La política social hauria de ser la prioritat de l’Ajuntament

En el marc d’un ple poc polèmic en el que tots els punts van ser aprovats per unanimitat, L’Altraveu va deixar clara la seva posició en favor d’una millor atenció de les polítiques socials i d’una correcta utilització dels fons i recursos públics.

Aprovació del Pla de Salut Municipal
En el darrer Ple Municipal del 27 de novembre es va aprovar el segon Pla de Salut Municipal on s’estableixen les orientacions que caldrà seguir per confeccionar el Programa de Salut Municipal. Tot i l’aprovació per unanimitat d’aquest Pla, la regidora de l’Altraveu Gemma Ubasart va fer la següent valoració sobre la dotació de recursos en l’àmbit d’atenció a les persones: "Ens agradaria insistir en la centralitat que haurien d’ocupar les polítiques socials en el desenvolupament d’una actuació municipal. La proximitat facilita que el govern local pugui ser un important aliat en aquest tipus de polítiques. Com ja s’ha fet en altres àrees en les que s’han constatat mancances tècniques (economia, urbanisme...), caldria posar tots els recursos necessaris perquè en una matèria com aquesta s’assoleixi d’una vegada per totes una competència tècnica i una visió estratègia a mig i llarg plaç. Caldria però no aprofitar la dotació de nous recursos per continuar perpetuant la situació d’amiguisme en l’àmbit de la contractació."

Comissió d’estudi per crear empreses municipals
També es va decidir per unanimitat crear una comissió que estudiï si és viable que des de l’Ajuntament es faciliti la creació d’ empreses en el marc de l´economia de mercat des d´on es puguin prestar serveis municipals, ja existents o de futura creació. En aquest punt el regidor Francesc Centeno va advertir que si bé en principi aquestes iniciatives poden ser positives, hi ha el perill que si no es gestionen amb transparència i rigor, poden acabar no fent la funció per la qual s’havien proposat.

Can Bages. El possibilisme no ha de ser la única opció

Sembla que ha sobtat l’oposició de L’Altraveu al conveni amb la Junta de Compensació de Can Bages. És obvi que es tracta d’un tema discutible i és per això que el discutim. Per nosaltres, hi ha moltes coses que no queden clares i sobre les quals hauríem de procurar fer un exercici de transparència per que els ciutadans rebin una informació clara. Canvis de posicionament L’actual alcalde de Castellar en el seu blog de candidat, del 21 de març d’enguany (només faltaven dos mesos per a les eleccions) va formular alguns perquè?, molt similars als que l’Altraveu es va preguntar a l’últim ple. En aquell blog, es podien llegir les següents afirmacions:Referint-se als condicionants aprovats per tots els grups polítics al ple, Ignasi Giménez diu: “Dèiem: senyors, fins que no estigui resolt el problema del col·lapse de la carretera i fins que no tinguem garantit l’abastament d’aigua, aquest polígon no es pot començar a urbanitzar. I es que no podem assumir el creixement industrial de Castellar si no posem solucions a aquests dos grans problemes”. Segons es queixava l’actual alcalde en el mateix escrit “sorprèn que,[...], siguem tan irresponsables d’accelerar la construcció d’un nou polígon industrial, és a dir, més cotxes i camions i més consum d’aigua.” Finalment es preguntava: “I tot això, per què? Responent ell mateix: “La meva hipòtesi és que penja el finançament de les obres de la plaça Major, que depèn en bona part de la venda de sòl públic a Can Bages”. La setmana passada, en un escrit a Forja, l’actual alcalde va escriure amb encert que quan es van poder fer al·legacions ningú, excepte els propietaris, en va fer. Sens dubte era llavors el moment, però també és veritat que L’Altraveu llavors no existia i per tant ara té tot el dret a posicionar-se envers el projecte. Ignasi Giménez, ara respon a la pregunta que ell mateix feia en el seu blog abans de les eleccions, explicant que la venda de sòl públic i l’aprofitament urbanístic “servirà per finançar la plaça Major.” Fa vuit mesos aquest era un argument utilitzat contra el llavors equip de govern. Què ha canviat? La qüestió de l’aigua Agraïm que el seu darrer escrit aclareixi algunes qüestions i que intenti centrar el debat, però considerem que en molts aspectes falten respostes i concreció. Ens agradaria una explicació pública de: Quant hem de finançar els ciutadans perquè l’aigua del Ter-Llobregat arribi abans del que la Generalitat té previst? Si no es construís el polígon de Can Bages caldria córrer tant per fer el transvasament? Com es pot afirmar que “Can Bages no implicarà un problema hídric”? (Carta del 9 de novembre del senyor Daniel Pérez i Morejón del Partit dels Socialistes de Catalunya a Forja). Què en pensa l’equip de govern actual de treure aigua d’una conca deficitària, on ara ja no es compleix la llei del cabal ecològic? Si fos a l’inrevés, què diríem? Fa molts anys que els responsables del govern català fan esforços importants perquè tinguem cura de no malgastar, d’estalviar aigua, i són ells els que han quantificat els cabals ecològics necessaris pel manteniment de la vida als rius. No podem pensar que el que passa al Ter no és important, ens afecta i molt i a més no podem caure a la trampa de pensar que podem resoldre els nostres problemes sense tenir en compte el que passa al nostre voltant. Cal informació i concreció També volem que hi hagi informació clara de qui son els propietaris dels terrenys de Can Bages, quines les empreses que duran a terme la urbanització, i quines són les que estan fent la plaça Major? Donades algunes afirmacions com : “serà un incentiu més per a la futura connexió del municipi amb el servei de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la C58”, o “el desdoblament de la carretera B-124 ja és una realitat no molt llunyana i, per tant, juntament amb la rotonda, no es generarà un agreujament dels problemes de mobilitat del nostre municipi; en tot cas millorarà la xarxa viària i la seguretat.”, no podem sinó quedar perplexos i demanar alguns aclariments. Què hi ha de concret? Quin pes atorga la Generalitat a Can Bages per prendre la decisió sobre l’arribada dels FFCC? Serà positiva o negativa aquesta decisió pels interessos de Castellar? Que diu l'estudi d'impacte ambiental?, S’ha concretat si el pont del Ripoll també es desdoblarà? S’han fet estudis de mobilitat tenint en compte aquests elements? o és que tirem pel dret esperant poder influir en les decisions sense haver arribat a concrecions? El debat és ara necessari Les preguntes que fem també serveixen per centrar el debat, i sens dubte la ciutadania agrairia que aquest, en lloc de ser agre, fos clarificant i informatiu. L’Altraveu entén i respecta que hi hagi posicionaments seus que no siguin compartits, però també creiem que, dins el respecte, tenim el dret de discutir en llocs públics per tal que la població tingui la màxima informació. S’ha afirmat que L’Altraveu “pren una decisió política i no una decisió que sigui favorable al conjunt de la ciutadania” al oposar-se al conveni de Can Bages. Sense tenir en compte els arguments econòmics, podem considerar que és una decisió favorable a la ciutadania construir Can Bages per pagar la plaça Major? Si més no, L’Altraveu ho dubta, i com ja hem comentat aquest dubte també el tenia l’actual alcalde fa vuit mesos. L’Altraveu no té la intenció de posicionar-se en contra de les propostes del Govern Municipal, però vol ser fidel a l’idea de construcció d’un poble millor per a tots els ciutadans. En aquest sentit tenim dubtes raonables sobre la venda de patrimoni per pagar la Plaça Major. Tenim encara més dubtes sobre els vertaders beneficiats d’aquesta operació i per tant demanem claredat. Ens hauria agradat veure un esforç més important en relació a disminuir el consum d’aigua a millorar l’aprofitament de recursos i no tirar pel dret amb polítiques de poc compromís mediambiental i nul·la sostenibilitat. És fàcil dir que el projecte no es pot dur a terme perquè s’ha de compensar els propietaris amb més de 100 milions d’euros, però potser hem de buscar camins per què el possibilisme no sigui la única opció.

Segueixen les irregularitats en els pisos de la Plaça Major

L’Ajuntament accepta que els pisos de la Plaça Major es venguin com a pisos de dues habitacions. La modificació del projecte presentada i aprovada no és coherent amb la informació que reben els compradors.

Els nous pisos de la Plaça Major de menys de 55 m2 es continuen venent com si fossin de dues habitacions malgrat que, a partir de la denúncia que va fer l’Altraveu sobre els incompliments de l’ordenança, sí que han canviat les fitxes tècniques que acompanyen la publicitat (ara parlen d’una habitació i d’un estudi que curiosament a la web de les immobiliàries venedores segueix tenint un llit). No sembla seriós modificar tramposament els projectes per tal que compleixin les ordenances municipals. Volem donar idees de com s’han de saltar les ordenances en el futur?

És de sentit comú que si un projecte no concorda amb una ordenança, o es canvia el projecte o es canvia l’ordenança. Si l’ajuntament no té intenció de canviar l’ordenança, entenem que té la obligació de fer canviar el projecte i deixar-ho clar per tothom. Si s’ha arribat a un acord amb la constructora, l’obligació de l’equip de govern és explicar-ho amb transparència i no confondre a la ciutadania. Esperem doncs les explicacions, per no pensar que la llei s’aplica de manera preferent (veure pdf adjunt).

Finances Municipals

El passat dimecres dia 7 es va organitzar a Cal Botafoc una sessió formativa a càrrec d’Anna Magem per parlar de finances municipals. Anna Magem és llicenciada en economia i tècnica d’intervenció de l’ajuntament dels Hostalets de Balenyà. La sessió estava adreçada als membres de L’altraveu per assolir un major aprofundiment en el complicat món de l’economia i les finances municipals. L’Anna va explicar als assistents les claus per encarar amb èxit l’estudi dels pressupostos municipals. Tenint en compte que properament s’hauran d’estudiar i aprovar els pressupostos del municipi per l’any vinent, des de l’Altraveu volem donar-li la importància que té i fer un estudi amb seriositat, rigor i transparència.

Per una gestió sostenible de l’entorn:

No al polígon de Can Bages

Mas de Can Bages, segle XVI

El 26 de maig de 1999 la Comissió d’Urbanisme del govern municipal va aprovar el Pla General d'ordenació de Castellar del Vallès on es contemplava desenvolupar un nou polígon industrial, anomenat Can Bages, com a prolongació del Polígon de Can Carner.

Can Bages, és un espai agroforestal d'unes 50 hectàrees (497.352 m2) situat entre Castellar i Sabadell i que limita per l’est amb la carretera B-124 i per l’oest amb el riu Ripoll. Es tracta d’una zona formada per una part forestal, de bosc de pins i alzines, el torrent de Can Bages (de 1.800 m) i alguns camps de conreu. La resta són camps que s'han deixat de conrear, però que estan en procés natural de regeneració tot començant a fer créixer el seu sotabosc. Tots aquests camps havien estat explotats amb ramaderia i conreu i és per això que hi trobem un mas del segle XVI (Can Bages), que queda afectat per la urbanització. També hi ha, des de fa temps, alguna petita indústria i alguns espais tancats destinats a magatzems, així com una zona de pàrking de caravanes. Gran part de l’espai s’ha deixat degradar amb gran quantitat de deixalles, restes de tot tipus (uralita, mobles, runes, electrodomèstics...) i fins i tot vehicles abandonats.

Parc Agrícola del Vallès
La fragmentació dels hàbitats és la primera causa de pèrdua de biodiversitat. Hi ha petites àrees que són peces essencials per garantir la connectivitat interna i externa dels parcs. És en aquest sentit que Can Bages forma part del Parc Agrícola del Vallès (PAV) on hi consta com a àmbit d’interès bàsic connector. Aquesta denominació va ser presentada a Castellar el 24 de maig de 2005 i aprovada en ple municipal, tal i com també ho han fet altres poblacions de la comarca. La urbanització industrial de Can Bages suposa trencar aquest enllaç natural de la franja que va d'est a oest i que uneix els sistemes del parc agrícola del Vallès enllaçant la via verda de St. Llorenç-Collserola fins a Tagamament-Céllecs. S’entén llavors, que el seu paper és bàsic per donar equilibri al sistema natural, ja molt degradat per la creixent urbanització. La construcció d'aquest polígon suposarà afegir més agressió visual i paisatgística en contra de qualsevol objectiu que pugui tenir el municipi per atreure el turisme natural i rural. (veure imatge PAV)
És coherent el nou polígon amb la degradació ecològica que pateix ja gran part del Vallès?


Tothom parla de sostenibilitat
L'increment d'indústria i el creixement urbà de Castellar, està assentant un model de municipi cada cop menys sostenible. Estem augmentant sòl industrial, quan en els polígons ja existents del Pla de la Bruguera i Can Carner encara s'hi construeixen naus i queden parcel·les per ser edificades. El futur no consisteix amb malmetre allò que tenim, sinó en preservar-ho i millorar-ho. Per tal de garantir l’abastament d’aigües al nou polígon, s’ha aprovat l’arribada d’aigües del sistema Ter-Llobregat. Un riu al que no se li respecta ni el cabal ecològic que per llei s’hauria de complir. Els recursos propis que disposa al municipi no poden atendre el cabal màxim d’aigua potable que necessita la nova urbanització industrial tot i tenir-ne prou per les necessitats actuals dels seus habitants. Can Bages a més de generar un greu problema d’abastiment d’aigua que ens obliga a la construcció de nous dipòsits provocarà un altre problema important de depuració d’aigües residuals amb un sistema que caldrà mantenir. És això sostenible?

El problema de la mobilitat
Des de el punt vista de la mobilitat, ja fa anys que Castellar pateix problemes de transport públic per comunicar-se amb els municipis de l'entorn. El poc servei que tenim és deficitari i no compleix amb les necessitats que s'han anat generant al llarg dels anys. Castellar és un dels municipis amb un índex més baix de desplaçaments en transport públic i més elevat en desplaçaments amb vehicle privat. Com és lògic patim embussos i problemes greus de mobilitat, que des de fa anys es van acceptant resignadament, malgrat que al mateix temps deixem que el nombre d'habitants vagi incrementant. Aquesta problemàtica no només és generada pels desplaçaments en vehicle privat dels habitants de Castellar i les urbanitzacións, sinó també pels polígons de Can Carner i del Pla la Bruguera, que generen una gran mobilitat afegida, tan comercial, com de transport de mercaderies, com dels propis treballadors/res, que en gran nombre venen de fora del municipi. S’ha de tenir present que als dos polígons ja existents, hi ha assentades no només petites i mitjanes empreses sinó grans empreses amb el corresponent tràfec de tràilers i vehicles de gran tonatge. A aquest problema, s’hi afegeix ara la disponibilitat per edificar en 207.000 m2 en el futur polígon de Can Bages. Això pot equivaler a més de 200 noves naus industrials. És evident que això complicarà de manera encara més insostenible la problemàtica de mobilitat que ja estem patint. La construcció prevista d'una rotonda en aquest sector no serà un element que ajudarà a millorar la mobilitat global d'aquesta carretera tan saturada, sinó únicament contribuirà a que el propi futur polígon quedi més ben comunicat amb la carretera. És responsable crear un nou polígon industrial, sense tenir un sistema de mobilitat col·lectiu que funcioni adequadament i sense tenir garantida la mobilitat dels habitants de Castellar?

Un únic propòsit
L’interès per tirar endavant aquest projecte rau bàsicament en una qüestió econòmica. A través de tots els ciutadans i ciutadanes de Castellar s’haurà d’invertir molt diners perquè tot això es dugui a terme. De tots és conegut el problema econòmic que pateix el municipi, que ha anat augmentant progressivament, i que ha culminat en la despesa per la construcció de la polèmica plaça major i els seus equipaments. L’únic benefici de vendre els terrenys de Can Bages i possibilitar la construcció del polígon industrial és tenir suficients guanys per pagar part de les obres de la plaça major. Ja des d’un inici ha estat possible la construcció del la nova plaça tenint sempre present que una part important de la seva financiació provindria de la venda de Can Bages.

Encara podem decidir el futur de Can Bages
Can Bages és un espai bastant degradat i pateix abandó, però això no vol dir que no tingui possibilitats de ser recuperat i per tant s'hi puguin fer activitats amb menys impacte. Si s’acaba instal·lant un polígon industrial, haurem acabat amb totes les possibilitats que aquests espai ens ofereix, com a part de l'entorn natural del nostre poble.

Què podríem fer a Can Bages si no s’urbanitzés?

• Circuits senyalitzats de descoberta de l’entorn natural incloent la zona de la Torre Turull.
  
• Es podria fer un centre d’interpretació del Parc Agrícola del Vallès i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac, essent un lloc de parada prèvia pels visitants del parc natural.
  
• Centre d’ensenyament i pràctica d’agricultura biològica.
  
• Càmping o centre de parada i pernoctació d’autocaravanes (a l’estil de molts pobles i ciutats de França) perquè no hagin de travessar el municipi i connexió amb transport públic amb el centre del municipi i el parc natural.

Propostes per millorar el nostre entorn no en faltaran i de ben segur que es pot buscar la col·laboració d’ens comarcals i supracomarcals.

La planificació del futur del poble sí que demana participació ciutadana. Cal que obrim un procés sobre quin poble volem pel futur, i en aquest debat hi entra Can Bages. Tan se val si això es va decidir ara fa 8 anys, d'aleshores ençà, les coses han canviat molt, i sempre hem de tenir les portes obertes per que el que estem fent, pugui ser qüestionat i repensat.

Per una gestió sostenible de l’aigua

El nou polígon de Can Bages demana una quantitat d’aigua que d’entrada Castellar no disposa, que requereix una inversió milionària, i que perpetua un model de creixement insostenible i injust. L’aigua a més de valorar-la com a recurs cal reconèixer-la com a part indispensable de la vida i el medi ambient. Cal reconèixer la seva funció ecològica i social i el seu paper com un bé públic que cal protegir i conservar. Entendre la gestió de l’aigua des d’una mirada basada en un ús sostenible d’aquest bé natural. Aquesta és la orientació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA/60/CE) aprovada pel Parlament Europeu l’any 2000. La DMA promou la protecció de totes les aigües per tal de prevenir-ne el deteriorament i millorar l'estat dels ecosistemes aquàtics, assegurar la reducció progressiva de la contaminació i evitar noves agressions ambientals i promoure un ús sostenible de l'aigua a través de l'estalvi, la reutilització, etc. És el que s’ha anomenat la nova cultura de l’aigua, el pas d’una visió exclusivament hidràulica a una nova cultura que comporta compatibilitzar el seu ús i l'explotació amb la conservació del medi. Aquest discurs és el que va servir per aturar el Pla Hidrològic Nacional i aturar el transvasament de l’Ebre. Cal valorar bé les necessitats A Castellar però, s’ha aprovat l’arribada d’aigües del sistema Ter-Llobregat per tal de garantir l’abastament d’aigües al nou polígon de Can Bages. Es considera que els recursos propis que disposa al municipi no poden atendre el cabal màxim de 1020m/diaris d’aigua potable que necessita el Pla parcial. No obstant això, l’aqüífer del que s’abasteix Castellar es preveu abundant i suficient per atendre les necessitats actuals i futures dels seus habitants. Es dóna la paradoxa que mentre Castellar demana aigua a les conques d’altres rius, l’Ajuntament permet el subministrament fins a 300.000m³/any a la companyia “Mina Pública de Aguas de Terrassa SA”, que són uns 821m³/diaris, aproximadament el màxim de consum que necessitarà el nou polígon de Can Bages. Riscos ecològics La xarxa Ter-Llobregat és una infrastuctura realitzada als anys cinquanta per poder abastir l’àrea metroplitana. Per una banda agafa aigua del Ter del pantà del Pasteral (8m³/s) per conduir-la fins a Cardedeu on és potabilitzada. L’aigua del Llobregat es canalitza a Abrera i es connecta en xarxa amb el sistema del Ter. La conseqüència d’aquesta explotació intensiva de l’aigua ha portat que les parts baixes d’ambdós rius presentin un estat lamentable des de el punt de vista ecològic. A la Gola, desembocadura del Ter, hi ha dies que no hi arriba l’aigua. Els 3m³/s que dicta la llei que han de córrer per la part baixa rarament és compleixen, així com tampoc els cabals de manteniment. Entre les minicentrals elèctriques i l’aigua que es deriva per l’àrea metroplitana, el Ter està per sota del cabal ecològic. El Llobregat no presenta condicions massa millors. El delta pateix un procés de salinització dels aqüífers d’aigua dolça afectant les zones agrícoles de la desembocadura del Llobregat. Actuar amb coherència Tothom parla de sostenibilitat, d’ecologia i de polítiques ambientals, però a l’hora de les actuacions no es dubta a seguir escanyant les conques internes dels nostres rius. Des de L’Altraveu pensem que la sostenibilitat consisteix en l’optimització dels nostres recursos, en l’estalvi d’aigua, i en un model que no vegi el medi com un recurs que podem explotar infinitament i sense conseqüències. Cada gota d’aigua que surti de les nostres aixetes, serà aigua que no baixarà pels ecosistemes del Ter-Llobregat. És per això que L’Altraveu s’oposa a aquest transvasament . Mentre no es facin veritables polítiques d’estalvi, no es tingui un model de creixement que no es basi en el poder de comprar-ho tot, no és just demanar aigua a canvi de una visió del territori restrictiva i especulativa. Ens cal una veritable cultura de l’aigua.

________________________________________________________

PLE MUNICIPAL

L’Altraveu és l’únic grup municipal que s’oposa al conveni per la industrialització del nou polígon de Can Bages i per l’arribada d’aigua de la xarxa Ter/Llobregat. En un ple de més de tres hores s’aprova el conveni del nou polígon de Can Bages i l’arribada d’aigües del sistema Ter/Llobregat amb el beneplàcit dels tres grups municipals PSC-CIU-ERC i amb l’única oposició de L’Altraveu. L’acord PSC-CIU-ERC permet que tiri endavant la industrialització del nou polígon i una inversió milionària perquè arribi aigua de fora de Castellar. Els dos regidors de L’Altraveu expressen el seu desacord per considerar que va en contra d’una política ecològicament sostenible, perquè degradarà encara més el medi ambient i l’entorn natural del municipi i perquè agreujarà de manera gairebé insostenible el problema crònic de mobilitat entre Sabadell i Castellar. Concretament el regidor Francesc Centeno va expressar que ni la creació del nou polígon industrial ni l’arribada d’aigua del Ter/Llobregat portarà cap benefici pels ciutadans de Castellar i sí molts inconvenients. Al final del ple, la regidora per L’Altraveu Gemma Ubasart va realitzar una pregunta referent a les irregularitats dels pisos de la Plaça Major que el grup municipal L’altraveu va fer públic fa unes setmanes i que encara no s’havia rebut cap contestació oficial per part de l’ajuntament. La resposta va ser que ja s’ha acordat amb el constructor convertir la segona habitació en estudi. La regidora va fer notar no obstant que les immobiliàries continuen anunciant aquests pisos de 45m2 i 50 m2 amb 2 habitacions. (la imatge del text és extreta de Vilaweb)

VEURE REPORTATGE FOTOGRÀFIC DE CAN BAGES

Taula rodona sobre consens

Martí Olivella participa en una taula rodona amb membres de L’Altraveu per parlar de Consens.

El passat divendres es va celebrar a Cal Botafoc una conferència a càrrec de Martí Olivella per parlar de consens. En Martí fou dels primers objectors de consciència l’any 1975 i ha estat treballant en entitats socials, alternatives i polítiques des d’aleshores. Actualment és director de NOVA, centre per la innovació social, des d’on s’impulsen projectes participatius a partir de formules com la democràcia directa i el consens. També és membre de Forces de Pau Noviolentes des d’on es treballa en la formació d’agents de pau a l’Irak i Palestina. La sessió estava orientada als membres de l’Altraveu per assolir un millor funcionament i una més gran coordinació interna a l’hora de prendre decisions. Es va parlar de les avantatges del consens per sobre la simple votació. En Martí Olivella va deixar clar d’entrada que no hi ha solucions màgiques per arribar al consens però sí que hi ha tècniques per apropar-s’hi. En una democràcia representativa, quan elegim a un representant perdem la nostra veu i la capacitat de presentar les nostres idees i projectes. Una majoria pot guanyar l’opinió d’una minoria però no té perquè ser la millor solució. Això pot portar en últim terme a l’apatia política. La idea és moure’ns en tots els àmbits que podem cap a un model de democràcia directa, amb decisions per consens i una participació activa de tots i totes. Una de les qüestions que va destacar en Martí, fou la figura del moderador o facilitador. Aquest, que ha de ser totalment imparcial, s’ocuparà de moderar el debat, controlar els temps, equilibrar els torns de paraules i quan sigui necessari, reformular les qüestions per tal d’arribar a acords. En aquest àmbit es va remarcar la importància de les minories. Si un percentatge alt dels membres d’una assemblea està d’acord en un tema i una minoria no, son aquests els primers que han de parlar per exposar els seus punts de vista i així explicar a la majoria el perquè del seu desacord. Si el desacord no és tant gran és possible que el facilitador pugui reformular la pregunta per tal de que tothom s’hi pugui sentir còmode en la resposta. També va explicar qüestions de metodologia, com el sistema de targetes, que son molt útils per realitzar un sondeig del grau d’acord o desacord sobre la qüestió. Es tracta de valorar els pros i els contres col·lectivament, a partir d’unes icones o targetes (D’acord, A mitges, En contra o No ho sap/ no ho entén) que permeten expressar fàcilment la posició i la valoració de cadascú sobre qualsevol tema a tractar. A patir del posicionament personal, es tracta d’anar expressant la opinió i anar deliberant fins a assolir el consens necessari, amb l’ajut del moderador o facilitador. Fou, en resum, una classe pràctica sobre com parlar, deliberar, i prendre decisions en un marc assambleari divers. Creiem que el resultat fou molt positiu i ara cal treure les conclusions oportunes i posar en pràctica els consells per tal de seguir millorant el nostre sistema assambleari.

L’Altraveu celebra una jornada de treball a la vall d’Horta

El passat diumenge es va celebrar una trobada de l’Altraveu. Des de 1ª hora del matí, una vintena de membres es van reunir a La Muntada, a la vall d’Horta, per treballar en diversos aspectes de l’altraveu.

La trobada era bàsicament de caire intern per analitzar i replantejar el nostre funcionament, l’estructura i els nostres objectius, i per fer una autoavaluació d’aquest mig any de funcionament.
Es va treballar a bon ritme durant tot el matí, formant quatre grups que van aprofundir en diversos punts ja preparats, com els aspectes positius i negatius de l’agrupació, així com els objectius a curt, mig i llarg termini.

Després de treballar els diferents aspectes, als vols de migdia es va realitzar una reunió de síntesi en la qual els diversos membres van estar debatent sobre els aspectes tractats i extraient conclusions.
En definitiva fou una trobada molt enriquidora en la qual l’aspecte intern, de relació i sobretot d’organització va sortir molt enfortit. Estem segurs que el treball redundarà en una millor organització i funcionament de l’entitat.

A partir del migdia, moltes famílies van pujar per dinar, i l’ambient fou molt agradable.
A la tarda es va seguir xerrant ja de manera distesa concloent el que fou un molt bon dia de treball i relació entre tots.

El projecte dels nous pisos de la Plaça Major no compleix l'ordenança municipal

L'anterior equip de govern (CiU-ERC) va donar la llicència d'obres a Greco (filial de Tiferca), sense revisar el projecte bàsic.

Vint dels 35 pisos del projecte de la Plaça Major no compleixen l'ordenança municipal. Quatre ja estan venuts. A aquests pisos no se’ls hauria de donar llicència de primera ocupació ni cèdula d’habitabilitat pels següents deficiències:

Segons art.36 de l'ordenança municipal els habitatges amb dues habitacions han de tenir com a mínim un total de 55 m2 útils.

Dades de les fitxes de venda del web, les superfícies útils de 20 pisos del bloc 1 són:
8 Pisos de 2 habitacions - 52,82 m2 (útils) falten 2,18m2 (1 de venut )
4 Pisos de 2 habitacions - 51,69 m2 (útils) falten 3,31m2 (1 de venut)
8 Pisos de 2 habitacions - 45,36 m2 (útils) falten 9,64m2 (2 de venuts)

A més a l’anterior mandat, l’Àrea d’urbanisme va donar llicència de construcció a partir d’uns plànols que no compleixen alguns dels requisits mínims que exigeixen els decrets de la Generalitat de Catalunya. En els plànols no hi consten superfícies útils ni noms de les dependències tal com estipula el decret.

Des de l'Altraveu considerem aquest fet molt greu ja que és una irregularitat dels processos administratius del consistori, els quals podrien fer dubtar del rigor dels equips tècnics que atorguen les llicències d’obres en aquest municipi.

Reclamem que tots els processos, siguin administratius, tècnics o polítics es realitzin amb la màxima correcció i transparència.

Imatge virtual extreta de la web de Finques Forcadell

L’Altraveu vota en contra d’una modificació pressupostària

En el passat Ple municipal van advertir que denunciarien qualsevol desviació irregular de pressupost que es pugui donar.

“Voldríem demanar a l’equip de govern i als funcionaris d’aquest Ajuntament que facin tot el possible perquè aquest desgavell pressupostari que estem entreveient no torni a passar. Caldria fer saber a tots els proveïdors de l’Ajuntament que a partir d’ara tota i cada una de les seves relacions contractuals amb l’administració local que representem hauran de regir-se per l’escrupulós respecte a la legalitat vigent i als procediments administratius previstos. Així mateix, advertim que des de l’Altraveu denunciarem políticament, així com també per via administrativa i, si cal, penal, les desviacions que es produeixin en aquest cas, en qüestions pressupostàries”.

Amb aquestes paraules s’expressava la regidora Gemma Ubasart en el darrer Ple en el moment de justificar el seu vot negatiu a una modificació pressupostària.

Això va ser després de llegir fragments de l’informe que la interventora municipal va emetre notificant ireregularitats per part de l’anterior equip de govern en l’adjudicació de determinades obres.

Vot positiu per agilitar la sisena escola i per la creació del Consell de Cultura de Castellar.

El regidor Francesc Centeno, va justificar el seu vot positiu a la construcció de la sisena escola en el solar de les antigues piscines municipals tot i considerar que el lloc no és el més adient per a una escola per que “és la única possibilitat de tirar endavant el tema de la sisena escola sense demora”. Centeno va lamentar la manca de previsió de l’anterior govern municipal per no haver fet reserva de sòl adequat per a la construcció d’equipaments com l’escola.

També es va donar el vot positiu a la proposta d’ERC de creació d’un consell local de cultura de Castellar. Abans però, el regidor Francesc Centeno va subratllar l’absència d’una proposta semblant per part d’ERC en els vuit anys que va estar en el govern municipal.