El proper ple de 8 de novembre l’ajuntament decidirà els impostos que s’aplicaran a la ciutadania, així com els ingressos i les despeses que conformaran el pressupost municipal. La idea de la qual partim des de L’Altraveu per fer front a les ordenances (com recapta l’ajuntament de Castellar) i el pressupost són els criteris de justícia social i sostenibilitat. La política fiscal que marca un ajuntament és una estratègia molt important de cara a la redistribució i socialització de la riquesa, però no només això, sinó que l’abast d’aquestes permeten marcar una política clara en temes claus per nosaltres com l’accés universal a la cultura, la lluita contra l’especulació urbanística i per un altre model d’urbanisme, com també l’ideal cap a una societat més sostenible. La feina que hem fet aquests dies sobre les finances municipals han estat a nivell d'incentius a l'Impost de Béns immobles (que patirà un increment sever de l'IPC + 3%) per a gent que posi a disposició de la borsa de lloguer municipal i el seu habitatge, també una bonificació sobre el mateix impost per aquells que tinguin un contracte d'arrendament de manera que no perjudiquin l'increment sobre l'inquilí. Donada la nova taxa sobre clavegueram, proposem una bonificació per tinença de dipòsits pluvials per habitatge. El reglament d'habitatges desocupats que vam aprovar en inici i que possibilitaria un recàrrec del 50% sobre l'IBI per aquelles persones que especulessin amb la seva vivenda, ha estat rebutjat per l'equip de govern a última hora, fet totalment irregular ja que es tracta d'un acord de ple i sobre el qual existeix un compromís escrit de compliment. És un tipus d'iniciativa que ja s'està desenvolupant a altres municipis, com Sant Celoni o Molins de Rei on s'estan desenvolupant polítiques valentes i imaginatives davant la crisi.
Ens hem quedat, doncs, a mig camí.
La filosofia dels impostos és finançar col·lectivament els serveis col·lectius i millorar-los, si és possible, sempre tenint en compte que les maneres de finançar-los han d’estar d’acord amb la despesa i amb la socieconomia del poble i les seves necessitats. Malauradament, no podem estar d’acord amb el criteri de despesa que ens ha dut fins a aquesta situació. A Castellar s’han creat i redissenyat infraestructures que ens passaran factura durant molts anys i que faran difícil el finançament dels serveis existents. El Mirador ha suposat una desviació de 2 milions d'euros després del projecte acabat pel PSC el 2008 i que el Síndic de Greuges ha determinat que incompleix un procediment de modificació pressupostària, per altra banda el dany col·lateral de Can Bages farà que l'ajuntament hagi de pagar vora els 3 milions d'euros per la connexió Ter-llobregat.
Som davant d’una gestió equivocada i tampoc no ho podem obviar. No serà fàcil explicar als i a les castellarenques que ara per quadrar els números de l’ajuntament caldrà fer un esforç per part dels ciutadans a través dels seus impostos i sense tenir les rendes baixes, punt on no ens hem posat d'acord, no pas per a la millora dels serveis sinó per contribuir a sanejar un dèficit del qual no en són responsables.
11 comentaris:
A cagar-la els de sempre i a pagar-ho els de sempre. Diuen que el socialisme mira pel poble i la ciutadania; és cert, perň últimament ho fa quan necessita que algú pagui...
La teoria del socialisme diu això, però els que la practiquen fan una altra cosa. Vivim en un país de pallassos i a Castellar en fem una setmana... per cert una molt bona iniciativa.
Corren rumors que la pròxima setmana del pallasso, per falta de presupost, es farà a L'ajuntament i n'hi participaran 13, vestits de vermell.
Paga tu, pago jo, peró ells anar tenint càrrecs de confiança que ens costen una morterada. I ho tenim clar durant els propers anys, amb aquest collons de majoria absoluta. I és que n'arribem a ser d'inocents de donar una majoria a un partit en un ajuntament. Ara, Castellar a pagar i a callar. Per desgràcia, tenim lo que el poble ha volgut.
El regidor de medi ambient d'aquest ajuntament creu que quan hi ha sequera el que s'ha de fer és portar l'aigua dels rius i eqüífers dels altres municipis. Com si la resta del país li sobrés l'aigua. Molt solidari ell.
També podríem portar pous de petroli a Castellar i fer-ne reserves estratègiques, per si algun dia ens quedem sense...
I una central nuclear per si algun dia ens quedem a les fosques...
Crec que també s'haurien de rehabilitar els refugis anti-aèris del Pla de la Bruguera per si ens ataquen. Bona excusa té el regidor, amb aixó de l'aigua. Vosaltres creieu que algun dia hi passarà un litre d'aigua, per aquesta connexió que ens ha costat un culló?
Però seriosament, si després d'una sequera inusual i extraordinària, que va batre rècords, encara quedava aigua per dos mesos... on és la necessitat de portar aigua?? Per quant han d'estar assegurades les reserves?
Em sembla recordar que, quan es va tirar endavant, per part de l'Ajuntament, les obres de tota la canonada que va costar un cull´ i mig, mai van nombrar que fos per una possible sequera; sempre deien que era per abastir el futur polígon de Can Bages. Per cert, quantes empreses estan ja per instal.lar-se, a Can Bages? Sabeu si hi ha moltes sol.licituds? Fòra molt bó sapiguer-ho, no sigui que estem criticant, i hi hagin 100 empreses a punt de construir. Ja direu quelcom. Gràcies
Però també haurem de preveure menjar per quan les coses vagin maldades, potser hauriem de començar a llaurar i sembrar els camps de Can Bages, les naus industrials no crec que ens doni massa de menjar.
Publica un comentari a l'entrada