Aparcament públic en sòl privat?

Estat inicial

A principis d'any, l'ajuntament va anunciar que habilitaria un nou aparcament per a 40 cotxes al carrer Girona amb cantonada Pare Borrell en un terreny de propietat privada argumentant que en aquella zona hi havia molts habitatges que no disposaven d'aparcament propi. L’ajuntament va acordar amb els propietaris del terreny satisfer 10.000 euros/any en concepte de lloguer, a més de pagar les obres d’adequació amb diners del FEIL, per un valor de 18.000€ (tallar dos arbres, retirada dels ciments d’una grua, enderroc de paret, senyalització, asfaltat...). Les obres les va realitzar el mateix propietari del terreny, constructor, encara que la mateixa setmana que es va obrir l'aparcament, va ploure, deixant-lo temporalment fora de servei per l'acumulació de fang.

Des de l’assemblea de L’Altraveu demanem que es facin públics els estudis que justifiquen la necessitat d’aquest aparcament i que s’expliqui a la ciutadania els acords amb els propietaris del terreny. El pàrquing és útil per a 27 cotxes i no per a 40 com s'havia anunciat, fet que representa un cost per a tots els castellarencs de 1.037 euros/cotxe a l’any. En època de crisi, i sense tenir clara la necessitat d’aquest aparcament, creiem que l’Ajuntament no hauria de destinar diners per donar facilitats al vehicle privat per sobre de la promoció del transport públic o d’altres mitjans de transport, molt més sostenibles, econòmics i universals.

En aquest sentit L'Altraveu, ha presentat al ple diverses mocions per promocionar la mobilitat en bicicleta en el nostre municipi o de millores en l’ús i informació del transport públic. Un cop s'han aprovat les mocions (algunes d'elles per unanimitat) L'Altraveu vetlla pel seu compliment preguntant sovint al ple i a la taula de mobilitat sobre el desenvolupament d’aquestes. La resposta ha estat invariablement que les mesures adients per complir les mocions s’aplicaran a partir del pla de mobilitat que està fent la Diputació, que sembla que està costant bastant de fer. Si els aparcaments de cotxes es contemplen en el pla de mobilitat, com és que sense que aquest pla estigui aprovat es fan actuacions com la que esmentem, i moltes d’altres que ja s’han fet en matèria de mobilitat? Les justificacions dels projectes que es tiren endavant han de ser coherents amb una línia d'actuació a més llarg termini.

Estat actual

De qui són els carrers i les places?

La resposta a aquesta pregunta podria ser tant òbvia com dir que són de tothom. Però si els analitzem amb detall, podrem comprovar com molts dels nostres carrers estant pensats únicament per a la circulació de vehicles, excloent i marginant als vianants, les bicicletes, els jocs dels infants, els espais de trobada o de contemplació i tantes d'altres activitats molt més universals i necessàries per a una millor convivència i qualitat de vida.

Aconseguir uns carrers més amables amb les persones, on els vehicles ocupin un paper molt menys rellevant, i que permetin gaudir del carrer com un lloc viu i de relacions personals, i no simplement com una zona de pas, és possible amb actuacions senzilles i no massa cares, però ben pensades i dissenyades.

Molts cops veiem com es reforma tot un carrer sencer amb el mateix model de sempre, vorera a banda i banda i calçada recta i ample pel mig, per més endavant, haver de realitzar tot tipus de nyaps per tal d'aconseguir reduir la velocitat dels cotxes, tenir més seguretat en la sortida d'una escola o intentar pacificar el trànsit. Actuacions tant senzilles com un canvi de sentit de circulació, la col·locació d'unes jardineres o una calçada més estreta, curvilínia i al mateix nivell de les voreres, poden transformar uns carrers usats només com a zones de pas, en zones on passen coses a nivell personal, molt més agradables i vives que donen tant als seus veïns com als vianants un major benestar i qualitat de vida.

A l'última xerrada que vam tenir el plaer d'assistir com a Altraveu, en Màrius Navazo, geògraf expert en mobilitat, vam poder analitzar diferents exemples reals de models de carrers pensats únicament per al trànsit de vehicles. Desprès d'aquest anàlisi, i basant-nos també en experiències reals d'altres llocs, vam poder contemplar com amb mesures senzilles i econòmiques el carrer canviava completament d'aspecte i de funció, passant a ser un autèntic espai de convivència. Un espai realment de tothom.

Lliçons de democràcia?

Què diríem si en Montilla decideix, unilateralment, que no es realitzi una sessió parlamentària ordinària? O que aquest donés per suposat a tots els parlamentaris i parlamentàries per escrit, que l’activitat que realitza el Parlament està totalment supeditada a l’acció de govern?

Si això passés segurament hi hauria una contundent protesta des dels diversos grups parlamentaris, els mitjans de comunicació i fins i tot els membres del mateix govern. Una de les bases principals sobre la que se sustenta la nostra democràcia és la divisió de poders i, per tant, el reconeixement del funcionament autònom de cada un d'aquests: el legislatiu, l’executiu i el judicial. Segurament es tracta d’una de les primeres lliçons de l’assignatura “Educació per la ciutadania”.

Tothom ho té molt clar, però quan baixem al món local sembla que tot s'hi valgui; és l’exemple de Castellar del Vallès. L’equip de govern decideix que aquesta setmana no se celebri un ple ordinari sense comentar-ho amb l’oposició. L’alcalde ho comunica per escrit als regidors i regidores tot apuntant que si l’oposició vol introduir algun punt a l’ordre del dia que s’esperi al proper ple (això, sense haver-se exhaurit el termini que marca el ROM per presentació de mocions i preguntes). El que és més escandalós és que cap grup municipal, a excepció de L’Altraveu, qüestioni aquest funcionament que, com a mínim, podem qualificar d’anòmal.

Citem textualment les paraules de l'alcalde de Castellar:

"Vist que des de les diferents regidories no s’ha proposat temes per portar a aprovació del plenari d’aquest mes, un fet que ja s’havia produït amb anterioritat en alguna ocasió, hem decidit suspendre la sessió inicialment prevista pel dia 27 d’abril i us emplacem al ple ordinari del proper mes de maig que es realitzaria el dimarts 25” (Ignasi Giménez. 16 d’abril)

Qui té funció legislativa? A Catalunya la funció recau en les assemblees legislatives dels diversos nivells territorials (ple, parlament…), en el govern i en la societat civil (a través de la iniciativa popular). Cada quan s’ha de celebrar un ple ordinari? Segons l’article 42.1 del ROM de Castellar: “El ple té sessió ordinària, com a mínim, un cop al mes i sempre que hi hagi assumptes a tractar, excepte períodes de vacances i causes justificades, prèvia consulta a la Junta de portaveus”. Fins quan resta obert el plaç de presentació de punts a l’ordre del dia? També segons el ROM de Castellar, hi ha temps fins a una setmana abans de la celebració del ple ordinari. Per tant, tindríem temps de presentació de propostes fins al 20 d’abril.

Cap escletxa per justificar l’acció de govern i la falta de reacció de la resta de l’oposició.

Model paperera

Des de fa setmanes que a Can Bages ha tornat l'activitat destructora. L'objectiu del govern municipal de construir, malgrat tot, el nou polígon industrial segueix tirant endavant. Enguany, en plena crisi, quan als dos polígons existents hi ha cada vegada més llocs buits, quan l'atur creix i els bancs no donen crèdits, les empreses constructores de Can Bages segueixen amb el seu objectiu.

Des de L'Altraveu ens preguntem com és possible que després del rebuig social que ha generat se segueixi amb la construcció d'aquest polígon, com és possible que l'ajuntament no hagi fet res per modificar els objectius inicials. En aquest afer, l'actuació de l'ajuntament s'ha basat en l'anomenat "model paperera". Aquest model de decisió es fonamenta a anar utilitzant els recursos disponibles segons es van presentant les dificultats, sense cap previsió prèvia, talment com si els anéssim agafant d'una paperera. De l’actuació de l’equip de govern no traspua cap planificació per modificar el futur del polígon i adaptar-se a la situació actual i futura.

Tancar-se en banda a discutir una possible modificació del projecte davant les propostes de millora que s'han aportat, és el pitjor dels models decisionals possibles. L’equip de govern sembla estar sotmès només a la lògica dels que volen treure un rendiment especulatiu del projecte, sense planificar quin tipus de polígon pot ser més útil per Castellar. Malgrat que l’Altraveu el considera innecessari, va presentar a l’equip de govern propostes de reducció del polígon que permetrien incrementar el seu valor com a pol d’atracció d’empreses implicades en desenvolupament tecnològic. Sembla que els interessos de l’especulació immobiliària per obtenir beneficis ràpids (volen construir únicament per vendre ràpid) i l’aritmètica municipal no deixen veure més enllà. És trist que aquest tipus de model s'hagi implantat al nostre municipi, però és molt més preocupant la ceguesa dels nostres governants per no saber rectificar projectes que el nostre municipi no necessita excusant-se en impossibilitats tècniques o legals.

Més artícles de Can Bages

Els vespres de L'Altraveu

"L'Espiell" guanya el concurs de L'Altraveu

L’assemblea de l’Altraveu, que va trobar-se anit al local del Passeig, 142 va acordar que el nom guanyador per al butlletí digital de l’agrupació serà L’Espiell, proposat per Elisabet Tena. El nom guanyador, que rebrà un cistell de menjar ecològic, ha estat triat d’entre 40 propostes que s’han anat articulant via Facebook i el correu de L’Altraveu. L’Espiell va ser triat entre cinc noms finalistes i la decisió va basar-se en l’originalitat de la proposta.

El concurs pretenia implicar la gent en el nou mitjà, alhora de fer-ne difusió. Hi haurà diverses seccions que informaran de les tasques que fa l’agrupació (a nivell social i polític) però també hi haurà espai per a l’humor a l’hora de mirar-se l’actualitat municipal. Aquesta publicació mensual l ‘assumeix la comissió de premsa de l’agrupació, tanmateix es convida a tothom a participar-hi amb idees i suggeriments.