Finances municipals 2012

El proper ple de 8 de novembre l’ajuntament decidirà els impostos que s’aplicaran a la ciutadania, així com els ingressos i les despeses que conformaran el pressupost municipal. La idea de la qual partim des de L’Altraveu per fer front a les ordenances (com recapta l’ajuntament de Castellar) i el pressupost són els criteris de justícia social i sostenibilitat. La política fiscal que marca un ajuntament és una estratègia molt important de cara a la redistribució i socialització de la riquesa, però no només això, sinó que l’abast d’aquestes permeten marcar una política clara en temes claus per nosaltres com l’accés universal a la cultura, la lluita contra l’especulació urbanística i per un altre model d’urbanisme, com també l’ideal cap a una societat més sostenible. La feina que hem fet aquests dies sobre les finances municipals han estat a nivell d'incentius a l'Impost de Béns immobles (que patirà un increment sever de l'IPC + 3%) per a gent que posi a disposició de la borsa de lloguer municipal i el seu habitatge, també una bonificació sobre el mateix impost per aquells que tinguin un contracte d'arrendament de manera que no perjudiquin l'increment sobre l'inquilí. Donada la nova taxa sobre clavegueram, proposem una bonificació per tinença de dipòsits pluvials per habitatge. El reglament d'habitatges desocupats que vam aprovar en inici i que possibilitaria un recàrrec del 50% sobre l'IBI per aquelles persones que especulessin amb la seva vivenda, ha estat rebutjat per l'equip de govern a última hora,  fet totalment irregular ja que es tracta d'un acord de ple i sobre el qual existeix un compromís escrit de compliment. És un tipus d'iniciativa que ja s'està desenvolupant a altres municipis, com Sant Celoni o Molins de Rei on s'estan desenvolupant polítiques valentes i imaginatives davant la crisi.

Ens hem quedat, doncs, a mig camí.

La filosofia dels impostos és finançar col·lectivament els serveis col·lectius i millorar-los, si és possible, sempre tenint en compte que les maneres de finançar-los han d’estar d’acord amb la despesa i amb la socieconomia del poble i les seves necessitats. Malauradament, no podem estar d’acord amb el criteri de despesa que ens ha dut fins a aquesta situació. A Castellar s’han creat i redissenyat infraestructures que ens passaran factura durant molts anys i que faran difícil el finançament dels serveis existents. El Mirador ha suposat una desviació de 2 milions d'euros després del projecte acabat pel PSC el 2008 i que el Síndic de Greuges ha determinat que incompleix un procediment de modificació pressupostària, per altra banda el dany col·lateral de Can Bages farà que l'ajuntament hagi de pagar vora els 3 milions d'euros per la connexió Ter-llobregat.

Som davant d’una gestió equivocada i tampoc no ho podem obviar. No serà fàcil explicar als i a les castellarenques que ara per quadrar els números de l’ajuntament caldrà fer un esforç per part dels ciutadans a través dels seus impostos i sense tenir les rendes baixes, punt on no ens hem posat d'acord, no pas per a la millora dels serveis sinó per contribuir a sanejar un dèficit del qual no en són responsables.

El camí del riu

La foto és del 10 de juliol de 2011, els ponts ja no hi eren

Fent el camí del riu des de Can Barba fins al Molí d’en Busquets podem observar que en diversos trams no hi ha els ponts per poder travessar el riu a peu. Això és degut a que des dels aiguats de l’any passat els ponts de fusta que travessen el riu Ripoll han estan destruïts per la força de l’aigua. Un dels ponts, el que està prop del gual d’en Boà, ha estat arreglat per algú perquè de manera precària es pugui seguir travessant anant a peu, però des del mateix gual d’en Boà no hi ha cap tipus de passera per travessar i en el gual del Molí d’en Busquets el pont de fusta que hi havia va quedar arrasat per l’aigua i ara esta abandonat i quasi soterrat per la vegetació.

Amb aquestes circumstàncies, fer el camí del riu caminant és gairebé impossible. Ni tan sols en època de poques pluges com ara es poden travessar els guals sense mullar-se. El camí per tant només es pot fer amb bicicleta i o vehicle a motor. Des del nostre grup municipal hem defensat sempre la regeneració de la zona i la promoció i adequació del nostre rodal i especialment del camí del riu, camí molt transitat per castellarencs, de gran bellesa paisatgística en alguns trams.

Sabem que en l’estat de l’economia municipal no es poden fer grans despeses, però creiem que tornar a habilitar els ponts de fusta no ha de costar tant. En aquest sentit, a més creiem que es pot intentar optimitzar esforços i que tallers de formació que existeixen a la vila, com per exemple el taller de soldadura potser hi podria col·laborar. Quan falten recursos és qüestió de posar-hi idees i imaginació i no quedar-se en la inacció i deixadesa dels darrers mesos.

En el darrer Ple municipal, L’Altraveu ha demanat que s’arreglin les passeres dels guals del camí del riu, especialment en els trams del Molí d’en Busquets i del gual d’en Boà. Esperem que no quedi en l’oblit.

Moviments Trans (transsexuals, transgèneres): reflexions, estratègies i reptes de futur

Propostes contra els desnonaments a Castellar

Entre 2011 i 2012 es calcula que hi haurà 40.000 i 50.000 execucions hipotecaries a Catalunya (dades Consell General del Poder Judicial). Les famílies i persones afectades no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que succeeix en el 90% del casos en el context actual), l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i els costos judicials, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. És a dir, a més de perdre el seu habitatge, milers de famílies i persones s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i a l’economia submergida. A Castellar hi ha persones afectades. És per això que des de L’Altraveu presentarem al ple municipal una proposta, a través de la qual puguem arribar a un seguit d’acords amb la resta de grups. Cal posar tots els recursos al nostre abast per fer que l’Oficina Municipal de l’habitatge ofereixi un servei de seguiment de la situació global de l’habitatge a Castellar, i que es realitzin reunions mensuals sobre les problemàtiques derivades a través de la Taula d’emergència social. Aquest òrgan ha d’oferir assessorament legal i mediació amb bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge. A partir d’aquesta proposta també es vol instar al Govern, com ho ha fet Sabadell, per exemple, a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies que només disposen d’un habitatge com a única residència i que es troben en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària.

Esperem que Castellar pugui fer un pas endavant en la garantia del dret a l’habitatge amb el suport de totes les forces polítiques del consistori.

Dones treballadores a la indústra tèxtil de Sabadell

Propostes i compromisos

 

Vivim moments molt difícils i cal que des del govern i l’oposició generem propostes per tirar endavant. En aquest sentit, des de L’Altraveu creiem que no hi ha receptes màgiques que no passin per prendre compromisos reals, i treballar de valent per oferir alternatives lluitant contra la desocupació, la pobresa, la contaminació ambiental, la precarietat laboral, la inseguretat ciutadana, etc. Des de L’Altraveu, doncs, volem exposar com hem treballat aquets dos últims mesos per establir un bon espai de reivindicació i propostes davant dels estralls de la crisi a Castellar. Davant de la possible vulneració de drets als col·lectius més desafavorits del nostre municipi hem proposat un Pla d’Inclusió Social que tirarà endavant i que s’encarregarà d’estudiar quin són els col·lectius en risc d’exclusió social al nostre poble i com podem generar polítiques inclusives i iniciatives conjuntes a través de la Taula d’emergència social on hi haurà representades les entitats del Tercer sector i els agents polítics. Hem iniciat una ronda de contactes amb entitats com Padrins Solidaris i Via Solidària per copsar el pols de les entitats que estan treballant colze a colze amb situacions de risc al nostre municipi i hem presentat una proposta a l’Ajuntament per prevenir desnonaments a Castellar tot oferint assessorament i acompanyament a les famílies afectades. Pel que fa a promoció econòmica treballarem per una contractació social i ecològica des de l’Ajuntament així com per avaluar el cens empresarial recentment elaborat i que permet dissenyar i concretar les ofertes de promoció econòmica tenint en compte les necessitats de la nostra ciutadania.

Creiem que Castellar ha de saber prioritzar la seva despesa i la seva inversió. El municipi ha de ser un espai de garantia i extensió de drets, especialment arran de la crisi, donada la seva major flexibilitat i capacitat de maniobra per adaptar-se a aquest món canviant. Nosaltres hem pres el compromís de seguir treballant pel nostre poble.

Prou desnonaments

                                                                

Les Candidatures Alternatives del Vallès responen davant de les execucions hipotecàries diàries (entre 40.000 i 50.000 els anys 2011 i 2012 segons dades del Consell General del Poder Judicial) i insten des dels municipis a aprovar una moratòria o implementar mesures necessàries per paralitzar els desnonaments de les famílies que es troben en una situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària.

Davant dels milers de desnonaments que s’estan produint la coalició demana un seguiment municipal (a través d’Oficines Locals d’Habitatge, taules d’emergència social i consistori) incloent els processos d’execució. Un altre dels aspectes que es demanen és el reforç de la coordinació entre serveis d’habitatge i serveis socials dels ajuntaments per oferir acompanyament i assessorament legal a famílies afectades i establir un protocol d’urgència per tal de trobar solucions per a cada cas.

Les CAV declaren inadmissible que en un Estat social i democràtic de dret totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre els col·lectius més vulnerables i que, en canvi, les entitats financeres no assumeixin cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.

Candidatures Alternatives del Vallès
Octubre de 2011

Qualitat pública a nivell local?

Les retallades socials que està duent a terme la Generalitat en sanitat, educació, universitats, atenció social o cultura, entre d'altres, ens afecten a tots. És per això, que en aquestes circumstàncies és molt important que en les polítiques de proximitat, les que es fan des dels ajuntaments en les competències que els pertoquen, es visibilitzi una priorització envers aquests temes. Al nostre municipi s'estan produint canvis en alguns àmbits i en d'altres semblen albirar-se.  A l’Espai Jove es va convocar un concurs per cobrir una plaça ja existent de dinamitzador, concurs que es va suspendre als dos mesos sense resoldre'l. Això implica que el servei queda amb un únic dinamitzador i que per tant el servei se’n ressentirà força. A L’Escola Municipal de Música s'han vist augmentades les tarifes al voltant d'un 35%, però les retallades de la Generalitat i la manca d’inversió de l'Ajuntament posa en perill l'oferta ja que implica una disminució dels recursos humans. La ludoteca també veu incrementades les tarifes en un 20% i sembla que es qüestiona la seva continuïtat perquè el municipi no té obligació d'oferir aquest servei.  Al Complex Esportiu Puigverd, la nova gestió no sols ha incrementat les tarifes, també ha reduït els drets dels socis anteriors. Això ha implicat que uns 800 socis s'hagin donat de baixa.

Davant d'aquesta situació cal que ens preguntem què volem fer amb els nostres equipaments públics.L'equip de govern es manifesta contra les retallades de la Generalitat, però no és un contrasentit fer el mateix a Castellar? I què fa L’Altraveu en aquest sentit?  L’Altraveu ha manifestat repetidament que són les polítiques socials les que considera prioritàries i ha proposat un Pla d'Inclusió social i una Taula d'emergència social que tirarà endavant. També treballarà per la contractació social  i ecològica en l'àmbit de la promoció econòmica de la vila.
Això s'ha argumentat any rere any en la votació dels pressupostos municipals, on ens hem oposat perquè no suposaven un canvi de rumb respecte l’administració local de CiU. Hem qüestionat alguns dels criteris de despesa de l'actual equip de govern, com per exemple la contractació de 2 càrrecs de confiança, els desviaments de més de 2 milions d'euros de la infraestructura de El Mirador, el malbaratament de recursos que representen tant el polígon de Can Bages com la connexió Ter-Llobregat (també amb desviaments milionaris). Hi ha coses per les que no val la pena endeutar-se, potser cal fer-ho per un sistema públic de qualitat a nivell nacional, però també a nivell local. Les prioritats de la despesa són decisions polítiques.

El món i la política vistos amb perspectiva de gènere

Reivindicacions i propostes

Els mesos d'estiu i el setembre han estat temps de reivindicació i proposta per a la nostra agrupació.

Reivindicació

El primer aspecte que va marcar l'agenda del nostre municipi va ser el tancament del servei d'urgències a Castellar que donava abast a 30.000 persones (Castellar del Vallès, Sant Llorenç i Sentmenat). La declaració institucional que vam signar amb l'ajuntament volia evidenciar el posicionament del consistori (amb l'abstenció de CiU) respecte aquesta retallada de drets.

Lluny de quedar-nos amb aquest document vam ser tot el mes d'agost donant suport al col·lectiu afectats per les retallades sanitàries i que va decidir vetllar per l'equipament de les 12 a 8 del matí.i informant a la ciutadania per conèixer a qui calia dirigir-se en cas d'assistència. La col·laboració amb la ciutadania va possibilitar un treball molt enriquidor que va culminar amb la recollida de 4.000 signatures davant d'aquesta postura per part de la Generalitat i una manifestació el 18 de setembre amb la participació de 200 persones al nostre poble.

Propostes

Per part de L'Altraveu vam  tirar endavant una proposta de resolució al ple on instàvem a avaluar la possibilitat de contractar un metge i que va reformular-se per conèixer la dada real d'usuaris del CAP de Castellar i estudiar aquesta estadística per prendre mesures com a consistori, com ara bé la reunió amb el responsable polític de la Generalitat pensant que aquesta iniciativa estesa a altres poblacions seria una bona mesura de pressió.Actuament estem supervisant aquest procés.

I davant de la crisi, què ha estat fent L'Altraveu?

Per altra banda, davant d'una situació que accelera les desigualtats socials, des de L'Altraveu  hem aconseguit tirar endavant l'elaboració d'un Pla d'Inclusió Social  que analitzi col·lectius en risc d'exclusió social i generi polítiques inclusives, així com una taula d'emergència social per analitzar la situació de desnonaments, violència de gènere, etc. conjuntament amb els agents socials del poble. Per la nostra banda, també hem començat una ronda de contacte amb entitats com Padrins Solidaris i Via Solidària per poder tenir un retrat fidel de quina és la situació a Castellar del Vallès.

Les retallades no només provenen de les decisions a nivell nacional, sinó que des del nostre govern local ja estem presenciant l'enduriment de les condicions laborals a l'ajuntament així com un deteriorament d'alguns serveis claus com són els educatius o els que tenen un paper clau en la cohesió social com l'Espai Jove, la ludoteca, l'escola municipal de Música, etc. 

Seguirem treballant generant propostes per un Castellar millor, des del carrer i des de l'ajuntament.