RESISITIM ARA I SEMPRE A L'INVASOR

Aquest és l'últim escrit com a Altraveu després de 8 anys portant a la institució i en aquestes pàgines, una altre manera de fer política. Amb més o menys encert, simpaties i adaptació a la institució i ella a nosaltres, com a mínim podem dir que hem perseverat en la consecució dels nostres objectius.

Amb uns inicis sense massa referents a seguir arreu del país, innovant i treballant dur, mica en mica hem anat fent i trobant el nostre espai. Aquest ha crescut i s'ha multiplicat conjuntament amb d'altres iniciatives similars arreu del territori, fins a l'extrem que avui, som una realitat a molts Ajuntaments, Consells Comarcals, Diputació i fins i tot al Parlament.

I conscients que L'Altraveu no és l'objectiu, sinó simplement un camí i una eina més per assolir-los, hem mantingut pocs dubtes en canviar el camí i sumar complicitats amb d'altres actors per fer més gran, més forta i més útil l'eina. Ben al contrari del que passa sovint als partits convencionals, on en comptes de canviar, amaguen i disfressen les autèntiques sigles que representen només per mantenir la seva estructura. Nosaltres no busquem només vots, sinó complicitats, implicació i participació per fer política al carrer, on passen les coses reals, on tot és possible i on es pot canviar tot.

I és que fent balanç d'aquests 8 anys, reconeixem que hem pogut incidir poc en la institució. Les dues majories absolutes del PSC en els mandats en que ha governat (la primera amb un regidor trànsfuga de CiU), han impedit els nostres intents de pactar i consensuar acords. Polítiques conservadores, submises i possibilistes han impedit arribar a un terme mig molt allunyat del que estan habituats els partits clàssics de la vella política.

I malgrat tot, el temps ens ha acabat donant la raó en qüestions estratègiques pel municipi, i fins i tot algunes de les nostres propostes han vist tímidament la llum. És per aquests motius que valorem positivament el nostre pas per la institució, i per això hi tornem, ara amb un altre nom, amb més gent i més força. Gràcies a tots els que han fet possible que Decidim entri amb 4 regidors al nou consistori, i pugui seguir treballant 4 anys més per a fer possible una altre manera de fer política a Castellar.

Plenament conscients del nostre paper a la institució hem treballat per sobre de tot el carrer. I ho hem fet amb la pràctica, gestionant íntegrament el sou dels regidors de forma col•lectiva, per engegar el projecte de Cal Gorina. Un espai que ha albergat projectes pràctics de nova política, com les cooperatives de consum ecològic i de proximitat, el Banc del Temps o la Revaixella, generant noves relacions comercials i socials alternatives a les capitalistes. També hem impulsat propostes culturals com el Documental del Mes, que ens ofereixen visions i propostes diferents a les ofertes pels mitjans de comunicació de masses. Són només alguns dels exemples de tot el que s'ha fet des del voluntariat i amb un pressupost que ni s'acosta als 20 milions de que disposa l'Ajuntament, que estem segurs que sabríem gestionar molt millor del que es fa ara.

Perquè avui sortim més convençuts de que seguirem fent política, la nostre, la real, intentant anar canviant valors de la societat castellarenca conservadora perquè aviat estigui preparada per ser un poble realment emprenedor i valent. Trencar la majoria històrica conservadora de Castellar algun dia i fer entendre a la gent que tot està per fer i tot és possible, sense renuncies prèvies, sense submissions, sense prejudicis.

Com deien els poetes de La Polla Records: “En este mundo tooodo está bajo control. Todo? No! Una aldea (...) resiste al invasor gracias a una poción mágica llamada CEREBRO!”

La força per canviar les coses

Itziar González, coautora del llibre La força per canviar les coses amb Arcadi Oliveres, ens parlava a la presentació d'aquesta obra a Cal Gorina sobre el compromís que cal teixir amb el nostre entorn per liderar la transformació en els nostres municipis. En aquesta conversa amb Oliveres i Pau Llonch, es va parlar del pacte necessari entre ciutadania i portaveus a l'Ajuntament. La fluïdesa i els canals reals perquè el veí del nostre replà pugui arribar a ser regidor és una de les màximes que hem anat defensant a Decidim Castellar i que vam poder debatre en aquesta conversa. Aquests ponents, que han anat fent presentacions del llibre arreu del territori, han anat debatent sobre la necessitat que els partits facin les seves sessions de debat i deliberació públiques. Malgrat pugui semblar una petició revolucionària, els diputats anglesos de la Cambra dels Comuns, per exemple, tenen cada dimecres a la tarda oberta l’oficina d’atenció al públic perquè els ciutadans, que en aquest cas no són del seu poble perquè són parlamentaris de tot l’Estat, hi vagin a presentar-los queixes, protestes i propostes. Per tant, nosaltres entenem que el màxim grau de la política s’hauria d’expressar d’aquesta manera on es definissin espais de participació i de democràcia directa i el ciutadà pogués fiscalitzar més fàcilment la tasca dels polítics. Tenint en compte la proximitat que proporciona el nostre municipi, cal continuar reivindicant que no només Decidim, sinó la resta de partits polítics, adoptin aquesta lògica i obrin les seves assemblees i comissions a tota la ciutadania. Però no només hem de canviar la forma de fer política, sinó també el seu contingut. Per això, a Decidim Castellar hem fet un programa que planteja un nou model productiu a petita escala on els serveis públics retornin a mans públiques i puguin gestionar-se des de l'Ajuntament. De fet, no estem sols reivindicant aquesta nova manera d'entendre l'economia ja que totes aquelles candidatures i col•lectius que s’estan comprometent amb la regeneració o la radicalitat democràtica estan fent propostes d’economia alternativa perquè es torni a posar les persones al centre de les decisions del poble; no només a l'hora de participar de les decisions més cabdals del municipi, sinó per oferir l'oportunitat de governar-nos.