L‘any 1994 milers de persones acampaven reclamant als governs que destinessin, almenys, el 0,7% del PIB als països empobrits. S’exigia que les institucions es comprometessin a participar en la construcció d’un món més just, que tendís a garantir l’accés als drets fonamentals i al lliure desenvolupament de les persones i els pobles d’arreu. És clar que d’una manera o altra som corresponsables de les desigualtats existents i a través del compromís de molts ajuntaments, sorgit d’aquesta pressió ciutadana, a destinar una part dels ingressos a polítiques de cooperació, s’han pogut desenvolupar molts projectes amb els que s’ha contribuït a donar accés a una vida més digna als qui més ho han necessitat.
En aquest sentit, a Castellar podíem estar orgullosos de ser, fins ara, un municipi solidari que destinava l’1% dels ingressos propis als països que més ho necessitaven. Diem fins ara perquè els pressupostos per al 2012 no han tingut en compte, com sempre passa en aquestes situacions, als més desafavorits ni la responsabilitat social que que es deriva de viure i participar d’aquest món injust i ha rebaixat un 30% aquesta partida. Una rebaixa inadmissible que encara és més sagnant tenint en compte que el total que s’estalvia l’Ajuntament és només de 31.000 €, una xifra molt petita comparada amb altres partides (com són les de comunicació o les destinades als sous dels representants públics) que hauria permès mantenir el nom de Castellar i dels seus ciutadans ben amunt i hauria situat a Castellar com un referent dins del mapa de pobles compromesos amb la cooperació al desenvolupament, fins i tot en temps de crisi. Perquè no oblidem que són precisament aquests països on es destinen els recursos de cooperació els que més pateixen les conseqüències d’aquesta crisi global.
No ens agraden les falses premisses emprades en temps de crisi que generen aquests perillosos idearis perfectament definits amb la frase “primer els de casa”; els governs que creuen en la justícia social mantenen aquest percentatge de cooperació aquí i arreu del món, es pot fer. No ens creguem que, pel fet de destinar recursos a cooperació al desenvolupament, hem de desatendre les polítiques locals: a països com Suècia (gens sospitós d’oblidar els serveis públics del propi país) mantenen el seu compromís amb la cooperació destinant-hi l’1% del PIB. Creiem amb força que Castellar ha de seguir sent un municipi solidari, i ara més que mai.
També pots veure
1 comentari:
És el primer pas pel camí de "Primer els de casa"
Publica un comentari a l'entrada