dijous, 27 de setembre del 2007

Gran èxit d’assistència en el debat sobre el tren

La sala de ca l’Alberola va quedar petita per acollir als assistents al debat que va convocar L’Altraveu amb el títol: Cal que arribi el tren a Castellar?

L’entitat SabadellCruïlla va explicar, per invitació de L’Altraveu, l’evolució de les seves propostes per al traçat de l’ampliació de la línia de tren de Sabadell. De l’acurada presentació que van fer, es constata que l’entitat sabadellenca al final ha arribat al punt de proposar una gran línia forta que uneixi la franja de Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers amb ramals que permetin l’accessibilitat de poblacions del nord del Vallès, com és el cas de Castellar.

El debat obert a partir de l’exposició va posar sobre la taula un segon possible model per a pensar aquesta infraestructura, que consistiria en incorporar poblacions com Castellar de ple en la xarxa central del ferrocarril.

La part final de l’acte va permetre poder expressar pros i contres d’un i l’altre model, i prendre consciència de que malgrat que estem parlant d’una obra que trigarem anys a veure realitzada, cal que des de les parts interessades, en aquesta cas la població de Castellar, ens mobilitzem per crear debat i fer pressió a les administracions pertinents. L’oportunitat que s’obre en aquests moments no es tornarà a repetir, i les infraestructures de dintre de deu o quinze anys s’han de pensar ara.

Es va cloure l’acte amb l’encoratjament dels membres de SabadellCruilla per que els habitants de Castellar prenguem partit de forma activa en aquests processos.

SabadellCruïlla, es va constituïr com entitat al gener de 2007 amb la voluntat d'obrir un debat a la ciutat i treballar una alternativa al traçat dels ferrocarrils que s'havia plantejat des de l'administració. L'entitat vol que el tren no quedi reclòs a Sabadell i que s'obri a la resta del vallès, cap a l'est en direcció Granollers i al nord direcció a Castellar. En el projecte oficial semblava díficil que el tren en un futur pogués arribar amb facilitat a Castellar i és per això que ells plantegen un opció que simplica i fa més pròxima aquesta possibilitat. Actualment SabadellCruïlla s'està reunint amb l'administració i estan valorant les possibilitats de les diverses propostes.

dimecres, 19 de setembre del 2007

Al·legacions de l'Altraveu al desdoblament de la B-124

Al·legacions proposades a l'Estudi Informatiu i l'Estudi d'Impacte Ambiental "Millora general. Desdoblament de la carretera B124 , PK 3+300 i 6+500. Tram: Sabadell - Castellar del Vallès".

Valoracions sobre el resultat final en la fluïdesa de trànsit:

a) En l’estudi informatiu sobre el desdoblament no hi ha cap apartat que valori com afectarà el trànsit, un cop realitzades les obres, l’efecte coll d’ampolla en la zona de la deixalleria (pk 3.300). Si bé sembla que en el tram2, el desdoblament i les rotondes poden facilitar la fluïdesa i la distribució de vehicles als seus destins (sobretot als vehicles que han d’accedir als respectius polígons), el resultat del tram 1(en direcció Sabadell) no sembla que hagi de millorar la fluïdesa, sinó tot el contrari. Caldrà passar de dos carrils de baixada, amb velocitat elevada, a un de sol, produint un efecte embut o coll d’ampolla, tot just sortint d’una corba. Les reduccions de velocitat en ambdós carrils per facilitar la incorporació dels vehicles a un únic carril, i l’efecte multiplicador a la resta de vehicles, pot produir una disminució de la velocitat que acabi amb retencions i cues. Cal pensar també, que si s’acaba executant tot el polígon de Can Bages, totes les xifres de mobilitat que s’utilitzen poden variar notablement.

Carril bici:

a) L’inici del carril bici en el tram 1, en qualsevol de les dues variants A o B, té un pendent a totes hores excessiu. Per passar de la cota altimètrica 220m a 225m ho fa amb un pendent que supera el 20%. Així mateix, en altres zones concretes de la pujada el pendent oscil·la per aquesta xifra. Actualment, les recomanacions per la viabilitat d’ús, recomanen no passar de pendents superiors al 6%. El carril bici s’ha de pensar amb criteris per facilitar que la bicicleta sigui un mitja de transport realment alternatiu, i no només una espai de lleure. En aquesta zona caldria buscar solucions per minimitzar la pendent i aconseguir que el carril bici sigui més paral·lel a la carretera.
b) L’inici del carri bici en el tram 1 no està ben resolt. Mentre que els ciclistes que venen de Castellar en direcció Sabadell es podran incorporar a la carretera pel carrer del Punt Blau, els ciclistes que venen en direcció contraria no tindran accés al carri bici. Per poder-ho fer haurien d’anar pel carril de l’esquerra en direcció nord (el carril ràpid) i travessar la carretera per l’accés al Punt Blau. Per tant, el carril bici entre l’inici del tram 1 i la primera rotonda en realitat seria unidireccional; només de baixada.
c) No som partidaris de compatibilitzar el trànsit de persones i bicicletes. El carril bici hauria de ser reservat a bicicletes per esdevenir veritablement un vial ràpid i segur de connexió entre Castellar i Sabadell. Preferim un carril bici d’una àrea de passeig. És imprescindible que sigui asfaltat, pintat i rotulat en la seva totalitat.

Patrimoni arquitectònic:

a) L’estudi d’impacte tampoc contempla el forn de calç situat al camí de baixada a la font de Can Moragas, dintre del terme municipal de Castellar, que tot i no estar directament afectat està dintre del àmbit d’estudi.

Fauna:

a) Entre les espècies directament afectades, en l’estudi no es cita la presència del xoriguer comú (falco tinnnuculus). Tot i ser una espècie no amenaçada i considerada poc sensibles (encara que és una espècie protegida), és habitual de veure-la en el límit entre la zona agrícola i la forestal d’ambdós costats de la carretera, tant en la zona de la Torre Turull, com en la zona de Can Bages, on podria haver-hi alguna parella reproductora en la zona directament afectada.

Carril bus:

a) És necessari que un dels dos carrils de circulació en cada sentit es destini a carril exclusiu per al transport públic i vehicles d’alta ocupació. Al nostre entendre, aquesta possibilitat tindria dos avantatges evidents. En primer lloc facilitaria i milloraria el servei públic d’autobusos que ara mateix té forces mancances. Aquesta mesura feria el servei més ràpid, els horaris serien més regulars i fixes (ara estan molt condicionats al trànsit i a les cues) i alhora farien que un servei eficient augmenti el nombre d’usuaris i redueixi l’ús del transport privat. Així mateix, un carril d’alta ocupació, també pot potenciar polítiques encaminades a la promoció del transport públic i l’ús compartit del cotxe. En segon lloc, l’altre avantatge és evitar l’efecte embut en les zones que es passa de dos a un carril, doncs es reduiria el nombre de vehicles que s’haurien d’incorporar al carril únic.

Corba:

a) Prestar especial atenció a l'execució del peralt de la corba, la correcció del qual és molt important per reduir l'accidentalitat d'aquest punt.


Comunicat de l’Altraveu sobre l’enquesta de la Plaça Major


Davant la propera enquesta ciutadana organitzada per l’equip de govern sobre l’edifici de la plaça major, L’Altraveu vol comunicar el següent:
• L'equip de govern ha pres una decisió unilateral sobre com portar a terme l’enquesta ciutadana i sense donar opció a la resta de forces polítiques del consistori a opinar sobre com fer-la i quines opcions posar.
• Per L’Altraveu les dues alternatives que es proposen son gairebé la mateixa i no justifica la convocatòria d’una consulta popular.
• Si igualment, la consulta s’ha de realitzar, L’Altraveu ha proposat a l’equip de govern una tercera opció: que es finalitzin totes les obres relacionades amb el mercat, condicionament plaça, carretera Sentmenat, aparcament..., però que s’aturin les que corresponen a les obres de l’Edifici Pantalla, per engegar un procés d’autèntica participació ciutadana durant un període de sis mesos i poder decidir així amb coneixement de causa, prèvia recollida de tota la informació i els debats corresponents. Però la resposta ha estat negativa.
L’eix principal de les polítiques de l’Altraveu és la participació ciutadana i creiem que s’ha pres una decisió per part de l’equip de govern sense tenir en compte una participació real i efectiva de la ciutadania, i sense donar-li, al la pràctica, la possibilitat de decidir res. A més a més, aquesta consulta popular, tal com ha estat portada a terme, ha confós més a la població que no l’ha ajudat a participar. Ateses aquestes circumstàncies, creiem que no té cap sentit anar a votar i L’Altraveu es retira de la taula de seguiment sobre l’enquesta.