De fet, les empreses (Greco-Tiferca) que han fet les obres de la Plaça Major, són propietàries de part de les parcel·les de Can Bages, són les que urbanitzaran aquest polígon, faran un negoci rodó amb els pisos de la Plaça Major, que no compleixen les ordenances municipals, i son les que tenen la concessió del pàrking per 50 anys. Vaja un negoci rodó, però no pas per al nostre poble.
A més, en relació al projecte de Can Bages, diversos estudis fets per experts ecòlegs i geògrafs han mostrat que aquest espai és bàsic per no trencar la continuïtat dels espais naturals que hi ha entre La Selva i el Penedès. Si escanyem Can Bages i no potenciem el seu paper com a corredor biològic, l’efecte sobre la biodiversitat de la zona i per tant sobre el medi ambient que ens envolta serà molt greu.
D’entre les incongruències del projecte, té una importància especial la connexió a la xarxa Ter-Llobregat per proveir el polígon d'aigua. La connexió té un cost aproximat de 5 milions d’euros (uns 800 milions de pessetes). Amb aquest dineral, quantes mesures d’estalvi d’aigua es podrien dur a terme? Quin futur volem, l’increment de les nostres despeses d’aigua sense importar que vinguin de conques deficitàries com la del Ter, o volem una població responsable, que estalviï i que sigui liderada per una administració municipal plenament conscient del problema. Nosaltres apostem per la segona opció.
També cal dir que l’únic estudi de mobilitat presentat per part dels promotors del projecte de Can Bages no s’ajusta als criteris de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (Decret 344/2006), i la poca informació que aporta té greus deficiències en els càlculs.
Després de tot el que hem exposat, per nosaltres és clar que Can Bages no ens convé. Quins són els beneficis que n'obtindrem? Més cotxes, més pol·lució, malbaratament d'aigua, pèrdua de biodiversitat...
La Plataforma Aturem Can Bages està recollint signatures al web www.aturemcanbages.org, per demostrar que Can Bages no ens convé.

El nou local social de L’Altraveu, un espai obert

El grup municipal L’Altraveu està acabant d’adequar un local social que, tal com es va decidir en assemblea, és un espai obert a les entitats i iniciatives ciutadanes que el necessitin. La inauguració està prevista durant una setmana cultural prevista per al mes de maig.

Aquesta realitat és possible gràcies a la gestió que L’Altraveu fa de les assignacions que rep de l’Ajuntament en tant que grup municipal i també de les assignacions que reben els nostres regidors que, tal i com es va expressar en campanya, passen a formar part d’un fons comú. L’assemblea és qui decideix de quina manera aquests diners públics han de revertir novament en la població.

És per això que la decisió de llogar el local situat al Passeig 142 va lligada a la voluntat de posar-lo a disposició de les iniciatives ciutadanes que el puguin necessitar. Està dotat amb diverses sales, un ordinador que ens han regalat uns veïns, connexió wi-fi i telèfon. Aquest espai volem que sigui un lloc social, de trobada i de participació ciutadana, un espai obert on s’hi pugui trobar algú per xerrar una estona i prendre una cervesa o un té, on trobar informació sobre les coses que es fan a diferents llocs, on es pugui estar una estona a internet cercant informacions, on sigui possible quedar amb gent per preparar qualsevol projecte, ... No pretenem que sigui només la seu de l'Altraveu.

A la sala principal de l’entrada hi ha una exposició de la Plataforma Aturem Can Bages que permet veure el projecte del polígon, imatges dels entorns i les problemàtiques que comportaria tirar-ho endavant. També es pot visualitzar el dvd de presentació de la plataforma que es va fer el dia 15 de febrer. En principi està fixat que el local és obert a tothom els dimarts i dijous de 19:00h a 21:00h.

L’aigua

Que l’aigua és un bé escàs i no s’ha de malbaratar és quelcom ja prou evident i fora de dubtes que no cal argumentar més perquè la majoria de la ciutadania, amb un mínim de sensibilitat i seny, ho entén. Però allò que potser no és tan clar per a la gent és que això ja no és suficient per a garantir un futur, més immediat del que ens pensem, en pau amb nosaltres mateixos, amb la resta d’éssers humans i amb el medi que ens dóna vida i ens nodreix. Per poder albirar alguna mena de remei a aquest desastre que ens ronda és necessari que la majoria de la ciutadania se n’adoni que ja no n’hi ha prou de parlar de sostenibilitat sinó que hem de parlar, i ràpid, de decreixement. El nostre món no pot suportar aquest ritme. Hi ha un principi bàsic, al meu entendre, que hauríem de començar a respectar com a la pròpia vida: cap territori no pot créixer, ni té dret a fer-ho, per sobre de les seves possibilitats; i l’aigua és la mesura bàsica que les delimita. Barcelona i l’Àrea Metropolitana comença ara a patir les conseqüències d’aquesta desmesura. Els polítics dels partits de Castellar semblen que encara no han après aquesta lliçó i no solament no parlen de sostenibilitat, no diem ja de decreixement, sinó que estan entossudits en un creixement anacrònic i socialment i ecològicament suïcida. No parlo ja del desastre del polígon industrial de Can Bages, que també, sinó de la connexió a la xarxa Ter-Llobregat per poder tirar-lo endavant. Créixer per sobre de les pròpies possibilitats a costa de les possibilitats dels altres, amb un aigua que no es té, és injust i immoral. L’aigua de les conques del Ter i del Llobregat pertany als seus respectius territoris. Són la seva vida i formen part de les seves possibilitats que no de les nostres. Que no els robem les seves possibilitats i el seus drets ja no és una qüestió d’ecologia sinó de decència.

Francesc Centeno
fcenteno@castellarvalles.cat

El patrimoni artístic també és important

Les pintures que decoraven la sala de plens de l’antic ajuntament, ara casal d’entitats, al carrer Major, estan en greu perill de deteriorament. Aquestes obres d'artistes locals grafien fets històrics com ara els aiguats (Alfons Gubern 1916-1980), coses del poble com ara l'hospital (Raimon Roca 1917) o el caràcter industrial de Castellar (Lluís Valls Areny 1927-2007). En aquests moments es troben gairebé desprotegides en una sala on quan plou es mullen i sense que sigui clar el futur que els espera.

El grup municipal de L’Altraveu en el darrer Ple municipal vam fer una pregunta a l’equip de govern demanant quines són les previsions que tenen respecte a les obres de l’edifici, que té una façana molt maca i ben restaurada però que té greus problemes estructurals a l’interior, i sobre la protecció de les esmentades pintures murals.

Segons el regidor d’urbanisme no hi ha cap idea clara ni sobre l’ús ni sobre les actuacions que cal fer en l’edifici. Des de l’any 2006, amb l’anterior equip de govern, s’estan fent només pedaços a la teulada i apuntalant sostres per garantir la seguretat.

L’edifici se segueix deteriorant i per això als baixos no deixen que s´hi reuneixin les entitats, degut als moviments que té l'estructura. Les pintures estan tapades només amb uns cartrons, tot esperant que es decideixi quin és l’ús que ha de tenir l’edifici i que hi hagi pressupost per arranjar el que des de fora no es veu.

Des de L’Altraveu defensem que els elements culturals i artístics de la vila no tenen perquè quedar relegats a un segon pla i reclamem que es faci el necessari per preservar-los i que no es perdin per sempre.

Fomentar i millorar el transport públic a Castellar

El grup municipal L’Altraveu, fent-se ressò de les queixes rebudes de part d’alguns usuaris habituals de l’autobús, ha proposat al Ple de l’Ajuntament de Castellar del Vallès l’adopció d’una sèrie de mesures per millorar el transport públic ja que considerem que aquesta ha de ser una de les prioritats de tota administració pública. A Castellar l'únic mitjà de transport públic que tenim és l’autobús, per tant és imprescindible que sigui accessible, eficaç i eficient.

El Pla Director de Mobilitat de la Regió Metropolitana contempla tota una sèrie d’actuacions (moltes d'elles tenen a veure amb la informació) per millorar progressivament la xarxa de transport de superfície. Aquestes en un futur no molt llunyà seran de caràcter obligatori. En aquest procés s’inclouen mesures de fàcil aplicació que millorarien la qualitat del servei i que és d’urgència que s’implementin a Castellar.

Constatem que:

• En els autobusos de Castellar tot i que s'ha millorat l'accessibilitat, encara n’hi ha que no estan adaptats, dificultant l’accés a persones amb mobilitat reduïda o cotxets.
• Hi ha algunes marquesines que no estan il·luminades durant la nit, i algunes parades no tenen marquesines.
• L’autobús que fa el servei nocturn només té parada a la Plaça Calissó, fent que persones que viuen lluny del centre hagin de tornar a casa caminant.
• La informació dels serveis de transport, que és un element fonamental per als i les usuàries, és molt deficient sobretot a les parades.

L’Altraveu ha proposat al Ple:

1. Que tots els autobusos públics que donin servei al municipi estiguin adapatats a la utilització de persones amb mobilitat reduïda.
2. Que totes les parades tinguin marquesines i que aquestes estiguin il.luminades durant la nit de la manera més eficient i sostenible.
3. Que l’autobús que fa el servei nocturn faci el mateix recorregut que els autobusos diurns, efectuant totes les parades.
4. Que totes les parades del trajecte disposin de diversos elements que orientin i facilitin el viatge, com ara: horaris, telèfon d’atenció als passatgers, plànols amb les parades, pantalles electròniques d’informació, coordinació de la informació amb els municipis veïns, preu del bitllet i que tots els canals d’informació tinguin en compte les persones amb necessitats especials.

Creiem que la implementació de les mesures contemplades a l’apartat 1, 2, 3 i part de la 4 (donar informació en paper i a les marquesines) s’han de dur a terme immediatament, en un termini màxim de tres mesos. Per a les mesures que tenen a veure amb les pantalles electròniques es podria considerar un marge de temps de sis mesos.