L'Altraveu s'adhereix al manifest de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem

Anit, un col·lectiu de ciutadans de Castellar del Vallès va organitzar una concentració davant de l'Ajuntament a les 20 hores del vespre. Un centenar de persones van aplegar-se per mostrar el seu rebuig a la sentència feta pel Tribunal Constitucional.

Aquesta iniciativa ciutadana va consensuar un manifest que va llegir el professor de llengua i literatura catalanes de l'IES Castellar, Anton Carbonell. L'acte va ser presentat per Elisenda Alamany, filòloga i professora de català. Alamany va destacar que "quan la justícia i la política ens decep la mobilització i la reivindicació és més necessària que mai" i va elogiar Carbonell dient que "ha estat un dels professors que ens ha ensenyat a estimar més la llengua i la literatura catalanes amb una sensibilitat i implicació valenta".
Tot seguit Carbonell va llegir el següent manifest:

Davant la recent sentència del Tribunal Suprem que obliga que el castellà sigui també llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya, la societat civil de Castellar del Vallès manifesta el següent: 

Que el model d'immersió lingüística en l'escola catalana és una eina indispensable per garantir l'aprenentatge de la llengua catalana d'aquelles persones que no tenen el català com la seva llengua originària. 
Que és un instrument cabdal per garantir que tothom, indiferentment del seu origen pugui tenir el dret a parlar i escriure la llengua catalana, imprescindible per garantir els drets de ciutadania i evitar així qualsevol tipus de discriminació.
Que és un model que garantia un aprenentatge favorable del català dels nens i nenes i que aquests també el fessin seu en una societat on la llengua castellana és obligatòria i hegemònica.

Que mestres, professors i pedagogs creuen en aquest model per cohesionar la nostra societat evitant la seva fractura en funció de la llengua parlada pels seus habitants.
Denunciem:
Que la defensa dels trets identitaris peculiars de cada col•lectiu (com poden ser la llengua) no pot fer-se servir per posar en perill la normalització de la llengua catalana ni dividir la societat en comunitats diferenciades.

Que sota l'excusa de defensar el dret a escollir la llengua de l'ensenyament es defensi la imposició de la llengua castellana a Catalunya quan la llengua minoritzada i amenaçada per tres segles de persecucions continua sent avui en dia el català.

El cinisme i la hipocresia dels suposats defensors del dret a escollir ”la llengua materna en l'ensenyament” (com Convivència Cívica Catalana, Ciutadans, el Partit Popular i d'altres grups afins) ja que només defensen el dret d'escollir el castellà a Catalunya. De les altres llengües que es parlen al nostre territori no diuen res i de cap manera defensen l'ensenyança en català, gallec o basc en altres territoris de l'Estat espanyol on només el castellà és l'única llengua oficial.

El cinisme i la hipocresia dels suposats defensors del “bilingüisme” que només el defensen en aquells espais on el català, malgrat les dificultats, ha aconseguit tenir més pes o esdevenir hegemònic. Mai veurem cap d'aquests defensors del bilingüisme fer campanya a favor del català als cinemes, la premsa, l'etiquetatge i tants altres espais de la vida quotidiana on el castellà és hegemònic a Catalunya.

Que als territoris on s'ha aplicat aquest model on el castellà o el francès ha esdevingut llengua vehicular de manera parcial o total (País Valencià, Catalunya Nord), la llengua autòctona, el català, es troba greument amenaçada.

Que la sentència del Tribunal és una agressió brutal després de més de 30 anys treballant, amb totes les mancances que imposa l'actual marc jurídic i polític, per a la immersió lingüístic.

Com deia Ovidi Montllor: hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense.

Castellar del Vallès, 23 de desembre de 2010.