Volem accedir al transport públic amb seguretat

Continuen les situacions de perill a la B-124 quan les treballadores i treballadors dels polígons han de creuar la carretera per agafar l’autobús.

El 29 de gener d'enguany, farà un any que en el Ple municipal es va aprovar per unanimitat "iniciar el procediment necessari per què, sense dilacions, els serveis tècnics municipals estudiïn possibles alternatives que donin solució, el més immediat possible, a la travessia de la carretera B-124" a la zona de les parades pròximes a la zona industrial, és a dir fer un pas segur per als que van a treballar amb transport públic. Ja n'hem parlat d'altres vegades i no ens en cansarem fins que no s'hi posi una solució i esperem que sigui abans que hi hagi alguna desgràcia.

Segons el Govern local, la solució és complicada per que no tenim competències per poder actuar en aquell punt de la carretera i segurament tenen raó, potser l’Ajuntament no té competències, però les dificultats i el perill que corren les persones que cada dia van a treballar per utilitzar la línia d'autobús evidentment ens incumbeix, la mostra és que es va aprovar en un Ple municipal i per unanimitat, posar-hi solució.

La problemàtica però va més enllà, el Govern municipal no només està obviant un tema aprovat al Ple i que vetlla per la seguretat ciutadana, si no que estant incomplint també la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, publicada al DOGC num. 3913 de 27/6/2003 que diu clarament en un dels seus articles (3/a):

Els objectius que han de satisfer les polítiques de mobilitat que s'apliquin a Catalunya són:
a) Integrar les polítiques de desenvolupament urbà i econòmic i les polítiques de mobilitat de manera que es minimitzin els desplaçaments habituals i es garanteixi plenament l'accessibilitat als centres de treball, a les residències i als punts d'interès cultural, social, sanitari, formatiu o lúdic, amb el mínim impacte ambiental possible i de la manera més segura possible.

No hi ha més excuses, ni tan sols caldria haver de recórrer a una llei, estem parlant d’un tema obvi. El dia que en aquell punt hi passi alguna desgràcia serà per la manca de voluntat i sensibilitat política en un tema social i de mobilitat que afecta cada dia a un nombre important d'usuaris de l'únic mitjà de transport públic que tenim al municipi.

És una llàstima que amb els diners que han plogut del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) no s'hagi contemplat res referent a aquest tema, i és que no té més complexitat que senyalitzar bé la zona i posar un semàfor amb polsador, i si no, fer-hi un pont. El que sigui, excepte deixar que un bon nombre de persones s’hagin de jugar la vida cada dia per agafar l’autobús. Ho va acordar el Ple, i hi ha una llei que ho exigeix.

Segueix el despropòsit

Aquesta setmana han començat les obres a la ronda de Tolosa per la connexió del municipi a la xarxa d’aigües Ter-Llobregat. Des de L’Altraveu ja hem denunciat moltes vegades que aquesta obra no és necessària per Castellar, i que comportarà una despesa molt gran de diners i molèsties pels ciutadans. Aquesta despesa econòmica que suposarà la connexió a la xarxa i la construcció d’un dipòsit i una depuradora, és un dels motius que va portar a L’Altraveu a votar en contra dels pressupostos. Aquest és un any de crisi, i no ens cansarem d’insistir que aquesta partida econòmica s’hagués pogut evitar.

Castellar té en el seu subsòl aigua suficient per abastar tota la població. I no només per això, sinó per abastar també els dos polígons industrials actuals. Se’ns va vendre que la construcció era necessària per dos motius: per tenir aigua pel nou polígon industrial de Can Bages, i per assegurar recursos hídrics per la població en cas de manca d’aigua.
Si considerem el primer motiu, és evident que la construcció no és necessària puix que tampoc ho és el nou polígon industrial de Can Bages. L’Altraveu ho ha dit per activa i per passiva, i no ens cansarem mai de repetir-ho, encara que no agradi. El nou polígon de Can Bages NO és necessari per Castellar, comportarà una saturació encara pitjor de la Carretera, no resolta per cap administració encara (l’ampliació d’una tram de la carretera a dos carrils no comportarà cap millora mentre segueixi havent el mateix pont sobre el riu), crea un deteriorament important del medi natural i paisatgístic del Vallès, i comporta una despesa econòmica molt important. Tot això sense tenir en compte el marc actual de crisi global, i la situació de les empreses vinculades a Can Bages. A aquests motius hem d’afegir el que ens ocupa avui: Una despesa econòmica no necessària i un malbaratament d’aigua d’un riu que no n’hi sobra. I això ens porta al segon motiu: La connexió s’ha de fer també per si hi ha sequera i ens manca aigua. Des de l’Altraveu no entenem aquesta manera individual i localista de veure els problemes. És evident que si hi ha sequera al país, n’hi haurà aquí i a Girona; per tant, també li mancarà aigua al riu que li estem prenent. Pensem que actuar d’aquesta manera, demanant aigua als altres per si a nosaltres ens en falta, és una actitud poc realista i poc sostenible, per Castellar i per la resta del país. És per això que per nosaltres, la única forma que entenem de fer les coses és defensant una autèntica cultura de l’aigua, que ja em explicat altres vegades i que està a les antípodes del sistema defensat per l’administració de la nostra vila.

La matança de Gaza

Som una agrupació d'Electors humil a milers de km d’on s’està duent a terme una tragèdia, però des de L’Altraveu no podem deixar passar les injustícies.
No hi ha paraules per definir el que esta passant a Palestina. No hi ha paraules per explicar el que està fent l’exèrcit Israelià a Gaza. No hi ha explicació possible a l’intent d’anihilació d’un poble mil·lenari. Cap guerra té justificació, però quan aquesta té una desproporció tant gran, quan està en joc la vida de milers d’innocents que queden aixafats sota les bombes sense contemplacions, no podem més que quedar astorats que la barbàrie humana pugui arribar a aquests extrems. No podem entendre com pobles que durant anys han estat víctimes ara es poden convertir en executors sense cap remordiment i sense cap complex. Sembla que la història no ensenya, no som capaços d’aprendre d’ella i no cometre errors del passat. El poble jueu ja era aixafat pels exèrcits romans de l’Emperador Adrià, al S. II de la nostra Era, i ara, 1800 anys després, a la mateixa terra es segueix matant i es segueix morint. No n’aprendrem mai.

Els membres de l'Altraveu us desitgem i ens desitgem un any 2009 de LLIBERTAT i SOLIDARITAT

Els ciutadans de Castellar volen continuar el debat sobre el tren

La sala de petit format plena en el segon debat sobre l’arribada del tren a Castellar que ha organitzat el grup municipal L’Altraveu.

L’arribada del tren a Castellar és un tema que preocupa notablement la població. Per segona vegada L’Altraveu ha organitzat un debat sobre aquest tema amb un gran èxit d’assistència i participació. En l’acte celebrat el passat dijous dia 4 van intervenir la presidenta de Sabadell Cruïlla, M. Dolors Llonch i l’alcalde de la vila Ignasi Giménez. Llonch va explicar l’interessant procés de participació ciutadana que ha portat a terme la seva entitat al voltant de la prolongació del tren a Sabadell i la incidència que van tenir per que el tren finalment arribés a Castellar. L’alcalde de Castellar es va manifestar partidari de no posar massa pegues al projecte que està sobre la taula.

Després de les intervencions dels ponents molts dels assistents van participar exposant punts de vista i preferències respecte a com hauria d’arribar el tren a Castellar i també es va demanar valentia i ambició de cara a la proposta que es pugui generar a partir del debat ciutadà que s'ha iniciat. La proposta de la Generalitat de fer una única estació on ara hi ha les pistes de skate no va ser ben vista pels ciutadans assistents que es van mostrar favorables de fer l’estació més a prop d’on viu la població, aportant dues alternatives: la Plaça de Catalunya o l’Espai Tolrà.

Els organitzadors de l’acte destaquen l’èxit de la convocatòria i la voluntat dels assistents de participar amb propostes, molts dels quals es van mostrar positivament interessats en continuar el debat de forma participativa sobre aquest i altres temes d’interès comú.

L'Equip de govern vota contra la compactació de Can Bages

L'Altraveu s'ha oposat a la construcció del polígon de Can Bages per raons ambientals i de mobilitat, tal i com hem explicat àmpliament. Malgrat l'oposició al projecte, L'Altraveu ha treballat per buscar alternatives procurant disminuir l’impacte ambiental. En aquest sentit, seguint criteris més actuals alhora de dissenyar espais d’ús industrial, hem plantejat com a alternativa la compactació del polígon. Simplement reordenant espais és possible reduir de manera considerable l'ocupació del territori, mantenint el sostre edificable. Aquesta alternativa permetria recuperar una zona que en el Parc Agrícola del Vallès es defineix com un espai d’interès bàsic connector per la fauna i la flora, funció també reflectida en l'avantprojecte del Pla Territorial Parcial de la regió metropolitana de Barcelona.

La idea de la compactació del polígon es va traslladar a l’equip de govern des del principi de la nostra oposició al projecte i ara, en veure l’inici de la urbanització, vàrem presentar una proposta de compactació que demostra que fer un polígon amb més sentit comú és possible. Així mateix vàrem demanar que L’ajuntament, en interès del futur d’aquest espai, liderès la proposta de compactació. La resposta de l’equip de govern ha estat traslladar el tema a la junta de compensació, de la qual en forma part. La resposta literal de la junta ha estat la següent:

“Reunió celebrada en data 10 de novembre de 2008.
Que com resulta de l'Acta adjunta, en concret d'allò exposat en relació al quart punt de l'ordre del dia (Torn obert de paraules), aquesta Entitat va entrar a considerar les propostes efectuades en representació del Grup municipal "L'Altraveu" relatives a una possible reordenació del Sector Can Bages, en relació a les quals es va acordar, per unanimitat deIs assistents, refusar qualsevol "intervenció en aquest sentit, ja que, a més de les conseqüències indicades, se n'assenyalen d'altres (com per exemple les registrals, el canvi normatiu en l'àmbit urbanístic, cancel·lació d'hipoteques, etc.) que fan inassumible, des de qualsevol punt de vista, la proposta indicada. Tot això, sens perjudici de les millores puntuals que, només a nivell d'execució d'obres d'urbanització (que no suposin un canvi en els projectes en execució), es puguin introduir durant la seva execució, a instàncies de l'Ajuntament i sempre previ consentiment i acord de la Junta." Tot el qual, es posa de manifest als efectes escaients."

Queda clar per tant que l'Ajuntament no ha volgut presentar la proposta com a pròpia i que a més, com a part de la junta de compensació, es pronuncia en contra de la proposta de compactació i es posa al costat dels promotors, permetent que es continuï un projecte que de ben segur, si s’hagués d’iniciar la seva tramitació avui, no seria aprovat amb la legislació actual.

Com ha d'arribar el tren a Castellar?

Més transparencia i més austeritat

La remodelació de la Plaça Major ha representat un esforç econòmic massa gran pel municipi de Castellar, i vistos els resultats i l'estat actual considerem que aquest esforç no ha valgut la pena.

Per poder pagar les obres, el municipi ha hagut de vendre gairebé tot el seu patrimoni al polígon de Can Bages, venda que encara no s’ha cobrat (l’empresa Greco encara deu 6 milions d'euros). El futur encara es veu més negre sabent que Tiferca, l'empresa que fa les obres de la Plaça i que està totalment vinculada a Greco, té actualment seriosos problemes econòmics que han fet que deixi diverses obres a mig fer.

També cal constatar que la desviació pressupostària del preu d’aquestes obres és escandalosa, el que representa una clara mostra de manca de previsió i de mala gestió del patrimoni públic per part d’aquest Ajuntament durant bastants anys.

No estem d'acord com l'actual equip de govern ha assignat els usos que s'han de donar a l'edifici pantalla, ni amb els luxosos acabats que es proposen. Només la porxada que envairà part de la plaça val més de 240.000 euros. El pressupost per acabar l’edifici puja gairebé un milió i mig d'euros.

Denunciem la poca seriositat i manca de transparència que ha tingut el govern municipal en l'exposició pública del projecte. Mentre estava obert el període d'exposició es va portar la licitació de les obres a aprovació en el Ple, i quan a demanda d'un ciutadà es va demanar veure el projecte, dins del termini establert, se'l va fer passar amb raons i se li va contestar que encara no estava en exposició pública per que no estava acabat. L’Altaveu hem demanat formalment la nul·litat de la fase d'exposició i que s'obri un nou termini de 30 dies per a la informació pública.

Ens agradaria més respecte a la ciutadania en aquests processos, ens agradaria més austeritat en la fase d'acabat d'aquest projecte, ens agradaria que els usos de l'edifici pantalla fossin fruit d'un procés de participació i que en tot cas responguin als usos culturals que ens van prometre.

On és l’estudi de la zona blava?

En el Ple del 16 de setembre, a suggeriments i preguntes, els regidors de L’Altraveu van preguntar amb quin criteri s’havia augmentat el nombre de places de zona blava i amb quina concepció de la mobilitat s’havia optat per aquest model. El propi alcalde ens va contestar dient-nos que ja estava bé de fer demagògia amb aquest tema, que s’havia parlat a la taula de mobilitat, i que venia avalat per un estudi de la Cambra de Comerç que aquell mateix dia es va presentar. L’alcalde ens va renyar, i nosaltres ja en aquell mateix Ple ens varem disculpar per no haver estat prou al cas.
I des de L’Altraveu varem quedar preocupats. Com podia ser que un estudi tan important avalat per la Cambra se’ns passés per alt? I com no podia ser d’una altre manera, per esmenar la nostra relliscada, de seguida varem demanar el famós estudi.
Doncs bé, dos mesos després encara no tenim l’estudi. L’hem demanat a l’alcalde i a dos regidors. Després de varis correus i peticions particulars i de derivar-nos uns als altres amb un cercle sens fi, l’estudi no apareix per enlloc. Esfumat.

L’última informació facilitada per un regidor és la més increïble de totes. L’estudi s’ha retornat a la Cambra de Comerç per què incorporin unes esmenes del propi ajuntament. I ara si que no entenem res: augmenta la zona blava per que un estudi així ho avala; s’executa; i un cop executat i pintat tot de blau, es demana a la cambra que incorpori esmenes a l’estudi que justifica la creació d’una zona blava ja realitzada. La quadratura del cercle.
Des de L’Altraveu, i passada la ingenuïtat temporal, pensem que aquesta zona blava no té res a veure ni amb la mobilitat, ni amb els estudis (si existeixen….) i si amb una empresa que es diu Tiferca, que últimament marca l’agenda i el calendari del nostre municipi.

El Molí d’en Busquets: Història d’una altra destrucció

El Molí d'en Busquets és un indret amb més de 300 anys d'història on hi convivien fins fa molt poc valors ambientals, històrics, paisatgístics i arquitectònics que han fet del lloc un espai emblemàtic i de força interès. La fàbrica - molí tèxtil, instal·lada prop del riu Ripoll i coneguda amb el nom de Molí d'en Busquets-, data de l'any 1736 i acabà la seva activitat a inicis dels anys noranta del S. XX. A partir d’aleshores, la zona s’ha abandonat i s’ha anat deteriorant sense que ningú hi hagi fet res. El propietari dels terrenys, a principis d'aquest any 2008 i amb un permís d'obra menor que li va concedir l'ajuntament, va iniciar l'enderroc total sense cap projecte alternatiu.

Des de L’Altraveu volem denunciar la possible especulació que s’està duent a terme a la zona. Amb aquest enderroc s'han tallat arbres i alzines centenàries, s'han colgat horts i el que és més greu: s’ha destruït, altra vegada amb nocturnitat i traïdoria, patrimoni històric del municipi com són fàbriques tèxtils de més de dos segles d’antiguitat. Ara que molts municipis del Vallès, com Sabadell o Terrassa, estan recuperant i restaurant els antics vapors i fàbriques per altres usos, i fins i tot es promocionen turísticament, al nostre municipi permetem que s’enderroqui la nostra història. De tot el que hi havia només s'ha preservat la xemeneia i la sèquia Monar. Aquesta sèquia és un antic rec d’aigua construït probablement pels monjos del monestir de Sant Llorenç, per poder donar regadiu i fer funcionar els molins establerts a les seves vores. Aquests dos elements ja estaven protegits i per això s’han salvat, no obstant la resta no ha sigut possible. L’ajuntament ha permès, una vegada més, la destrucció de paisatge i patrimoni mentre l'especulació ha acabat amb elements que formen part de la nostra història. Quan n’aprendrem?