Aclariments

L’estiu ja fa dies que ha arribat, i tot i que l’agenda de L'Altraveu seguirà sobre la taula, encara amb reptes pendents, la tasca de les nostres comissions i la feina al ple passa per un parèntesi temporal. L’estiu és temps d’ordre i perspectiva, si hom vol. I és per això, que passats dos anys de vida de la nostra agrupació ens agradaria aclarir algunes de les coses que s’han publicat enguany sense que entréssim a desmentir-les.

L’Altraveu va néixer arrel del descontentament polític que hi havia en el municipi i d'un grup de ciutadans que van proposar de crear una candidatura alternativa independent al municipi de Castellar. La proposta va prendre força després d'un acte públic i obert a tothom on es demanava si a Castellar calia una candidatura alternativa independent. A l'acte es va convidar persones d'altres municipis que ja tenien experiència en el tema i va haver-hi una resposta ciutadana important. Aquell va ser el nostre naixement. Des d’aleshores, estem treballant perquè el nostre camí sigui obert a tot aquell que ho vulgui i procurem fer-ho amb la màxima transparència. En un intens debat entre allò que és normal i habitual creiem que és important constatar aquest fet. És per això que davant de les acusacions de la secció local d’Iniciativa (que havíem deixat al calaix per raons òbvies) que apuntaven l’enriquiment dels nostres regidors no podem respondre sinó és amb un diagnòstic: es tracta de miopia. L’estat de comptes de L’Altraveu està disponible per a aquell que el vulgui perquè vegin quina mena d’enriquiment tenen els nostres regidors que dediquen el seu temps a la política municipal. Zero. Ens diuen, també, que amb aquests diners paguem la nostra seu. El nostre local no és seu pròpia. El local del Passeig, número 142 és un espai obert a tothom qui ho demana i així ho evidencia que hi hagi gent que hi passi, que hi treballi, sense tenir cap tipus d'afiliació o sentiment cap al nostre grup. Entre altres coses, que es facin aquestes generalitzacions, ens sembla una falta de respecte i de responsabilitat envers tota aquesta gent.

Totes les crítiques són acceptables. Sempre i quan siguin certes. Ara que vénen vacances, reflexionem-hi.

Desviament pressupostari

El ple municipal del 21 de Juliol va aprovar, amb els vots favorables de l’equip de govern, el vot contrari de l’Altraveu i l’abstenció de la resta de grups, la modificació del projecte d'urbanització de la Plaça Major i del projecte de les obres d'acabats del mercat i l'aparcament i el contracte amb les UTE. Això s’hauria d’haver fet abans i no ara que ja fa mesos que aquestes obres s’han executat. El pressupost contractat inicialment era de 6.610.653,30€ (1.099.920.110 de ptes) i ha acabat sent de 8.775.621,68€ (1.460.140.476 de ptes), 2.164.968,38 euros (360.220.366 de ptes) més del que inicialment es va pressupostar, és a dir, més d’un 30% de desviament. La llei permet desviaments del màxim d'un 10% i és per aquest percentatge escandalós, que cal aprovar la modificació del projecte i els contractes amb les empreses, malgrat estigui tot fet.

Per visualitzar millor les magnituds econòmiques de les que parlem, per exemple, la construcció de la nova escola bressol està pressupostada en 1 milió d’euros. En una situació de crisi econòmica com la que estem vivint, desviacions pressupostàries d’aquest tipus poden suposar una disminució de tot allò destinat a polítiques educatives, socials i culturals. I això ens preocupa.

L’equip de govern va argumentar que aquests desviaments pressupostaris són “normals”. Nosaltres no ho considerem així, amb els diners de tots no podem admetre que hi hagi obres que enlloc de 6 milions en costin 8. Sabem que és habitual que hi hagin desviaments però això no vol dir que sigui normal. De vegades alguns contractistes es postulen per obres públiques amb ofertes econòmiques preveient les posteriors desviacions pressupostàries. Aquesta és una pràctica fosca que fa mala olor i que entre tots hauríem d’anar arraconant. La senyora Rita Barberà, Alcaldessa de València diu que és normal que els polítics rebin regals, l’equiparació entre el termes “habitual” i “normal” ens posa en un pendent que porta directament a la corrupció.
L’obligació de l'administració és vetllar per que la situació “habitual” sigui el que és normal, que les desviacions pressupostàries de les obres públiques siguin petites i hi hagi la sana tendència d’arribar a que no n’hi hagin. Si no treballem en aquest sentit correm el risc de perdre la credibilitat en les institucions que ens governen.

La Pedrera de Vallsallent

Una de les qüestions importants per la vila aquesta legislatura és la gestió de la pedrera de Vallsallent. Recordem que ja fa un any es va fer un primer pas per aprovar el pla parcial per la restauració de la pedrera. Inicialment es va atorgar una concessió de 40 anys amb una planta de reciclatge de residus. Volem recordar que ja aleshores, l’equip de govern estava fermament convençut de tirar ell sol el projecte segons aquests termes, amb tota la oposició en contra i amb l’ajuda només del trànsfuga.

Un any després, amb l’intermediació del grup municipal de CIU i d’intenses negociacions amb l’AV del Racó, s’ha establert una concessió de 25 anys i l’eliminació de la planta de residus. Aquest pas endavant és el que ha portat a L’Altraveu a votar a favor de la moció presentada per CIU. Ens sembla que la millora és substancial, i s’ha de reconèixer.
No obstant, a l’aprovació del pla parcial no podem donar-hi suport. Ens sembla que les coses han millorat, però no ho han fet per la bona gestió de l’equip de govern i no suficientment al nostre parer. La restauració tal com està plantejada no respon ni ha criteris ambientals ni ha necessitats socials. No cal buscar els perfils originals quan ja no existeixen. Cal omplir el forat central, donar sortida natural al Torrent de la Penitenta, estabilitzar talusos allà on fa falta i reforestar allà on sigui necessari. Tot allò que s'allunyi d'aquí només respon a interessos econòmics. Interessos per un pastis sucós del qual les arques municipals se’n veuran recompensades en una ínfima part. Interessos que no tenen en compte les molèsties per tots els castellarencs, no només dels veïns del Racó. La paciència que han tingut les persones afectades durant tot el temps d'explotació i la solidaritat dels castellarencs amb les necessitats de la comarca fa temps que han estat abastament complertes. Restauració sí. I si es possible el negoci fins que la restauració finalitzi molt millor; però que no sigui com vàrem dir fa temps: primer va ser el gran negoci d'obrir el forat i ara es busca el gran negoci de tancar-lo. Des de L'Altraveu no volem ni un metre cúbic més dels necessaris.

Roda de premsa CAV - 9 de juliol de 2009

El proper diumenge 12 de juliol les Candidatures Alternatives del Vallès organitzen la 2a bicicletada amb el lema en defensa dels camins, les vies verdes i els carrils bici al Vallès segurs.

Des de Castellar del Vallès, Terrassa, Rubí, Cerdanyola, Ripollet, Badia i Barberà del Vallès sortiran grups de ciclistes per confluir al Passeig de Sant Oleguer de la nostra ciutat. Des d’allà, tot passejant per Sabadell, ens dirigirem al Parc Catalunya on s’oferirà un refrigeri als assistents i es llegirà un manifest reivindicatiu.

La bicicletada compta amb la col·laboració de l'associació Bici-choper que animarà la jornada amb les seves espectaculars bicicletes.

Aquesta activitat és una segona edició de la bicicletada celebrada amb molt èxit d’assistència l’estiu de 2008, que va acabar a Ripollet, i s'emmarca dins la campanya que des de llavors porten a terme les candidatures alternatives per intentar fer visible un enfocament diferent pel que fa a les infraestructures futures i la mobilitat a la comarca.

La finalitat de la bicicletada és reclamar un altre model de mobilitat que aposti pels mitjans més sostenibles: caminar i anar en bici, no tan sols com a lleure sinó com a mitjà de transport habitual per desplaçar-se a qualsevol indret i també per anar a treballar. Uns mitjans que sovint troben moltes dificultats, obstacles, itineraris discontinus, perills, etc.

Les CAV reclamen les següents mesures:
· Disseny d’una xarxa de camins interurbans, que connectin diferents poblacions del Vallès entre les quals es mouen molts ciclistes i vianants.
· Establiment d’itineraris segurs per anar en bicicleta als polígons industrials
· Adequació de les vies verdes del Vallès com a itineraris segurs per a bicicletes
· Adequar el pas natural del Riu Ripoll amb un itinerari continu fins el Besòs

Des de les CAV conviden a la població del conjunt del Vallès a participar de la jornada en defensa del nostre territori i concretament de mesures que permetin anar caminant i en bicicleta pels municipis dels Vallès i d'uns als altres, més enllà de carrils bici aïllats al centre de les ciutats.


Punts de trobada:
9:30 Plaça major de Castellar; Plaça Abat Oliva de Cerdanyola; Parc de Ca n’Oriol de Rubí.
10:00 Plaça de la Sardana de Badia; Camp municipal de futbol de Ripollet
10:30 La Romànica, Barberà del Vallès ; Plaça Doctor Robert de Sabadell
11:00 Pavelló Municipal d’Esports de Sabadell (Ps. Sant Oleguer) per fer tots plegats un recorregut pel centre fins al Parc Catalunya.

Acte final i lectura de manifest a partir de les 12:00 a la Plaça Ernest Lluch (Parc Catalunya).


Convoquen: Candidatures Alternatives del Vallès – CAV
AEB Badia del Vallès
L’Altraveu Castellar del Vallès
ACR Rubí
EAB Barberà del Vallès
Entesa per Sabadell
COP Ripollet
CUP Sant Cugat
CUP Terrassa
PAS Cerdanyola

Segona bicicletada pels camins i carrils bici al Vallès

A Castellar del Vallès sortirem a les 9:30 des de la Plaça Major

Les Candidatures Alternatives del Vallès organitzen la seva segona bicicletada en defensa dels camins, les vies verdes i els carrils bici. La bicicletada recorrerà el proper dia 12 de juliol diferents municipis del Vallès començant per Rubí, Castellar, Cerdanyola i Ripollet, per confluir a Sabadell després de passar per Barberà i Badia fent via per alguns dels camins a recuperar segons la reivindicatió de les candidatures.
La diada compta amb la col·laboració de l'associació Bici-choper que animarà la jornada de la manera que ve fent en diferents actes per reclamar carrils bici. Des de les CAV conviden a la població a participar de la jornada en defensa del nostre territori i concretament de mesures que permetin anar caminant i en bicicleta pels municipis dels Vallès i d'uns als altres, més enllà de carrils bici aïllats al centre de les ciutats.
Aquesta activitat és la continuació de la primera bicicletada celebrada amb força èxit d’assistents l’estiu de 2008 i s'enmarca dins la campanya que des de llavors porten a terme les candidatures alternatives per intentar fer visible un enfocament diferent pel que fa a les infraestructures futures i la mobilitat a la comarca.
En concret la bicicletada s’inicia a les 9:30 a la plaça major de Castellar, a la Plaça Abat Oliva de Cerdanyola i al Parc de Ca n’Oriol de Rubí. A les 10 es trobaran amb ciutadans de Badia a la Plaça de la Sardana d’aquesta localitat per seguir fins a La Romànica a Barberà, on a les 10,30 es trobaran amb els veïns de Ripollet que hauràn sortit a les 10 del camp municipal de fútbol. Finalment, la comitiva es trobarà al Pavelló Muncipal d’Esports-de Sabadell al Ps. Sant oleguer amb els sabadellencs que a les 10,30 s’hauran trobat a la Plaça Dr. Robert, per fer tots plegats un recorregut pel centre de la capital vallesana fins al Parc Catalunya.

Acusacions malintencionades

El PSC de Castellar ha acusat l’Altraveu de no voler condemnar el darrer atemptat d’ETA. Aquesta afirmació no respon a la realitat ja que l’Altraveu va condemnar enèrgicament l’atemptat que va acabar amb la vida de l’Inspector Eduardo Puelles García, va expressar la seva total oposició a la utilització de la violència i va recalcar que la vida humana és el primer dels drets humans. Per tant, l’acusació del PSC no podem sinó considerar-la una malintencionada maniobra. Una altra cosa és subscriure el comunicat que se’ns va presentar. Seguint una directriu del seu partit, ara que governa al País Basc, l’equip de govern va presentar una proposta de moció al ple de la qual no es podia modificar ni una coma i que, per tant, obligava a la resta de grups municipals a una adhesió infrangible. Com als vells temps d’un règim ja passat. Aquesta actitud de “conmigo o contra mí”, sense matisos, sense discussió possible, recorda l’actitud dels temps més durs del PP quan semblava que aquests eren els únics posseïdors de la veritat. Recorden Aznar afirmant que a l’Irak hi havia armes de destrucció massiva i desprestigiant tots aquells que no hi estaven d’acord gairebé acusant-los de còmplices del règim de Sadam Hussein?
L’Altraveu va oposar-se a la part del comunicat on es demanava “el suport incondicional a les forces i cossos de seguretat de l’Estat”. La paraula “incondicional” no és de rebut en aquests casos ja que no totes les actuacions policials s’ajusten al que seria desitjable en una democràcia. Tan sols cal fer una ullada als informes anuals d’Amnistia Internacional. No diem que de forma general aquesta sigui l’actuació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, però aquests casos no fan aconsellable donar-hi un suport “incondicional”, i per això ens vam abstenir a la votació. L’actitud del PSC de Castellar del Vallès, incapaç de buscar el consens i tergiversant el sentit del nostre vot és molt perillosa, i els apropa més a membres del seu partit condemnats per la "guerra bruta" com Rafael Vera, que a personatges més solvents democràticament com l’Ernest Lluch, buscador incansable del diàleg i el consens per aconseguir la pau.

Falta de voluntat

En el ple municipal del passat dimarts es va portar a votació una moció presentada per l’equip de govern per condemnar el darrer atemptat d’ETA al País Basc. L’Altraveu es va abstenir en la votació per falta de voluntat política per arribar a un consens en el text presentat. Com molts dels temes que portem a ple, vam sol·licitar al govern municipal la introducció d'esmenes a la moció i la consecució d'un text consensuat per tots els grups municipals. La nostra sorpresa va ser la negativa rotunda a qualsevol modificació: el senyor alcalde ens va dir que del text no es podia tocar ni una coma.

L’assemblea de l'Altraveu condemna i rebutja tot tipus de violència, i com no l’assassinat d’Eduardo Puelles, i mostra solidaritat cap a les famílies de víctimes que pateixen al País Basc. Tot això perquè estem en contra de la violència ja que la vida és el primer dels drets universals. Tot això també perquè estem a favor de la llibertat de viure en pau, a favor de viure sense haver de mirar sota el cotxe, a favor de no haver de patir per ser torturat o detingut injustament, a favor de poder votar a qui més ens agradi, a favor de poder triar a quin país volem viure.
Des de L’Altraveu no podíem admetre acceptar el darrer punt de la moció en que es donava suport a les forces i cossos de seguretat de l’estat en la seva lluita contra ETA. La lluita antiterrorista a l'Estat espanyol ha estat àmpliament denunciada per violació de drets i llibertats fonamentals per part d’organismes internacionals i associacions de drets humans. Sense anar mes lluny, el senyor Martin Scheinin, Relator especial sobre la protecció de drets humans en la lluita contra el terrorisme de l'ONU, va alertar -desprès de la seva visita oficial a l'Estat espanyol- del greu perill que es corre en una democràcia quan es fa un ús extensiu del concepte de delicte de terrorisme per penalitzar activitats que no constitueixen i no guarden suficient relació amb actes de violència greu. El Relator en aquest sentit afirmava que “quan es comença a caure per aquesta pendent es corre el risc de conculcar molts drets”. Cap persona que cregui en l'estat de dret pot recolzar la practica de la tortura, les il·legalitzacions de partits polítics i organitzacions socials, el tancament de mitjans de comunicació i un llarg etcètera de practiques... pilars bàsics de la lluita antiterrorista espanyola.
Les persones que creiem en la resolució dialogada i negociada dels conflictes mai ens cansarem de recordar que de poc serveixen mocions d'aquest tipus si no ens posem a treballar de veritat per la pau. Segons els experts, el conflicte basc es de senzilla resolució i només es qüestió d'una mínima voluntat per totes les parts. Una solució d'aquest tipus ha de comptar, per suposat, amb una aturada dels atemptats, però també de les tortures (denunciades insistentment per l'ONU, Amnistia Internacional i mes de quaranta organitzacions de tot l'estat espanyol), la repressió desmesurada i de l'anomenada “guerra bruta” .
Sembla ser que l’ancestral costum dels tirans neuròtics segueix vigent a la “España democrática”, i matar al missatger produeix un cert alleujament entre els que pensen amb les vísceres. Avui parlar de l'existència d'un conflicte i assenyalar l'arrel d'un problema, treballar per la consecució de la pau a traves del diàleg i la negociació es criminalitzat. Nosaltres, tossuts, continuarem apostant per aquesta via. I no tant sols perquè creiem que sigui la millor sinó perquè estem convençuts que es la única possible.