Engeguem el setembre amb un curs polític convuls per a Catalunya i per als nostres municipis. Segurament, la mobilització popular i la crisi política són els elements revolucionaris més importants d'aquests últims anys.
Aquests dos factors són els que fan possible parlar d'un procés català on la justícia social ha de ser una prioritat. A ningú no se li escapa que els alts directius d'empreses multinacionals són els qui manen no només a Espanya, sinó també a Catalunya. S'han beneficiat de les privatitzacions amb la complicitat dels governs de torn i han espoliat els serveis públics. Aquests vincles entre polítics i empresaris és el que es coneix com la dinàmica de les “portes giratòries”.
En aquest sentit, els últims escàndols de deslegitimació de la classe política, com és el cas Pujol, no ens han d'arrugar pas. Aquest camí no és propietat dels qui ocupen o van ocupar, en el seu moment, càrrecs de responsabilitat política.
L'estat espanyol, com altres estats capitalistes, és una estructura de dominació que manté un ordre social per cobrir els beneficis d'aquells qui més tenen. Si la lluita per la independència pot crear obertures en aquesta estructura social, val la pena seguir endavant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada