Aquests dies ha fet un any que va començar la destrossa de Can Bages, i cal recordar que entre les irregularitats denunciades per l'Altraveu i la Plataforma Aturem el Polígon industrial de Can Bages estaven els abocaments il·legals de deixalles, especialment quantitats importants d’uralita (fibrociment). La deixadesa en aquestes obres aturades permet encara trobar mostres d’uralita, que recordem conté amiant. Els elements que contenen amiant són perillosos per la salut i el contacte amb la seva pols pot provocar greus malalties, tal i com adverteix la O.M.S. És per això que a Europa ja fa anys que van prohibir aquest element en la construcció.
Cerdanyola, és un municipi que n’ha patit les conseqüències doncs fa anys hi havia una industria (Uralita) que en fabricava, i molts dels seus treballadors i gent pròxima han estat i estan greument afectats. Per això, la deixalleria de Cerdanyola està especialitzada en recollir la uralita, facilitant un plàstic pel seu embalatge a la mateixa. De fet a aquesta deixalleria s’hi poden adreçar els habitants de l’àrea metropolitana.
En canvi, a Castellar no ho tenim tant fàcil, doncs el nostre municipi no forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. Si portem a la deixalleria municipal la uralita, ens la fan tornar a casa, i ens demanen que a casa l’emboliquem amb paper de film transparent, doncs no hi ha la possibilitat d’embalatge a la pròpia deixalleria. Si anem al punt blau (deixalleria de Sabadell pròxima), no l'admeten de cap manera, ni embolicada ni sense embolicar, i ens remeten al telèfon d'una empresa especialitzada, a qui haurem de pagar les despeses. Aquesta situació provoca que el control sobre la uralita no sigui prou efectiu, i que per tant sigui un element clàssic en alguns abocaments furtius.
És per això que L'Altraveu ha decidit presentar una proposta al proper ple municipal per tal que s’estableixin els protocols necessaris que facilitin l’admissió d’uralita a la deixalleria municipal. Aquesta proposta pretén també que des de l'administració municipal es sensibilitzi a la ciutadania sobre aquest tema. No pot ser que per falta de voluntat de les administracions municipals o per entrebancs administratius, es posi impediments als ciutadans que volen reciclar els materials. Especialment un material tòxic com l’amiant. Amb aquests procediments obsolets només s’aconsegueix que sigui més fàcil abocar l’amiant a una cuneta de la carretera que complir el deure de portar-lo a reciclar. Reflexionem-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada