Cal complir els acords de ple

Quan ens apropem a la meitat de la legislatura municipal, cal fer balanç d’algunes qüestions, entre elles el grau de compliment dels acords del ple de l’Ajuntament.
És lògic que l’Equip de Govern municipal, que no té majoria absoluta, busqui els suports necessaris per complir amb els seus compromisos electorals, d’igual manera que els grups de l'oposició han de procurar fer el mateix. Per a dur a terme les polítiques proposades cal prendre acords, sigui en un parlament o en un ple municipal. En qualsevol cas, malgrat que puguin haver-hi discrepàncies, per altra banda legítimes, els acords s’han de complir, i és l’administració competent la que té l'obligació de dur-los a terme. Tenim la sensació de que quan es tracta de determinats acords, per exemple els relacionats amb la Urbanització del Polígon Industrial de Can Bages, la diligència de l’Ajuntament de Castellar del Vallès és màxima, però ens els altres acords aprovats no és així.
L'Altraveu ha treballat diverses propostes presentant-les en diferents mocions, i malgrat que moltes d’elles han estat aprovades per unanimitat, semblen paper mullat per a l’Equip de Govern. Entre aquestes mocions n’hi ha una per millorar la seguretat dels vianants que han de travessar la carretera de Sabadell per agafar el bus a la zona industrial, en vam parlar recentment. N’hi ha una altra demanant millores en la informació i el servei de transport públic, tan senzill com posar plànols a les parades que ens informin on podem anar amb l'autobús, com podrem combinar amb altres serveis de transport públic quan arribem al destí, horaris de tots ells, un servei que ens informi del temps que falta per arribar el següent autobus. Així mateix s’han aprovat mocions per a reduir l’ús de bosses de plàstic i per estudiar millores per afavorir la circulació amb seguretat de les bicicletes en el municipi. També va ser l'Altraveu qui inicialment va proposar que el senyor Carlos Fontcuberta i Balaguer i a altres possibles censalistes renunciessin unilateralment als drets sobre les propietats i bens de censataris a Castellar del Vallès. Malgrat que inicialment aquesta moció no va ser aprovada, més tard se’n va aprovar per unanimitat, una altra proposada pel mateix Equip de Govern.
Fins ara, no tenim noticies sobre el desenvolupament de cap d’aquests acords, i és per això que des de l’Altraveu reclamem el compliment de les mocions aprovades per unanimitat en el Ple Municipal.

Pensant el Centre Cívic

L'Ajuntament de Castellar ha plantejat un centre cívic a la vila gràcies al Fons Estatal d'Inversió Local. Un centre cívic és un espai municipal que té per objectiu cobrir necessitats socials de caire molt divers. Així doncs, aquest pot prendre moltes formes diferents. Pot ser des d'un punt de trobada a un espai utilitzat per entitats, des d'un espai amb una forta programació cultural a un lloc on es duguin a terme tasques d'assistencialisme, etc. Però dins de l'ampli ventall de centres cívics que existeix, quin seria el més idoni per a Castellar? Per parlar d'això hem convidat en Ramon Bernal i en Xavi Urbano amb experiència en aquest àmbit. Ens exposaran els pros i els contres de diferents models i plantejaran com podria ser un bon centre cívic per a Castellar.

T'esperem!

Un any del Grup Municipal L'Altraveu

Presentem la memòria del primer any de vida de l'Agrupació d'Electors L'Altraveu, en tant que Grup Municipal. L'Altraveu va néixer com a agrupació d'electors després de recollir més de 700 signatures davant notari amb la voluntat d'entrar a formar part de la gestió del municipi de Castellar. Les darreres eleccions municipals ens van situar com a tercera força política a l'Ajuntament amb l'entrada d'un regidor i una regidora. El document que presentem recull el treball que l'assemblea de L'Altraveu ha estat fent durant aquest temps. Ha estat un primer any d'aprenentatge en molts aspectes i ha estat un any ple d'iniciatives programades amb la certesa de que una altra forma d'entendre la política i la gestió municipal és possible. Podeu consultar aquesta memòria a la Biblioteca Municipal o descarregar-la des d'aquesta web (pdf 5700 kb).

La destrucció del Molí d'en Busquets

Continua la manca de control sobre residus perillosos en unes obres que estan fora de llicència.

El 7 d'abril de 2008 es va acabar la llicència d'obres per continuar treballant al Molí d'en Busquets, però al mes de juliol els camions continuaven portant-hi terra i la màquina de triturar runa, les excavadores i les aplanadores hi treballaven intensament. En aquesta obra mai hi ha hagut cap mena de tancament de protecció, ni del recinte ni dels elements arquitectònics protegits, qüestions d’obligat compliment en qualsevol obra i que a més consta en el projecte de seguretat que va servir per donar la llicència de l'obra.

Quan ens acostem a la zona del Molí d'en Busquets, ens trobem una petita caseta metàl·lica on hi fa vida un home que vigila l'obra mentre hi ha conductes d'uralita trencats de l'antiga construcció que han quedat per allà deixats i d’altres restes més grans també d’uralita. Les deixalles són de tota mena com ara bombones grans de butà mig enterrades de terra, plàstics, pots de pintura, algun moble... Hi ha encara els troncs d'algunes de les alzines centenàries que s'han tallat innecessària i il·legalment. Encara hi podem veure restes de l'arquitectura que deixen entreveure antigues voltes ceràmiques i construccions que són part dels més de 300 anys de la història industrial d'aquest indret on hi van treballar i viure molts castellerencs.

L’aigua també és present en aquest paisatge desolador, algunes de les canonades que en conduïen han quedat malmeses pel propi enderroc i van llençant l’aigua al no res, sense cap mena d’aprofitament. El que era una implantació industrial i d'horta integrada en l'espai del Ripoll s'ha perdut totalment. Nosaltres creiem que no calia trinxar-ho tot, i que si així ha estat és per la falta de control del Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Castellar del Vallès.

En certa mesura es repeteix la història. A Can Bages, no hi trobaven uralita, ni l’ACA, ni la Junta de Residus ni tècnics del nostre Ajuntament, malgrat les reiterades denúncies de l’Altraveu als Mossos i la publicació d’un plànol amb tots els punts i les coordenades UTM dels llocs on vam detectar presència d’amiant.
A Castellar actualment s’està reomplint la Pedrera de Vall Sallent i el Sot de Goleres amb aportacions de terres d’altres indrets, ens preguntem quin deu ser el control de la qualitat d’aquestes terres veient la deixadesa que l’administració local ha mostrat en el tractament de l’amiant.

Irregularitats al Molí d'en Busquets

imatge del dia 21-7-08

La Regidoria d’Urbanisme de l'Ajuntament de Castellar hauria de vetllar pels valors ambientals, històrics i arquitectònics del municipi.

El juliol de 2008 en adonar-nos que al Molí d'en Busquets s' hi estava fent una important tala d'arbres, hi havia una intensa activitat de tractament de runa i aportació exterior de terra, vàrem consultar l'expedient d'aquestes obres per saber sota quina llicència s'estava actuant. L’únic permís vigent era el d’obra menor. A finals de mes vàrem presentar una instància a l'Ajuntament demanant l’aturada de les obres fins que no hi hagués tots els permisos en ordre. No enteníem per què l'Ajuntament permetia la tala d'arbres i aquella aportació exterior contínua de terres amb la que van tapar uns horts existents i van modificar totalment els perfils del terreny de la zona.

L'Ajuntament aleshores diu que fa una inspecció visual de l'estat de les obres i que "els moviments de terres són els propis generats per l'obra d'enderroc" i que "els arbres i els horts es troben dintre de la propietat i per tant formen part de la pròpia actuació que s'està realitzant a la parcel·la".

No veient clares les justificacions de la Regidoria d'Urbanisme de l'Ajuntament, el 4 d'agost de 2008 informem a l'Agència Catalana d'Aigua i l’Agència de Residus de Catalunya. El 8 d'agost presentem una denúncia a la policia local amb les matrícules dels camions que porten terra al Molí i l'11 d'agost adrecem un expedient al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat i al mateix Ajuntament de Castellar per denunciar, una vegada més, les irregularitats argumentant que "El pla general imposa precaucions al desenvolupament urbà d'aquesta àrea, tot i que el reconeix com a espai urbà. Així indica que cal ordenar l'edificació, que cal urbanitzar i que les activitats han de ser de menys impacte que les precedents".

El mateix dia, l'Ajuntament diu haver rebut un informe de la policia local, on posa de manifest que hi ha moviments de terres amb camions de procedència desconeguda. És a partir d'aquest informe que els serveis tècnics de l'Ajuntament efectuen una altra inspecció, i en data de 21 de novembre es decideix obrir un expedient de protecció de la legalitat a la immobiliària i a la propietària del terreny per obres no emparades en llicència d'una tala d'arbres i moviments de terres.

No pot ser que només s'actuï quan es fan denúncies a la policia o a la Generalitat.Tot el que exposem ens serveix per constatar que la Regidoria d'Urbanisme de l’Ajuntament té poc control de les obres que es fan al municipi i això possibilita la degradació i pèrdua d'espais, que (privats o no) tenen valors ambientals, històrics, arquitectònics que caldria preservar abans de deixar-los alegrement (o confiadament) ens mans de grans interessos privats. Si anem a remolc a l’hora de fer complir la legalitat o vetllar pel patrimoni comú, estem venuts.

Tornen les tardes de l'Altraveu...

Volem accedir al transport públic amb seguretat

Continuen les situacions de perill a la B-124 quan les treballadores i treballadors dels polígons han de creuar la carretera per agafar l’autobús.

El 29 de gener d'enguany, farà un any que en el Ple municipal es va aprovar per unanimitat "iniciar el procediment necessari per què, sense dilacions, els serveis tècnics municipals estudiïn possibles alternatives que donin solució, el més immediat possible, a la travessia de la carretera B-124" a la zona de les parades pròximes a la zona industrial, és a dir fer un pas segur per als que van a treballar amb transport públic. Ja n'hem parlat d'altres vegades i no ens en cansarem fins que no s'hi posi una solució i esperem que sigui abans que hi hagi alguna desgràcia.

Segons el Govern local, la solució és complicada per que no tenim competències per poder actuar en aquell punt de la carretera i segurament tenen raó, potser l’Ajuntament no té competències, però les dificultats i el perill que corren les persones que cada dia van a treballar per utilitzar la línia d'autobús evidentment ens incumbeix, la mostra és que es va aprovar en un Ple municipal i per unanimitat, posar-hi solució.

La problemàtica però va més enllà, el Govern municipal no només està obviant un tema aprovat al Ple i que vetlla per la seguretat ciutadana, si no que estant incomplint també la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, publicada al DOGC num. 3913 de 27/6/2003 que diu clarament en un dels seus articles (3/a):

Els objectius que han de satisfer les polítiques de mobilitat que s'apliquin a Catalunya són:
a) Integrar les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques de mobilitat de manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i es garanteixi plenament l'accessibilitat als centres de treball, a les residències i als punts d'interès cultural, social, sanitari, formatiu o lúdic, amb el mínim impacte ambiental possible i de la manera més segura possible.

No hi ha més excuses, ni tan sols caldria haver de recórrer a una llei, estem parlant d’un tema obvi. El dia que en aquell punt hi passi alguna desgràcia serà per la manca de voluntat i sensibilitat política en un tema social i de mobilitat que afecta cada dia a un nombre important d'usuaris de l'únic mitjà de transport públic que tenim al municipi.

És una llàstima que amb els diners que han plogut del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) no s'hagi contemplat res referent a aquest tema, i és que no té més complexitat que senyalitzar bé la zona i posar un semàfor amb polsador, i si no, fer-hi un pont. El que sigui, excepte deixar que un bon nombre de persones s’hagin de jugar la vida cada dia per agafar l’autobús. Ho va acordar el Ple, i hi ha una llei que ho exigeix.

Segueix el despropòsit

Aquesta setmana han començat les obres a la ronda de Tolosa per la connexió del municipi a la xarxa d’aigües Ter-Llobregat. Des de L’Altraveu ja hem denunciat moltes vegades que aquesta obra no és necessària per Castellar, i que comportarà una despesa molt gran de diners i molèsties pels ciutadans. Aquesta despesa econòmica que suposarà la connexió a la xarxa i la construcció d’un dipòsit i una depuradora, és un dels motius que va portar a L’Altraveu a votar en contra dels pressupostos. Aquest és un any de crisi, i no ens cansarem d’insistir que aquesta partida econòmica s’hagués pogut evitar.

Castellar té en el seu subsòl aigua suficient per abastar tota la població. I no només per això, sinó per abastar també els dos polígons industrials actuals. Se’ns va vendre que la construcció era necessària per dos motius: per tenir aigua pel nou polígon industrial de Can Bages, i per assegurar recursos hídrics per la població en cas de manca d’aigua.
Si considerem el primer motiu, és evident que la construcció no és necessària puix que tampoc ho és el nou polígon industrial de Can Bages. L’Altraveu ho ha dit per activa i per passiva, i no ens cansarem mai de repetir-ho, encara que no agradi. El nou polígon de Can Bages NO és necessari per Castellar, comportarà una saturació encara pitjor de la Carretera, no resolta per cap administració encara (l’ampliació d’una tram de la carretera a dos carrils no comportarà cap millora mentre segueixi havent el mateix pont sobre el riu), crea un deteriorament important del medi natural i paisatgístic del Vallès, i comporta una despesa econòmica molt important. Tot això sense tenir en compte el marc actual de crisi global, i la situació de les empreses vinculades a Can Bages. A aquests motius hem d’afegir el que ens ocupa avui: Una despesa econòmica no necessària i un malbaratament d’aigua d’un riu que no n’hi sobra. I això ens porta al segon motiu: La connexió s’ha de fer també per si hi ha sequera i ens manca aigua. Des de l’Altraveu no entenem aquesta manera individual i localista de veure els problemes. És evident que si hi ha sequera al país, n’hi haurà aquí i a Girona; per tant, també li mancarà aigua al riu que li estem prenent. Pensem que actuar d’aquesta manera, demanant aigua als altres per si a nosaltres ens en falta, és una actitud poc realista i poc sostenible, per Castellar i per la resta del país. És per això que per nosaltres, la única forma que entenem de fer les coses és defensant una autèntica cultura de l’aigua, que ja em explicat altres vegades i que està a les antípodes del sistema defensat per l’administració de la nostra vila.

La matança de Gaza

Som una agrupació d'Electors humil a milers de km d’on s’està duent a terme una tragèdia, però des de L’Altraveu no podem deixar passar les injustícies.
No hi ha paraules per definir el que esta passant a Palestina. No hi ha paraules per explicar el que està fent l’exèrcit Israelià a Gaza. No hi ha explicació possible a l’intent d’anihilació d’un poble mil·lenari. Cap guerra té justificació, però quan aquesta té una desproporció tant gran, quan està en joc la vida de milers d’innocents que queden aixafats sota les bombes sense contemplacions, no podem més que quedar astorats que la barbàrie humana pugui arribar a aquests extrems. No podem entendre com pobles que durant anys han estat víctimes ara es poden convertir en executors sense cap remordiment i sense cap complex. Sembla que la història no ensenya, no som capaços d’aprendre d’ella i no cometre errors del passat. El poble jueu ja era aixafat pels exèrcits romans de l’Emperador Adrià, al S. II de la nostra Era, i ara, 1800 anys després, a la mateixa terra es segueix matant i es segueix morint. No n’aprendrem mai.

Els membres de l'Altraveu us desitgem i ens desitgem un any 2009 de LLIBERTAT i SOLIDARITAT