dilluns, 25 de març del 2013

L'Altraveu creu que la pregunta sobre la dedicació de l'alcalde a la Diputació encara no ha estat resposta

El partit reclama el seu dret a rèplica després de les declaracions del portaveu del grup en el plenari i titlla de demagògiques les declaracions on va afirmar que els regidors de l'oposició cobraven 200 euros per hora

L’Altraveu creu que la pregunta al passat Ple municipal perquè l’alcalde aclarís quina era la seva dedicació a la Diputació no ha estat resposta.

L’Altraveu pensa que aquesta demanda és absolutament legítima per part dels ciutadans de Castellar i tenen tot el dret de demanar al seu alcalde què fa per al municipi, quina dedicació té a la Diputació, i en quines tasques hi dedica el seu sou.

En el Ple, el regidor Òscar Lomas va respondre a la petició formulada per l’Altraveu encomanant-los a preguntar a la Diputació directament o a llegir-se la llei i afirmant que l'alcalde no ha de fer tasques de representativitat per al seu municipi perquè la llei no li exigeix. També va afirmar que la petició formava part d'una campanya difamatòria. Així mateix va jutjar en quantitats econòmiques la dedicació dels regidors de l’Altraveu dient que cobraven 200 euros a l'hora quan aquests no cobren.

L'Altraveu no va poder replicar en els torns de suggeriment, tot i que la regidora de L'Altraveu va indicar aquesta intenció diverses vegades i el ple va acabar immediatament.

L’Altraveu creu que aquesta pregunta no ha estat contestada i seguirà exigint a l’equip de govern que s’expliqui de forma clara davant de tots els ciutadans de Castellar.

Antecedents El 27 de juliol de 2011, es publicava una notícia al setmanari L'Actual dient que l’alcalde de Castellar del Vallès “renunciava al seu sou”. L’Altraveu va haver de sortir a aclarir que l’alcalde no renunciava a cap sou, sinó que estava obligat per llei a cobrar-ne només un, i que havia triat el més alt, el de la Diputació. El 27 de febrer de 2013 el País, diari de tirada nacional, publica que 14 alcaldes cobren de la Diputació, al·legant “dedicació exclusiva” quan no era veritat. 

Enllaços d'interès:

Més informació publicada al web de l'Altraveu que també pot ser d'interès:

dissabte, 23 de març del 2013

Els pisos del banc dolent per a lloguer social

L'Altraveu presentava aquest dijous una proposta perquè els habitatges que formen part del banc dolent a Castellar puguin ser posats en règim de lloguer social per a les persones més necessitades del nostre municipi. Creiem que les entitats bancàries que han estat ajudades amb fons de l'Estat tenen l'obligació de contribuir amb habitatges al parc públic, tal i com assenyalava en un informe el Síndic de Greuges de Catalunya i el Col•legi d'Advocats de Barcelona. Prova que la política d’habitatge ha estat abusiva amb la ciutadania és el drama que vivim avui dia amb gent que ha hipotecat la seva vida pel que se suposa que és un dret constitucional. Alguns dels punts de la proposta demanen que s’informi a la ciutadania de Castellar quins habitatges formen part del banc dolent, que es posin a disposició de les famílies més necessitades en règim de lloguer social i que aquesta tasca es desenvolupi des de l’Oficina Local d’Habitatge. Altres demandes fan referència a una absoluta transparència en el procés d’adquisició.

Aquesta proposta serà presentada a diversos municipis del Vallès on les Candidatures Alternatives del Vallès tenen representació. Des de L’Altraveu creiem que no pot ser que hi hagi problemes per accedir a un habitatge i que les entitats bancàries ajudades amb fons públic disposin de cases buides. Aquesta hauria de ser una reivindicació que fessin tots els ajuntaments que han de gestionar situacions extremes dia rere dia. Quan es tancava l'edició dels mitjans on publiquem aquest article encara no coneixíem el resultat de la votació al plenari, però esperem que aquesta demanda legítima sigui aprovada per unanimitat.

diumenge, 17 de març del 2013

Proposem que els pisos del banc dolent siguin per a lloguer social

Xavier Bella i Elisenda Alamany, regidors de L'Altraveu.

L’Altraveu proposa en el ple de dijous que les entitats bancàries de Castellar que hagin estat ajudades amb fons públic posin a disposició de la ciutadania part del seu parc d’habitatges, ja que la política d’habitatge ha estat abusiva malgrat que l’accés a un habitatge sigui un dret. La proposta de L’Altraveu inclou que s’informi a la ciutadania de Castellar quins habitatges formen part del banc dolent, que es posin a disposició de les famílies més necessitades en règim de lloguer social i que aquesta tasca es desenvolupi des de l’Oficina Local d’Habitatge. Altres demandes fan referència a una absoluta transparència en el procés d’adquisició. 

Aquesta proposta serà presentada a diversos municipis del Vallès on les Candidatures Alternatives del Vallès tenen representació. Des de L’Altraveu s’assenyala que “no pot ser que hi hagi problemes per accedir a un habitatge i que les entitats bancàries ajudades amb fons públic disposin de cases buides. Aquesta hauria de ser una reivindicació que fessin tots els ajuntaments que han de gestionar situacions extremes dia rere dia”. 

La creació del banc dolent per part de l’Estat ha fet que moltes entitats bancàries ajudades amb fons públic hi destinin actius tòxics (tant de pisos, com sòls i hipoteques de caixes i bancs).En el moment actual els bancs intervinguts són Bankia, CatalunyaCaixa, NovaCaixa Galicia i Banco de Valencia. Aquests actius tòxics que han passat al banc dolent permeten que ara aquestes entitats puguin accedir a crèdit en el mercat interbancari i que disposin d’un gran parc d’habitatges arreu del territori gràcies a l’ajuda pública.

dissabte, 16 de març del 2013

Ens vam equivocar


El ple municipal de 6 de novembre a Castellar debatíem un seguit de propostes de L’Altraveu sobre el pressupost municipal 2013. Una d’aquestes feia referència a l’increment d’ingressos mitjançant la priorització de despeses, on crèiem que els 100.000 euros anuals que adrecem als càrrecs de confiança no són una prioritat per al nostre poble. El debat es va encendre arribant a paraules completament fora de to del regidor del PSC, Pepe González. En l’acta d’aquest ple cap de les seves paraules van quedar reflectides i vam reivindicar que calia ser fidel al que havia passat. L’alcalde va comprometre’s públicament dient que aquelles declaracions serien aportades tal i com havien estat expressades, ja que el ple és l’òrgan de màxima representativitat del poble. Amb aquesta garantia, L’Altraveu va votar a favor d’aprovar l’acta. Un mes més tard, l’acta seguia sense reflectir res del que va passar aquell ple i vam procedir a denunciar aquesta falta de transparència al Síndic de Greuges. Aquesta setmana aquest organisme resolia en contra de la nostra interpretació del fet. És per això que lluny d’amagar la seva resolució volem explicar a la ciutadania quin va ser el nostre error. La resolució al•lega que el problema va ser aprovar l’acta quan no hi estàvem d’acord, encara que l’alcalde s’hi comprometés de viva veu a canviar-la i quedés enregistrat. També afegeix que no hi ha necessitat de transcriure literalment cap intervenció si el regidor en qüestió no ho vol, cosa que trobem paradoxal, ja que si el regidor diu una cosa que el compromet, òbviament censurarà la seva intervenció perquè no en quedi ni rastre. Tanmateix, la necessitat o no de transcriure literalment és potestat del secretari, i no voler accedir a una petició legítima d’un grup de l’oposició és posar pals a la transparència i a la honestedat institucional.

Ens vam equivocar confiant en la paraula de l’alcalde i ens hem sentit enganyats. En conseqüència a aquesta falta de confiança i sentit democràtic i perquè creiem que s’ha de seguir vetllant per la fidelitat a l’esperit de debat viu que es produeix al ple per part de les diverses opcions polítiques, a partir d’ara L’Altraveu es negarà a aprovar qualsevol acta de ple.

divendres, 8 de març del 2013

Càrrecs i sous a la Diputació: regeneració democràtica?

La setmana passada la Diputació de Barcelona aprovava el sou dels diputats que exerciran el seu càrrec, suposadament, amb dedicació exclusiva. Aquesta notícia saltava a la premsa nacional i estatal assenyalant diversos regidors i alcaldes de Catalunya que cobrarien sous molt superiors als que els correspondrien en els seus ajuntaments malgrat que en molts casos no assisteixin a la Diputació més que dos o tres cops per semana. En aquesta llista apareixia el nom de l’alcalde de Castellar del Vallès, Ignasi Giménez, diputat adjunt de la vicepresidència cinquena. El País afirmava que Giménez és un dels 14 alcaldes que declara una falsa dedicació exclusiva a la Diputació per augmentar la seva remuneració fins a gairebé 6.000 euros mensuals (14 pagues) més dietes. En el seu moment, l’alcalde va dir que renunciava al seu sou d’alcalde i era cert. Però no va dir que la llei no li permetia cobrar dos sous públics i que havia de triar-ne un, que va ser el més quantiós (el de la Diputació). Aquests fets, en el seu moment, els vam donar a conèixer als mitjans de comunicació i mitjançant la publicació de l’Espiell. Ara que hem sabut de la declaració d’aquesta dedicació exclusiva, ens sembla que és molt poc ètic (a part de materialment impossible si es vol fer bé) que un alcalde que governi un poble estigui fent jornada completa per a una altra administració, tenint en compte que es tracta d’un diputat adjunt de la vicepresidència cinquena. 

Tal i com passa amb la resta de treballadors que treballen a llocs diferents, s’hauria de cobrar en funció de la dedicació a cada lloc. En aquest cas s’hauria de cobrar de la Diputació i de l’Ajuntament en funció de la dedicació a cada administració. Aquesta, per transparència, hauria de ser la norma.

Malauradament, aquestes pràctiques s’han tornat més freqüents del que desitjaríem i és, de fet, una de les raons per les quals vam creure necessari que a Castellar, com en d’altres poblacions, naixés una alternativa des de la societat civil: L’Altraveu. Un dels valors que hem defensat des del principi és l’urgent regeneració democràtica que cal en la política, per això reivindiquem que calen mecanismes de control que evitin l’enriquiment desorbitat per exercir un càrrec públic. Però no només això, cal un replantegament de fons que qüestioni el funcionament d’una democràcia representativa que porta als partits polítics i als representants a confondre als ciutadans amb possibles votants, afavorint així una política clientelar, opaca en allò que és més important, que desvia la política del seu objectiu primigeni; treballar per al bé comú. Cal una democràcia veritablement deliberativa i participativa i que estimuli l'esperit crític de la ciutadania, on tots participem de la construcció dels espais comuns que són claus per forjar valors de solidaritat i cooperació; per a una política de tothom i per a tothom. 

Pots llegir també del Diari el País:  


dijous, 7 de març del 2013

8 de març


El 8 de març ha esdevingut un dia que lluny de celebrar la condició de dona ha posat de manifest el llarg camí que cal recórrer per assolir la plena igualtat de gènere. Per donar alguns exemples, ni les polítiques laborals, ni de corresponsabilitat i conciliació, així com la presència en els llocs de presa de decisió afavoreixen la dona. Els casos de violència ofereixen la cara més lamentable d'aquesta desigualtat, per exemple.

Certament, s'han fet avenços però la crisi podria deixar les polítiques de gènere relegades a un últim terme. Sense anar més lluny, el Pla Estratègic d'Igualtat d'Oportunitats porta 14 mesos pendent tot i que es tracti d'un mandat d'obligat compliment inclòs a l'article 17 de la Llei d'Igualtat aprovada el 2007.

Avui, doncs, sortim a celebrar el Dia de la Dona, gaudim de les activitats programades a Castellar i sobretot no oblidem que avui és també un dia per recordar la feina que encara ens queda per fer.

divendres, 1 de març del 2013

La participació ciutadana, una eina o un pur tràmit?

Exposició de l'avanç pla a la primera planta de l'edifici del Mirador
La participació ciutadana és un espai d'oportunitats, de trobada amb aquells que són subjectes i objectes de les polítiques que es fan al nostre poble. Els partits polítics que creuen en la lògica d'una democràcia únicament representativa, accedeixen a aquests espais gairebé de manera burocràtica, per donar una tímida resposta a les necessitats que té la ciutadania de participar de la construcció d’un món comú. Això fa que aquest espai d'oportunitats, doncs, esdevingui un pur tràmit administratiu. Creiem que és aquí on la política cal que sigui propera i que vetlli per l'estratègia del futur del nostre municipi; és la política en majúscules.

Conscients d'aquesta necessitat, al llarg del mandat anterior i aquest hem anat posant de manifest les mancances en aquest àmbit i hem articulat un seguit de propostes al respecte. Alguns exemples que hem anat assenyalant fan referència al Pla de joventut sense participació dels joves i entitats juvenils; el Pla de mobilitat urbana provat sense tenir en compte l’elaboració del Pla Director de la Bicicleta, que era un acord aprovat per unanimitat per totes les forces polítiques al ple; les propostes pendents a desenvolupar que parlaven sobre espais que contemplessin l'ús del patinet o la bicicleta fetes pel Consell dels Infants, etc. Fa poc, també s'ha debatut l’avanç del Pla general mitjançant unes sessions on s’ha convocat la ciutadania a unes llargues exposicions i un torn de paraula obert per fer propostes que s'anaven apuntant. Creiem que un volum considerable d'informació ha de poder ser treballat i paït per cada persona per obrir un debat amb judicis de fet compartits, sense por que això suposi un canvi de rumb en algunes decisions ja preses prèviament per l'equip de govern. De no ser així, aquests òrgans anomenats “participatius” poden, fins i tot, provocar l'efecte contrari en la gent i desincentivar la seva voluntat d'incidència. És cert que la participació requereix de temps, apostes valentes i absolutes; també ho és que pot ser vist com una cosa ben petita davant de projectes estratègics, tanmateix res té sentit si perdem de vista per a qui i amb qui treballem a Castellar. Per creure en la possibilitat del canvi, cal que es crei l'oportunitat veritable per arribar-hi.