La resposta a aquesta pregunta podria ser tant òbvia com dir que són de tothom. Però si els analitzem amb detall, podrem comprovar com molts dels nostres carrers estant pensats únicament per a la circulació de vehicles, excloent i marginant als vianants, les bicicletes, els jocs dels infants, els espais de trobada o de contemplació i tantes d'altres activitats molt més universals i necessàries per a una millor convivència i qualitat de vida.Aconseguir uns carrers més amables amb les persones, on els vehicles ocupin un paper molt menys rellevant, i que permetin gaudir del carrer com un lloc viu i de relacions personals, i no simplement com una zona de pas, és possible amb actuacions senzilles i no massa cares, però ben pensades i dissenyades.
Molts cops veiem com es reforma tot un carrer sencer amb el mateix model de sempre, vorera a banda i banda i calçada recta i ample pel mig, per més endavant, haver de realitzar tot tipus de nyaps per tal d'aconseguir reduir la velocitat dels cotxes, tenir més seguretat en la sortida d'una escola o intentar pacificar el trànsit. Actuacions tant senzilles com un canvi de sentit de circulació, la col·locació d'unes jardineres o una calçada més estreta, curvilínia i al mateix nivell de les voreres, poden transformar uns carrers usats només com a zones de pas, en zones on passen coses a nivell personal, molt més agradables i vives que donen tant als seus veïns com als vianants un major benestar i qualitat de vida.
A l'última xerrada que vam tenir el plaer d'assistir com a Altraveu, en Màrius Navazo, geògraf expert en mobilitat, vam poder analitzar diferents exemples reals de models de carrers pensats únicament per al trànsit de vehicles. Desprès d'aquest anàlisi, i basant-nos també en experiències reals d'altres llocs, vam poder contemplar com amb mesures senzilles i econòmiques el carrer canviava completament d'aspecte i de funció, passant a ser un autèntic espai de convivència. Un espai realment de tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada