divendres, 26 de setembre del 2008

S'haurà de tenir memòria


Quan no quedi cap pi a Can Bages, quan ja hagin tallat l’última alzina, quan tot sigui asfalt, aleshores haurem de tenir memòria. Memòria per fer-nos veure que la inacció municipal, el possibilisme dels polítics, l’emparar-se en el dret administratiu per no prendre decisions valentes, provoca decisions transcendentals per els ciutadans de Castellar. Haurem de tenir memòria per adonar-nos que estan condemnant per sempre la fisonomia del Vallès, i que estan ancorant irremissiblement la qualitat de vida dels castellarencs i castellarenques.

Es clar, l’immobilisme, la posició monolítica, les dades falses o incontrastables, les acusacions infundades, les insinuacions malintencionades, les afirmacions errònies, tot aquest reguitzell de accions malèvoles i maquiavèl·liques són ideades per l’Assemblea de L’Altraveu. No és que vulguem el millor per Castellar, no és que ens preocupi sobre manera l’entorn natural, el benestar dels ciutadans,...NO. És que som maquiavèl·lics. I ho som pel nostre desconeixement més elemental del dret administratiu.

Perquè desconeixem el dret administratiu volem viure en un entorn fins ara privilegiat, volem poder desplaçar-nos per la comarca amb normalitat, volem abastar-nos de la nostra pròpia aigua sense demanar-ne a fora, volem conservar els nostres boscos, els nostres pins i les nostres alzines, volem que els versos de Pere Quart segueixin essent vàlids per el nostre Vallès, volem que quatre pins segueixin essent un bosc espès i cinc quarteres massa terra. Tot això ho volem perquè desconeixem el dret administratiu.

Que els hi expliquin els nostres dirigents a tots els ciutadans que si coneguessin aquest dret, sabrien que unes obres no es poden aturar de cap manera, que si tres partits polítics han aprovat en els plens que s’ha de construir un nou polígon, ningú no pot dir-hi res en contra, NI ARA NI MAI. Els partits són els partits, uns perquè governen, els altres perquè ho van idear, i els altres perquè ho van subscriure. I clar, perquè l’Adenc, l’any 1999 no hi va dir res en contra....
Que els hi expliquin els nostres dirigents a tots els ciutadans que inexorablement el tercer polígon de Castellar provocarà una gran despesa econòmica per poder construir una depuradora, la construcció de noves torres elèctriques per fer arribar el corrent elèctric, el bloqueig d’una carretera ja absolutament bloquejada, el deixar un mas del S. XVI en mig de naus industrials, el malmetre i condemnar per sempre l’entorn natural del sud de Castellar....Que els hi expliquin.
I si no ho fan, ho farem nosaltres. Ara i d’aquí tres anys. S’haurà de tenir memòria.

Xavier Bella

dijous, 18 de setembre del 2008

Què més ha de passar?

Per als grups del PSC, de CiU i d’ERC les nombroses irregularitats en l’inici de la construcció de l’innecessari polígon de Can Bages no són suficient motiu per aturar i replantejar la manera com s’estan executant.

Unes obres que van començar sense cap mena de senyalització ni protecció, incomplint les normatives de seguretat més elementals. Unes obres on, malgrat repetides denúncies, s’han permès moviments de terra sense els certificats corresponents per a la gestió de residus i on s’han fet abocaments en una mina que hi havia al torrent, en una zona verda que hauria d’haver estat senyalitzada als plànols per evitar que s’hi aboqués res. Unes obres on s’han fet desaparèixer misteriosament restes d’abocaments d’uralita barrejant-la amb la runa, quan tothom sap que la uralita és un residu perillós per la salut a causa de les quantitats d’amiant que conté. Un projecte que s’està executant sense fer un estudi mediambiental, sense cap previsió de l’impacte sobre la mobilitat en una ja saturada B-124.

Unes obres on s’han tallat arbres de forma irregular. Divendres passat un dels arbres va anar a parar al mig de la carretera i per poc provoca un greu accident de trànsit. (El vídeo dels fets es pot veure en aquest mateix web ) No hi ha cap mena de control sobre els arbres que cal tallar i els que no. Dissabte passat de poc no desapareix una de les alzines que s’havia de salvar de la tala inicial, sense cap control de res.... accessos tallats sense senyalització alternativa, treballs fets en condicions de seguretat laboral deplorables...

Tots aquests no són motius suficients segons el PSC, CiU i ERC per aturar una obra i replantejar-ne els procediments. Els tres grups van votar en contra de la proposta que presentava L’Altraveu amb la intenció d’ordenar, en bé de tots, aquests aspectes preocupants d’unes obres que ja no tenen aturador. Què més ha de passar?

dimecres, 17 de setembre del 2008

Carta oberta a l'Assemblea

Benvolguts i benvolgudes,

Per més que ho sabem, ningú no pot quedar igual després de veure amb propis ulls la destrucció que estan fent a Can Bages.

Sempre m’ha cridar l’atenció i m’ha fet pensar molt com persones respectables, amantíssims pares i esposos i ciutadans exemplars, en una situació de conflicte o guerra sobrevinguda, es convertien en ferotges depredadors, torturadors, violadors i assassins. De la nit al dia perdien tota la seva dignitat de persones civilitzades i es convertien en despietats monstres. Om es pregunta com dins d’una mateixa persona es pot conciliar comportament tan oposats i contradictoris.

Encara que aquest seria l’exemple in extremis i que algú pot considerar la comparació, amb tota la raó del món, desmesurada i desafortunada, sí que crec que en el fons és el mateix mecanisme interior que sustenta comportaments contradictoris que porten a una persona a declarar-se antiavortista i a practicar o incitar a l’avortament en secret. A ser homòfoba i mantenir relacions sexuals amb el mateix sexe o a declarar-se a favor de l’ensenyament públic i laic i portar els fills a un col·legi de monges o frares.

Aquest mateix principi és, en un altre ordre de coses, el que també sustenta el comportament d’una gran majoria de polítics que manifesten públicament tenir una pell molt fina per a la música, la poesia, el teatre, l’amor a Catalunya, la destrucció dels boscos de l’Amazònia, l’extinció d’espècies animals o el canvi climàtic, i no tenen cap recança en donar suport a la construcció d’un polígon industrial al seu poble que d’una manera gratuïta i innecessària, aniquila i destrueix el patrimoni natural i ecològic de tots i totes.

M’indigna veure caure a terra un bosc sencer ple d’arbres que ja hi eren aquí abans que ningú de nosaltres hagués nascut. Alguns d’ells arriben a doblar o triplicar l’edat dels més grans. M’indigna aquesta manca de respecte, de sensibilitat i de desamor cap a la vida que ja hi era abans que nosaltres.

Can Bages forma part també d’aquesta Amazònia que volem salvar; és la nostra particular; i la humanitat sencera confia i depèn de l’esforç que cadascun de nosaltres fem en el seu entorn més immediat. És el nostre deure preservar-lo pel bé i per la continuïtat de la vida a la Terra; no solament de la dels nostres fills sinó de la de tota la nostra espècie. Si nosaltres no acomplim amb la nostra responsabilitat no tenim autoritat moral per demanar als altres que ho facin. Can Bages forma part de la Catalunya lliure que volem i estimem perquè Catalunya no és quelcom abstracte sinó la suma de cada metro quadrat que trepitgem. No entenc l’amor a Catalunya sense l’amor a Castellar i a la seva riquesa ecològica i paisatgística.

No hi ha cap raó que justifiqui aquesta destrucció sinó és l’interès econòmic d’uns pocs. I aquesta raó és tan perversa i fosca que em costa acceptar que un polític decent la toleri sense ni tan sols despentinar-se. Que a sobre faci gal·la d’una sensibilitat quasi exquisida per les Arts ho trobo insultant.

Contemplar el lloc desolat, arrasat, on només fa tres dies havia arbres centenaris em produeix basarda. És com abocar-me a l’abisme d’una classe política sense escrúpols capaç de convertir-ho tot en mercaderia; fins i tot la vida. Que no em parlin de poesia, si us plau. Ni de tal o qual virtuós saxofonista. Ni tan sols de la Catalunya lliure que destrossem a la primera oportunitat que tenim. Ni de la sostenibilitat o del canvi climàtic que ens amenaça, perquè vomitaré.

Avui més que mai cal que aturem aquest polígon i aquests polítics oportunistes i indecents. Per coherència, per dignitat, per la vida.

Es fa necessari posar tota la carn a les brases. Convoquem una manifestació en el termini més curt possible que ens permeti la legalitat vigent. Donem-nos i donem a tothom qui vulgui la oportunitat de dir un no rotund, sense pal·liatius. Només podem perdre la vergonya. Ells ja fa temps que l’han perduda. Preparem-la bé i a consciència perquè sigui un èxit. Parlem-ho a l’assemblea de dimecres.

Perdoneu el míting però necessitava treure-ho sinó acabaria fent-me mal. I per què si no són els amics?

Francesc Centeno

dijous, 11 de setembre del 2008

Retrobament

Estem de Festa Major. Això per a Castellar és sinònim de retrobament amb persones i amb activitats. El poble es torna a posar en marxa després d’un agost on la vida al carrer sembla que s’hagi extingit. Ens expliquem les vacances, els infants retroben els companys de classe, les entitats fan les primeres reunions...

L’agrupació d’electors de L’Altraveu iniciem aquest curs amb novetats. Els dos regidors que representen l’assemblea de L’Altraveu al Ple municipal faran la primera rotació, tal com es va anunciar a la campanya electoral. Gemma Ubasart i Francesc Centeno seran substituïts per Elisenda Alamany i Xavier Arderius. Som del parer que les regidories obtingudes no són propietat de les persones que les ocupen sinó que han de ser i són un espai de representació de l’Assemblea. Qui ocupi una regidoria en nom de L’Altraveu sap que ho fa en representació d’una assemblea ciutadana, oberta a la participació de tothom, “per Castellar i sense cap altre interès”, com proclamàvem durant la campanya electoral.

En aquests dies de retrobaments, també es torna a fer present el desencís i la desil·lusió per diversos fets: s’ha iniciat la destrucció del bosc de Can Bages sense tenir en compte la correcta eliminació de residus, posant en perill la salut pública, s’estableix al centre de la vila un desmesurat nombre d’espais de zona blava sense que s’hagi fet cap pla de mobilitat, continuen sense iniciar-se les obres de la sisena escola i els infants estaran un curs més en barracons...I tot plegat amb una forma de governar que no propicia el diàleg ni el consens.

Bona Festa Major!

dimecres, 3 de setembre del 2008

Can Bages està contaminat d'amiant

Des de fa temps, a Can Bages hi ha abocaments il·legals de tota mena: mobles, runa, vidres, pneumàtics, cotxes i també uralita.
La uralita conté fibra d’amiant i està considerada com a material tòxic. És innòcua quan està sencera però és molt perillosa si desprèn pols. L’Estat espanyol en va ser el principal productor europeu fins a finals dels anys 80, fins que va prohibir-se’n l’ús arran d’una directiva de la Unió Europea que va advertir de les patologies que podien derivar-se, com ara bé l’asbestosi. L’ any 2002 va suposar la fi de l’amiant a Espanya.
Ara que s’està removent tota la zona de Can Bages, hem detectat en diferents punts, restes d’aquest material tan perjudicial per a la salut.
Considerem que abans d'haver començat la urbanització del polígon, s’hauria d'haver extret tot aquest amiant; actuació que han de fer empreses especialitzades.
Bona part d'aquest material està escampat pel terreny del polígon, convertint-se en un element perillós, tant per als operaris que hi estan treballant, com per a les persones que puguin apropar-se a la zona.
Ens preguntem què es pensa fer amb aquest tema. L’Altraveu considera que això és un fet molt greu i evidencia una manca de previsió per part del Departament d’Urbanisme i Medi Ambient del nostre municipi. És per això, que hem procedit a denunciar-ho a la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya perquè es prenguin les mesures adients.