Bones festes a tothom!

Pensant amb el Castellar dels propers 15 anys

Proporta alternativa traçat del tren a Castellar.
Més informació a Plataforma Tren Castellar: http://trencc.blogspot.com.es/

 Dimarts passat es va aprovar en el ple municipal l’Avanç Pla del POUM (Pla d’ordenació municipal). Aquest és un projecte que s’ha treballat des de fa més d’un any i en el qual l’Altraveu ha participat en totes les comissions informatives i de treball.

Des de L’Altraveu considerem que la revisió del Pla General de la Vila mereix ser explicada amb claredat i amb detall, atès que és un dels punts forts de decisió municipal. Amagat per la terminologia difícil d’un pla d’ordenació municipal, (POUM) es presenta el full de ruta de com volem el Castellar dels propers 10/15 anys.

Un dels aspecte més a tenir en compte és que planteja la contenció urbanística i no amplia la taca urbana. Es prioritza la ciutat densa contra la ciutat dispersa, es tendeix a equilibrar el model plurifamiliar d’habitatge respecte a l’unifamiliar. El pla té la voluntat de fer actuacions en la línia que va dir L'Altraveu en la nostra proposta d'habitatge i que ara es recullen com el criteri raonable i sostenible.

Trobem positiu el replantejament que enguany fa de les ARE l’equip de govern, ja que caldria recordar com es van aprovar amb el transfuga, i que l’Altraveu en va fer propostes les quals el temps ens ha donat la raó. També estem d’acord amb la revalorització dels espais, en el tractament que es fa dels sistemes d’espais lliures, amb l’obertura de Castellar al riu i en la recuperació i restauració del Ripoll.

Hi ha d’altres aspectes, però que ens semblen millorables, que ens plantegen dubtes i que es podrien haver tingut en compte. Els més importants són que no incorpora el traçat alternatiu del tren defensat per la Plataforma TCC. Pensem que el Pla ha de quedar suficientment obert perquè hi tingui cabuda qualsevol canvi en el traçat d’aquesta infraestructura ferroviària. A més, l’entrada per la carretera de Terrassa és un punt conflictiu no resolt, i tot i que no ens hi oposem, no ens agrada el projecte del vial de Can Barba.

En quan a habitatge, la zona Molcasa planteja un potencial urbanitzable molt gran que d'entrada ens planteja dubtes a l'espera de com es vol plantejar definitivament. En canvi, el Pla ja reconeix d'entrada que no es pot complir la llei en Habitatge protegit. Hi ha un dèficit de 681 habitatges HPO i L’Altraveu ha realitzat diverses propostes, les quals algunes han estat recollides en el document d’Avanç. En l’aspecte d’activitat econòmica no dóna solució a què es farà amb el polígon de Can Bages. La solució no pot passar en que s’activi de nou l’activitat econòmica. Finalment, també hem de tenir en compte que s’ha de trobar una solució per el problema del Rieral, on hi ha un assentament urbà en risc, en un terreny qualificat de no urbanitzable.

Des de l’Altraveu hem intentat realitzar una tasca constructiva que pensem que s’ha traduït amb un model de planificació que té la voluntat de fer actuacions en la línia que vam dir en la nostra proposta d'habitatge i que ara es recullen com a criteri raonable i sostenible.

Més informació a Propostes Urbanes de l'Altraveu: http://laltraveurbanisme.blogspot.com/

Intervenció ideològica

El ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, proposa una nova llei espanyola d’educació (LOMCE) que significa un atac a l’escola democràtica, a la immersió lingüística i a la necessitat de fomentar l’esperit crític i participatiu a les aules.

En el document es fomenta la segregació a les aules –amb més concerts per a aquelles escoles que fan diferència de sexe-, es menysprea les llengües cooficials com el català, el gallec, el basc, s’homogeneïtzen els continguts amb un control estatal mai vist en democràcia i s’estableix una preferència d’assignatures segons la seva aparició en el rànquing de l’OCDE; un autèntica rendició davant dels mercats quan la realitat va demostrant que la concessió a la mercantilització de l’ensenyament no fa res més que provocar desigualtats més grans a la societat.

Tots aquests aspectes són especialment preocupants perquè posen en perill el sistema educatiu públic, especialment pel que fa referència a la llengua, però sobretot perquè indiquen una clara involució als guanys que s’havien fet fins ara en educació. El model d’immersió lingüística ha estat defensat en matèria de drets lingüístics i també des de la perspectiva pedagògica amb reconeixement europeu. Així doncs, la notícia de la recentralització de continguts educatius i del menyspreu envers la llengua catalana no és la retòrica que hem anat sentint al llarg dels anys; els catalans i les catalanes ens hi juguem molt. La immersió lingüística forma part del patrimoni del nostre poble i, tot i els obstacles que ha tingut en els últims anys amb la seva actualització, ha donat resposta a una Catalunya feta, no només per espanyols i catalans, sinó per i per a múltiples realitats culturals. Així doncs, només queda dir que les propostes d’Educació de Wert les dirigeix la ignorància, el cinisme i la mala fe.

És un fet xocant incomprensible que quan caldria demanar que la ciutadania sabés més d’una llengua, cosa que per exemple no s’ha produït en el cas dels últims presidents de l’estat espanyol, un càrrec públic defensi la voluntat d’imposar-ne el coneixement d’una.

És a dir, no es pot entendre aquesta decisió sense explicar que aquesta llei és una clara intervenció ideològica sense cap fonament racional. El ministre ja va dir que volia “espanyolitzar” els alumnes catalans i efectivament, ara ho intenta portar a la pràctica.

Tampoc és acceptable que des de l’estat espanyol s’intenti controlar el 100% de les matèries troncals per poder explicar la història i les ciències socials (entre d’altres) des d’una perspectiva espanyola i centralitzadora que més recorda un control de dictadura que una democràcia.

La proposta de llei està tenint un rebuig generalitzat a tot el país i ha tingut també la seva resposta a Castellar amb la concentració als jardins de l’ajuntament. A banda de mobilitzar-nos, és necessari també que els partits catalans, com CiU, considerin aquesta proposta de llei, com qualsevol altre atac d’aquesta magnitud, com una línia vermella d’aquelles que fan innegociable qualsevol pacte amb el PP; perquè això és també actuar amb responsabilitat.

Fem que Castellar sigui gran

Possible proposta d’equipaments a l’Espai Tolrà

El Grup Pessebrista de Castellar inaugurava aquest cap de setmana la 62ª Exposició de Pessebres que porta per títol "Jocs i Pessebres", una celebració que posava de relleu que qui fa gran el poble són la seva gent, les seves entitats i les seves inquietuds. En aquell mateix moment coneixíem la gran notícia que la biblioteca municipal Antoni Tort recollirà un fons específic sobre literatura de pessebres i que serà un referent a nivell de Catalunya en aquest àmbit. La biblioteca municipal, de fet, és un dels espais més valorats per la ciutadania. Certament, la diversitat d'activitats que s'hi generen, i el fet que moltes persones l'hagin fet seva a l'hora d'organitzar qualsevol acte o, simplement passar-hi l'estona llegint, en són una prova. Tradicionalment, les biblioteques públiques han estat instruments que les societats democràtiques han posat a l’abast de tots els ciutadans per tal que aquests puguin accedir a la cultura i al coneixement. Així, podríem dir que la biblioteca ha esdevingut un agent educatiu més de la nostra societat. Des de L'Altraveu i aprofitant l'avinentesa de la notícia del nou fons, creiem que és un bon moment per posar sobre la taula la necessitat d'ampliació de la biblioteca. La proposta des de l'equip de govern és la d’ampliar la biblioteca ocupant l’espai de la ludoteca municipal. Tanmateix, la superfície aconsellada per la Diputació de Barcelona en un municipi com el nostre és d’entre 1800 i 2000 m2. Tenint en compte que la biblioteca actual en té uns 600 m2 i la ludoteca uns 340 m2, aquesta opció d'ampliació seria clarament insuficient. Pensem que els dos equipaments fa anys que conviuen junts i la sinergia que s’ha generat entre ells és molt positiva. Per això pensem que en un futur es podria pensar en una nova biblioteca que es podria ubicar a la planta baixa de l’edifici de l’Espai Tolrà, lloc on també hi proposem habitatge dotacional. Això permetria conservar el fet que biblioteca i ludoteca fossin en un espai compartit com ara. Creiem que cal anar pensant en els edificis municipals a llarg termini, però sobretot potenciant allò que ja funciona en l'actualitat. Aquesta proposta urbana, com moltes altres, les hem presentat a l'ajuntament i les hem publicat a http://laltraveurbanisme.blogspot.com.