Els Torrents de Can Bages i Colobrers amenaçats

Segons hem pogut comprovar, s’està construïnt un gasoducte que passarà dins del terme municipal i afectarà de ple dos torrents i els boscos que es trobarà al pas. El torrent de Can Bages, recentment afectat per la construcció del polígon industrial serà travessat prop de la desembocadura en el Ripoll (Estudi de recuperació paisatgística del Ripoll, informe de Xavier Mayor, desembre 2009) una zona de grans talussos. Després de travessar la carretera B-124 afectarà  els camps de Torre Turull i travessarà de ple el Torrent de Colobrers en una zona considerada parc forestal d'especial protecció (Pla de Gestió de l’Espai Natural d’interès local Torrent de Colobrers; informe de Josep Germain i Otzet, març de 2007). Segons el projecte que hem pogut consultar, per fer l’obra s’estan creant unes pistes d'entre 21 i 29 metres d'amplada pel pas la maquinària, arrasant tot allò que hi ha.
Ens preguntem de què serveixen els estudis que encarrega l’administració i que identifiquen quines zones s’han de protegir de forma especial, si quan es fan actuacions dissenyades per la mateixa administració s’obvien les seves recomanacions.  No entenem que al segle XXI, hi hagi tan poc control dels ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Castellar sobre el desenvolupament d’aquestes infraestructures, ni tampoc la nul•la sensibilitat mediambiental que permet un traçat especialment agressiu en zones protegides.
També volem destacar que considerem del tot inadmissible la poca informació que s’ha donat a l’oposició sobre el traçat i el canvis d’aquest projecte.
Esperem que l’Ajuntament de Castellar no faci la vista grossa i actuï amb la màxima diligència per preservar el patrimoni natural dels rodals del municipi de Castellar.

Baixar el comunicat (pdf 1.3mb)

Gerard Coll tanca el cicle de xerrades: DIVERSITAT SEXU@L I DE GÈNERE

Autora: Marina Llauger

L'Altraveu, en col·laboració amb l’associació de Dones Hipàtia i l’associació Reacciona! ha organitzat entre el mes d’octubre i desembre un cicle de conferències sobre Diversitat Sexual i de gènere. Les xerrades han abordat temes com el moviment feminista, el movimens Trans o la figura de les dones treballadores de la indústria tèxtil. La portaveu de l’Altraveu, Elisenda Alamany, assegura que estan satisfets tant per l’assistència a les conferències com per la diversitat de temàtiques que han pogut atraure a diversos perfils de més d'un centenar de ciutadans.

En referència a la programació de xerrades al cicle, la regidora de L’Altraveu apunta que han volgut abordar des de diferents perspectives “un problema tan complex com la desigualtat de gènere, que es manifesta en qüestions com la violència masclista o la discriminació que pateixen col·lectius com els tansexuals”. “La violència de gènere no només fa referència a la desigualtat entre home i dona. Hi ha altres identitats que no són tan visibles com l’homosexualitat o la sexualitat Trans que posen de relleu que el problema de gènere no és només entre home i dona sinó que és més profund”, afegeix la portaveu de L’Atraveu.

Cal seguir amb aquest treball a través de totes les esferes com l’administració, les associacions, i els diversos agents socials.

ESCOLTAR O BAIXAR ELS AUDIOS DEL CICLE

 

L'Altraveu a Gràcia. Municipalisme combatiu.

Més de 50 persones s'apleguen a Gràcia a la xerrada Municipalisme combatiu als Països Catalans.

Elisenda Alamany, regidora de L'Altraveu i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès, va explicar l'experiència des d'un punt de vista ampli on els moviments socials intervenen en l’arena del govern local, amb intervencions com la protesta, la col·laboració amb el disseny de les polítiques públiques d’àmbit local, el dret a petició, la relació amb càrrecs electes i els partits polítics tradicionals i des d'un punt de vista restringit; l'articulació dels moviments socials locals en candidatures amb voluntat d'obtenir representació. Alamany apuntava que "construir comunitat és donar sentit polític i col·lectiu a qüestions que preocupen als i les ciutadanes des dels nostres espais més propers" i que per no abandonar-se en els rols i les lògiques dels partits polítics tradicionals, "tan important és ser en els espais decisoris com mantenir les vies de pressió que els han fet possibles".

Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins de Rei, va basar la seva intervenció en l'experiència a nivell municipal, aportant alguns dels reptes i dels desafiaments que planteja treballar des de la proximitat. Algunes de les intervencions que van donar-se en el marge de la xerrada van servir per explicar la política econòmica d'aquestes candidatures municipalistes així com la sociologia de la militància i de l'electorat.

Caminem plegats

El Consell sociosanitari és l’òrgan on són representades les entitats, els col·lectius, les persones a títol individual i els partits polítics preocupats per la situació social i sanitària, així com per la igualtat al nostre municipi. Actualment, en aquest Consell existeixen cinc comissions (igualtat, persones amb discapacitat, salut emocional, hàbits saludables, drogues, sexualitat i sida). Des de L’Altraveu el mes de setembre vam presentar la proposta de dinamitzar la comissió d’inclusió social que té la intenció de sensibilitzar la ciudadania sobre els llindars de pobresa al nostre municipi i engegar diverses iniciatives dirigides cap a la inclusió, no només des de l’administració sinó també des del teixit associatiu de Castellar. Hem adquirit la responsabilitat de treballar colze a colze amb la regidoria en aquest sentit, perquè a banda de l’esfera pública és molt positiu que des de cadascun dels nostres espais socials i polítics adquirim responsabilitats i puguem coordinar esforços. Creiem fermament que cal dotar de contingut els òrgans de participació dels quals disposem, com és el cas d’aquest consell. Per això, creiem que donada la proposta de modificació de l’ordenança vial que afectarà la gent amb mobilitat reduïda, hauria valgut la pena d’exposar aquesta iniciativa en aquesta comissió. Creiem que les decisions que prenem des de l’administració no són l’única cosa important, sinó el procés que engeguem per arribar aquestes. Amb tot, és una bona notícia que la regidoria de mobilitat, seguretat i serveis socials avaluïn i valorin la situació de persones dependents perquè som del parer que els documents tècnics cal mirar-los des del punt de vista polític, més que no pas de gestió. Alhora, és cabdal que comenci la redacció del Pla d’Inclusió Social, tal com vam proposar des del nostre grup (i va ser acceptat de manera unànime per part de la resta d’agrupacions al ple) ja que aquest serà una eina bàsica a l’hora d’analitzar els col·lectius en risc d’exclusió social i de dissenyar polítiques integrals en aquest sentit. Ara més que mai els agents socials i els polítics cal que caminem plegats.

Combatre l'homofòbia construint llibertats

Dia contra la violència de gènere

La violència de gènere, no només aquella que s'exerceix sobre les dones, inclou una quantitat de pràctiques que han restat invisibles davant els nostres ulls al llarg dels anys.

La cultura, dins el fenomen de la violència de gènere, té una importància destacada per constatar que aquesta  violència és una construcció social i no una acció irracional. En aquest concepte s'hi inclouen totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les anifestacions de gènere i quines reaccions desencadenen des d'una perspectiva masclista.

Des de L'Altraveu, conscients de la important tasca de difusió i sensibilització sobre diversitat sexual i de gènere, hem proposat un cicle amb ponències diverses sobre aquesta matèria de la mà del teixit associatiu de Castellar, com el col·lectiu de dones Hipàtia, i Reacciona (Ripollet) que clouen el 2 de desembre i que han estat una aposta forta per visibilitzar les diverses realitats de gènere a la nostra societat i com la creença que només un sol model és el vàlid va en contra de les llibertats individuals i col·lectives.

Avui, emplacem tothom a assistir a l'agenda d'activitats que s'ha proposat des de l'ajuntament de Castellar (www.castellarvalles.cat). 

Sortim avui  en contra de la violència de gènere i treballem cada dia per combatre-la.

Consell de Comunicació: bones intencions

Les funcions bàsiques dels mitjans de comunicació són les d’informar, formar i entretenir a més de sensibilitzar i servir de vehicle transformador de la societat. Els mitjans han d’ajudar a enfortir la democràcia i per això la informació i els mitjans que la faciliten són eines per formar un esperit crític sobre el que ens envolta. És per això que creiem que més enllà d’enfortir un mateix imaginari, un mitjà de comunicació ha de garantir la diversitat de continguts i perspectives i comptar amb la participació de la ciutadania, amb més raó si és públic. En aquest sentit en una vila vital i activa com és Castellar cal que tothom tingui accés a la informació d’allò rellevant i important que passa al municipi i per això ens sembla bé que des de l’Ajuntament s’impulsin les plataformes necessàries.
En aquest sentit l’any passat el consell de comunicació de Castellar es va dedicar a redactar el reglament que havia de marcar les bases i les directrius dels mitjans locals que depenen de l’Ajuntament, un reglament que tot i no ser tant complert com desitjàvem ens va semblar un bon punt de partida amb què poder començar a treballar. Aquest òrgan ha tornat a engegar aquest dilluns i seguirem proposant millores així com vetllant per aconseguir uns mitjans de comunicació locals justos, plurals i lliures. Esperem que aquest consell serveixi per aconseguir una ràdio, un actual i un portal digital millors.

El consell escolar municipal

Dimecres dia 9 de novembre d’enguany es va celebrar el Consell Escolar Municipal on la regidora d’educació va informar de diversos temes. Els més importants pel seu impacte feien referència al tercer institut, manteniment dels centres escolars, ampliació dels cicles als instituts i subvenció pel programa de reutilització de llibres.

El Departament de Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya ha informat que no es construirà un tercer institut ni tampoc es durà a terme el projecte d’escola-institut. Aquestes dues opcions van ser proposades per l’ajuntament de Castellar i tota la seva comunitat educativa per tal d’evitar la massificació que en els propers cursos es preveu que afectarà els dos instituts existents en el nostre municipi. Aquesta decisió se sustenta sobre l’argument que d’aquí a uns 8-9 anys les places seran cobertes amb les places dels dos instituts. Tanmateix aquest argument no és l’únic, l’actual política de retallades en l’àmbit de l’educació és la raó de pes que ha portat a la Generalitat per optar per la construcció d’edificis annexos als dos instituts. Retallades que també faran impossible l’ampliació de cicles formatius. Pel que fa a allò que compet al nostre ajuntament, només es faran les obres urgents i de risc als centres escolars, el  programa de reutilització de llibres desapareix i la subvenció del curs de natació per a tots els primers cursos de primària només seran subvencionats mig curs. Davant d’aquesta situació no s’entén per què es produeix aquesta disminució de serveis quan en el pressupost del 2012, aprovat recentment pel grup socialista, la partida d’educació augmenta un 7,65% i s’ha defensat com una prioritat. Un fet que com denunciàvem la setmana passada demostra que en la confecció d’aquest pressupost hi ha incoherències amb la realitat de Castellar.

Cap a una fiscalitat més justa

Des de L'Altraveu volem fer pública la nostra valoració del ple de novembre on es va portar a aprovació el pressupost municipal i el PSC va aprovar en solitari un apujament d'impostos i taxes.

Des del nostre grup municipal hem elaborat mesures per avançar cap a una fiscalitat més justa i hem volgut engegar un procés de diàleg per arribar a acords que milloressin la proposta inicial d'increment de l'IPC+3% sobre l'Impost de Béns Immobles, o l'apujament de la taxa d'escombraries en un 10%.

Nosaltres mai no ens sumarem a la demagògia populista sobre la fiscalitat municipal. Per això, a banda del sentit del nostre vot, hem seguit treballant de cara a incidir en la pressió fiscal per alleugerir-la a les rendes més baixes i incrementar-la sobre les més altes. Hem plantejat mesures com el recàrrec del 50% de l'IBI per als habitatges desocupats, els incentius per posar l'habitatge en lloguer públic i l'incentiu per tenir un contracte d'arrendament que blinda els inquilins d'un possible encariment del lloguer, també hem volgut establir criteris de renda per a les famílies nombroses i monoparentals. 

Referent a la taxa d'escombraries, també creiem que haurem de començar a estudiar fórmules noves que no passin per repercutir el cost total del servei sobre el ciutadà, apostes valentes de reciclatge, potenciació de la deixalleria, estudiar el porta a porta a zones concretes del municipi, etc. 

No acceptem que la interpretació actual de la legalitat sigui una cotilla que no ens deixi tirar endavant polítiques de justícia social, com ara bé el reglament dels habitatges desocupats. Hem de fer política i per tant, cal valentia per qüestionar la legalitat quan aquesta és injusta. Només així aconseguirem canviar la societat. En conseqüència, el nostre grup ha votat desfavorablement la proposta del govern, que tot i haver millorat tímidament respecte de la inicial, ens ha semblat insuficient per donar-hi el vist-i-plau.

Finances municipals 2012

El proper ple de 8 de novembre l’ajuntament decidirà els impostos que s’aplicaran a la ciutadania, així com els ingressos i les despeses que conformaran el pressupost municipal. La idea de la qual partim des de L’Altraveu per fer front a les ordenances (com recapta l’ajuntament de Castellar) i el pressupost són els criteris de justícia social i sostenibilitat. La política fiscal que marca un ajuntament és una estratègia molt important de cara a la redistribució i socialització de la riquesa, però no només això, sinó que l’abast d’aquestes permeten marcar una política clara en temes claus per nosaltres com l’accés universal a la cultura, la lluita contra l’especulació urbanística i per un altre model d’urbanisme, com també l’ideal cap a una societat més sostenible. La feina que hem fet aquests dies sobre les finances municipals han estat a nivell d'incentius a l'Impost de Béns immobles (que patirà un increment sever de l'IPC + 3%) per a gent que posi a disposició de la borsa de lloguer municipal i el seu habitatge, també una bonificació sobre el mateix impost per aquells que tinguin un contracte d'arrendament de manera que no perjudiquin l'increment sobre l'inquilí. Donada la nova taxa sobre clavegueram, proposem una bonificació per tinença de dipòsits pluvials per habitatge. El reglament d'habitatges desocupats que vam aprovar en inici i que possibilitaria un recàrrec del 50% sobre l'IBI per aquelles persones que especulessin amb la seva vivenda, ha estat rebutjat per l'equip de govern a última hora,  fet totalment irregular ja que es tracta d'un acord de ple i sobre el qual existeix un compromís escrit de compliment. És un tipus d'iniciativa que ja s'està desenvolupant a altres municipis, com Sant Celoni o Molins de Rei on s'estan desenvolupant polítiques valentes i imaginatives davant la crisi.

Ens hem quedat, doncs, a mig camí.

La filosofia dels impostos és finançar col·lectivament els serveis col·lectius i millorar-los, si és possible, sempre tenint en compte que les maneres de finançar-los han d’estar d’acord amb la despesa i amb la socieconomia del poble i les seves necessitats. Malauradament, no podem estar d’acord amb el criteri de despesa que ens ha dut fins a aquesta situació. A Castellar s’han creat i redissenyat infraestructures que ens passaran factura durant molts anys i que faran difícil el finançament dels serveis existents. El Mirador ha suposat una desviació de 2 milions d'euros després del projecte acabat pel PSC el 2008 i que el Síndic de Greuges ha determinat que incompleix un procediment de modificació pressupostària, per altra banda el dany col·lateral de Can Bages farà que l'ajuntament hagi de pagar vora els 3 milions d'euros per la connexió Ter-llobregat.

Som davant d’una gestió equivocada i tampoc no ho podem obviar. No serà fàcil explicar als i a les castellarenques que ara per quadrar els números de l’ajuntament caldrà fer un esforç per part dels ciutadans a través dels seus impostos i sense tenir les rendes baixes, punt on no ens hem posat d'acord, no pas per a la millora dels serveis sinó per contribuir a sanejar un dèficit del qual no en són responsables.