Dia contra la violència de gènere

La violència de gènere, no només aquella que s'exerceix sobre les dones, inclou una quantitat de pràctiques que han restat invisibles davant els nostres ulls al llarg dels anys.

La cultura, dins el fenomen de la violència de gènere, té una importància destacada per constatar que aquesta  violència és una construcció social i no una acció irracional. En aquest concepte s'hi inclouen totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les anifestacions de gènere i quines reaccions desencadenen des d'una perspectiva masclista.

Des de L'Altraveu, conscients de la important tasca de difusió i sensibilització sobre diversitat sexual i de gènere, hem proposat un cicle amb ponències diverses sobre aquesta matèria de la mà del teixit associatiu de Castellar, com el col·lectiu de dones Hipàtia, i Reacciona (Ripollet) que clouen el 2 de desembre i que han estat una aposta forta per visibilitzar les diverses realitats de gènere a la nostra societat i com la creença que només un sol model és el vàlid va en contra de les llibertats individuals i col·lectives.

Avui, emplacem tothom a assistir a l'agenda d'activitats que s'ha proposat des de l'ajuntament de Castellar (www.castellarvalles.cat). 

Sortim avui  en contra de la violència de gènere i treballem cada dia per combatre-la.

Consell de Comunicació: bones intencions

Les funcions bàsiques dels mitjans de comunicació són les d’informar, formar i entretenir a més de sensibilitzar i servir de vehicle transformador de la societat. Els mitjans han d’ajudar a enfortir la democràcia i per això la informació i els mitjans que la faciliten són eines per formar un esperit crític sobre el que ens envolta. És per això que creiem que més enllà d’enfortir un mateix imaginari, un mitjà de comunicació ha de garantir la diversitat de continguts i perspectives i comptar amb la participació de la ciutadania, amb més raó si és públic. En aquest sentit en una vila vital i activa com és Castellar cal que tothom tingui accés a la informació d’allò rellevant i important que passa al municipi i per això ens sembla bé que des de l’Ajuntament s’impulsin les plataformes necessàries.
En aquest sentit l’any passat el consell de comunicació de Castellar es va dedicar a redactar el reglament que havia de marcar les bases i les directrius dels mitjans locals que depenen de l’Ajuntament, un reglament que tot i no ser tant complert com desitjàvem ens va semblar un bon punt de partida amb què poder començar a treballar. Aquest òrgan ha tornat a engegar aquest dilluns i seguirem proposant millores així com vetllant per aconseguir uns mitjans de comunicació locals justos, plurals i lliures. Esperem que aquest consell serveixi per aconseguir una ràdio, un actual i un portal digital millors.

El consell escolar municipal

Dimecres dia 9 de novembre d’enguany es va celebrar el Consell Escolar Municipal on la regidora d’educació va informar de diversos temes. Els més importants pel seu impacte feien referència al tercer institut, manteniment dels centres escolars, ampliació dels cicles als instituts i subvenció pel programa de reutilització de llibres.

El Departament de Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya ha informat que no es construirà un tercer institut ni tampoc es durà a terme el projecte d’escola-institut. Aquestes dues opcions van ser proposades per l’ajuntament de Castellar i tota la seva comunitat educativa per tal d’evitar la massificació que en els propers cursos es preveu que afectarà els dos instituts existents en el nostre municipi. Aquesta decisió se sustenta sobre l’argument que d’aquí a uns 8-9 anys les places seran cobertes amb les places dels dos instituts. Tanmateix aquest argument no és l’únic, l’actual política de retallades en l’àmbit de l’educació és la raó de pes que ha portat a la Generalitat per optar per la construcció d’edificis annexos als dos instituts. Retallades que també faran impossible l’ampliació de cicles formatius. Pel que fa a allò que compet al nostre ajuntament, només es faran les obres urgents i de risc als centres escolars, el  programa de reutilització de llibres desapareix i la subvenció del curs de natació per a tots els primers cursos de primària només seran subvencionats mig curs. Davant d’aquesta situació no s’entén per què es produeix aquesta disminució de serveis quan en el pressupost del 2012, aprovat recentment pel grup socialista, la partida d’educació augmenta un 7,65% i s’ha defensat com una prioritat. Un fet que com denunciàvem la setmana passada demostra que en la confecció d’aquest pressupost hi ha incoherències amb la realitat de Castellar.

Cap a una fiscalitat més justa

Des de L'Altraveu volem fer pública la nostra valoració del ple de novembre on es va portar a aprovació el pressupost municipal i el PSC va aprovar en solitari un apujament d'impostos i taxes.

Des del nostre grup municipal hem elaborat mesures per avançar cap a una fiscalitat més justa i hem volgut engegar un procés de diàleg per arribar a acords que milloressin la proposta inicial d'increment de l'IPC+3% sobre l'Impost de Béns Immobles, o l'apujament de la taxa d'escombraries en un 10%.

Nosaltres mai no ens sumarem a la demagògia populista sobre la fiscalitat municipal. Per això, a banda del sentit del nostre vot, hem seguit treballant de cara a incidir en la pressió fiscal per alleugerir-la a les rendes més baixes i incrementar-la sobre les més altes. Hem plantejat mesures com el recàrrec del 50% de l'IBI per als habitatges desocupats, els incentius per posar l'habitatge en lloguer públic i l'incentiu per tenir un contracte d'arrendament que blinda els inquilins d'un possible encariment del lloguer, també hem volgut establir criteris de renda per a les famílies nombroses i monoparentals. 

Referent a la taxa d'escombraries, també creiem que haurem de començar a estudiar fórmules noves que no passin per repercutir el cost total del servei sobre el ciutadà, apostes valentes de reciclatge, potenciació de la deixalleria, estudiar el porta a porta a zones concretes del municipi, etc. 

No acceptem que la interpretació actual de la legalitat sigui una cotilla que no ens deixi tirar endavant polítiques de justícia social, com ara bé el reglament dels habitatges desocupats. Hem de fer política i per tant, cal valentia per qüestionar la legalitat quan aquesta és injusta. Només així aconseguirem canviar la societat. En conseqüència, el nostre grup ha votat desfavorablement la proposta del govern, que tot i haver millorat tímidament respecte de la inicial, ens ha semblat insuficient per donar-hi el vist-i-plau.

Finances municipals 2012

El proper ple de 8 de novembre l’ajuntament decidirà els impostos que s’aplicaran a la ciutadania, així com els ingressos i les despeses que conformaran el pressupost municipal. La idea de la qual partim des de L’Altraveu per fer front a les ordenances (com recapta l’ajuntament de Castellar) i el pressupost són els criteris de justícia social i sostenibilitat. La política fiscal que marca un ajuntament és una estratègia molt important de cara a la redistribució i socialització de la riquesa, però no només això, sinó que l’abast d’aquestes permeten marcar una política clara en temes claus per nosaltres com l’accés universal a la cultura, la lluita contra l’especulació urbanística i per un altre model d’urbanisme, com també l’ideal cap a una societat més sostenible. La feina que hem fet aquests dies sobre les finances municipals han estat a nivell d'incentius a l'Impost de Béns immobles (que patirà un increment sever de l'IPC + 3%) per a gent que posi a disposició de la borsa de lloguer municipal i el seu habitatge, també una bonificació sobre el mateix impost per aquells que tinguin un contracte d'arrendament de manera que no perjudiquin l'increment sobre l'inquilí. Donada la nova taxa sobre clavegueram, proposem una bonificació per tinença de dipòsits pluvials per habitatge. El reglament d'habitatges desocupats que vam aprovar en inici i que possibilitaria un recàrrec del 50% sobre l'IBI per aquelles persones que especulessin amb la seva vivenda, ha estat rebutjat per l'equip de govern a última hora,  fet totalment irregular ja que es tracta d'un acord de ple i sobre el qual existeix un compromís escrit de compliment. És un tipus d'iniciativa que ja s'està desenvolupant a altres municipis, com Sant Celoni o Molins de Rei on s'estan desenvolupant polítiques valentes i imaginatives davant la crisi.

Ens hem quedat, doncs, a mig camí.

La filosofia dels impostos és finançar col·lectivament els serveis col·lectius i millorar-los, si és possible, sempre tenint en compte que les maneres de finançar-los han d’estar d’acord amb la despesa i amb la socieconomia del poble i les seves necessitats. Malauradament, no podem estar d’acord amb el criteri de despesa que ens ha dut fins a aquesta situació. A Castellar s’han creat i redissenyat infraestructures que ens passaran factura durant molts anys i que faran difícil el finançament dels serveis existents. El Mirador ha suposat una desviació de 2 milions d'euros després del projecte acabat pel PSC el 2008 i que el Síndic de Greuges ha determinat que incompleix un procediment de modificació pressupostària, per altra banda el dany col·lateral de Can Bages farà que l'ajuntament hagi de pagar vora els 3 milions d'euros per la connexió Ter-llobregat.

Som davant d’una gestió equivocada i tampoc no ho podem obviar. No serà fàcil explicar als i a les castellarenques que ara per quadrar els números de l’ajuntament caldrà fer un esforç per part dels ciutadans a través dels seus impostos i sense tenir les rendes baixes, punt on no ens hem posat d'acord, no pas per a la millora dels serveis sinó per contribuir a sanejar un dèficit del qual no en són responsables.

El camí del riu

La foto és del 10 de juliol de 2011, els ponts ja no hi eren

Fent el camí del riu des de Can Barba fins al Molí d’en Busquets podem observar que en diversos trams no hi ha els ponts per poder travessar el riu a peu. Això és degut a que des dels aiguats de l’any passat els ponts de fusta que travessen el riu Ripoll han estan destruïts per la força de l’aigua. Un dels ponts, el que està prop del gual d’en Boà, ha estat arreglat per algú perquè de manera precària es pugui seguir travessant anant a peu, però des del mateix gual d’en Boà no hi ha cap tipus de passera per travessar i en el gual del Molí d’en Busquets el pont de fusta que hi havia va quedar arrasat per l’aigua i ara esta abandonat i quasi soterrat per la vegetació.

Amb aquestes circumstàncies, fer el camí del riu caminant és gairebé impossible. Ni tan sols en època de poques pluges com ara es poden travessar els guals sense mullar-se. El camí per tant només es pot fer amb bicicleta i o vehicle a motor. Des del nostre grup municipal hem defensat sempre la regeneració de la zona i la promoció i adequació del nostre rodal i especialment del camí del riu, camí molt transitat per castellarencs, de gran bellesa paisatgística en alguns trams.

Sabem que en l’estat de l’economia municipal no es poden fer grans despeses, però creiem que tornar a habilitar els ponts de fusta no ha de costar tant. En aquest sentit, a més creiem que es pot intentar optimitzar esforços i que tallers de formació que existeixen a la vila, com per exemple el taller de soldadura potser hi podria col·laborar. Quan falten recursos és qüestió de posar-hi idees i imaginació i no quedar-se en la inacció i deixadesa dels darrers mesos.

En el darrer Ple municipal, L’Altraveu ha demanat que s’arreglin les passeres dels guals del camí del riu, especialment en els trams del Molí d’en Busquets i del gual d’en Boà. Esperem que no quedi en l’oblit.

Moviments Trans (transsexuals, transgèneres): reflexions, estratègies i reptes de futur

Propostes contra els desnonaments a Castellar

Entre 2011 i 2012 es calcula que hi haurà 40.000 i 50.000 execucions hipotecaries a Catalunya (dades Consell General del Poder Judicial). Les famílies i persones afectades no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que succeeix en el 90% del casos en el context actual), l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i els costos judicials, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. És a dir, a més de perdre el seu habitatge, milers de famílies i persones s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i a l’economia submergida. A Castellar hi ha persones afectades. És per això que des de L’Altraveu presentarem al ple municipal una proposta, a través de la qual puguem arribar a un seguit d’acords amb la resta de grups. Cal posar tots els recursos al nostre abast per fer que l’Oficina Municipal de l’habitatge ofereixi un servei de seguiment de la situació global de l’habitatge a Castellar, i que es realitzin reunions mensuals sobre les problemàtiques derivades a través de la Taula d’emergència social. Aquest òrgan ha d’oferir assessorament legal i mediació amb bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge. A partir d’aquesta proposta també es vol instar al Govern, com ho ha fet Sabadell, per exemple, a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies que només disposen d’un habitatge com a única residència i que es troben en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària.

Esperem que Castellar pugui fer un pas endavant en la garantia del dret a l’habitatge amb el suport de totes les forces polítiques del consistori.

Dones treballadores a la indústra tèxtil de Sabadell

Propostes i compromisos

 

Vivim moments molt difícils i cal que des del govern i l’oposició generem propostes per tirar endavant. En aquest sentit, des de L’Altraveu creiem que no hi ha receptes màgiques que no passin per prendre compromisos reals, i treballar de valent per oferir alternatives lluitant contra la desocupació, la pobresa, la contaminació ambiental, la precarietat laboral, la inseguretat ciutadana, etc. Des de L’Altraveu, doncs, volem exposar com hem treballat aquets dos últims mesos per establir un bon espai de reivindicació i propostes davant dels estralls de la crisi a Castellar. Davant de la possible vulneració de drets als col·lectius més desafavorits del nostre municipi hem proposat un Pla d’Inclusió Social que tirarà endavant i que s’encarregarà d’estudiar quin són els col·lectius en risc d’exclusió social al nostre poble i com podem generar polítiques inclusives i iniciatives conjuntes a través de la Taula d’emergència social on hi haurà representades les entitats del Tercer sector i els agents polítics. Hem iniciat una ronda de contactes amb entitats com Padrins Solidaris i Via Solidària per copsar el pols de les entitats que estan treballant colze a colze amb situacions de risc al nostre municipi i hem presentat una proposta a l’Ajuntament per prevenir desnonaments a Castellar tot oferint assessorament i acompanyament a les famílies afectades. Pel que fa a promoció econòmica treballarem per una contractació social i ecològica des de l’Ajuntament així com per avaluar el cens empresarial recentment elaborat i que permet dissenyar i concretar les ofertes de promoció econòmica tenint en compte les necessitats de la nostra ciutadania.

Creiem que Castellar ha de saber prioritzar la seva despesa i la seva inversió. El municipi ha de ser un espai de garantia i extensió de drets, especialment arran de la crisi, donada la seva major flexibilitat i capacitat de maniobra per adaptar-se a aquest món canviant. Nosaltres hem pres el compromís de seguir treballant pel nostre poble.