En temps de crisi és fàcil fer demagògia i populisme, però el cert és que és precisament quan les coses no ven bé que cal tenir més en compte com les administracions públiques han de recaptar els diners necessaris per atendre les necessitats de la població i de manera especial les de les persones més desafavorides. La fiscalitat a nivell local segurament té un pes més simbòlic que real però alhora visualitzar clarament com els impostos locals poden afavorir a una millor distribució dels recursos és una manera molt pedagògica per treballar vers una cultura política que ens faci més conscients de la responsabilitat comuna.L’Altraveu, conscients que cal intervenir també en tot allò que té a veure amb impostos, taxes i preus públics, ha fet diverses propostes en els esborranys de la modificació de les ordenances fiscals a Castellar, totes elles destinades a fer efectius els criteris de justícia social i sostenibilitat.
L’Estat del Benestar, és a dir el fet que els governs assumeixin la responsabilitat de garantir un nivell de vida mínimament acceptable per a tots els ciutadans com a dret social, només es pot mantenir amb una acurada política fiscal. Els americans, per exemple, paguen molt pocs impostos però tots els serveis personals (escola, universitat, metge, atenció social...) són de pagament... i qui no s’ho pugui pagar ja s’espavilarà. El model que tenim nosaltres, tot i no ser dels més agosarats, és molt car. Es necessari, especialment en temps de crisi, no caure en paranys que posin en dificultats als governs a l’hora de tenir cura de les persones més desafavorides.
Ara bé, l’increment d’alguns impostos ha d’anar de la mà d’una rigorosa política d’estalvi a tots els nivells i d’una clara aplicació de l’increment en les despeses socials. Això és el voldrem veure clarament reflectit en els pressupostos, per això hem donat suport a la proposta d’ordenances fiscals presentat en el darrer Ple. Si no fos així, entendrem que s’està enganyant a la ciutadania.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada