Sobre el Consell de Comunicació de Castellar

Ara fa un any, amb el nou govern municipal es va parlar d’una nova manera de plantejar la comunicació a Castellar. Es tractava de donar un altre aire a les publicacions existents, i amb el consens de tots els grups polítics, dinamitzar-ho i crear una nova publicació setmanal. Després d’alguns mesos, el govern municipal va decidir unilateralment crear el setmanari L’actual. Va decidir que seria un setmanari gratuït, de l’estil d’altres publicacions de governs socialistes d’altres municipis, i estaria subvencionat per publicitat privada i per l’ajuntament.
Paral·lelament, també es va decidir crear un consell de comunicació local, el qual coordinaria tots els temes de comunicació del municipi, tant escrits com radiofònics, i vetllaria per el bon funcionament i la equanimitat de tots els mitjans. He dit “paral·lelament” perquè les dues iniciatives es van portar a terme simultàniament, i casualment, l’endegament del setmanari es va produir ABANS que la constitució del consell de comunicació. És a dir es va posar el carro per davant dels bous. Malgrat tot, va haver-hi un compromís per activar la constitució del consell el més aviat possible. Sota aquest compromís, tots hem seguit confiant i esperant i la creació del consell de comunicació de Castellar no s’ha produït. Perquè? Sembla que una vegada més per falta de consens.
Per qüestions de redactat de reglament no hi ha hagut el consens necessari i el procés s’ha aturat. Des de L’Altraveu hem volgut prioritzar la creació del consell davant de qualsevol altra argument. No ha estat possible. La voluntat d’acord dels partits polítics ha tornat a ser nul·la. De fet, sembla que la no creació del consell ja els vagi bé; a tots. Com menys control millor. És trist que s’hagi donat esperances, s’hagi fet perdre el temps i no hi hagi una voluntat real de constituir seriosament un consell de comunicació a Castellar que vetlli per la” transparència, l’honestedat, la neutralitat i el pluralisme”, tal com diu el seu projecte de reglament. Reglament que com molts d’altres, haurà quedat en paper mullat…

Xavier Bella

El problema de la setena escola

L'Altraveu presenta al·legacions a l'ubicació de la setena escola

El debat per la setena escola està més vigent que mai. Des de L’Altraveu, durant el període de discussió, en tot moment vam fer propostes i valoracions, però tenint present que l’equip de govern ja tenia l’assegurança “a tot risc” del trànsfuga, sempre vam trobar la porta tancada; en cap moment hi va haver una voluntat real d'intentar arribar a un acord ni treballar noves opcions. Davant d’aquesta perspectiva, i en el període legalment establert, L'Altraveu ha presentat al·legacions al projecte.
L’Altraveu no treballa per anar en contra de ningú ni per treure rendiments personals; Tenim molt clar que l'objectiu que perseguim en les nostres propostes es buscar el lloc més adequat per ubicar una escola al nostre municipi. La proposta que va presentar l’ajuntament era la més fàcil, la més còmode, però s’allunya del més important i comet un greu error. S’allunya del principi que les escoles s'han de situar a prop dels que les fan servir i que anar-hi no suposi un perill, a més altera un espai verd reconegut obrint la porta a futures urbanitzacions més enllà de la ronda.
Les al·legacions que presentem demostren que les justificacions que dona l'ajuntament per que la generalitat accepti la proposta tenen punts febles i contenen fins i tot aspectes que es contradiuen. Continuem pensant que la zona que més necessita una escola és el sector que més densament ha crescut en aquest municipi i es troba des de l'Espai Tolrà, camp de futbol passant per Plaça Europa fins a tocar la Ronda de Tolosa, és per això que creiem que cal buscar opcions en aquest indret, i les possibilitats hi són, només cal estudiar-les i posar-hi voluntat. Nosaltres sempre hem estem oberts a parlar-ne i escoltar altres opcions, creiem que és el millor camí.

Baixar les al·legacions de l'Altraveu a la modificació MPGO-14

Les boles de formigó de la Plaça Major

La finalitat de tot urbanisme hauria de ser millorar la vida dels ciutadans. Sobretot la dels més dèbils i indenfensos.

El diumenge dia 1 de juny, cap a mitja tarda, una de les boles que hi ha al voltant de la nova Plaça Major, va baixar rodolant uns 300 m i va topar amb un cotxe aparcat, causant danys molt greus.
Sembla absurda la idea de col·locar aquelles boles en aquell indret, al mig del pas de la gent, amb desordre, són un element decoratiu que més aviat atabala i molesta. Però el que no sabíem és que aquestes boles estan únicament enganxades amb un tros de ferro molt petit i prim, donant molta facilitat a que es puguin despendre del terra, com que el passeig fa baixada, a mesura que es desenganxin baixaran rodolant pel passeig fins a trobar algun element on aturar-se, i és que no és la primera vegada que s’en desenganxa una. Sembla realment perillós i molt irresponsable, haver inaugurat una plaça d'aquesta manera, això és un perill públic, qualsevol cotxe accidentalment pot topar-hi i per tan causar aquest perill.
Creiem que el més adient seria treure-les, potser serà més econòmic que enganxar-les adequadament, ja que tal i com anem d'economia... (veure reportatge fotogràfic)
Creus que cal treure les boles de la Plaça Major?

Envia les teves propostes o comentaris.

Moció per la llibertat de Franqui

Per uns actes ocorreguts durant la Festa major de Terrassa del 2002, el 8 de setembre de 2004 es va realitzar el judici en que s’acusava a dos joves de delictes d’ultratge a Espanya, atemptat a l’autoritat i desordres públics. Cal destacar que: un agent va dir que li havien passat els noms dels joves en un paper i que la policia no va reconèixer cap de les persones acusades. A les dues setmanes, van ser sentenciats a 2 i 1 anys de presó. Es va presentar un recurs d’apel·lació a l’Audiència Provincial demanant l’absolució d’en Franki que va ser denegat, condemnant a presó al jove egarenc.
El consitori de Terrassa, a excepció del PP, finalment va decidir formular una petició d’indult en favor d’en Franki. A finals del passat mes de maig, es va aturar el seu ingrés a la presó basant-se en què la condemna era inferior a 3 anys i es corria el risc d’empresonar algú que podria ser indultat.
El 22 de març del 2006, els advocats d’en Franki van saber que havien denegat la petició d’indult i que disposava d’un termini de 7 dies per ingressar a presó. Així doncs, es va ratificar la sentència dictada pel jutge ex-militar Rovira del Canto. La defensa va presentar un recurs al Tribunal Constitucional que va aturar en aquell moment l’ingrés a presó d’en Franki. El passat 28 d’abril, Francesc Argemí va ser detingut i empresonat sense avís als advocats i prescindint del tràmit de la citació prèvia. Actualment es troba empresonat al Centre Penintenciari de Can Brians 2.
El grup municipal de L’Altraveu, a proposta de l’Assemblea de Joves de Castellar, va proposar al Ple l’adopció dels següents acords que van ser aprovats per unanimitat:

1. Demanar la immediata posada en llibertat d’en Francesc Argemí que actualment es troba sota privació de llibertat a la presó de Can Brians 2, entenent així que aquest ajuntament es suma al suport que des d’arreu dels Països Catalans s’està duent a terme en relació amb aquest cas.
   
2. Manifestar el compromís d’aquest ajuntament vers els drets i llibertats fonamentals inherents a tot individu en un estat democràtic i de dret, mostrant un clar rebuig a que accions repressives d’aquest tipus es tornin a repetir.
   
3. Instar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i en concret a la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil, perquè estudiï d’inmediat l’empresonament i es faci efectiva la revisió del cas d’en Francesc Argemí.
   
4. Instar el Parlament espanyol l’abolició del delicte d'ultratge a la bandera espanyola.
   
5. Traslladar aquest acord de Ple al Departament de Justícia; a la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil; al Ministerio de Justícia: al Parlament espanyol i a en Francesc Argemí.
   
6. Publicitar aquest acord als mitjans de comunicació locals.

La tarifació de l’aigua.

Fa poques setmanes el consistori va aprovar per unanimitat (?) una nova ordenança que hauria de servir per fer un us més racional de l’aigua i per reduir-ne el consum. El desplegament d’aquesta ordenança ha d’anar acompanyat per una nova escala de valors en el sistema tarifari que permeti adequar les tarifes al que es considera un consum responsable (màxim de 110 litres (L) per persona i dia). Actualment, la tarifació del consum es fa en blocs de 6 m3 per habitatge i mensualitat, amb bonificacions per a les famílies nombroses. Aquest model no té massa en compte el nombre de persones que viuen a cada habitatge, el que seria lògic per establir la tarifació. L’Altraveu considera que la modificació del sistema tarifari s’ha de fer seguint els criteris següents: 1.- L’aigua te un valor essencial i com a tal no la podem malmetre. 2.- L’aigua la paguem molt barata. Actualment, una família de 4 membres, a 110 L per persona i dia, consumeix uns 40 m3 al trimestre. Això representa 18 m3 del primer bloc, el mateix pel segon i 4 m3 del tercer bloc. El cost d’aquesta aigua és aproximadament d’uns 7 euro el trimestre, la resta son manteniments, canons i impostos. 3.- La presa de consciència del valor de l’aigua ha d’anar acompanyada d’un sistema tarifari raonable. Com que a Castellar, la mitjana de persones per habitatge està al voltant de 3, l’Altraveu proposa: a) establir blocs de consum de 5 m3. Un habitatge de 3 membres, a 110 L per persona i dia, hauria de consumir al trimestre un màxim de 30 m3, i per tant amb els 2 primers blocs en tindria suficient. b) bonificar amb els m3 que garanteixin el consum responsable (110 L persona i dia), els habitatges de més de tres persones que ho sol·licitin i d’acord amb el padró. c) per no gravar massa les persones que viuen soles, incrementar el preu del primer bloc de consum segons l’IPC. d) incrementar substancialment i de forma progressiva el preu de la resta de blocs, gravant força el tercer bloc i molt el quart, aquells que sobrepassen els 110 L per persona i dia.

Can Bages i el nou Pla Territorial Metropolità

Recentment s’ha presentat l'avantprojecte del Pla Territorial Parcial de la regió metropolitana de Barcelona (PTPRMB), actualment està en fase de debat per que tots hi puguem fer aportacions. El Pla pretén ordenar els espais urbans, les infrastructures i els espais oberts de la manera més coherent i sostenible.
En el cas de Castellar tenim el nou polígon de Can Bages, un projecte aprovat definitivament pel consistori però que encara no s'ha començat a executar.
En l'avantprojecte Can Bages ja surt marcat com un espai urbanitzat, però també queda clar, segons el propi pla, que la seva urbanització trenca el corredor que connecta ecològicament des de la Selva fins el Penedès. Per tant és clar que Can Bages està en un punt estratègic i que la seva urbanització tindrà greus conseqüències per la biodiversitat i connectivitat. És per això que val la pena insistir en l'argumentació àmpliament difosa per tal que el PTPRMB contempli la preservació d’aquest espai. No cal repetir la resta d'arguments que justifiquen la no urbanització del polígon: mobilitat, contaminació, malbaratament d'aigua, innecessari creixement industrial... abans de créixer més industrialment, ens haurem de proposar, si cal, compactar els polígons actuals de la Bruguera i Can Carner, que encara disposen de molt espai per ubicar-hi noves naus industrials.
El PTPRMB, en l'article 3.21 (Estratègies per les àrees especialitzades) esmenta la possibilitat ”d'extingir o reduir” espais actualment urbanitzats que poden afectar de manera especialment greu els valors o la potencialitat del territori. Per primera vegada es planteja la possibilitat d’eliminar zones ja urbanitzades que mai s'haurien d'haver executat. Si Can Bages ja estigués urbanitzat probablement seria un dels polígons a “extingir”. Per això ara que encara hi som a temps ens preguntem: cal urbanitzar Can Bages?

Els mitjans de comunicació local. Manipulació de curt abast però de gran intensitat

Els mitjans de comunicació local tenen, pel seu àmbit d’influència i model de funcionament, una sèrie de característiques que els fan diferents als mitjans d’àmbit autonòmic i estatal. Comparteixen amb aquests deficiències en matèria laboral (tot i que hi ha encara més precarietat) i també professionals, producte de la desregulació del sector. En molts casos també hi ha una explotació dels estudiants en pràctiques i de col·laboradors voluntaris sense sou que cobreixen llocs estructurals de feina. En aquests mitjans la proximitat a les fonts d’informació fa que la intromissió i la manipulació del continguts informatius per part dels polítics sigui més notòria i més continuada, especialment en els de titularitat municipal. Això és així perquè la font d’informació és, a la vegada, l’editor del mitjà. No hi ha pràcticament intermediaris, el polític que seu al saló de plens, i del qual surten les informacions que es publiquen, controla com i quan es fa. La funció del director del mitjà queda molt devaluada, les possibilitats que té de dotar els continguts de la màxima rigurositat possible i de fer informacions contrastades amb les opinions de tots els protagonistes de la notícia són molt escasses. En molts casos, el director del mitjà només actua de corretja de transmissió entre el polític i el periodista que redacta les informacions. I això passa perquè, en la majoria dels casos, el director del mitjà és escollit directament per l’alcalde i no és més que un càrrec de confiança. Només els polítics que formen l’equip de govern tenen accés directe als mitjans de comunicació. A més, són els que marquen la presència dels representants de l’oposició. La presència d’aquest es fa amb comptagotes i suavitzant les critiques, minimitzen, alhora, la feina que fan de control del govern municipal. Per evitar tot això cal anar cap a un model de gestió independent i professional que estigui al servei del ciutadà i no dels governs municipals de torn. Els mitjans de comunicació locals han de preservar el dret de la ciutadania a estar objectivament informada. Han d’estar dotats d’òrgans de gestió que estiguin escollits per majories qualificades i els directors han de ser nomenats per consens de manera que prevalgui la professionalitat. Només uns quants ajuntaments a Catalunya han optat per aquest model. Les redaccions també han de dotar-se dels necessaris elements per preservar la independència dels informadors. En aquest sentit es bàsic un estatut del periodista professional i la creació de comitès de redacció que facilitin la tasca professional dels treballadors.

Pilar Gonzalo (Sindicat del Periodistes de Catalunya)

L’Aigua del meu poble

Consta que la Plataforma Aturem Can Bages va presentar un recurs contra la connexió a la xarxa Ter-Llobregat aprovada pel govern municipal de Castellar del Vallès, amb l’oposició del grup L’Altraveu. Consta que aquesta connexió va ser aprovada per subministrar aigua al futur polígon industrial de Can Bages. Consta que el recurs presentat ha de ser resolt per la Conselleria de Medi Ambient. Consta que el recurs, fent una aposta sostenible de l’ús de l’aigua, demana que s’aturi la connexió fins que es faci un estudi d’impacte ambiental sobre les conques donadores dels rius Ter i Llobregat i un estudi dels recursos hídrics propis de Castellar. Consta que l’aigua és un bé escàs i no és inexhaurible. M’agradaria que en la resolució del recurs per part de l’Honorable Conseller de Medi Ambient constés la VALENTIA del poble de Castellar a administrar de forma responsable i solidària els seus propis recursos hídrics sense la connexió a la deficitària xarxa Ter-Llobregat, tant en èpoques d’abundància d’aigua com en èpoques de sequera, pel bé comú de tothom i del nostre planeta.

Ita Espinosa

El PSC aprofita el vot del regidor trànsfuga per aprovar la seva opció.

A l’últim ple municipal, l’equip de govern, va negociar amb el regidor trànsfuga per obtenir el seu vot i així aprovar la seva proposta d’ubicar la setena escola en els terrenys de cros del CAC. Estaria bé saber en quins termes, en paraules del sr. Roman, es va negociar el recolzament. Pel PSC és més important la finalitat (aprovar la seva proposta) que el mitjà (l’acord amb un trànsfuga).
Sorprèn l’afirmació del 1er tinent d’alcalde, en què va mesurar la raó sobre aquest tema en el % de recolzament electoral, i per tant va decidir que ell sol (i el grup que representa), tenia el 40 % de la raó sobre l’afer de la setena escola. Òbviament com que no interessa el com s’aproven les coses, no va parlar en cap moment de la necessitat del vot del regidor trànsfuga per poder aconseguir la majoria, desvirtuant altra vegada la regla democràtica.
Recordem que segons el diccionari, un trànsfuga és una “persona que amb un càrrec públic no l’abandona en separar-se del partit que el va presentar com a candidat”. Podem veure que es pot aplicar la definició de forma força ajustada al regidor no adscrit. És trist que l’equip de govern del PSC, es vegi afavorit de forma continuada en les decisions més importants, per aquesta “assegurança a tot risc” que representa el vot del regidor trànsfuga. Això li permet no haver d’esforçar-se massa en consensuar les decisions amb la resta de grups municipals, el que seria més saludable des del punt de vista democràtic.
No és la nostra intenció obstaculitzar el procés per la construcció de la setena escola, al contrari, creiem que és molt necessari i urgent, però segons el nostre criteri la proximitat de les famílies que l’utilitzaran hauria de ser el principal argument de la decisió. Aquesta proximitat permet anar a peu, disminuir l’ús del cotxe i per tant redissenyar la nostra vila de forma més sostenible.

Can Bages no convé a Castellar

Sembla com si tots donéssim el polígon de Can Bages per un fet dat i beneït, però el polígon encara no està construït i per tant, amb voluntat política es pot aturar.
El govern municipal va aprovar definitivament el projecte d'urbanització el 5 de novembre de 2007, sense que s'hagi fet cap estudi d’impacte ambiental, ni estudis independents sobre la mobilitat que generarà, sobre els recursos hídrics necessaris i l’afectació en els existents, sobre d'emissions de CO2, etc... com és possible? Fer aquests estudis és la millor forma d’enfrontar-se als problemes que es generaran. No hem de fer el mateix que en les dues darreres legislatures, és a dir tirar pel dret i no preveure en el futur. Si actuem així ens passarà com amb les escoles, que per manca de previsió no tenim on ubicar-les. No ho podem deixar tot en mans de l’especulació urbanística. De fet, les empreses (Greco-Tiferca) que han fet les obres de la Plaça Major, són propietàries de part de les parcel·les de Can Bages, són les que urbanitzaran aquest polígon, faran un negoci rodó amb els pisos de la Plaça Major, que no compleixen les ordenances municipals, i son les que tenen la concessió del pàrking per 50 anys. Vaja un negoci rodó, però no pas per al nostre poble.
A més, en relació al projecte de Can Bages, diversos estudis fets per experts ecòlegs i geògrafs han mostrat que aquest espai és bàsic per no trencar la continuïtat dels espais naturals que hi ha entre La Selva i el Penedès. Si escanyem Can Bages i no potenciem el seu paper com a corredor biològic, l’efecte sobre la biodiversitat de la zona i per tant sobre el medi ambient que ens envolta serà molt greu.
D’entre les incongruències del projecte, té una importància especial la connexió a la xarxa Ter-Llobregat per proveir el polígon d'aigua. La connexió té un cost aproximat de 5 milions d’euros (uns 800 milions de pessetes). Amb aquest dineral, quantes mesures d’estalvi d’aigua es podrien dur a terme? Quin futur volem, l’increment de les nostres despeses d’aigua sense importar que vinguin de conques deficitàries com la del Ter, o volem una població responsable, que estalviï i que sigui liderada per una administració municipal plenament conscient del problema. Nosaltres apostem per la segona opció.
També cal dir que l’únic estudi de mobilitat presentat per part dels promotors del projecte de Can Bages no s’ajusta als criteris de l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (Decret 344/2006), i la poca informació que aporta té greus deficiències en els càlculs.
Després de tot el que hem exposat, per nosaltres és clar que Can Bages no ens convé. Quins són els beneficis que n'obtindrem? Més cotxes, més pol·lució, malbaratament d'aigua, pèrdua de biodiversitat...
La Plataforma Aturem Can Bages està recollint signatures al web www.aturemcanbages.org, per demostrar que Can Bages no ens convé.