L'ALTRAVEU

La prudència aconsella que és hora d'aturar aquesta obra

2012-01-29T00:33:00.000+01:00

Torrent de Colobrers 20/01/12

El passat dijous 26 de gener l'Altraveu va entregar una carta a l'alcalde de Castellar sol·licitant que insti el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme a paralitzar de manera immediata la construcció d'aquesta infraestructura.

Just quan l'esvoranc de Colobrers ens serveix de mesura de la destrossa ambiental i de la petitesa política davant d’accions que agredeixen el territori, ens arriba la notícia que el govern francès ha suspès les obres de connexió entre el Llenguadoc i l'Empordà. França al•lega que no hi ha necessitat d'aquesta infraestructura milionària perquè no respon a les necessitats energètiques actuals. I nosaltres, què hi diem? Hi som a temps?

En els darrers anys, massa vegades hem vist que allò que passava per infraestructures d'interès general, en realitat ho eren d'interès privat. El guany no era el rèdit social de l'infraestructura, sinó el negoci lucratiu de la seva construcció: transvasaments, aeroports, pistes d'esquí, etc. La llista és llarga.

El debat energètic d'aquest país és prou important per no anar amb presses i improvisar sobre un model que marcarà els pròxims decennis. França diu que no. Nosaltres podem fer el sord? La prudència aconsella que és hora d'aturar aquesta obra i repensar-la. Creiem que després de l’impacte que hem comprovat als boscos i als torrents dels nostres entorns, de les declaracions institucionals que són contràries a aquesta obra, ara estem obligats a aturar-la i donar el temps que calgui per poder fer-ne un replantejament seriós. Com, sinó, podria entendre’s la nostra posició en contra d’aquest gasoducte?

Si bé és cert que, tal i com diu el BOE, la conducció preveia aportacions a la planta de cicle combinat del Besòs i a la futura planta de Bescanó, també ho és que no està pensada per abastir els municipis. Per exemple, Santa Eulàlia de Ronçana, un municipi afectat pel pas del gasoducte, continuarà sense tenir servei de gas natural perquè aquest gasoducte té com objectiu principal abastir gas, únicament, a Europa. Però Europa se’n desentén. Davant d'aquest desgavell polític i estratègic, aquí al rodal amb servitud i complicitat, es permet la destrossa ecològica en nom d'un bé superior intangible: Madrid, França, Europa; el progrés. Parlem-ne entre tots, perquè de moment els que ens venem el territori per un plat de llenties som nosaltres i les seves discussions ens queden molt lluny.

Arribats fins aquí, el gasoducte hauria de servir per posar sobre la taula debats que han quedat exclosos i silenciats: quin model energètic volem, quins interessos hi ha al darrera dels serveis bàsics, com és possible que la legislació ambiental es pugui aplicar de manera tan laxa per part de la pròpia administració i de les grans empreses. I quan aquests debats s'hagin participat amb serenor i tinguem les respostes a les preguntes, serà l'hora de mirar de gestionar les infraestructures de manera coordinada i no aïlladament, perquè les negligències en matèria ambiental tenen un preu econòmic i ecològic que no ens podem permetre.

Què s’espera dels impostos?

2012-01-26T16:50:00.002+01:00

Pagar impostos s’ha convertit en un tema cabdal per a debats pressupostaris; no només a nivell local. L’Altraveu ha treballat perquè l’increment d’impostos a Castellar del Vallès es fes de manera equitativa, introduint mesures com l’ajuda a famílies monoparentals i a aquells que posen en disposició el seu habitatge per a lloguer. Com ja hem manifestat sovint, gravar la propietat de manera progressiva és un mecanisme a través del qual l’ajuntament pot recaptar amb certa equitat, per bé que, calia incorporar ajudes com les proposades i aprovades per ple. No ens sembla adequat, doncs, que es faci demagògia en un tema tan important com és la redistribució de recursos mitjançant la pressió fiscal a qui més té. La política fiscal municipal cal executar-la amb criteri i és bo que sigui un instrument que valori l’ajuntament i no pas l’Estat, ja que això contradiu l’autonomia municipal i qüestiona la càrrega que determina el consistori per als seus ciutadans. Així doncs, el pacte entre PP i CIU a Madrid vulnera aquesta autonomia i dicta que tots els ajuntaments apliquin un increment del 10% en l’Impost de Béns Immobles (IBI). En el nostre cas, l’apujament de l’IBI comportarà un cobrament del 16% (fins ara era el 6%). Aquesta mesura és un pedaç a la decisió des del govern central de no permetre demanar crèdit a aquells ajuntaments que estiguin endeutats en més d’un 75%, com és el nostre cas. És una mesura compensatòria i, per tant, no respon a la voluntat de tenir més ingressos per repartir-los millor, sinó a una decisió que pretén allargar de nou la qüestió del finançament local; un debat que cap de les administracions governants fins ara han resolt. Cal dir que la Generalitat deu a Castellar 2.7 milions d’euros i això té un impacte contundent sobre elements com les polítiques socials i educatives del nostre poble. Diu l’article 31 de la Constitució que “tothom contribuirà al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just, inspirat en els principis d’igualtat i progressivitat…”. I creiem que aquesta és precisament la filosofia dels impostos. No podem evadir-nos d’aquesta obligació. El que defensa L’Altraveu és un autèntic pacte entre consistoris per denunciar el finançament precari de les polítiques locals i la lluita per l’evasió fiscal a nivell general. Actualment el frau fiscal català supera en 6 vegades les retallades de la Generalitat. Fer front a l’evasió és urgent perquè el sistema polític i representatiu tingui novament sentit.

Sobre el Gasoducte: Més detalls del despropòsit

2012-01-19T22:05:00.000+01:00

El passat diumenge, una trentena d’entitats entre les que es troba l'Altraveu, van convocar a la ciutadania per fer una excursió informativa per la zona del torrent de Colobrers, on el gasoducte s'està construint. La convocatòria va reunir unes 500 persones que durant unes 2 hores van seguir una part del traçat de l'esmentada infrastructura. Els assistents van poder comprovar sobre el terreny que el projecte, lluny de ser una obra major més, és d’un impacte ambiental i visual majúscul. Per la resposta a la convocatòria podem comprovar que l’equip de govern no està en la mateixa sintonia que els ciutadans.

Estem en una època en que des de les administracions les qüestions territorials i ambientals són la darrera preocupació dels governs i dels governants, i això va en clara confrontació amb la sensibilitat ciutadana. Es pot comprovar a Castellar, amb el nou polígon industrial, o amb la destrucció del Molí d’en Busquets, però veieu a tall d’exemple la llei Omnibus del govern de la Generalitat on primen els interessos econòmics de les empreses davant la protecció d’espais naturals protegits, o la propera revisió prevista de la llei de costes que vol fer el flamant nou govern del PP.

Amb tot, des de les administracions locals, des de la primera línia de front, s’hauria de compensar aquesta deriva general tan insensible amb el territori. Els ajuntaments estan en contacte directe amb els ciutadans i amb les obres que es duen a terme en el seu espai físic, per tant, són els primers que haurien de vetllar perquè els projectes i les alteracions del territori es fessin amb les màximes garanties ambientals i de sostenibilitat. Lluny de tot això, l’equip de govern del PSC no ha mogut ni un dit per intentar evitar o minimitzar l’impacte d’unes obres que passen per el Vallès (i per Catalunya) sense aportar cap benefici. Ans el contrari, han preferit amagar-ho i no explicar-ho a la ciutadania. De fet, les úniques al•legacions que l’equip de govern del PSC ha proposat al projecte han estat per evitar que el gasoducte afectés els terrenys de la futura depuradora del nou polígon de Can Bages. Han preferit que es destrossés el poc que queda del bosc i del torrent de Can Bages, que afectar el polígon industrial ja urbanitzat. Amb aquesta mesura, segons l’informe tècnic i ambiental del canvi de traçat, ha aconseguit augmentar l’impacte ecològic i disminuir encara més l’espai verd entre Sabadell i Castellar.

Excursió guiada per Colobrers i entorns. Vindràs?

2012-01-12T11:16:00.003+01:00

Una trentena d'entitats de Castellar i de Sabadell, entre associacions de veïns, entitats i grups polítics hem organitzat una excursió guiada per Colobrers i l’entorn per conèixer les zones afectades pel traçat del gasoducte Martorell-Figueres. Ens trobarem a les 11 del matí davant de la fàbrica del vidre i convidem a tothom a participar-hi. L’Altraveu no ha estat sola a l’hora de denunciar la poca informació que s’ha rebut d’aquest fet, com els articles de la ciutadania ho han anat confirmant en l'Actual i d'altres mitjans, la qual cosa demostra que no és només una qüestió de percepció. No es tracta d’una obra de llicència major com qualsevol altra, ni tampoc un pur tràmit. És una obra de gran impacte sobre el nostre municipi. Per això, en el ple municipal passat vam demanar tota la informació detallada sobre l’impacte del gasoducte. Aquesta setmana se’ns ha fet arribar la informació completa i som en un procés d’estudi detallat. Tanmateix, hem dissenyat un bloc http://gasoducte.blogspot.com amb un recull d’articles de premsa i declaracions diverses. De moment, podem avançar que l’ajuntament rebrà com a compensació econòmica 34.000 euros. Cal dir que si bé l’oposició és responsable de fiscalitzar l’acció del govern no deixa de sorprendre la dificultat amb què hem pogut localitzar l’acord pres en la junta de govern local, i una vegada localitzat, la poca referencialitat a tal obra. És a dir, que avui ja podem dir que lluny de voler informar , hi ha hagut una voluntat que no en fóssim partícips. Denunciem, doncs, la infravaloració que s’ha fet de la resta de forces polítiques i de la mobilització social per aturar i plantar cara a una obra que menysté el valor dels espais que gaudim a Castellar del Vallès. La lluita pel territori és també una manera de defensar un model de vida i també posa de relleu com incloem o excloem els ciutadans davant de les infraestructures.

Més informació: Gasoducte Martorell-Figueres

Què entenem per participació?

2011-12-29T12:15:00.000+01:00

En les democràcies actuals és comú que la ciutadania se senti cada cop més allunyada de la vida política. És per això que cal tenir-la en compte d'una forma constant, per tal d'aconseguir unes polítiques més properes a la seva voluntat, sense servilismes. No són temps per defensar només la democràcia representativa i hem d’anar articulant propostes veritables que contribueixin a construir un projecte de municipi, de societat feta amb el màxim de mirades possible. Deixem que els ciutadans participin realment, prenguem la seva veu per a coses realment importants.
En el ple del mes de desembre es va portar a terme l’aprovació del pla de participació ciutadana d’ordenació municipal i el nostre grup va abstenir-se. Pensem que calia especificar si es tractava d’un pla amb conclusions vinculants o no. L’ajuntament ha de ser garant de la llei però també és cert que si censurem la participació posant-nos en un espai extrem de conflicte, no avancem. La participació es pot aplicar a qualsevol política, però per obtenir una bona resposta de la població cal fer-ne una selecció. Per això, creiem que els consells que ja existeixen han de contribuir a crear una cultura de participació perquè quan afrontem plans de la magnitud que se’ns presenten haguem fet una tasca pedagògica que faciliti la nostra tasca, que no és d’avui per demà. L’Altraveu ha fet un seguit d’aportacions, en la línia que calia establir un acord que visibilitzés quina era la intenció del procés participatiu. Quan nosaltres parlem de participació ciutadana parlem d'influir en la presa de decisions de forma vinculant quan aquesta no vagi en contra de la llei. Perquè confiem en els processos participatius i els resultats que se’n puguin desprendre. Pensem que no es tracta de consultar determinades decisions a la ciutadania sinó de traspassar-los el poder i fer un retorn. En definitiva, aquesta és la participació que defensem perquè quan som davant de la possibilitat d’allargar els espais de poder de la ciutadania, cal ser ambiciosos.

Compartir, també per Nadal

2011-12-23T09:41:00.001+01:00

S’apropen dates de festa i l’èmfasi sobre la solidaritat, la generositat i, en definitiva, la inclusió d’aquells que pateixen més les desigualtats socials, també agreujades per la crisi i la gestió d’aquesta, es fa més gran. Els agents socials treballen dia a dia per fer que aquests desitjos de Nadal siguin una realitat quotidiana, i aquest és el camí a seguir. L’Altraveu ha manifestat que les polítiques socials són una prioritat i en aquest sentit des de maig hem portat a terme la moció contra els desnonaments, el Pla d’Inclusió social, la taula d’emergència social i un seguit de bonificacions que ajudaran, per exemple, a les famílies monoparentals amb reducció a l’IBI. Cal dir que aquestes iniciatives s’han aprovat al ple municipal i tindran efecte immediat, per la qual cosa ens mostrem molt satisfets.

Però a banda de treballar des de la institució, pensem que cal fer-ho també a través de diverses iniciatives socials per fer possible un municipi més solidari. En aquest sentit, iniciatives com els bancs del temps que engegaran, per exemple, el Consell d’Infants i sobre el que estan treballant, també, els col•lectius de Cal Gorina ens semblen una bona recepta per defensar el fet de compartir coneixements i per adonar-nos que tenim molt a donar i a rebre els uns dels altres. La col•laboració entre la ciutadania de Castellar és la manera per enfortir els llaços comunitaris i ser conscients de la realitat que ens envolta.
Per altra banda, també ens agradaria convidar el 23 de desembre a participar d’un sopar organitzat per Cal Gorina, que porta per nom “Porta un plat i tasta’n molts”. Es tracta d’una trobada on cadascú aporta un menjar i té l’oportunitat de tastar-ne d’altres. Així mateix, i fruit de l’èxit d’altres anys, el 28 de desembre, a partir de les 17h de la tarda s’organitza al mateix espai un taller de reciclatge amb Josep Ubasart, que ens ensenyarà de nou, com reutilitzar diverses coses i crear-ne de noves. Tothom està convidat a participar-hi! Bones festes.

Segur que no es podia fer d'una altra manera?

2011-12-22T17:41:00.002+01:00

"Des de L’Altraveu ens continuem preguntant de què serveixen els estudis que encarrega l’administració i que identifiquen quines zones s’han de protegir de forma especial, si quan es fan actuacions dissenyades per la mateixa administració s’obvien les seves recomanacions"

Pla de Gestió de l’Espai Natural d’interès local Torrent de Colobrers; informe de Josep Germain i Otzet, març de 2007

El que queda d'aquest tros del torrent de Colobrers, 18 de desembre de 2011

Escoltar tertúlia sobre gasoducte a Radio Castellar - 21/des/2011 (mp3 5mb-12minuts)

Les CAV denuncien l’actitud antidemocràtica dels governs municipals que han ocultat a la ciutadania els impactes del gasoducte

2011-12-18T12:25:00.002+01:00

Sabadell i Castellar ja pateixen els greus efectes de les obres

D'esquerra a dreta: Carles Escolà, actual conseller comarcal de les CAV i regidor de Compromís per Cerdanyola, Virginia Domínguez regidora de l'Entesa per Sabadell i Elisenda Alamany i Xavier Bella regidors de l'Altraveu per Castellar

Les Candidatures Alternatives del Vallès – CAV han denunciat l’actitud antidemocràtica dels governs municipals que no han informat en cap moment a la ciutadania dels efectes negatius del gasoducte i han intentat minimitzar els seus impactes.

L’Entesa per Sabadell i l’Altraveu de Castellar del Vallès han lamentat que els governs municipals hagin ocultat els veritables efectes del gasoducte sobre el Vallès, arribant a afirmar que no tindria cap impacte sobre el Bosc de Can Deu o que no passava pel terme municipal de Castellar del Vallès.

Les obres del gasoducte Martorell-Figueres, que promou l’empresa ENAGAS, fa setmanes que afecten el Vallès Occidental i els seus estralls ja són visibles al Bosc de Can Deu i el Torrent de Colobrers. Es tracta d’una canalització d’alta pressió, d’un metre de diàmetre, soterrada al llarg dels 160 km de longitud, les obres del qual impliquen la construcció d’una pista de 30 metres d’amplada amb maquinària pesant, arrasant amb tots els arbres i resta de vegetació. Els seus efectes seran especialment greus quan travessi el Riu Ripoll, el Torrent de Can Bages, el Torrent de Colobrers i el Riu Tort.

El Gasoducte creuarà els espais naturals del Vallès, provocant un gran impacte als camps i boscos del Rodal: els camps de Ca n’Argelaguet, Sant Julià, el Bosc de Can Deu, la Torre Turull, el Torrent Colobrers, el Parc Agroforestal de Llevant, etc. per continuar pels boscos de Sentmenat i Caldes de Montbui en direcció el Vallès Oriental.

L’Entesa per Sabadell i l’Altraveu de Castellar del Vallès han emplaçat els respectius equips de govern a donar totes les explicacions a la ciutadania i a fer un seguiment acurat de les obres per tal que es facin amb les màximes garanties i que es restitueixi el màxim de vegetació.

Història d'una destrossa natural silenciada

2011-12-16T13:14:00.000+01:00

Torrent de Can Bages. Aquest bosc té els dies comptats

Escoltar tertúlia sobre gasoducte a Radio Castellar - 14/des/2011 (mp3 5mb-12minuts)

El gasoducte Martorell-Figueres que passa dins del terme municipal està tenint un impacte important en el torrent de Colobrers, en una zona considerada parc forestal d'especial protecció (Pla de Gestió de l’Espai Natural d’interès local Torrent de Colobrers; informe de Josep Germain i Otzet, març de 2007). Alhora, en queden afectats alguns camps de Torre Turull i les zones boscoses properes.
El torrent de Can Bages, recentment afectat per la construcció del polígon industrial també està amenaçat, les màquines han de passar prop de la desembocadura en el Ripoll, una zona humida de grans talussos i espessos boscos d’alzina i pins. Tal com hem pogut comprovar sobre el terreny s’estan creant unes pistes d'entre 20 i 30 metres d'amplada pel pas la maquinària, arrasant tot allò que hi ha. La destrossa afecta també de forma important als camins que de Castellar van cap a Togores, deixant un paisatge desolat en una zona d’alta utilització pels veïns i que l’Ajuntament de Castellar van declarar que es protegiria quan es va formalitzar el Parc Agroforestal de Llevant.
Des de L’Altraveu ens continuem preguntant de què serveixen els estudis que encarrega l’administració i que identifiquen quines zones s’han de protegir de forma especial, si quan es fan actuacions dissenyades per la mateixa administració s’obvien les seves recomanacions.

Aquesta setmana en junta de portaveus ens ha quedat palès el poc control que l'ajuntament està exercint sobre aquesta obra. L'equip de govern ha buscat complicitat per que els hi fem costat amb un problema que ara diuen que no volen però que són ells qui han donat el vist i plau. Estem a l'espera de rebre tota la informació que hem demanat...

Afectació actual del pas del gasoducte pel torrent de Colobrers

2011-12-15T10:58:00.001+01:00

L'Altraveu als pressupostos participatius de Figaró

2011-12-12T21:01:00.001+01:00

L'Altraveu va desplaçar-se aquest cap de setmana a conèixer el procés de pressupostos participatius que porta a terme l'equip de govern de Figaró-Montmany. L'alcalde del municipi, Lluc Pelàez, va acollir els regidors Xavier Bella i Elisenda Alamany i altres membres del grup a qui va explicar l'experiència que porten aplicant ja fa vuit anys.

Enguany la votació del Pressupost Participatiu per escollir les propostes que seran incorporades al Pressupost Municipal de l'any 2012 es realitzaven conjuntament amb la votació per escollir les grans Inversions del mandat. Totes les propostes estaven detallades en un Quadern de propostes i també es podien consultar els avantprojectes de les grans inversions a l'apartat de PAM i grans inversions 2012-15 de la pàgina web o bé a l'Ajuntament.

Xavier Bella declarava que "el compromís de L'Altraveu ja s'ha manifestat en la creença radical de la participació, però no en la línia del populisme sinó amb el treball quotidià dels agents socials i l'aliança amb l'administració". Per això L'Altraveu va acordar una trobada amb l'alcalde de la població. Alamany manifestava que "tot i que el tamany del Figaró no és comparable amb el de Castellar sí que serveix per conèixer eines factibles d'apropament i conscienciació de la cosa pública".

Per on passa el gasoducte?

2011-12-11T23:24:00.000+01:00

L'Altraveu i L'Entesa per Sabadell a la zona afectada pel gasoducte

2011-12-10T21:02:00.001+01:00

L’impacte que està tenint la construcció del gasoducte ha fet que aquests dos grups municipals (Candidatures Alternatives del Vallès) es trobessin avui per inspeccionar la zona i l’abast de la destrossa natural. Les dues formacions alerten sobre la desinformació de l’execució del projecte, tot i les al·legacions que van fer-se en 2008 quan altres municipis afectats (en total dotze) van proposar un traçat alternatiu que seguiria l’autopista AP-7.

Actualment afirmen que no tenen constància de quines són les conclusions de la suposada comissió de seguiment de l’obra per part dels municipis afectats i per què no s’han fet arribar a les forces polítiques dels consistoris corresponents, ni a la ciutadania.

A Castellar

El pas del gasoducte afectaria els torrents de Can Bages i Colobrers a més dels camps de Torre Turull en direcció cap a Sentmenat i en opinió de les dues candidatures “fragmenta el territori d'una manera innecessària i sense control per part de l’administració”. Des de les dues candidatures expressen que no hi ha hagut sensibilitat mediambiental per combatre un traçat especialment agressiu en zones protegides.

L’Altraveu per Castellar demanarà explicacions formalment al ple de dijous 22 de desembre, així com ja ha fet Entesa a Sabadell.

En quin punt es troba l'obra del gasoducte Martorell-Figueres?

2011-12-10T10:20:00.001+01:00

Espais per on ja han passat les màquines

La solidaritat a Castellar sí que es retalla

2011-12-09T15:34:00.002+01:00

L‘any 1994 milers de persones acampaven reclamant als governs que destinessin, almenys, el 0,7% del PIB als països empobrits. S’exigia que les institucions es comprometessin a participar en la construcció d’un món més just, que tendís a garantir l’accés als drets fonamentals i al lliure desenvolupament de les persones i els pobles d’arreu. És clar que d’una manera o altra som corresponsables de les desigualtats existents i a través del compromís de molts ajuntaments, sorgit d’aquesta pressió ciutadana, a destinar una part dels ingressos a polítiques de cooperació, s’han pogut desenvolupar molts projectes amb els que s’ha contribuït a donar accés a una vida més digna als qui més ho han necessitat.

En aquest sentit, a Castellar podíem estar orgullosos de ser, fins ara, un municipi solidari que destinava l’1% dels ingressos propis als països que més ho necessitaven. Diem fins ara perquè els pressupostos per al 2012 no han tingut en compte, com sempre passa en aquestes situacions, als més desafavorits ni la responsabilitat social que que es deriva de viure i participar d’aquest món injust i ha rebaixat un 30% aquesta partida. Una rebaixa inadmissible que encara és més sagnant tenint en compte que el total que s’estalvia l’Ajuntament és només de 31.000 €, una xifra molt petita comparada amb altres partides (com són les de comunicació o les destinades als sous dels representants públics) que hauria permès mantenir el nom de Castellar i dels seus ciutadans ben amunt i hauria situat a Castellar com un referent dins del mapa de pobles compromesos amb la cooperació al desenvolupament, fins i tot en temps de crisi. Perquè no oblidem que són precisament aquests països on es destinen els recursos de cooperació els que més pateixen les conseqüències d’aquesta crisi global.

No ens agraden les falses premisses emprades en temps de crisi que generen aquests perillosos idearis perfectament definits amb la frase “primer els de casa”; els governs que creuen en la justícia social mantenen aquest percentatge de cooperació aquí i arreu del món, es pot fer. No ens creguem que, pel fet de destinar recursos a cooperació al desenvolupament, hem de desatendre les polítiques locals: a països com Suècia (gens sospitós d’oblidar els serveis públics del propi país) mantenen el seu compromís amb la cooperació destinant-hi l’1% del PIB. Creiem amb força que Castellar ha de seguir sent un municipi solidari, i ara més que mai.

També pots veure

Afectació de les obres del gasoducte a la zona del torrent de Colobrers

2011-12-08T22:42:00.004+01:00

El torrent de Col.lobrers: PARC FORESTAL D'ESPECIAL PROTECCIÓ

Els Torrents de Can Bages i Colobrers amenaçats

2011-12-05T23:43:00.003+01:00

Segons hem pogut comprovar, s’està construïnt un gasoducte que passarà dins del terme municipal i afectarà de ple dos torrents i els boscos que es trobarà al pas. El torrent de Can Bages, recentment afectat per la construcció del polígon industrial serà travessat prop de la desembocadura en el Ripoll (Estudi de recuperació paisatgística del Ripoll, informe de Xavier Mayor, desembre 2009) una zona de grans talussos. Després de travessar la carretera B-124 afectarà els camps de Torre Turull i travessarà de ple el Torrent de Colobrers en una zona considerada parc forestal d'especial protecció (Pla de Gestió de l’Espai Natural d’interès local Torrent de Colobrers; informe de Josep Germain i Otzet, març de 2007). Segons el projecte que hem pogut consultar, per fer l’obra s’estan creant unes pistes d'entre 21 i 29 metres d'amplada pel pas la maquinària, arrasant tot allò que hi ha.
Ens preguntem de què serveixen els estudis que encarrega l’administració i que identifiquen quines zones s’han de protegir de forma especial, si quan es fan actuacions dissenyades per la mateixa administració s’obvien les seves recomanacions. No entenem que al segle XXI, hi hagi tan poc control dels ajuntaments de Terrassa, Sabadell i Castellar sobre el desenvolupament d’aquestes infraestructures, ni tampoc la nul•la sensibilitat mediambiental que permet un traçat especialment agressiu en zones protegides.
També volem destacar que considerem del tot inadmissible la poca informació que s’ha donat a l’oposició sobre el traçat i el canvis d’aquest projecte.
Esperem que l’Ajuntament de Castellar no faci la vista grossa i actuï amb la màxima diligència per preservar el patrimoni natural dels rodals del municipi de Castellar.

Baixar el comunicat (pdf 1.3mb)

Gerard Coll tanca el cicle de xerrades: DIVERSITAT SEXU@L I DE GÈNERE

2011-12-05T21:06:00.003+01:00

Autora: Marina Llauger

L'Altraveu, en col·laboració amb l’associació de Dones Hipàtia i l’associació Reacciona! ha organitzat entre el mes d’octubre i desembre un cicle de conferències sobre Diversitat Sexual i de gènere. Les xerrades han abordat temes com el moviment feminista, el movimens Trans o la figura de les dones treballadores de la indústria tèxtil. La portaveu de l’Altraveu, Elisenda Alamany, assegura que estan satisfets tant per l’assistència a les conferències com per la diversitat de temàtiques que han pogut atraure a diversos perfils de més d'un centenar de ciutadans.

En referència a la programació de xerrades al cicle, la regidora de L’Altraveu apunta que han volgut abordar des de diferents perspectives “un problema tan complex com la desigualtat de gènere, que es manifesta en qüestions com la violència masclista o la discriminació que pateixen col·lectius com els tansexuals”. “La violència de gènere no només fa referència a la desigualtat entre home i dona. Hi ha altres identitats que no són tan visibles com l’homosexualitat o la sexualitat Trans que posen de relleu que el problema de gènere no és només entre home i dona sinó que és més profund”, afegeix la portaveu de L’Atraveu.

Cal seguir amb aquest treball a través de totes les esferes com l’administració, les associacions, i els diversos agents socials.

ESCOLTAR O BAIXAR ELS AUDIOS DEL CICLE

L'Altraveu a Gràcia. Municipalisme combatiu.

2011-12-03T12:05:00.004+01:00

Més de 50 persones s'apleguen a Gràcia a la xerrada Municipalisme combatiu als Països Catalans.

Elisenda Alamany, regidora de L'Altraveu i membre de les Candidatures Alternatives del Vallès, va explicar l'experiència des d'un punt de vista ampli on els moviments socials intervenen en l’arena del govern local, amb intervencions com la protesta, la col·laboració amb el disseny de les polítiques públiques d’àmbit local, el dret a petició, la relació amb càrrecs electes i els partits polítics tradicionals i des d'un punt de vista restringit; l'articulació dels moviments socials locals en candidatures amb voluntat d'obtenir representació. Alamany apuntava que "construir comunitat és donar sentit polític i col·lectiu a qüestions que preocupen als i les ciutadanes des dels nostres espais més propers" i que per no abandonar-se en els rols i les lògiques dels partits polítics tradicionals, "tan important és ser en els espais decisoris com mantenir les vies de pressió que els han fet possibles".

Àlex Maymó, regidor de la CUP de Molins de Rei, va basar la seva intervenció en l'experiència a nivell municipal, aportant alguns dels reptes i dels desafiaments que planteja treballar des de la proximitat. Algunes de les intervencions que van donar-se en el marge de la xerrada van servir per explicar la política econòmica d'aquestes candidatures municipalistes així com la sociologia de la militància i de l'electorat.

Caminem plegats

2011-12-02T23:34:00.001+01:00

El Consell sociosanitari és l’òrgan on són representades les entitats, els col·lectius, les persones a títol individual i els partits polítics preocupats per la situació social i sanitària, així com per la igualtat al nostre municipi. Actualment, en aquest Consell existeixen cinc comissions (igualtat, persones amb discapacitat, salut emocional, hàbits saludables, drogues, sexualitat i sida). Des de L’Altraveu el mes de setembre vam presentar la proposta de dinamitzar la comissió d’inclusió social que té la intenció de sensibilitzar la ciudadania sobre els llindars de pobresa al nostre municipi i engegar diverses iniciatives dirigides cap a la inclusió, no només des de l’administració sinó també des del teixit associatiu de Castellar. Hem adquirit la responsabilitat de treballar colze a colze amb la regidoria en aquest sentit, perquè a banda de l’esfera pública és molt positiu que des de cadascun dels nostres espais socials i polítics adquirim responsabilitats i puguem coordinar esforços. Creiem fermament que cal dotar de contingut els òrgans de participació dels quals disposem, com és el cas d’aquest consell. Per això, creiem que donada la proposta de modificació de l’ordenança vial que afectarà la gent amb mobilitat reduïda, hauria valgut la pena d’exposar aquesta iniciativa en aquesta comissió. Creiem que les decisions que prenem des de l’administració no són l’única cosa important, sinó el procés que engeguem per arribar aquestes. Amb tot, és una bona notícia que la regidoria de mobilitat, seguretat i serveis socials avaluïn i valorin la situació de persones dependents perquè som del parer que els documents tècnics cal mirar-los des del punt de vista polític, més que no pas de gestió. Alhora, és cabdal que comenci la redacció del Pla d’Inclusió Social, tal com vam proposar des del nostre grup (i va ser acceptat de manera unànime per part de la resta d’agrupacions al ple) ja que aquest serà una eina bàsica a l’hora d’analitzar els col·lectius en risc d’exclusió social i de dissenyar polítiques integrals en aquest sentit. Ara més que mai els agents socials i els polítics cal que caminem plegats.

Combatre l'homofòbia construint llibertats

2011-12-01T10:26:00.000+01:00

Dia contra la violència de gènere

2011-11-25T12:06:00.002+01:00

La violència de gènere, no només aquella que s'exerceix sobre les dones, inclou una quantitat de pràctiques que han restat invisibles davant els nostres ulls al llarg dels anys.

La cultura, dins el fenomen de la violència de gènere, té una importància destacada per constatar que aquesta violència és una construcció social i no una acció irracional. En aquest concepte s'hi inclouen totes les formes de maltractament psicològic, d'abús personal, d'explotació sexual i d'agressió física a les quals es troben sotmeses les anifestacions de gènere i quines reaccions desencadenen des d'una perspectiva masclista.

Des de L'Altraveu, conscients de la important tasca de difusió i sensibilització sobre diversitat sexual i de gènere, hem proposat un cicle amb ponències diverses sobre aquesta matèria de la mà del teixit associatiu de Castellar, com el col·lectiu de dones Hipàtia, i Reacciona (Ripollet) que clouen el 2 de desembre i que han estat una aposta forta per visibilitzar les diverses realitats de gènere a la nostra societat i com la creença que només un sol model és el vàlid va en contra de les llibertats individuals i col·lectives.

Avui, emplacem tothom a assistir a l'agenda d'activitats que s'ha proposat des de l'ajuntament de Castellar (www.castellarvalles.cat).

Sortim avui en contra de la violència de gènere i treballem cada dia per combatre-la.

Consell de Comunicació: bones intencions

2011-11-25T11:02:00.001+01:00

Les funcions bàsiques dels mitjans de comunicació són les d’informar, formar i entretenir a més de sensibilitzar i servir de vehicle transformador de la societat. Els mitjans han d’ajudar a enfortir la democràcia i per això la informació i els mitjans que la faciliten són eines per formar un esperit crític sobre el que ens envolta. És per això que creiem que més enllà d’enfortir un mateix imaginari, un mitjà de comunicació ha de garantir la diversitat de continguts i perspectives i comptar amb la participació de la ciutadania, amb més raó si és públic. En aquest sentit en una vila vital i activa com és Castellar cal que tothom tingui accés a la informació d’allò rellevant i important que passa al municipi i per això ens sembla bé que des de l’Ajuntament s’impulsin les plataformes necessàries.
En aquest sentit l’any passat el consell de comunicació de Castellar es va dedicar a redactar el reglament que havia de marcar les bases i les directrius dels mitjans locals que depenen de l’Ajuntament, un reglament que tot i no ser tant complert com desitjàvem ens va semblar un bon punt de partida amb què poder començar a treballar. Aquest òrgan ha tornat a engegar aquest dilluns i seguirem proposant millores així com vetllant per aconseguir uns mitjans de comunicació locals justos, plurals i lliures. Esperem que aquest consell serveixi per aconseguir una ràdio, un actual i un portal digital millors.

El consell escolar municipal

2011-11-18T09:55:00.001+01:00

Dimecres dia 9 de novembre d’enguany es va celebrar el Consell Escolar Municipal on la regidora d’educació va informar de diversos temes. Els més importants pel seu impacte feien referència al tercer institut, manteniment dels centres escolars, ampliació dels cicles als instituts i subvenció pel programa de reutilització de llibres.

El Departament de Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya ha informat que no es construirà un tercer institut ni tampoc es durà a terme el projecte d’escola-institut. Aquestes dues opcions van ser proposades per l’ajuntament de Castellar i tota la seva comunitat educativa per tal d’evitar la massificació que en els propers cursos es preveu que afectarà els dos instituts existents en el nostre municipi. Aquesta decisió se sustenta sobre l’argument que d’aquí a uns 8-9 anys les places seran cobertes amb les places dels dos instituts. Tanmateix aquest argument no és l’únic, l’actual política de retallades en l’àmbit de l’educació és la raó de pes que ha portat a la Generalitat per optar per la construcció d’edificis annexos als dos instituts. Retallades que també faran impossible l’ampliació de cicles formatius. Pel que fa a allò que compet al nostre ajuntament, només es faran les obres urgents i de risc als centres escolars, el programa de reutilització de llibres desapareix i la subvenció del curs de natació per a tots els primers cursos de primària només seran subvencionats mig curs. Davant d’aquesta situació no s’entén per què es produeix aquesta disminució de serveis quan en el pressupost del 2012, aprovat recentment pel grup socialista, la partida d’educació augmenta un 7,65% i s’ha defensat com una prioritat. Un fet que com denunciàvem la setmana passada demostra que en la confecció d’aquest pressupost hi ha incoherències amb la realitat de Castellar.

Cap a una fiscalitat més justa

2011-11-09T10:00:00.018+01:00

Des de L'Altraveu volem fer pública la nostra valoració del ple de novembre on es va portar a aprovació el pressupost municipal i el PSC va aprovar en solitari un apujament d'impostos i taxes.

Des del nostre grup municipal hem elaborat mesures per avançar cap a una fiscalitat més justa i hem volgut engegar un procés de diàleg per arribar a acords que milloressin la proposta inicial d'increment de l'IPC+3% sobre l'Impost de Béns Immobles, o l'apujament de la taxa d'escombraries en un 10%.

Nosaltres mai no ens sumarem a la demagògia populista sobre la fiscalitat municipal. Per això, a banda del sentit del nostre vot, hem seguit treballant de cara a incidir en la pressió fiscal per alleugerir-la a les rendes més baixes i incrementar-la sobre les més altes. Hem plantejat mesures com el recàrrec del 50% de l'IBI per als habitatges desocupats, els incentius per posar l'habitatge en lloguer públic i l'incentiu per tenir un contracte d'arrendament que blinda els inquilins d'un possible encariment del lloguer, també hem volgut establir criteris de renda per a les famílies nombroses i monoparentals.

Referent a la taxa d'escombraries, també creiem que haurem de començar a estudiar fórmules noves que no passin per repercutir el cost total del servei sobre el ciutadà, apostes valentes de reciclatge, potenciació de la deixalleria, estudiar el porta a porta a zones concretes del municipi, etc.

No acceptem que la interpretació actual de la legalitat sigui una cotilla que no ens deixi tirar endavant polítiques de justícia social, com ara bé el reglament dels habitatges desocupats. Hem de fer política i per tant, cal valentia per qüestionar la legalitat quan aquesta és injusta. Només així aconseguirem canviar la societat. En conseqüència, el nostre grup ha votat desfavorablement la proposta del govern, que tot i haver millorat tímidament respecte de la inicial, ens ha semblat insuficient per donar-hi el vist-i-plau.

Finances municipals 2012

2011-11-05T19:17:00.001+01:00

El proper ple de 8 de novembre l’ajuntament decidirà els impostos que s’aplicaran a la ciutadania, així com els ingressos i les despeses que conformaran el pressupost municipal. La idea de la qual partim des de L’Altraveu per fer front a les ordenances (com recapta l’ajuntament de Castellar) i el pressupost són els criteris de justícia social i sostenibilitat. La política fiscal que marca un ajuntament és una estratègia molt important de cara a la redistribució i socialització de la riquesa, però no només això, sinó que l’abast d’aquestes permeten marcar una política clara en temes claus per nosaltres com l’accés universal a la cultura, la lluita contra l’especulació urbanística i per un altre model d’urbanisme, com també l’ideal cap a una societat més sostenible. La feina que hem fet aquests dies sobre les finances municipals han estat a nivell d'incentius a l'Impost de Béns immobles (que patirà un increment sever de l'IPC + 3%) per a gent que posi a disposició de la borsa de lloguer municipal i el seu habitatge, també una bonificació sobre el mateix impost per aquells que tinguin un contracte d'arrendament de manera que no perjudiquin l'increment sobre l'inquilí. Donada la nova taxa sobre clavegueram, proposem una bonificació per tinença de dipòsits pluvials per habitatge. El reglament d'habitatges desocupats que vam aprovar en inici i que possibilitaria un recàrrec del 50% sobre l'IBI per aquelles persones que especulessin amb la seva vivenda, ha estat rebutjat per l'equip de govern a última hora, fet totalment irregular ja que es tracta d'un acord de ple i sobre el qual existeix un compromís escrit de compliment. És un tipus d'iniciativa que ja s'està desenvolupant a altres municipis, com Sant Celoni o Molins de Rei on s'estan desenvolupant polítiques valentes i imaginatives davant la crisi.

Ens hem quedat, doncs, a mig camí.

La filosofia dels impostos és finançar col·lectivament els serveis col·lectius i millorar-los, si és possible, sempre tenint en compte que les maneres de finançar-los han d’estar d’acord amb la despesa i amb la socieconomia del poble i les seves necessitats. Malauradament, no podem estar d’acord amb el criteri de despesa que ens ha dut fins a aquesta situació. A Castellar s’han creat i redissenyat infraestructures que ens passaran factura durant molts anys i que faran difícil el finançament dels serveis existents. El Mirador ha suposat una desviació de 2 milions d'euros després del projecte acabat pel PSC el 2008 i que el Síndic de Greuges ha determinat que incompleix un procediment de modificació pressupostària, per altra banda el dany col·lateral de Can Bages farà que l'ajuntament hagi de pagar vora els 3 milions d'euros per la connexió Ter-llobregat.

Som davant d’una gestió equivocada i tampoc no ho podem obviar. No serà fàcil explicar als i a les castellarenques que ara per quadrar els números de l’ajuntament caldrà fer un esforç per part dels ciutadans a través dels seus impostos i sense tenir les rendes baixes, punt on no ens hem posat d'acord, no pas per a la millora dels serveis sinó per contribuir a sanejar un dèficit del qual no en són responsables.

El camí del riu

2011-10-27T19:29:00.000+02:00

La foto és del 10 de juliol de 2011, els ponts ja no hi eren

Fent el camí del riu des de Can Barba fins al Molí d’en Busquets podem observar que en diversos trams no hi ha els ponts per poder travessar el riu a peu. Això és degut a que des dels aiguats de l’any passat els ponts de fusta que travessen el riu Ripoll han estan destruïts per la força de l’aigua. Un dels ponts, el que està prop del gual d’en Boà, ha estat arreglat per algú perquè de manera precària es pugui seguir travessant anant a peu, però des del mateix gual d’en Boà no hi ha cap tipus de passera per travessar i en el gual del Molí d’en Busquets el pont de fusta que hi havia va quedar arrasat per l’aigua i ara esta abandonat i quasi soterrat per la vegetació.

Amb aquestes circumstàncies, fer el camí del riu caminant és gairebé impossible. Ni tan sols en època de poques pluges com ara es poden travessar els guals sense mullar-se. El camí per tant només es pot fer amb bicicleta i o vehicle a motor. Des del nostre grup municipal hem defensat sempre la regeneració de la zona i la promoció i adequació del nostre rodal i especialment del camí del riu, camí molt transitat per castellarencs, de gran bellesa paisatgística en alguns trams.

Sabem que en l’estat de l’economia municipal no es poden fer grans despeses, però creiem que tornar a habilitar els ponts de fusta no ha de costar tant. En aquest sentit, a més creiem que es pot intentar optimitzar esforços i que tallers de formació que existeixen a la vila, com per exemple el taller de soldadura potser hi podria col·laborar. Quan falten recursos és qüestió de posar-hi idees i imaginació i no quedar-se en la inacció i deixadesa dels darrers mesos.

En el darrer Ple municipal, L’Altraveu ha demanat que s’arreglin les passeres dels guals del camí del riu, especialment en els trams del Molí d’en Busquets i del gual d’en Boà. Esperem que no quedi en l’oblit.

Moviments Trans (transsexuals, transgèneres): reflexions, estratègies i reptes de futur

2011-10-24T19:09:00.000+02:00

Propostes contra els desnonaments a Castellar

2011-10-21T09:03:00.000+02:00

Entre 2011 i 2012 es calcula que hi haurà 40.000 i 50.000 execucions hipotecaries a Catalunya (dades Consell General del Poder Judicial). Les famílies i persones afectades no solament s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que succeeix en el 90% del casos en el context actual), l’entitat bancària s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i els costos judicials, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. És a dir, a més de perdre el seu habitatge, milers de famílies i persones s’enfronten a una condemna financera de per vida que es tradueix en una condemna a l’exclusió social i a l’economia submergida. A Castellar hi ha persones afectades. És per això que des de L’Altraveu presentarem al ple municipal una proposta, a través de la qual puguem arribar a un seguit d’acords amb la resta de grups. Cal posar tots els recursos al nostre abast per fer que l’Oficina Municipal de l’habitatge ofereixi un servei de seguiment de la situació global de l’habitatge a Castellar, i que es realitzin reunions mensuals sobre les problemàtiques derivades a través de la Taula d’emergència social. Aquest òrgan ha d’oferir assessorament legal i mediació amb bancs i caixes per trobar alternatives que no comportin la negació del dret a l’habitatge. A partir d’aquesta proposta també es vol instar al Govern, com ho ha fet Sabadell, per exemple, a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per paralitzar el desnonaments de les famílies que només disposen d’un habitatge com a única residència i que es troben en situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària.

Esperem que Castellar pugui fer un pas endavant en la garantia del dret a l’habitatge amb el suport de totes les forces polítiques del consistori.

Dones treballadores a la indústra tèxtil de Sabadell

2011-10-19T11:30:00.000+02:00

Propostes i compromisos

2011-10-15T00:42:00.001+02:00

Vivim moments molt difícils i cal que des del govern i l’oposició generem propostes per tirar endavant. En aquest sentit, des de L’Altraveu creiem que no hi ha receptes màgiques que no passin per prendre compromisos reals, i treballar de valent per oferir alternatives lluitant contra la desocupació, la pobresa, la contaminació ambiental, la precarietat laboral, la inseguretat ciutadana, etc. Des de L’Altraveu, doncs, volem exposar com hem treballat aquets dos últims mesos per establir un bon espai de reivindicació i propostes davant dels estralls de la crisi a Castellar. Davant de la possible vulneració de drets als col·lectius més desafavorits del nostre municipi hem proposat un Pla d’Inclusió Social que tirarà endavant i que s’encarregarà d’estudiar quin són els col·lectius en risc d’exclusió social al nostre poble i com podem generar polítiques inclusives i iniciatives conjuntes a través de la Taula d’emergència social on hi haurà representades les entitats del Tercer sector i els agents polítics. Hem iniciat una ronda de contactes amb entitats com Padrins Solidaris i Via Solidària per copsar el pols de les entitats que estan treballant colze a colze amb situacions de risc al nostre municipi i hem presentat una proposta a l’Ajuntament per prevenir desnonaments a Castellar tot oferint assessorament i acompanyament a les famílies afectades. Pel que fa a promoció econòmica treballarem per una contractació social i ecològica des de l’Ajuntament així com per avaluar el cens empresarial recentment elaborat i que permet dissenyar i concretar les ofertes de promoció econòmica tenint en compte les necessitats de la nostra ciutadania.

Creiem que Castellar ha de saber prioritzar la seva despesa i la seva inversió. El municipi ha de ser un espai de garantia i extensió de drets, especialment arran de la crisi, donada la seva major flexibilitat i capacitat de maniobra per adaptar-se a aquest món canviant. Nosaltres hem pres el compromís de seguir treballant pel nostre poble.

Prou desnonaments

2011-10-10T16:03:00.003+02:00

Les Candidatures Alternatives del Vallès responen davant de les execucions hipotecàries diàries (entre 40.000 i 50.000 els anys 2011 i 2012 segons dades del Consell General del Poder Judicial) i insten des dels municipis a aprovar una moratòria o implementar mesures necessàries per paralitzar els desnonaments de les famílies que es troben en una situació d’insolvència sobrevinguda i involuntària.

Davant dels milers de desnonaments que s’estan produint la coalició demana un seguiment municipal (a través d’Oficines Locals d’Habitatge, taules d’emergència social i consistori) incloent els processos d’execució. Un altre dels aspectes que es demanen és el reforç de la coordinació entre serveis d’habitatge i serveis socials dels ajuntaments per oferir acompanyament i assessorament legal a famílies afectades i establir un protocol d’urgència per tal de trobar solucions per a cada cas.

Les CAV declaren inadmissible que en un Estat social i democràtic de dret totes les conseqüències de la crisi recaiguin sobre els col·lectius més vulnerables i que, en canvi, les entitats financeres no assumeixin cap responsabilitat, al mateix temps que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.

Candidatures Alternatives del Vallès
Octubre de 2011

Qualitat pública a nivell local?

2011-10-06T18:03:00.003+02:00

Les retallades socials que està duent a terme la Generalitat en sanitat, educació, universitats, atenció social o cultura, entre d'altres, ens afecten a tots. És per això, que en aquestes circumstàncies és molt important que en les polítiques de proximitat, les que es fan des dels ajuntaments en les competències que els pertoquen, es visibilitzi una priorització envers aquests temes. Al nostre municipi s'estan produint canvis en alguns àmbits i en d'altres semblen albirar-se. A l’Espai Jove es va convocar un concurs per cobrir una plaça ja existent de dinamitzador, concurs que es va suspendre als dos mesos sense resoldre'l. Això implica que el servei queda amb un únic dinamitzador i que per tant el servei se’n ressentirà força. A L’Escola Municipal de Música s'han vist augmentades les tarifes al voltant d'un 35%, però les retallades de la Generalitat i la manca d’inversió de l'Ajuntament posa en perill l'oferta ja que implica una disminució dels recursos humans. La ludoteca també veu incrementades les tarifes en un 20% i sembla que es qüestiona la seva continuïtat perquè el municipi no té obligació d'oferir aquest servei. Al Complex Esportiu Puigverd, la nova gestió no sols ha incrementat les tarifes, també ha reduït els drets dels socis anteriors. Això ha implicat que uns 800 socis s'hagin donat de baixa.

Davant d'aquesta situació cal que ens preguntem què volem fer amb els nostres equipaments públics.L'equip de govern es manifesta contra les retallades de la Generalitat, però no és un contrasentit fer el mateix a Castellar? I què fa L’Altraveu en aquest sentit? L’Altraveu ha manifestat repetidament que són les polítiques socials les que considera prioritàries i ha proposat un Pla d'Inclusió social i una Taula d'emergència social que tirarà endavant. També treballarà per la contractació social i ecològica en l'àmbit de la promoció econòmica de la vila.
Això s'ha argumentat any rere any en la votació dels pressupostos municipals, on ens hem oposat perquè no suposaven un canvi de rumb respecte l’administració local de CiU. Hem qüestionat alguns dels criteris de despesa de l'actual equip de govern, com per exemple la contractació de 2 càrrecs de confiança, els desviaments de més de 2 milions d'euros de la infraestructura de El Mirador, el malbaratament de recursos que representen tant el polígon de Can Bages com la connexió Ter-Llobregat (també amb desviaments milionaris). Hi ha coses per les que no val la pena endeutar-se, potser cal fer-ho per un sistema públic de qualitat a nivell nacional, però també a nivell local. Les prioritats de la despesa són decisions polítiques.

El món i la política vistos amb perspectiva de gènere

2011-10-05T19:08:00.000+02:00

Reivindicacions i propostes

2011-10-03T14:31:00.002+02:00

Els mesos d'estiu i el setembre han estat temps de reivindicació i proposta per a la nostra agrupació.

Reivindicació

El primer aspecte que va marcar l'agenda del nostre municipi va ser el tancament del servei d'urgències a Castellar que donava abast a 30.000 persones (Castellar del Vallès, Sant Llorenç i Sentmenat). La declaració institucional que vam signar amb l'ajuntament volia evidenciar el posicionament del consistori (amb l'abstenció de CiU) respecte aquesta retallada de drets.

Lluny de quedar-nos amb aquest document vam ser tot el mes d'agost donant suport al col·lectiu afectats per les retallades sanitàries i que va decidir vetllar per l'equipament de les 12 a 8 del matí.i informant a la ciutadania per conèixer a qui calia dirigir-se en cas d'assistència. La col·laboració amb la ciutadania va possibilitar un treball molt enriquidor que va culminar amb la recollida de 4.000 signatures davant d'aquesta postura per part de la Generalitat i una manifestació el 18 de setembre amb la participació de 200 persones al nostre poble.

Propostes

Per part de L'Altraveu vam tirar endavant una proposta de resolució al ple on instàvem a avaluar la possibilitat de contractar un metge i que va reformular-se per conèixer la dada real d'usuaris del CAP de Castellar i estudiar aquesta estadística per prendre mesures com a consistori, com ara bé la reunió amb el responsable polític de la Generalitat pensant que aquesta iniciativa estesa a altres poblacions seria una bona mesura de pressió.Actuament estem supervisant aquest procés.

I davant de la crisi, què ha estat fent L'Altraveu?

Per altra banda, davant d'una situació que accelera les desigualtats socials, des de L'Altraveu hem aconseguit tirar endavant l'elaboració d'un Pla d'Inclusió Social que analitzi col·lectius en risc d'exclusió social i generi polítiques inclusives, així com una taula d'emergència social per analitzar la situació de desnonaments, violència de gènere, etc. conjuntament amb els agents socials del poble. Per la nostra banda, també hem començat una ronda de contacte amb entitats com Padrins Solidaris i Via Solidària per poder tenir un retrat fidel de quina és la situació a Castellar del Vallès.

Les retallades no només provenen de les decisions a nivell nacional, sinó que des del nostre govern local ja estem presenciant l'enduriment de les condicions laborals a l'ajuntament així com un deteriorament d'alguns serveis claus com són els educatius o els que tenen un paper clau en la cohesió social com l'Espai Jove, la ludoteca, l'escola municipal de Música, etc.

Seguirem treballant generant propostes per un Castellar millor, des del carrer i des de l'ajuntament.

Trobada de Candidatures Alternatives del Vallès a Castellar

2011-09-28T12:22:00.001+02:00

Les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV), de les quals forma part L’Altraveu per Castellar, celebraran una nova assemblea comarcal a Castellar el proper dissabte dia 1 d’octubre.

L’assemblea s’emmarca en un context de creixement de les CAV a la comarca, tant en vots com en regidors, la qual cosa planteja enfortir l’organització interna com a coalició per a donar millor resposta a les qüestions que se’ns plantegen. A més, es constata el sorgiment de moltes altres candidatures alternatives en el Vallès Oriental i el Barcelonès amb les quals cal establir mecanismes de coordinació i de treball conjunt. Finalment l’assemblea definirà els temes de treball i de reflexió pels propers dos anys.

La trobada també servirà per inaugurar en l’àmbit comarcal el nou espai que ocuparà l’Altraveu de Castellar al carrer Centre,8.

Cicle sobre diversitat sexual i de gènere

2011-09-27T15:41:00.001+02:00

Des de L’Altraveu, grup de dones Hipàtia i Reacciona hem escollit fer política des de l’entorn més inmediat, el nostre poble. Per això presentem un cicle de formació i debat sobre diversitat sexual i de gènere que comença el divendres 7 d'octubre a les 19.30 amb la ponència de la professora de teoria política, Máriam Martínez, amb el títol "El món i la política vistos amb perspectiva de gènere" que es durà a terme al local del Carrer Centre, 8.

Creiem que l’àmbit local és un interessant espai per a la transformació social. Però no només això. Entenem que l’acció política va molt més enllà d’aquella que duen a terme les institucions públiques, els partits polítics i la classe política professionalitzada. No només hi ha política a la institució. Però també sabem, i és el que volem treballar en el cicle, que hi ha política més enllà de l’esfera pública. Així doncs, entenem l’esfera privada com un espai important de lluita per l’emancipació. Ho hem après, entre d' altres, dels moviments socials i les aproximacions teòriques que interroguen la societat patriarcal i hetoronormativa.

Aquestes adverteixen que hem posat al centre tot el que és masculí (i no només els homes, sino també els valors que tradicionalment s’han vinculat a aquests) i instituït l’heterosexualitat com a pauta de relació afectiva i sexual única, amb les conseqüències materials que això provoca. És cert que en algunes coses, i gràcies a les lluites socials, s’han aconseguit importants millores respecte a un passat, però també ho és que encara queda molt per fer. Sense anar més lluny, existeixen importants desigualtats en l’accés a la renda i el temps segons sexe, una important segregació laboral de les dones, unes xifres insuportables de violència masclista, una infrarepresentació pública de les dones, la negació encara del dret a decidir sobre el propi cos amb la penalització parcial de l’avortament, la discriminació per motius d’orientació sexual, les dificultats quotidianes amb les que topen quotidianament les persones transexuals, etc.

La crisi s’està utilitzant com a coartada per la involució en drets i llibertats. I com no, també es retalla en polítiques públiques per la igualtat. Sense anar més lluny, la Generalitat ho ha fet recentement amb programes de prevenció de violència de gènere i de foment de la dona en l’àmbit laboral, entre altres. Nosaltres pensem que cal prioritzar aquestes temàtiques i és intenció treballar-les des del nostre entorn més inmediat. Us convidem a assistir-hi i a participar-hi!

Més endeutament, per a què?

2011-09-21T14:12:00.000+02:00

En el darrer ple municipal i amb els vots en contra de l’Altraveu, s’ha decidit realitzar una altra operació de crèdit per mantenir el precari equilibri econòmic de l’Ajuntament. Una vegada més es realitza una operació d’enginyeria financera per maquillar que el pla de sanejament no rutlla; però la bola de neu cada cop és més gran.
Cada vegada més tenim un ajuntament endeutat amb la voluntat de salvar les dificultats presents sense preveure el que passarà en un futur.
Des de l’Altraveu entenem que és inevitable que un ajuntament tingui dèficit; entenem que fins i tot és necessari, perquè creiem fermament que en temps de crisi l’administració ha de respondre al ciutadà, però no hem vist accions reals per subsanar aquest dèficit o, les que hem vist, són sovint lluny del que nosaltres considerem que cal assumir.
No volem, per exemple, el dèficit que s’ha generat en la construcció de la plaça major, per finançar el polígon fantasma de Can Bages, perquè arribi la xarxa d’aigües Ter- Llobregat per un polígon inexistent, per malbaratar recursos; per tot això no volem dèficit. En canvi, sí que acceptaríem el dèficit per polítiques d’habitatge, per idees noves en habitatge social, per l'elaboració del pla d’inclusió social, per atendre problemes generats amb la crisi, per contrarestar retallades del govern...Però tot això no ho hem vist fins ara, i per tant no podem estar d’acord amb el tancament de l'exercici 2010, no podem estar d’acord amb una nova operació de crèdit que porta a aquest tipus d’endeutament al municipi. Cal anar pensant, doncs, si el valor del nostre deute repercuteix positivament o negativament a la ciutadania.

En defensa de l’escola catalana

2011-09-16T12:28:00.002+02:00

El model de cohesió que representa el model d’escola catalana va fer aplegar dues-centes persones de Castellar el passat dilluns als jardins de l’ajuntament i va seguir-se d’una forma majoritària a tots els ajuntaments de Catalunya. La ciutadania, doncs, respon davant de l’atac que qüestiona un model que ha funcionat amb èxit al llarg d’aquests 30 anys i que ha estat reconegut per diverses institucions europees i internacionals. Cal que els consistoris visibilitzin aquesta lluita i , en aquest sentit, el nostre, a petició de L’Altraveu ja va adherir-se al col•lectiu d’entitats cíviques i educatives per l’escola catalana conegut com “Som escola” per evidenciar que l’acollida i la inclusió socials d’infants i joves s’aconsegueix fent que el català sigui llengua vehicular als centres d’ensenyament. A banda de defensar l’escola catalana, cal reivindicar un cop més, que l’escola pública també sigui una escola de qualitat. Malauradament, l’ensenyament és un dels camps que es veurà més afectat per les retallades (40.000 euros menys l’any per afrontar el dia a dia dels centres) juntament amb sanitat. No ens quedem doncs en rebutjar la sentència del Tribunal Superior de Justícia, fem una passa endavant per demanar que un país com el nostre i en situació de crisi no pot deixar d’invertir en ensenyament de qualitat.

Volem que aquest, sigui també el vostre espai.

2011-09-11T15:17:00.000+02:00

Mas Les Fàbregues/Can Boadella/Cal Gorina

2011-09-10T20:58:00.000+02:00

Imatges del’Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de l’Ajuntamentde Castellar del Vallès

Anteriorment a l’existència de la masia, es documenta al territori delimitat pel pati de la casa actual, un assentament Neolític, i un Vilatge de l’Antiguitat Tardana, documentats per les excavacions del jaciment dels Horts de Can Torras, per part d’en Joan Manuel Coll i Riera, l’any 2003.

Primeres referències històriques al segle XIII amb el nom de Mas de les Fàbregues, nom en referència a com es coneixia llavors Castellar, Sagrera de les Fàbregues. Concretament les Fàbregues (fàbriques) era la zona a l’entorn de la Plaça Major, Plaça Nova, i la Plaça Vella.

Cap al 1370 sabem que passa a mans de la família Boadella, provinents de mas Boadella de Sant Julià d’Altura.

Tenim referència escrita, recollida pel Dr. Vergés, que el 1468 Joan Boadella i el seu mas estava sota domini directe de l’alou de Guerau de Clasquerí, senyor del castell i del terme. Domini ple que els Clasquerí obtenen del rei Martí l’Humà de les terres i masos de Castellar, ja que abans el domini el tenien en emfiteusi, i depenia dels senyors de Montcada.

El senyor governa a través d’un batlle i la seva cúria, i des d’època de Ferran II una universitat, una assemblea de veïns rellevants, que és reunien per ajudar en el govern a la Plaça de les Fàbregues.

Des del segle XIII, 1291, sabem que el Mas Boadella i el Mas Mir, Can Torres, reben aigua de Canyelles per poder utilitzar i que existeixen acords entre els tres senyors. A través de l’anomenat Rec de Canyelles.

El Mas apareix al cadastre Reial de Patiño, fet després de la Guerra de Successió.

Neix el membre més famós de la família Boadella, Josep Boadella i Homet (1786). Neix a la casa pairal dels Homet, al carrer Major. 1808 entra com a voluntari del sometent, i ferit al Coll de Montcada. Combat contra els francesos al Vallès, Granollers, Cardedeu, Molins, Barcelona i al 1811 participa de la defensa de Tarragona. S’escapa cap a Cartagena, però empresonat pels francesos i captiu a França 33 mesos, s’escapa i reincorpora a l’exèrcit on acaba com a capità. Participa al 1833 a la primera guerra carlista. Acaba sent mariscal, i ocupa càrrecs polítics i militars als governs provincials de Navarra, Almeria, Sevilla i Lleida. 1854 es retira a Castellar, on morirà anys després.

La família Boadella per propietats: XIX es trasllada l’escorxador de la Plaça Nova(Mestre Gelonch) al carrer del mateix nom, en terrenys de la família. I també venen els terrenys on es faran les escoles del Patronat Tolrà. En aquesta època Joan Sala i Boadella. La seva mare pubilla de can Sala de Canovelles, va imposar el cognom. Dipositari de molta documentació quan Josep Tolrà fa de batlle de Castellar, la dècada dels 60 i 70 del segle XIX.

Un membre de la família Boadella, implicat en un judici, porta per motiu lo Patascas. La família tenia terres a l’actual Era, d’on sembla que va rebre el nom del seu propietari.

A principis de segle XX passa a mans de la família Gorina.

Santiago Gorina alcalde de Castellar des de 1925 a 1929, en plena dictadura de Primo de Rivera. I reprèn el càrrec com a primer alcalde franquista el 1939.

Cap als anys 1915/20 en construeix un sistema de distribució d’aigua de Canyelles, cap a diverses cases de Castellar, al carrer Sant Pere d’Ullastre amb un dispositiu que repartia la quantitat d’aigua exacte a cada casa. La torra i el dipòsit del pati són testimoni d’aquest negoci. L’aigua es pagava a mensualitats i l’abonaven directament a Can Gorina els usuaris.

Durant la Segona República la casa, requisada, va ser el lloc on va néixer a l’agrupació local de la F.A.I.

Segons sembla un cop la família Gorina recupera el seu estatus i propietats, Santiago Gorina organitza un bon xeflis a base de marisc de closca al pati de casa seva amb una bona colla d’amics importants. Les restes d’aquest àpat no gens usual a l’època van aparèixer en les excavacions realitzades per Jordi Roig i Joan Manuel Coll.

BIBLIOGRAFIA:

Història de Castellar del Vallès : segons el seu manuscrit de 1872... / Antoni Vergés i Mirassó ; pròleg de N'Antoni Parramon Tubau ; revisió i notes de Joan Bernadas Torné ; il•lustracions d'En Pere Roca Roumens
Vergés i Mirassó, Antoni
Granollers : Montblanc-Martin , 1974

Castellar del Vallès : recull històric
Planas, Ester
[Castellar del Vallès : Ajuntament de Castellar del Vallès, DL 1995]

Castellar insòlit
Prat Paz, Esteve
Castellar del Vallès : [l'autor], 1997

L'Art castellarenc : arts plàstiques i visuals : del neolític als temps presents
Prat Paz, Esteve
Castellar del Vallès : Arxiu d'Història de Castellar, 1992

Baixar pdf 114 Kb

Volem que aquest, sigui també el vostre espai.

2011-09-07T17:19:00.000+02:00

L’espai de l’Altraveu creix

2011-09-07T00:30:00.005+02:00

Un dels compromissos de l'Altraveu és que la totalitat de les retribucions percebudes a través de la feina dels regidors es destinin al fons comú de l'agrupació per decidir col·lectivament a què les destinem. Durant els 4 anys que hem estat al local del Passeig 142, hem compartit aquest espai amb d’altres col·lectius.
Aquest espai però s'ha fet petit, i com que L’Altraveu aposta amb força perquè la societat es pugui organitzar en funció de diferents interessos socials hem decidit instal·lar-nos a la casa del carrer Centre,nº 8 (coneguda com a Cal Gorina), un espai molt més ampli i que evidencia la naturalesa social del nostre projecte que no concep la feina consistorial sense un estret lligam a la vida de la nostra vila.

Durant aquesta Festa Major, els col·lectius que formem part d'aquest nou projecte, volem obrir aquest espai a la ciutadania.
Al mateix temps volem recuperar i donar a conèixer la història d'aquest mas que data de l'any 1200. Sembla ser que el que inicialment fou conegut com el Mas de les Fàbregues, va ser casa del General Boadella, i cap al 1927 de l'alcalde Gorina. Darrerament s’havia emprat com a estudi per l'equip d'arquitectes que van fer el projecte de remodelació de la Plaça Major.
L'Altraveu, les cooperatives de consum l'Economat, Naps i Cols; i el grup de joves Watzup volem compartir aquest espai i les nostres inquietuds amb tots vosaltres, és per això que esteu convidats, no només a passar aquesta festa major per conèixer aquest nou espai, sinó a participar de les activitats o a proposar-ne activament durant tot l’any. Volem que aquest, sigui també el vostre espai.

Rebuig a la sentència en contra del català a l'escola

2011-09-03T21:24:00.003+02:00

Tot el suport a les escoles que optin per no acatar la sentència. El sistema educatiu català permet que els joves procedents de la immigració no quedin exclosos del català i és l'eina que garanteix la cohesió social i evita que la immigració pugui ser discriminada. Rebuig a aquesta sentència que és un atac en contra del sistema educatiu que permet que els nens i les nenes parlin la llengua del país, un fet que s'hauria de veure normal si la identitat de Catalunya fos, veritablement, respectada.

Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense.Ovidi Montllor.

Els nostres drets no es toquen

2011-09-02T11:48:00.003+02:00

L’1 de novembre de 1982 va obrir-se el servei d’urgències a Castellar amb tres metges. Gairebé trenta anys després el nostre Centre d’Atenció Primària tanca aquest servei durant les nits. El govern actual de la Generalitat, amb el Conseller Sr. Boi Ruiz, ha engegat una campanya de retallada dràstica del pressupost en sanitat. Això ha implicat el tancament de molts CAP durant el mes d’agost i el tancament de molts Serveis d’Urgències de manera total o parcial, amb l'agreujant de la reducció del servei d’ambulàncies. Aquestes retallades faran que la ciutadania de Castellar pateixi una assistència sanitària precària amb greus conseqüències per a la salut. Al llarg de tot el mes d’agost, un col·lectiu de castellarencs i castellarenques s’ha mobilitzat en contra del tancament del CAP mostrant el rebuig a les retallades. Cal constatar després d’aquests dies de tancament que la xifra que es donava d’1.4 persones d’usuaris és rotundament falsa ja que la comptabilització al llarg d’aquest mes, la situa vora les 4 persones.

Pensem que la Generalitat té altres opcions a l’abast (impost de successions, fiscalització progressiva segons la renda, etc) que no passen per atacar els estrats més febles de la població ja que les retallades i privatitzacions en serveis que són de vital importància enfonsen l’estat del benestar.

Pensem, però, que l’ajuntament també ha de ser valent i ha d’afrontar riscos i responsabilitats pel bé comú. Altres municipis, com el Figaró, han començat buscar solucions alternatives emprant instruments a l’abast de l’administració local per pal·liar aquest dany a la població. Els municipis són les administracions més ben situades per prendre decisions sobre serveis bàsics, donat el seu coneixement de la realitat local. Per tant pensem que el govern municipal hauria de prioritzar, doncs, la defensa de la salut pública. En aquest sentit, cal que com a consistori ens plantem davant de les retallades i pensem en les accions a emprendre.

Nota: Després de les propostes presentades a instància de L'Altraveu i gràcies a la mobilització ciutadana, l'ajuntament ha cedit a una trobada entre tots els grups polítics per afrontar el tancament del CAP.

MOU-TE PELS TEUS DRETS

2011-09-01T18:53:00.001+02:00

COMUNICAT DAVANT DEL DESALLOTJAMENT POLICIAL AL CAP

2011-08-31T03:55:00.004+02:00

CONDEMNA DEL DESALLOTJAMENT POLICIAL DEL CAP I SUPORT A LES MOBILITZACIONS I ACCIONS INSTITUCIONALS EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA

Aquesta nit una unitat de mossos d'esquadra ha procedit a desallotjar les persones que es trobaven ocupant el Centre d’Antenció Primària de Castellar (una vintena).
De forma simultània també han estat desallotjats els CAPs de Badia, Ca n’Oriac, Santa Perètua i està en amenaça el de Viladecavalls. En el desplegament hi ha hagut una forta presència policial a tota la comarca, utilitzant també tàctiques intimidatòries contra els i les ciutadanes que allí s’hi trobaven (filmar les cares, etc.).

L’ocupació del CAP de Castellar es desenvolupa des de l’1 d’agost, moment en el la Generalitat va decidir la supresió del servei d’urgències nocturnes que havia funcionat al municipi des de 1982. Mitjançant aquesta acció de protesta, la ciutadania castellarenca exigeix la reobertura del servei.

No deixa de ser paradoxal que en un moment de retallades i de contenció de la despesa pública, sigui prioritat màxima acabar amb qualsevol forma de discens, costi el que costi. Davant dels fets ocorreguts aquesta nit, L’Altraveu condemna el desallotjament policial. Es reprimeix una protesta pacífica en defensa del dret a la sanitat, reconegut a la pròpia Constitució. Davant de la generositat d’homes i dones que han sacrificat el seu estiu en defensa d’una dret col·lectiu, la Generalitat respon amb una intervenció policia.La gent ha perdut la por: ja no som súbdits, som ciutadans.
Per tot això animem a la ciutadania a participar de les mobilitzacions que es duguin a Castellar i al país. Avui dia 31 la mobilització continua al CAP. I el proper 2 de setembre està convocada una manifestació a Barcelona.

La defensa de l’estat del benestar també ha de donar-se des de les institucions, i en concret, des de la local. És per això que L’Altraveu exigeix accions insticionals que vagin més enllà de la simple declaració institucional. Recordem a l’equip de govern que ens trobarà en tot el que sigui defensa de drets i llibertats, i en concret, el dret a la sanitat pública.

Podeu llegir les propostes en defensa dels drets socials en la roda de premsa d'aquesta tarda a la següent entrada amb data 30/08/2011.

Castellar del Vallès, matinada del 31 d’agost de 2011

CONTACTE: 644 46 85 52

Accions urgents en defensa de drets socials bàsics: inclusió social i sanitat

2011-08-30T20:22:00.004+02:00

En roda de premsa L'Altraveu ha presentat un conjunt d'accions urgents a prendre per garantir els drets socials al municipi de Castellar amb l'objectiu de reduir les desigualtats socials i a potenciar la inclusió social.

INCLUSIÓ SOCIAL

L’Altraveu proposa l’elaboració d’un Pla Local per a la Inclusió Social i la constitució de manera urgent d’una Taula d’Emergència social com aposta pel reconeixement d’un ampli ventall de drets socials entesos com a àmbits d’inclusió i participació. Xavi Bella, regidor de L'Altraveu, ha explicat que “cal fer una diagnosi seriosa dels col·lectius que es troben en risc d’exclusió social per poder engegar polítiques integradores”. Elisenda Alamany, en referència a la Taula d’emergència social, ha apuntat que “els agents socials i polítics han d’anar de la mà en un context tant dur com l’actual".

Els regidors de L’Altraveu han apuntat que cal saber les conseqüències que han provocat al nostre municipi les modificacions que s’han produït durant l’estiu al voltant de la gestió de les RMI i sobre les iniciatives que ha dut a terme l’equip de govern durant els mesos d’agost i setembre front a aquesta situació així com també les accions i mesures que pensa dur a terme.

RETALLADES EN SANITAT

Així mateix, davant de la retallada per part de la Generalitat en un 10% en el pressupost de la sanitat fent que es redueixi 1.000 milions d’euros en el capítol de la despesa sanitària i atès que el dret a la salut és un dret bàsic i constitucional, L'Altraveu creu que el govern municipal ha de prioritzar la salut pública respecte d’altres despeses previstes al pressupost municipal.

L’Altraveu proposa estudiar entre els grups polítics mesures concretes a prendre, reunint-se d’urgència, tenint com a primera prioritat la idea de contractar un metge durant les hores vacants i instar a l’alcalde a sol·licitar reunió amb el Departament de Salut, on assistiran regidors dels grups interessats, per anunciar la intenció de l’ajuntament de Castellar de tenir una postura al respecte.

La regidora Alamany ha explicat que “no es tracta que els ajuntaments cobreixin amb els seus recursos de forma permanent competències que no els són pròpies, però cal adoptar algun tipus de postura de pressió, i una mesura d’aquest tipus podria ser l'adequada, vist el que ha succeït a altres municipis”. En aquest mateix sentit també ha apuntat que “el que està clar és que cal anar mes enllà d’una declaració institucional”. Per la seva part, el regidor Bella ha apuntat que “es tracta d’una situació d’emergència que requereix solucions urgents”.

30 d’agost de 2011

Proposta de Pla Local per la Inclusió Social i Taula d'Emergència Social (Moció presentada per discutir al Ple de setembre)

2011-08-30T20:15:00.001+02:00

MOCIÓ PER PART DEL GRUP MUNICIPAL DE L’ALTRAVEU PER CASTELLAR.PROPOSTA DE PLA LOCAL PER A LA INCLUSIÓ SOCIAL I TAULA D’EMERGÈNCIA SOCIAL

Atès que des de les darreres dècades del segle XX fins a l’actualitat s’han esdevingut una sèrie de transformacions socials, econòmiques i culturals i tecnològiques profundes i accelerades que han modificat substancialment les nostres societats. És en aquest context de canvis que cal emmarcar la reconfiguració de les desigualtats socials i apostar, doncs, per per unes polítiques públiques explícitament dirigides a afrontar els reptes socials emergents. Unes polítiques que incideixin d’una manera efectiva a reduir les desigualtats socials i a potenciar la inclusió social.

Atès que un Pla Local per a la Inclusió Social i la constitució de manera urgent d’una Taula d’Emergència social poden ser una aposta pel reconeixement d’un ampli ventall de drets entesos com a àmbits d'inclusió i participació.

Atès que en períodes de crisi com el que estem vivint s’accentua la necessitat de fer els nostres municipis més inclusius perquè tots els infants, homes i dones puguin accedir als mecanismes de desenvolupament humà i en xarxes socials, portar a terme els seus projectes vitals en condicions de màxima llibertat i igualtat, afeblir les relacions de dominació i dependència, en un marc generador d’autonomia, fraternitat i reconeixement de totes les diferències.

Atès que el context polític i social no acompanya: retallades en sanitat i educació, precarització encara major del mercat de treball, devaluació del serveis públics, reducció de PIRMIs i altres ajudes (a persones drogodependents, amb SIDA..), no finançament de la llei de la dependència, no acceptació de la dació en pagament provocant el desnonament de moltes famílies de les seves llars... També sabem que les administracions supralocals en lloc de fer una aposta per augmentar ingressos a través d’impostos directes i progressius, n’eliminen alguns que gravaven a les classes més altes.

Atès que l'administració local pot i ha de ser un contrapoder de promoció de polítiques de benestar.

El Ple acorda:

- L'elaboració del Pla d'Inclusió Social, amb la cooperació tècnica i financera si escau del departament d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, per tal d’analitzar les necessitats i les diverses realitats del nostre municipi i dissenyar polítiques integrals.

- La creació d’una taula d’emergència social mixta, creada pels grups municipals amb representació a l’ajuntament i col·lectius del tercer sector que es reuneixi amb una periodicitat trimestral per avaluar aspectes a abordar com ara bé: desnonaments, violència de gènere, dades de l’atur, etc; així com també establir prioritats sobre polítiques a impulsar.

Proposta d'acció davant les retallades en sanitat (Moció presentada per discutir al Ple de setembre)

2011-08-30T20:02:00.002+02:00

MOCIÓ PER PART DEL GRUP MUNICIPAL L’ALTRAVEU PER CASTELLAR. PROPOSTA D’ACCIÓ DAVANT DE LES RETALLADES EN SANITAT QUE AFECTEN CASTELLAR DEL VALLÈS

Atès que la Generalitat ha retallat un 10% en el pressupost de la sanitat fent que es redueixi 1.000 milions d’euros en el capítol de la despesa sanitària.

Atès que això fa que tots els hospitals presentin un pla de xoc per aplicar aquest retallada afectant la qualitat assistencial d’aquests equipaments, que es tanquin molts CAP durant el mes d’agost i el tancament de molts Serveis d’Urgències de manera total o parcial.

Atès que Catalunya és una de les comunitats que menys diners destina a sanitat, per sota de la mitjana de l'Estat i molt per sota de la mitjana d'Europa. El dret a la salut és un dret bàsic i constitucional, i no podem permetre retallades en drets socials bàsics que han costat tant d'aconseguir.

Atès que no podem acceptar resignadament que amb l'excusa de la crisi tornem als temps en què els que tenien diners es podien pagar una bona assistència i els altres havien d'anar a la beneficència. La salut no ha de ser un negoci: volem una sanitat pública i de qualitat.

Atès que la mobilització ciutadana amb ocupacions a cinc CAP del Vallès, entre els quals es troba el de Castellar del Vallès, mostra la defensa i la demanda que els poders públics han de fer front de manera urgent a aquesta situació.

Atès que alguns ajuntaments, com és el cas del Figaró, han disposat els recursos de l’ajuntament per pal·liar aquest atac als drets bàsics dels ciutadans i com a mesura de pressió a la Generalitat. Cal que en aquest sentit, com a consistori ens plantem davant de les retallades. Els municipis són les administracions més ben situades per prendre decisions sobre serveis bàsics, donat el seu coneixement de la realitat local. El govern municipal ha de prioritzar, doncs, la salut pública respecte d’altres despeses previstes al pressupost municipal

El ple acorda:

- estudiar entre els grups polítics mesures concretes a prendre, reunint-se d’urgència, tenint com a primera prioritat la idea de contractar un metge durant les hores vacants.

- instar a l’alcalde a sol·licitar reunió amb el Departament de Salut, on assistiran regidors dels grups interessats, per anunciar la intenció de l’ajuntament de Castellar de tenir una postura al respecte.

- donar suport públic del consistori a l’ocupació ciutadana que s’està produint al CAP de Castellar.

CONVOCATÒRIA RODA DE PREMSA

2011-08-29T11:45:00.002+02:00

ACCIONS URGENTS PER A LA DEFENSA DELS DRETS SOCIALS A CASTELLAR

L'Altraveu per Castellar convoca a tots els mitjans de comunicació dimarts 30 d'agost al local del C/Centre, 8 a les 18h.

En el transcurs d'aquesta roda de premsa, el grup explicarà les propostes que han presentat a l'ajuntament de Castellar del Vallès per fer front a la realitat social del municipi agreujada per la crisi, així com les mesures a treballar davant de les retallades.

Concentració davant del CAP

2011-07-31T16:24:00.000+02:00

DIGUES NO AL TANCAMENT DEL CAP

El proper dilluns 1 d'agost de 2011 a les 23:00 h

Concentració davant de l'Ambulatori del poble per evitar el seu tancament.

Donem suport en contra del tancament del CAP

Sortir de la crisi, canviar de model

2011-07-30T13:24:00.000+02:00

Urbanització del polígon de Can Bages, setembre del 2008

El període de crisi pel qual estem passant fa que, necessàriament, mirem el món amb uns altres ulls. A ningú no se li escapa que si volem construir un nou model de vida hem de canviar el model productiu que tenim. Cal, com diu Daniel Jover, que afrontem els problemes “ecològics, socials, de drets, de redistribució de la riquesa, de justícia i de democràcia”.

En aquest sentit, el sistema que tenim ha estat incapaç de donar respostes i sembla que vol sortir de la crisi sostenint-se en els mateixos pilars i en la mateixa filosofia que la va veure caure (l’especulació, la deslocalització, una fiscalització feble a les rendes altes, la desregularització del mercat, polítiques socials assistencialistes). En aquest context, és bo de considerar què podem fer des de la proximitat; des del govern local. Com podem engegar polítiques econòmiques, d’ocupació, suportades per l’ecologia, la solidaritat i com podem fer que això ens ajudi a fer la transició cap a un model que no rendibilitzi la societat; que no vegi l’individu com un ésser destinat, exclusivament, capaç de produir.

A Castellar, tot just ara comença a fer-se una anàlisi profunda sobre el que podria aportar el teixit empresarial al poble, però encara falta fer una passa endavant a l’hora d’activar les “palanques” que engeguin un nou model d’economia; l’Ajuntament ha de ser exemplificador. La formació és un bon pas, però cal que l’administració també pugui ser una empresa de referent i fiable. Però no en termes d’eficiència i eficàcia, sinó una empresa capaç d’engegar propostes d’economia social (impulsant tota aquesta economia de producció de béns i serveis), treballant amb empreses l’objectiu de les quals ha de ser la inserció al mercat laboral de les persones més vulnerables, fent una contractació socialment responsable.

Posem sobre la taula el fet que els elements naturals siguin també vectors de la nostra política econòmica (aigua, residus, energia, mobilitat i biodiversitat). Siguem valents i ambiciosos amb aquelles polítiques que costen pocs diners: reavaluem, reconceptualitzem la inèrcia del que ens ha portat fins a aquesta situació de col·lapse. La tasca més important és la de prioritzar de cara al futur en què volem invertir i sobretot en què cal destinar el valor del nostre deute; si aquest ha de ser a llarg termini una inversió.

COMUNICAT SOBRE LA "RENÚNCIA" AL SOU D'ALCALDE PER PART D'IGNASI GIMÉNEZ

2011-07-28T10:15:00.002+02:00

L'Altraveu posa de manifest que la llei no permet percebre dos sous públics i que, per tant, la notícia que es publicava sobre la "renúncia" al sou municipal de l'alcalde de Castellar del Vallès és tendenciosa. Giménez no renuncia al seu sou sinó que l'obliga la llei per incompatibilitat de càrrecs i és per això que demanem una informació clara d'aquest fet. Giménez va estar nomenat diputat provincial adjunt a la cinquena vicepresidència en data de 15 de juliol.

A continuació l'enllaç de la Diputació Provincial on es poden observar els sous que perceben els càrrecs a l'administració provincial.

www.diba.cat/web/ladiputacio/pressupost2010

No és el nostre Pla de Mobilitat

2011-07-21T15:30:00.000+02:00

En el darrer ple municipal es va aprovar el pla de mobilitat per els propers anys a Castellar. Des de L’Altraveu pensem que és un pla de mobilitat que prioritza el vehicle a motor davant el transport sostenible, que busca abans places d’aparcament de cotxes que carrils per desplaçar-se amb bici. Ens sembla que en línies generals falta voluntat, imaginació i valentia per prioritzar elements més sostenibles i que encaixin millor amb els models europeus. Nosaltres no volem només un pla per complir l’expedient volem un pla valent i amb imaginació que permeti prioritzar el transport públic i la bicicleta i ens sembla que, com moltes coses, falta sobretot la voluntat per fer-ho.

Malgrat tot, és evident que també hi ha propostes interessants. La solució de la rotonda als Pedrissos per solucionar les cues de la carretera de St. Llorenç semblen ben pensades, la pacificació del centre té elements interessants, i la peatonalització s’ajusta bastant al nostra model, però en general ens dona la sensació que és un Pla que es queda curt en tot, poc ambiciós, de tràmit, sense convicció i que no respon a les nostres expectatives. Pensem que s'ha malbaratat, com tantes vegades, una oportunitat transformadora que impliqués un canvi de model de mobilitat, on la gent que va participar d'aquestes jornades (que van ser moltes) veiessin que valia la pena participar i no instrumentalitzant-ho per justificar allò que ja es tenia pensat d'entrada.

Pot haver-hi un altre model perquè també és possible una altra realitat, només és qüestió de proposar-nos-ho, de no seguir la senda del que ja està transitat. Tenim la vila que tenim però només és qüestió de voluntats planificar-la amb valentia cap a noves realitats, sense anar a remolc d’altres ciutats amb els mateixos models. És una llàstima seguir perdent anys intentant modificar un model que tard o d’hora la propia realitat canviarà, un model que prioritza i defensa els espais del vehicle a motor, un model retallat i conservador que no és el nostre.

Legítim, però no el nostre.

Les candidatures alternatives del vallès consideren les retallades en la sanitat pública com un atemptat contra els drets de les persones

2011-07-19T18:49:00.002+02:00

El recent anunci de retallades en el servei d’ambulàncies i el tancament a partir d’aquest estiu de diversos CAP durant els cap de setmana i la nit són inadmissibles I cal considerar-les un atemptat contra els drets de les persones, a parer de les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV).

Per a Carles Escolà, Conseller Comarcal de les CAV, “el panorama que deixen a la zona del Vallès és desolador: només dos CAP oberts durant la nit, front els set que n’estaven, dos caps oberts el dissabte a Sabadell, davant els tretze que atenien fins ara, i el futur incert del CAP de Fontetes de Cerdanyola. Durant aquest estiu s’anuncia el tancament de 9 CAP a la zona, a més d’un que només farà una obertura parcial. A Rubí les retallades afectaran als serveis de reumatologia, endocrinologia i rehabilitació del CAP Mutua, a més del tancament durant l’agost del CAP Sant Genís.”

Per a Escolà,“no es poden admetre aquestes retallades en els serveis públics. La crisi la continuem patint els mateixos de sempre, els treballador i treballadores. Primer ens quedem sense feina i ara veiem con se’ns retallen els nostres serveis i drets socials. Mentre, per a uns quants no hi ha cap mena de crisi i continuem gaudint de grans privilegis i beneficis. Les retallades que ens anuncien volen dir massificació dels CAP, pitjor atenció i fins i tot riscos per la salut de les persones. És inadmissible”.

Per aquest motiu, des de les CAV treballarem per tal que els nostres Ajuntaments facin totes aquelles accions conjuntes per tal de reclamar que no es retallin els serveis sanitaris que tenim. De la mateixa manera donarem suport a tots el moviments socials que a la nostra comarca reclamin el manteniment i millora dels serveis sanitaris dels que fins ara hem gaudit, com el que ja s’ha produït a Badia on desenes de persones han protestat contra el tancament d'urgències del CAP de Badia, que dóna servei tant a Badia com a Barberà, al voltant de 46.000 habitants que s'hauran de desplaçar a Ripollet o Sabadell.

Candidatures Alternatives del Vallès

Juliol de 2011

Article relacionat de Manel Navas, Entesa per Sabadell

Fer possible l'ús habitual i segur de la bicicleta (i del patinet)

2011-07-14T18:43:00.003+02:00

El passat diumenge dia 10 es va realitzar la IV Bicicletada pel Vallès en defensa dels camins, vies verdes i carrils bici, que tradicionalment organitzen les Candidatures Alternatives del Vallès, de la qual forma part L'Altraveu.

De la Plaça Major de Castellar van sortir 50 ciclistes que seguint camins de comunicació rurals, van anar-se unint amb altres grups provinents de diferents localitats per coincidir finalment tots a Cerdanyola. Allà es va fer un acte de recepció en que el Conseller Comarcal de les CAV va dirigir unes paraules d'agraïment i estímul per la participació en l’acte.

Des de l'Altraveu volem agrair la participació de totes i tots aquells que van sortir de Castellar, perquè creiem que cada dia es fa més necessària la recuperació de vies de comunicació rural entre les viles del Vallès, així com l’establiment de xarxes urbanes amb carril bici. En les vies urbanes l’ús de la bicicleta permet una mobilitat fàcil, saludable i neta que permet la reducció en l’emissió de gasos contaminants. El mateix passa en les vies rurals que a més permeten un gaudi paisatgístic important i la pràctica esportiva.

A molts llocs d’Europa o del País Basc per exemple, s’ha implantat una xarxa de carrils bici tant urbans com interurbans que permeten una mobilitat segregada dels vehicles motoritzats, incrementant la seguretat dels qui la utilitzen. Això ha dut a que la bicicleta s’hagi convertit en un mitjà de transport habitual.

A les trobades, amb participació oberta, que s'han realitzat darrerament en relació a l'elaboració del Pla de Mobilitat, hi han hagut força propostes en aquest sentit, tan per part dels adults com per part del Consell d'Infants, que són els que més habitualment es desplacen pel nostre municipi tant en bicicleta com en patinet. Cal avançar en aquest sentit i recollir la sensibilitat mostrada per la ciutadania, i és l’administració qui ha d’impulsar les mesures que permetin avançar, de forma planificada i participativa, en la implantació d’una xarxa de carrils bici i vies rurals de comunicació. Aquí és on cal la voluntat política de fer factible allò que és beneficiós per a tothom.

A veure si aconseguim que allò que diu la cançó, “ si tu vas al cel amb patinet (o bicicleta), fes-m’hi un bon lloc que hi pujo jo”, no quedi només en metàfora i s’apropa a la realitat.

IV Bicicletada pel Vallès

2011-07-10T20:48:00.000+02:00

En defensa de la sanitat pública, també a Castellar.

2011-07-05T15:48:00.001+02:00

La sanitat pública està en perill. La progressiva pèrdua del paper de l'atenció primària com a pilar fonamental de la sanitat, la reduïda participació del total del pressupost sanitari (per sota de la mitjana europea), les curtes plantilles i les excessives quotes d'usuaris per metge, donen com a resultat el deteriorament de la qualitat assistencial. A Castellar, hem de lamentar, a més a més, que a partir del dia 1 d’agost el Centre d’Atenció Primària deixi de prestar el servei d’atenció continuada, com a conseqüència del pla d’estalvi que ha impulsat el Servei Català de la Salut de la Generalitat de Catalunya.
Així doncs, després de més de 20 anys, desapareix el servei d’urgències en el CAP de Castellar dins d’aquesta franja horària de les 00 a les 8 del matí. Aquest fet comportarà la saturació dels serveis dels centres sanitaris de Sabadell, rebaixant la qualitat de l’assistència fins ara vigent.

D’altra banda, la Generalitat ha anunciat que es reestructurarà el Servei d’Emergències Mediques (SEM) 061, de manera que les dues ambulàncies que donen servei a Castellar només coincidiran durant quatre hores al dia.

Creiem que aquestes mesures són un atac directe a un servei de necessitat bàsic per a les persones i és intolerable que assistim a una progressiva privatització d’aquests serveis, a costa de la devaluació del servei públic. És per això que es fa una crida a la ciutadania perquè s’adhereixi a la campanya de recollida de signatures que s’engega des de l’ajuntament. Totes aquelles persones que ho desitgin poden signar el manifest i presentar-lo al Servei d’Atenció Ciutadana (Pl. del Mirador s/n) o bé omplir el formulari a www.castellarvalles.cat.

Tanmateix es demana que la ciutadania també se sumi a les mobilitzacions organitzades per les plataformes en defensa de la sanitat pública, entitats veïnals i col·lectius per la dignitat del servei públic, contra totes aquelles accions que vulnerin l’Estat del benestar. És cabdal que en la defensa dels serveis públics agents polítics i socials ens unim per una lluita urgent i necessària.

Sopar Candidatures Alternatives del Vallès, t'hi apuntes?

2011-07-03T13:07:00.000+02:00

El proper divendres dia 8 de juliol, a partir de les 20 h, tindrà lloc a Ripollet el sopar de les Candidatures Alternatives del Vallès, dins dels actes del cap de setmana de les CAV que culminaran amb la bicicletada a Cerdanyola de diumenge dia 10.

Hi haurà musiqueta en directe, suculent sopar, algun parlament i molta estona per xerrar, intercanviar i estar a gust plegats i plegades. L’acte serà a Ripollet, a la plaça 11 de Setembre, 7, davant del Teatre del Mercat Vell i la seu del COP.

Intentarem que surti de franc, potser caldrà pagar la beguda.

Us hi esperem a tots i a totes.

Cal que confirmeu assistència renviant un correu a laltraveu@gmail.com

Quarta bicicletada pels camins i carrils bici al Vallès

2011-07-02T19:53:00.000+02:00

Les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) organitzen la 4a bicicletada pel Vallès, en defensa dels camins, les vies verdes i els carrils bici. L’Altraveu, com a membre de les CAV, també hi participarà, i anima a tot castellarenc i castellarenca perquè el diumenge 10 de juliol agafi la bicicleta i pedalegi fins a Cerdanyola. La ruta és apta per a tots els públics, amb poques dificultats i la major part per carril bici. Enguany sortirà de la plaça major del nostre municipi a dos quarts de deu.

Cultura en temps de crisi

2011-07-01T17:36:00.002+02:00

Castellar és viu gràcies a les iniciatives ciutadanes que omplen el carrer, especialment en aquests dies d’estiu. És fonamental que les iniciatives ciutadanes cobrin força i tinguin empenta per esdevenir un motor de cohesió clau en el municipi. En temps de crisi, malauradament la cultura és l’ase dels cops. Quan ens referim a la cultura sempre parlem de despesa i mai en termes d’inversió. Des de L’Altraveu, pensem que la cultura no ha de ser un espectacle merament contemplatiu sinó que és un exercici de participació ciutadana més. L’estiu que ens queda per endavant serà una mostra que a Castellar les entitats, els col·lectius i les iniciatives personals creuen fermament en aquesta sensibilitat per tenir un país millor, un poble més cohesionat. En un context econòmic com el nostre, el sentiment de comunitat és clau per lluitar contra la discriminació, la intolerància i l’incivisme. I això també s’aconsegueix a través de la cultura. Així doncs, és d’admirar la feina que, per exemple, estan fent aquests dies entitats i plataformes de manera desinteressada.
Cal acompanyar a tots aquests grans invisibles des de l’administració, no només amb diners, sinó amb equipaments i amb una aposta clara perquè la cultura també sigui un espai de progrés. Perquè segueixin participant i fent de Castellar el poble que volem.

I jo, com podria dir-hi la meva?

2011-06-27T18:24:00.000+02:00

I jo,com podria participar de L'Altraveu?

A L'Altraveu ens organitzem per comissions i mitjançant una assemblea quinzennal on es tracten diversos temes. En aquest mateix web pots llegir els nostres estatuts per saber com arribem mitjançant consens als acords que afecten a nivell social i polític en el nostre dia a dia.

Actualment, L'Altraveu té en actiu aquestes comissions:

Comissió de local
Gestió, manteniment i coordinació dels diversos grups i col·lectius que treballen al local del Passeig, 142.
Comissió d'activitats
Organització i coordinació d'activitats organitzades i portades a terme des del Passeig, 142 però també a altres equipaments municipals.
Comissió de premsa
Difusió de la nostra activitat social i institucional, coordinació de premsa a través de la premsa escrita i les plataformes 2.0.
Comissió institucional
Seguiment del nostre programa electoral, impuls de propostes a càrrec de L'Altraveu, incidència sobre les polítiques municipals engegades des de l'ajuntament, coordinació de les propostes institucionals amb la difusió i el caràcter de les activitats portades a terme.
Assemblea quinzennal
L'assemblea segueix un ordre del dia i acollim qualsevol suggeriment, queixa o dubte que tinguin els ciutadans que volen participar-hi.

L'Altraveu es defineix com un projecte sociopolític, per això, cal una estructura que garanteixi la nostra presència al carrer, mitjançant accions diverses (cessió del nostre local gestionat amb els sous dels nostres 2 regidors, organització de xerrades, sopars populars, cicles monogràfics, etc), així com la nostra tasca institucional (el desenvolupament d'iniciatives en el consistori per incidir en les polítiques municipals i la difusió d'aquestes mitjançant el màxim de canals d'informació possibles).

Entenem que tothom pot participar de qualsevol espai proposat per L'Altraveu, fins i tot, en pot proposar un de nou.Si vols dir la teva, vols participar de qualsevol comissió, pots enviar un correu a laltraveu@gmail.com. Aquest dimecres ens reunim a les 21.30 al Passeig, 142.

Per a qui són els sacrificis?

2011-06-22T18:27:00.004+02:00

El mandat municipal que ara engeguem exigirà sacrificis. Això ens deia l’alcalde a la presa de possessió, on va anunciar solemnement una rebaixa del 10% del sou dels regidors. L’equip de govern ha començat el mandat incomplint l’esmentat anunci fet davant del poble de Castellar. Afirmem que la reducció presentada i aprovada amb la majoria absoluta de l’equip de govern és globalment molt inferior al que va anunciar el Sr. Alcalde. La trampa de l’anunci del Sr. Alcalde està en que la reducció de sous s’aplica sobre el que cobraven fa 4 anys i no sobre el sou que tenien des de juny de 2010. Les reduccions o augments del sou s'haurien de fer sobre la darrera nòmina, no sobre la de fa 4 anys.

Posem xifres per entendre-ho. En relació a les retribucions vigents durant l'últim any el sou de l’alcalde passa de 56.960 euros a 54.500 (un 4,32% menys). Les retribucions globals dels 21 regidors passen de 427.000 euros a 415.000, és a dir una reducció global del 2.8%. Els sous del dos càrrecs de confiança passen de 113.000 a 108.000 euros (4,4% menys) i les assignacions als grups municipals de 31.200 a 29.000 (7% menys). Així doncs, les dades que l'equip de govern ha aprovat estan molt lluny del 10% de la solemna promesa del Sr. Alcalde el dia que va prendre possessió, i exemplifiquen el primer incompliment del contracte del programa de govern. Comença doncs l’equip de govern amb mal peu el mandat actual. Si es vol rebaixar el sou un 2, un 3 o un 4% s’explica clarament que sumat a la rebaixa d’ara fa un any el global és de X%. El que no és de rebut és anunciar solemnement una dada i després incomplir-la. Continuarem exigint transparència i claredat.

Per últim comentar que cal ser imaginatius per tal d’afrontar els efectes de la crisi a nivell local, però a la vista del primer moviment de l'equip de govern només podem preguntar per a qui són els vertaders sacrificis?

Al web de l'Ajuntament de Castellar pots consultar les retribucions dels regidors i assignacions als grups municipals, però si vols saber el que realment cobren hauràs de mirar aquest PDF.

Comunicat de les CAV sobre els incidents del 15 de Juny al Parc de la Ciutadella

2011-06-20T09:29:00.003+02:00

Davant els incidents ocorreguts al Parc de la Ciutadella el passat dia 15, les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) volem manifestar el següent:

No es pot criminalitzar tot el moviment del 15M per l’actuació d’un grup molt minoritari, que en tot cas, van incomplir l’acord de l’assemblea de realitzar una protesta pacifica.
El resultat ha estat que, afortunadament, no hem de lamentar cap ferit per part dels diputats i diputades. Aquesta violència contrasta amb la produïda per la intervenció policial del 27 de maig on els resultat son prou coneguts por tothom.
La campanya de descrèdit per part de les autoritats politiques, les principals empreses de comunicació i el poder econòmic, han estat constants des de l’inici del moviment del 15M per tal de silenciar-lo i deslegitimar-lo.
Les reivindicacions que plantegen (contra les retallades socials, per una profundització de la democràcia, etc.) son justes i legitimes. En cap cas han rebut cap resposta per part de totes les persones i institucions que tant els critiquen.
Convidem a tota la ciutadania, a participar d’una forma pacifica i festiva, a la manifestació (convocada internacionalment) que tindrà lloc a Barcelona (Plaça Catalunya) el proper diumenge 19 a les 5 de la tarda.

Candidatures Alternatives del Vallès - CAV
El Vallès, 17 de juny de 2011

Un projecte valent

2011-06-16T19:17:00.000+02:00

Gent del poble va decidir dir prou fa 4 anys. Vam trobar una nova eina per mostrar el nostre descontentament a la manera de fer dels polítics tradicionals i la gent ens va fer confiança. Sabem que el nostre és un projecte valent, que és el projecte de les oportunitats, la primera, que la societat civil organitzada torni a ser a l’ajuntament.
Acceptem novament aquest repte, perquè estem convençuts que una altra manera de fer política és possible.
Al ple d’investidura vam votar-nos a nosaltres mateixos perquè creiem que només una opció política nascuda de la ciutadania, tenint en compte l’allunyament cada vegada més gran entre la gent i els partits polítics tradicionals, pot defensar una societat més justa. En el nostre vot hi anava el nostre entusiasme per als propers anys de política i moviment social que obrim a Castellar. No vacil·larem en acceptar i reconèixer els
acords però tampoc les discrepàncies. L’Altraveu no es conformarà amb el que hi ha i treballarà per millorar la democràcia que tenim.
La tasca que ens espera a tots plegats és àrdua. L’Ajuntament ha deixat un deute econòmic sagnant per la seva obstinació en projectes que no responen ni a la necessitat, ni a l’estètica, ni a les possibilitats econòmiques d’aquest poble. També ens deixa un patrimoni públic espoliat i hipotecat. Així mateix ens deixa un territori saturat, sense sòl per a equipaments ni per a habitatge social, amb greus problemes de comunicacions i mobilitat com a conseqüència d’un creixement descontrolat i especulatiu. És de justícia ser honestos i dir què és el que passa i què és el que l’ajuntament fa amb el nostre poble. Com també ho és oferir propostes alternatives i treballar sense directrius externes. L’increment de suport a la iniciativa de L’Altraveu ens permet mirar amb optimisme, il·lusió i esperança el futur del nostre poble, el futur de la nostra democràcia, el futur de les nostres reivindicacions, que han de fer un poble millor, un món més just. Sempre trobareu L’Altraveu defensant que els ciutadans deixin de ser anònims i perquè participin de manera directa amb la institució per dignificar la política. La política local no pot ser el trampolí de les carreres d’uns quants. Per això, L’Altraveu, com fa quatre anys rotarà els seus regidors i gestionarà els recursos econòmics obtinguts de la institució de manera col·lectiva, segons les decisions que prengui la seva assemblea. Ens agradaria veure més gestos com aquests en la classe política d’arreu.

L'Altraveu, projecte ciutadà a l'ajuntament.

2011-06-12T01:36:00.002+02:00

El primer ple del nou ajuntament de Castellar del Vallès s'ha constituït avui donant la majoria absoluta al PSC (que ha estat votat pels seus 13 regidors). L'Altraveu ha incrementat el seu vot i ja compta amb més de 900 persones que confien en el seu projecte. Així es consolida com a tercera força política al consistori amb dos regidors. Aquest matí, Elisenda Alamany i Xavier Bella, els dos portaveus de l'assemblea de L'Altraveu han volgut destacar el caràcter ciutadà i de regeneració democràtica que suposa el grup. Alamany ha volgut destacar la "valentia del projecte" i ha volgut assenyalar que "és el projecte de les oportunitats; que la societat civil organitzada torni a ser a l'ajuntament". Així mateix Bella ha estat contundent al'hora de destacar que el PSC ha utilitzat el regidor trànsfuga per governar aquests últims anys i que espera que hi hagi un veritable consens sense supeditacions i ha estat contundent a l'hora de dir "ens trobaran per construir i ens trobaran per denunciar;com fins ara".

Si voleu escoltar l'àudio cliqueu plejuny11.

Denunciem

2011-06-02T23:40:00.002+02:00

Avui volem dir amb la veu alta i clara que a les eleccions municipals de Castellar s'ha mentit. Sense dubtar-ho: es menteix i molt. I qui menteix deliberadament, sabent el que fan, tenen noms i cognoms. Són els senyors i senyores dels partits polítics que han tingut com a tema i lema de les seves campanyes electorals a Castellar i arreu la immigració.

Menteixen quan diuen que hi ha discriminació positiva a favor dels immigrants per rebre ajudes socials. Fals! Que aquests se'ls paga la factura de la llum, de l'aigua, reben beques escolars, vals per supermercats o farmàcies. Fals!

Un estudi publicat fa poc per una institució tan poc sospitosa com la Fundació La Caixa, demostra que el 30% del creixement del PIB estatal dels darrers 20 anys es deu gràcies a l'arribada d'immigració a l'estat. Que el 30% d'ells viuen en la pobresa, però que només el 6,8% de les intervencions socials de l'estat es dediquen als immigrants. Els immigrants que soliciten ajudes socials són una minoria, la resta o per por o per falta d'informació no ho fan, tot i que segons els barems que s'utilitzen, són molts més els que ho mereixen.

És fals que 7 de cada 9 llocs nous de treball siguin ocupats per immigrants, només cal consultar les dades d'immigració del municipi aquest 2010. Castellar no ha rebut tants immigrants. Es fals que a Castellar del Vallès el departament d'educació reservi places escolars per immigrants. És fals que els comerços dels immigrants incompleixin els horaris, que la policia municipal es preocupa de fer complir. És fals que els establiments dels immigrants no paguin els corresponents impostos. És de ignorants i fals acusar en general a l'Islam de religió intolerants; són més tolerants els ciutadans espanyols, on el passat 2010 les dades de criminalitat van augmentar a causa de la violència de gènere. No volen burkes, no volen mesquites...on són a Castellar? Quantes n'hi ha? Per què no mesquites...i sinagogues? Qui és més tolerant un catòlic o un musulmà? Ignorància o mentida?

Diuen que a Castellar no hi cap ni un immigrant més!!! A quins immigrants es refereixen? A els centenars d'immigrants de l'àrea metropolitana de Barcelona que són els immigrants majoritaris al nostre municipi des d'inicis del 2000? Qui és un immigrant? O potser la majoria dels que parlen del tema, sense voler-ho dir, són uns immigrants. Saben aquests que menteixen que des de que els primers humans van caminar pel planeta, sinó haguessin estat immigrants, a Europa no hi viuria ningú?

Aquests discursos falsos que caldria denunciar, desmentir i callar des de totes les institucions del municipi, són responsables d'accions com les que es van viure a Castellar del Vallès el passat dia 8 de maig, diumenge al vespre. Feixista conegut al nostre municipi es presentava davant del kebab de la carretera de Sentmenat, cantonada Sant Pere d'Ullastret , insultant, destrossant objectes, amenaçant amb un ganivet... No és un fenomen nou a Castellar, ho sabem prou bé, fa massa que dura. I ja en tenim prou com perquè uns candidats a l'alcaldia ara posin més llenya a aquest foc feixista.

Denunciem-ho. Que l'Ajuntament de TOTS es posi al capdavant del rebuig i les accions d'aquest tipus. Ja s'ha demanat des de fa massa que l'Ajuntament s'encarregui de la defensa de les persones objecte de violència feixista i racista. Que no passi com en el cas del Fernando, que ha hagut d'esperar més de cinc anys perquè el seu judici per una brutal pallisa rebuda a la Plaça Mestre Anyé comenci. Que aquests fets no passin en l'anonimat i sense rebre l'atenció necessària. Hem d'estar vigilants, denunciar i acusar als que no volen conviure.

Contingut relacionat: Plataforma Ciutadana Castellar Contra el Feixisme

Parlaments de l'Altraveu al darrer ple del mandat 2007-2011

2011-06-02T19:44:00.000+02:00

Martí Llobet

Els regidors de L'Altraveu acabem avui el nostre mandat. És un punt i seguit perquè altres regidors agafaran el nostre relleu, com nosaltres ho vàrem fer de L'Elisenda i el Xavi, i ells de la Gemma i el Francesc. Quatre anys de política institucional on hem provat de demostrar que una altra manera de fer política és possible, urgent i necessària. No estem segurs d'haver-ho aconseguit del tot, però sí convençuts que amb la tossuderia de provar-ho, hem obert una porta pels marges que segur que d'aquí a no gaire temps serà de centralitat. Segurament la política del futur serà més com l'intuïm nosaltres que com s'aferren a defensar- la els que ja van a contrapeu. No hi ha retorn. La política serà més participativa, més social i més ecològica.

L'altre dia, un regidor socialista, amb l'alegria de qui se sap guanyador i amb la condescendència que dóna un mandat avalat per un resultat inapel·lable, em deia que el discurs de L'Altraveu està molt bé, que ell el subscriuria en un 95%, però que la política real és una altra cosa, que el bonisme -quin adjectiu tan contradictori en política, perquè l'antagònic és el malisme - no va enlloc; en definitiva, que nosaltres som del món de les idees. Però és que pot haver-hi política sense idees? Sense voler-ho ens va fer el millor dels elogis; certament fugim d'una visió tecnocràtica i asèptica de la política. De la renúncia no en volem fer virtut. I de ben segur que ens hem equivocat, segurament més per pragmàtics que per utòpics, però hem intentat honestament apropar allò que pensem amb allò que defensem aquí. I per fer-ho, per apropar el nostre món de les idees a la pràctica, hem portat més de 20 mocions al Ple i molts més suggeriments i preguntes. Això només en aquestes quatre parets, perquè a fora hem intentat d'obrir altres espais.

Quan se'ns retreu perseguir una arcàdia impossible, nosaltres estem convençuts que som una mica més aprop. Tot això ho hem intentat, no sempre sense dificultats, fer-ho sense caure en les desqualificacions personals, votant sempre amb la llibertat i els límits que ens han marcat el que enteníem que era el bé comú, i amb el convenciment que no hem entrat en el mercadeig polític dels rèdits personals o electorals. Amb aquesta convicció a voltes ens hem quedat sols juntament amb l'equip de govern en algunes mocions, altres sols amb l'oposició, i més cops dels desitjables sols sols; sols amb nosaltres mateixos.

Avui és l'últim ple de comiat i com a portaveus de l'assemblea volíem fer un comiat/valoració que fos polític i no personal. No obstant faré tres mencions:

He rumiat força si avui era escaient parlar de l'anomalia democràtica del meu darrera, però val la pena que quedi en l'acte d'avui la nostra màxima repulsa al que significa el transfuguisme i la seva utilització.

La regidora Alamany va dir que la consciència del sr. Roman cabia en un pot de confitura; va exagerar. La seva consciència cap en un didal i encara només per cobrar com a regidor. En política, la legitima discrepància es resol amb propostes alternatives o amb la dimissió. Vostè no ha portat ni una moció a ple, ni una pregunta ni un suggeriment. Res. La seva rebequeria amb dret a vot, la seva auto representació per vanitat ha condicionat tota la legislatura i el futur del municipi. L'ús que s'ha n'ha fet del seu vot també. Quedi
per vergonya seva en l'acte d'aquest Ple.

Agrair també la disposició personal de tots el regidors en aclarir-me dubtes. Especialment al tres portaveus dels altres grups municipals. Amb alguns, per trajectòria política personal, he tingut diferències en els temps, amb altres gairebé des de sempre, i amb algun tinc la sensació que s'esforça en voler tenir-ne pel gust de ser enfant terrible ja grandet. No obstant, tots tres sempre s'han ofert per ajudar-me, i estic convençut que no sempre els ha estat fàcil. Avui és just dir-ho. També ha estat un aprenentatge.

Finalment tota la gent de L'Altraveu per fer possible aquesta aventura que tot just volem que comenci. A tots. Per ser-hi, per treballar, per donar sentit a la nostra tasca, per no deixar-nos sols, per fer la crítica oportuna i l'afalac just, i per la convicció que nosaltres dos, som necessaris -a L'Altraveu no sobra ningú-
però no imprescindibles. I amb aquesta voluntat hem provat de deixar un poble millor que quan vàrem entrar. Gràcies.

Ita Espinosa

Voldríem acomiadar-nos agraint a la gent que fa quatre anys i el passat 22de maig va votar L’Altraveu, perquè gràcies a ells, L’Altraveu i jo som aquí icontinuarem sent-hi.

Creiem que la presència de L’Altraveu ha servit per apropar l’ajuntamenta la ciutadania. Aquesta distància entre el carrer i la política municipal s’ha escurçat. No volem ser representants del poble sinó que volem ser portaveus del moviment polític i social de Castellar. Volem que la gent participi, opini; volem escoltar i compartir.

Creiem en la democràcia participativa i real, els municipis són l’escenari ideal per desenvolupar això mateix. Cal que els responsables polítics amb valentia i imaginació creïn els mecanismes pertinents perquè la ciutadania col·labori, nosaltres des de l’oposició apostarem perquè així sigui.

Els ciutadans de L’Altraveu hem tingut l’oportunitat de participar i de poder dir el que pensem i fem, potser no hem sabut prou, però creiem que vostès i els vilatans han entès el nostre
missatge.

Potser no se’ns ha fet molt de cas, però sabem el que volem sobre territori i medi ambient, mobilitat, urbanisme, habitatge, cohesió social, etc. I el més important, sabem com podem fer-ho; així ho hem demostrat.

Aprofitem també l’ocasió per oferir la nostra assemblea a les altres candidatures democràtiques que defensen el benestar de totes les persones i que no han obtingut representació en el consistori i als seus votants perquè participin i ens facin arribar les seves propostes i reflexions.

Ara tenim al davant quatre anys més per continuar fent poble i no esperar que ens el facin.

Acaba el mandat

2011-05-31T13:32:00.005+02:00

L'Altraveu acaba avui el mandat 2007-2011. Cal agrair el treball de tota una assemblea unida aquests quatre anys, en especial, el dels nostres portaveus a l'ajuntament; la Gemma Ubasart i el Francesc Centeno (els primers regidors), l'Elisenda Alamany i el Xavier Arderius (els segons) i l'Ita Espinosa i el Martí Llobet.

Agraïm de nou el treball altruista i l'esforç de tots els membres de L'Altraveu que fan d'aquest projecte, un projecte col·lectiu. Tots amb el nostre granet de sorra hem demostrat que una altra manera de fer política és possible, urgent i necessària.

Enguany tenim molta feina per endavant i més força que mai.

Gràcies, i endavant

2011-05-25T09:43:00.000+02:00

L’Altraveu expressa el més profund agraïment a tots aquells que han dipositat la seva confiança en nosaltres a les eleccions municipals. Enlloc de conformar-nos, hem treballat de valent per fer créixer el nostre projecte municipalista i ens consolidem com a tercera força política a l’ajuntament de Castellar del Vallès. La nostra és una candidatura sense professionals de la política, que pretén que la ciutadania participi activament de les decisions que es prenen en el consistori. Creiem que tan sols una societat civil organitzada, i per tant capaç de defensar els seus drets, pot tenir influència en les decisions polítiques. Qualsevol decisió política ens afecta com a vilatans, i per això, cal la nostra implicació per a que les decisions que es prenguin ens permetin construir un poble i una societat millors. La desafecció envers “els polítics”, sovint s’ha traduït en un passotisme que no afavoreix els interessos de la majoria, ja que deixa les decisions en mans d’uns pocs. Quan parlem de política, o participem i “la fem”; o som subjectes passius i “ens la fan”. Participar no vol dir únicament ser al consistori o en una formació política que concorre a les eleccions; es pot participar com a entitat o com a grup de veïns organitzat.

Demanar subvencions o demanar solucions a problemes concrets dels vilatans és també fer política. De fet, és la classe de política que permet utilitzar el poder per millorar el que ens envolta, i és molt diferent de la política que té com a únic objectiu el poder.

En els 4 anys que vénen posarem el nostre esforç en construir junts un poble millor, com hem fet fins ara. Seguim creient que cada dia hi ha més gent que vol fer poble i no que li facin. Ja som més de 900 castellarencs/ques que ho pensem.

"Crec en una manera diferent de fer política". Avui, Alba Martí

2011-05-20T13:41:00.000+02:00

M’agrada l’Altraveu perquè no és un partit polític convencional, és una organització sociopolítica que funciona de manera assembleària. Aquest tarannà diferenciat que els caracteritza és el que per mi li dóna sentit i credibilitat. Crec en una manera diferent de fer política, és més, penso que és necessària i l’Altraveu ho ofereix. És un grup proper, obert, dinàmic i amb unes ganes incansables de treballar pel bon funcionament de la nostra vila sense ànim de lucre.

"l'Altraveu és fer una aposta real de política de proximitat". Avui, Núria Robert

2011-05-20T11:45:00.000+02:00

Quan vaig arribar a Castellar vaig conèixer l'Altraveu i a poc a poc vaig anar descobrint la realitat del poble que m'acollia. Per mi, formar part de l'Altraveu és fer una aposta real de política de proximitat, de com tractar de tu a tu a les persones i de preocupar-se per allò que realment ens afecta, ens interessa o, simplement, ens inquieta.
Entre tots i totes hem aconseguit que l'Altraveu sigui a l'Ajuntament. Ara és important consolidar aquest projecte i seguir millorant la política que es fa dia a dia al nostre poble.

Propostes de L'Altraveu en política de mobilitat

2011-05-20T03:02:00.009+02:00

Dani Sagrera, número 5 de la llista, ha explicat que l'entremat urbà i els polígons industrials de Castellar no han deixat de créixer, portant la vila a una situació de població dispersa, amb problemes de comunicació interna i externa, doncs les comunicacions són bàsicament les mateixes. Sagrera ha afirmat que “cal replantejar de forma radical les actuacions, orientant-les cap una mobilitat més sostenible, més eficient, menys contaminant, emfatitzant el bé públic en un entorn més a la mida de les persones”. Les propostes de L’Altraveu pretenen millorar la mobilitat urbana, periurbana i interurbana, reduint l'ús del vehicle privat i fomentar la mobilitat a peu, en bicicleta/patinet i en transport públic.

En aquest sentit, Elisenda Alamany ha apuntat que
“el transport públic no tant sols ha de ser una opció, sinó també un dret; el transport públic cal que sigui ràpid, eficient, i que representi una millora respecte el privat”. Per tot això, ha explicat Alemany, és molt necessària la millora del transport públic amb bus, però també la més “ferma reivindicació del tren com element estratègic, imprescindible per garantir una mobilitat de qualitat, democratitzadora, neta i de futur”.

"propostes de peu de carrer". Avui, l'Albert Margineda

2011-05-19T22:50:00.000+02:00

Quan em pregunten per la naturalesa intrínseca de L’Altraveu, no em veig capaç de fer cap discurs sòlid que es basi en referenciar els trets diferencials de l’Altraveu respecte a les altres forces polítiques, amb raonaments de l’estil política clàssica versus noves formes o grups independents respecte partits d’ample implantació territorial, perquè al no haver militat amb anterioritat dins de cap “organització clàssica” o d’"ample implantació territorial" no puc realitzar aquest exercici comparatiu.

En canvi, del que si em veig capaç, és d'exposar que sento una gran atracció i seducció pels procediments interns que te l’Altraveu que permeten que propostes de peu de carrer puguin arribar a ser debatudes institucionalment sense més entrebancs previs que el primordial valor de la justificació argumental, i ho facin amb interlocutors que actuin deslligats de possibles supeditacions a d’altres circumstàncies d’ordre estratègic. Crec que això, en política municipal, és un benefici per tots.

Propostes de L'Altraveu en polítiques socials

2011-05-19T16:07:00.000+02:00

Joan Moyà, número 6 a la llista, explica que “totes les polítiques i mesures que es duguin a terme per fomentar la cohesió social cal entendre-les com a iniciatives d’inversió”. Invertint en cohesió de manera estructural evitarem haver de posar pedaços més tard; les intervencions de “final de canyeria” sempre són més ineficients i ineficaces, a més de més doloroses per les persones afectades (perquè arriben tard i són parcials) i més costoses per a comunitat (i no només des del punt de vista econòmic, que també). Moyà explica que hem de treballar per la inclusió, per l’autonomia personal, pel dret a la sanitat, per la convivència, per la solidaritat i la cooperació... per poder construir un Castellar per a tots i totes. “Des de la igualtat de drets, per la construcció autònoma de trajectories de vida plurals”.

Lleonard Barrios, membre de L’Altraveu, apunta que l’existència de certes desigualtats fa que sigui necessari contemplar alguns grups socials de forma més detallada. “És interessant pensar polítiques específiques per la gent gran, la joventut, la infància i en favor de la igualtat home-dona i de la lluita contra qualsevol discriminació per raó d’orientació o condició sexual”, podent-se trobar les mesures concretes en el programa del l'Altraveu.

"convertir utopia en realitat: hi ha una altra manera de fer política". Avui, Josep Arderius

2011-05-19T10:32:00.000+02:00

Per a mi, l’Altraveu representa un projecte molt engrescador i totalment diferent dels altres. És un col·lectiu que engloba gent d’opinions i maneres de fer molt diverses, però amb un mateix interès: Castellar del Vallès. La gran majoria de persones que hi estan implicades han estat, o estan, també dins d’entitats locals, treballant de forma altruista per al benefici de tots… i no és pas cap altra cosa la que fan dins l’Altraveu. Res de buscar cap tipus de benefici personal que no sigui l’aprenentatge.

Aquesta vegada l’Altraveu es presenta com a partit polític, però només per a poder concentrar els esforços en aspectes que es consideren més útils que no pas recollir firmes. Les idees són les mateixes. Fa quatre anys es creia que aquest projecte podia ser interessant i útil per a tothom; a dia d’avui, crec que s’ha demostrat que ho és. La unió d’esforços i d’opinions de moltes persones fa que tot plegat pugui anar avançant i la utopia es vagi convertint en realitat: hi ha una altra manera de fer política.

Propostes de L'Altraveu en territori i política ambiental

2011-05-18T17:21:00.001+02:00

“El desenvolupament econòmic actual ens porta cap a un esgotament dels recursos naturals i cap a una destrucció irremediable del medi” ha apuntat Marc Serrà, número tres a la llista de L’Altraveu. La preocupació pel territori i el medi ambient han estat una constant en l’activitat del grup en aquests quatre anys al consistori. Serrà ha explicat que el seu grup proposa “implementar una política mediambiental dirigida cap a l’autosostenibilitat, tendint en la mesura del possible a no fer servir més recursos que aquells que siguem capaços de generar localment, així com reciclar-los al màxim i amb el mínim de despesa energètica (intercanvi, reutilització, reparació...).” També ha apuntant que Castellar genera massa residus; “tenim una comarca al límit de la capacitat d’absorció dels residus que generem, o sigui, paguem perquè altres carreguin amb les nostres deixalles”.

Elisenda Alamany, cap de llista de la formació, ha explicat que “Castellar gaudeix d’una situació territorial privilegiada, d’indubtable valor ecològic, històrica i paisatgístic: Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, Parc Agrícola del Vallès, conca del Ripoll, etc..”. Alamany ha argumentat que a partir d’aquests punt forts que te el municipi “es poden desenvolupar projectes locals d’estudi, protecció i promoció del patrimoni natural i cultural”, alguns dels quals poden trobar-se al programa de L’Altraveu.

"fugint de personalismes i partidismes, sense imposicions". Avui, Joan Moyà

2011-05-18T14:51:00.000+02:00

Sempre he sentit un especial interès pels moviments que neixen de la societat civil per arribar allà on no ho fa l’administració pública, i en aquest sentit l’Altraveu és exemplar. Pel compromís i la sensatesa del seu projecte i la seva expressió.

Participar de Castellar, treballar per aconseguir el poble que desitgem, es pot fer des de molts àmbits. A través de les seves entitats, des de les escoles, des del lloc de treball, gaudint del seu entorn, comprant a les seves botigues o simplement passejant pels seus carrers. Entenc que l’Altraveu és una opció més, una opció conformada des de molts d’aquests sectors i que incideix directament a les institucions. Que treballa fugint de personalismes i partidismes, sense imposicions. Un espai obert en el qual tothom és igual d’important per construir, entre tots, el Castellar que volem.

Propostes de L'Altraveu en política laboral, econòmica i governació

2011-05-17T16:03:00.005+02:00

Membres de L'Altraveu han explicat les propostes de la formació en política laboral, econòmica i governació. Elisenda Alamany, cap de llista de L’Altraveu, ha exposat que malgrat el govern local no té competències en qüestions laborals, “davant la situació d’atur i precarietat laboral generalitzada, és necessari actuar també des de la proximitat”. Juntament amb les ja clàssiques iniciatives locals d’ocupació i les iniciatives de promoció empresarial L’Altraveu pretén assajar iniciatives de desenvolupament econòmic més globals i estructurals. En el seu programa apunta una bateria de propostes destinades a les empreses i a la pròpia administració local.

Pel que fa a la política econòmica, Alamany considera que "és important acostar a la ciutadania les qüestions econòmiques col·lectives per a que aquestes puguin debatre’s políticament, això és, prioritzant”. Front a la situació de deute que te l’ajuntament, L’Altraveu proposa replantejar els ingressos i les despeses de manera global. Entre altres mesures, rebutjar l’execusió de projectes megalòmans apostar per la introducció de criteris socials i ecològics en els impostos locals, reduir externalitzacions/privatitzacions de serveis públics i establir un major control de la despesa innecesaria (subministraments, protocol...). També creu que cal lluitar per una major descentralització de recursos cap a l’àmbit local.

Gemma Ubasart, exregidora del grup, ha explicat que l'àmbit local “és un espai que s’ha utilitzat de manera freqüent per fomentar un populisme securitari que sovint posa en entredit el respecte per drets i llibertats fonamentals de tota o una part de la població”. La formació defensa l’empadronament actiu de totes les persones que viuen al municipi, treballant també per l’arrelament de les persones nouvingudes. Per altra banda Ubasart afirma que s’ha de "fomentar la mediació social i penal, essent la intervenció policial i judicial l’últim recurs”. La formació aposta per a implementar mesures per a transformar la policia local en cos de policia de proximitat.

Una altra veu alternativa a la dels partits “de sempre”. Avui, Eloi Creus

2011-05-17T15:35:00.002+02:00

"A la joventut d’avui en dia no li interessa la política”. Gran mentida. A molts ens interessa la política. A mi, en concret, des de ben petit. Ara bé, fins fa poc la municipal m’era bastant igual. No és fins ara, que ja podré votar a les municipals, que he de pensar què és el millor per al meu poble. A qui donaré el meu vot i el meu suport actiu. I no ho he pogut veure més clar. L’Altraveu representa tot el que no són els altres partits polítics. Justament perquè no són un partit polític. M’explico: no depenen de ningú extern a ells i formen un grup de persones heterogènies amb idees i opinions ben diverses. Són gent generalment jove que representen el futur de Castellar. Gent responsable a qui els interessa el desenvolupament del seu poble. I el més important per a mi, demostren una completa transparència: deixen participar qualsevol que ho vulgui en els seus actes i sobretot, sobretot, no són polítics professionals: tenen la seva feina i no viuen estrictament de la política, amb la qual cosa t’assegures que no s’agafaran a la poltrona. Representen, doncs, i mai tan ben dit, una altra veu alternativa a la dels partits “de sempre”.
Per tot això no se m’acut cap associació local millor a qui donar el meu suport i admiració.

La festa de l'Altraveu

2011-05-16T08:50:00.006+02:00

El 14 de Maig l'Altraveu de Castellar del Vallès va fer l'acte final de campanya per a les eleccions municipals del 22 de Maig de 2011. (Discurs íntegre a partir del 3:30)

"som ciutadanes i no subdits". Avui, Gemma Ubasart.

2011-05-15T21:18:00.000+02:00

Fa temps que es parla de la desafecció de la ciutadania envers la política. I crec que no és cert. Experiències com L’Altraveu i altres candidatures alternatives i populars, les consultes ciutadanes per la independència, les lluites en contra les retallades de serveis públics i per l’extensió de drets socials... i un llarg etcètera, em fan pensar que no es pot parlar de desafecció política sinó de desafecció en la classe política.
Des de L’Altraveu fem política. Perquè som ciutadanes i no subdits. Perquè volem dibuixar col.lectivament el nostre futur i lluitar per ell. Però assajem fórmules diferents a les que ens tenen acostumats partits polítics tradicionals i institucions públiques. Aquí i ara una altra forma d’implicar-se en la cosa pública és possible. Perquè el món que projectem juntes és molt millor que el que tenen en propietat unes quantes.
Estic convençuda que podem construir un Castellar més igualitari i democràtic, sempre que hi posem ganes i voluntat. No n’hi ha prou en resistir -qui dia passa any empeny-, cal imaginar, innovar, crear. Necessitem competència tècnica per sortir de falses neutralitats gestores o de discursos estrictamentes ideològics sense plasmació material. Però també ens cal una administració local valenta i que no es resigni davant les adversitats, ni tampoc davant dels “poderosos”.

Reciclatge, creativitat, campanya electoral

2011-05-13T19:34:00.000+02:00

El local social que compartim amb d’altres entitats durant l’any l'engalanem amb diversos objectes reciclats la façana. (http://balcodelpasseig.blogspot.com).
En aquestes eleccions municipals hem decidit fer una campanya més estètica i ecològica penjant objectes reciclats decorats: així és com ens volem donar a conèixer a l’electorat.
Tot això s’ha fet en les diverses parades informatives al carrer on oferiem la possibilitat de pintar ampolles de plàstic que després s’han convertit en les tires acolorides que decoren alguns dels fanals del poble acompanyats del logo de l’Altraveu.
La diada de Sant Jordi va comptar amb una parada on regalàvem roses reciclades que la gent pintava i s’emportava.

En aquest vídeo, en podreu veure més imatges

(http://balcodelpasseig.blogspot.com/2011/05/reciclatge-creativitat-campanya.html)

"no s'hi val a mirar i criticar". Avui, Abdo Brichs.

2011-05-10T14:53:00.002+02:00

Un poble és com és perquè els qui hi vivim, som com som. No n'hi ha prou en pagar impostos i exigir resultats, no s'hi val a mirar i criticar. Si volem que Castellar sigui el poble que tots desitgem cal que li oferim una mica del nostre temps.

Lluny de les disciplines de partit, sense personalismes ni afanys de poder, des d'un funcionament assambleari on tot es comparteix i consensua, amb el ferm propòsit de lluitar per allò que és el millor pel poble, volem treballar per un Castellar, més sostenible, més solidari, més amable, més veïnal, un poble de tots perquè tots som el poble.

Animació i sopar popular!

2011-05-09T21:10:00.001+02:00

Dissabte 14 vine a la PLAÇA DEL MERCAT amb L'Altraveu

18.JAUME IBARS (animació infantil)

20.PARLAMENTS DE L'ALTRAVEU

21.SOPAR POPULAR (5 EUROS -reserva a laltraveu@gmail.com o el mateix dia-)

22.LECTURA DE POEMES A CÀRREC D'ÒSCAR ROCABERT

23.PUNXADISCOS

Te'l vas perdre? El vídeo de L'Altraveu.

2011-05-09T17:40:00.000+02:00

Urbanisme i habitatge a Castellar

2011-05-09T13:11:00.004+02:00

L’Altraveu ha presentat les seves propostes en urbanisme i habitatge. El document que recull el treball del grup es troba penjat al seu web i serà enviat aquesta setmana a totes les llars castellarenques. Xavi Arderius, exregidor, ha explicat que “en els darrers anys s’ha tendit al creixement urbanístic desmesurat i poc ordenat". També ha exposat que han prevalgut els interessos especulatius i que s’ha prioritzat l’espai pels cotxes més que per als vianants. Arderius afirma que “és necessari replantejar aquest model de municipi i recuperar espais (i seguretat) pels ciutadans i ciutadanes, i en especial per als infants”. També ha explicat que cal treballar per aconseguir “una trama urbana compacta, fomentant l’ús d’espais buits (solars, habitatges...)”.

Concretant més en qüestions d’habitatge Elisenda Alamany, cap de llista, ha recordat que “l’habitatge és un dret i no un negoci”. Alamany ha fet referència al marc jurídic de l’Estat espanyol i el de Catalunya per explicar que les polítiques que s’han dut a terme des de l’administració han anat a remolc del mercat i basant-se en una construcció desenfrenada. “En època de crisi no hem arribat a resoldre el problema a l’accés a l’habitatge sinó que s’està donant el fenomen de pèrdua d’habitatges, a través de les execucions immobiliàries i els desnonaments, causat per problemes econòmics”, explica Alamany. Així doncs, cal assegurar “l’accés a l’habitatge per a totes aquelles persones que el necessiten i protegir a la ciutadania dels abusos que es donen en aquest àmbit.”.

Cinquanta persones participen de la bicicletada

2011-05-08T14:34:00.002+02:00

L’Altraveu va sortir dissabte a la tarda amb una vintena de bicicletes que va anar augmentant al llarg de la seva ruta pel poble fins a cinquanta. L’itinerari que va començar a la Plaça Major va recórrer els carrers del centre del municipi i també els voltants.

A l’arribada a la Plaça Europa, més bicicletes s’hi van sumar i van acabar la ruta a Can Carner on es trobava la paradeta informativa del grup i un taller per a petits i grans que va aplegar un centenar de persones.

Tot i les condicions climàtiques la ruta va poder completar tot el camí marcat i va tenir un gran èxit de convocatòria.

D’aquesta manera, L’Altraveu vol reivindicar la bicicleta com a mitjà de transport així com el tarannà social i participatiu de la seva campanya per a les eleccions.

Bicicletada popular

2011-05-05T12:34:00.000+02:00

Recorregut

"Però no ho farà sola". Avui, Elisenda Alamany.

2011-05-04T15:41:00.001+02:00

L'Altraveu és el projecte social i polític on puc treballar per al meu poble. Mai ningú ens ha dictat externament què és el que hem de fer per al municipi i la capacitat de treball i el compromís quotidià que tots/es, des de grans a joves, hem adquirit amb el nostre poble ha posat en evidència les mancances dels partits polítics tradicionals. Un dia molta gent va llevar-se decidint que no volia ser més espectadora de Castellar i van fer néixer una altra manera de fer política; L'Altraveu. És cert que tothom diu que la política ha de canviar. Però no ho farà sola.

El programa de L'Altraveu a punt.

2011-05-04T00:19:00.007+02:00

A pocs dies perquè comenci oficialment la campanya, Elisenda Alamany, Xavier Bella i Marc Serrà han fet públiques les línies principals del programa electoral de L’Altraveu.

Una versió reduïda del programa serà repartida a totes les llars castellarenques i es podrà consultar el document en la seva totalitat al web de la formació www.laltraveu.org.

Serrà explica que “des de la formació política tenim clar que explorar un plantejament alternatiu a la política de partits tradicionals no està renyit amb la competència tècnica”. L’Altraveu ha treballat des de la realitat local en l’elaboració del programa pel proper mandat. Tal i com afirma Bella, “el programa està fet 100% des de Castellar”.

L’Altraveu valora les tres taules rodones sota el títol “Construïm el programa de L’Altraveu”. Per això el partit s’ha volgut acompanyar de tècnics i especialistes, ciutadania i entitats del municipi per construir un document consensuat i coherent. Alamany assenyala que és clau “la participació de tots els agents per construir el Castellar que volem. I això no es pot fer només durant campanya”.

L’Altraveu ha fet un conjunt de propostes apostant per la inclusió i la cohesió, per ampliar espais de participació, per aturar la depredació desenfrenada del medi i per frenar els projectes megalòmans que han dut a la política local a una situació econòmica molt delicada.

100 cares castellarenques seran la imatge de l'Altraveu

2011-05-03T17:26:00.003+02:00

L’Altraveu utilitzarà les cares de 100 persones que donen suport a la candidatura alternativa per fer difusió del seu missatge durant el període de campanya electoral que s’iniciarà el dia 6 de maig. “Hem volgut visibililitzar el tarannà de L’Altraveu, el caràcter col·lectiu del grup i fer un cartell que ensenyi algunes cares del poble que ens fan costat per aquestes eleccions”, explica Elisenda Alamany, la número 1 de l’Altraveu. A banda d’aquest gran cartell amb l’eslògan “Fas poble o te’l fan els altres” per fer palès que el partit és una candidatura 100% feta a Castellar, L’Altraveu utilitzarà el material reciclat que la gent que s’apropa als tallers fa al carrer. D’aquesta manera posem de manifest que quan la gent participa té un sentit, agafarem totes aquelles creacions que s’han anat fent al llarg de les paradetes de L’Altraveu i engalanarem els carrers en el període proper a les eleccions ”afirma Xavier Bella, número 2 a les llistes. Bella també afegeix que “reivindiquem la reuitilització de material i combatim el cost que suposa empaperar tot el poble”.

La propera activitat de L’Altraveu consistirà en una bicicletada popular, dissabte vinent a les 16.30 a la plaça Major i que acabarà amb activitats per a grans i petits a Can Carner. Diumenge el taller de reciclatge es traslladarà a Sant Feliu del Racó.

Nota de condol

2011-05-02T18:19:00.000+02:00

Avui és un dia molt trist per totes aquelles persones amb qui compartim el local. La gent que tira endavant les cooperatives de consum són gent bonica, ferma, compromesa. La Montse Puigdellívol, de L'Economat, era tot això i molt més. Avui ens ha deixat. La trobarem tots molt a faltar i la recordarem per sempre més.

L'Altraveu, gent compromesa amb Castellar

2011-05-01T23:59:00.004+02:00

Independència: L’Altraveu està pensada a Castellar i no rep directrius externes per decidir sobre el nostre municipi, ni defensa interessos aliens al nostre entorn.
Respecte: Hem defensat les nostres idees sense caure en derives de retrets i crítiques irrespectuoses envers ningú. Ens hem dedicat a construir i argumentar. A nivell intern decidim cercant consens i afavorint el diàleg i el debat. Pensem que això enriqueix els processos de decisió, ajudant a obtenir uns resultats més satisfactoris per a tots.
Transparència: Les decisions es prenen entre les persones que formen l’assemblea, que és un òrgan obert. Hem publicat els anuaris de la nostra activitat social i política, així com els nostres comptes.
Honestedat: Hem refusat sempre qualsevol avantatge pel fet de ser regidors a l’ajuntament i hem renunciat als privilegis que se’n deriven.
Compromís: Procurant escoltar les reivindicacions i opinions de tots els àmbits col·lectius o particulars. Hem portat al consistori queixes i preocupacions que els castellarencs i castellarenques ens han fet arribar.

"Ara els ajuntaments són trampolins". Avui, Xavi Arderius.

2011-04-29T09:22:00.006+02:00

Molts partits polítics han anat perdent credibilitat i coherència.
La pràctica de la política dóna més la impressió d’estar supeditada a unes normes de màrqueting.

Això potser és molt evident a àmbit nacional, però malauradament a la política local també està passant. Ara els ajuntaments són trampolins que professionalitzen i perpetuen càrrecs en el món de la política.

No parlem de l’ús que es fa dels càrrecs de confiança o de com es fan algunes contractacions o de l’ús que es fa de recursos públics per mantenir-se al poder.
O l’ús populista i pervers que es fa dels consells de participació ciutadana, de la informació, de termes com pluraritat, educació, medi ambient, educació, salut...
Tot això genera desencís i com deia fa perdre la credibilitat i la coherència.

En els darrers anys veïns i veïnes de diferents municipis de Catalunya hem decidit organitzar-nos localment al marge d’aquests partits cercant fórmules pròpies per incidir en la política municipal amb més llibertat i procurant trobar el sentit comú de les coses a partir dels diversos punts de vista de la gent que participa a les diferents assemblees.

A Castellar, amb l'Altraveu ocupem un espai que ens ha permès incidir per promoure aquest sentit comú amb temes d’urbanisme, ciutadania, sensibilitat social, participació ciutadana, transparència, mobilitat sostenible, cultura, habitatge,etc.

Tota la feina compartida durant aquests 4 anys en diversos àmbits, amb encerts i errors, és el que ara m’estimula a continuar treballant per recolçar i continuar construïnt la proposta que representa l’Altraveu.

Vine a dibuixar el teu Castellar!

2011-04-28T13:21:00.000+02:00

"Vull que s'apliqui la teoria".Avui, Bet Tena

2011-04-27T15:40:00.001+02:00

L'Altraveu vol que Castellar sigui millor des del sentit comú i no des de la poltrona.

Perquè, en teoria, el poder polític ha d’emanar del poble i ha de servir perquè la societat sigui més justa, més equitativa, sostenible, solidària i responsable. Vull que s’apliqui la teoria.
Perquè per representació no anem enlloc, la meva veu surt de la meva boca no de la boca d’altri.
Perquè tal i com avancem no hi ha cap altra manera de fer política que no sigui mitjançant la participació i el consens de tota la població.
Perquè estic farta que em manipulin.
Perquè tots hi som ben rebuts, ens escoltem i fem el camí junts.

Perquè l’Altraveu significa llibertat, compromís i franquesa.

Tenim veu i ens hem de fer escoltar.

“Sigueu ventrílocs i que les veus de tots es multipliquin i ressonin arreu,
Que el nostre mut silenci no sigui més la seva vil victòria.”
(Revolució de Clara Alzina)

"Em diràs que sóc un somiador, però no sóc l'únic". Avui, Dani Sagrera.

2011-04-26T19:24:00.003+02:00

L'Altraveu és un espai participatiu on es pot enraonar, és a dir, parlar raonant.

Costa trobar espais per treballar un futur comú com a poble i societat, on la gent estigu disposada a fer prevaldre els arguments, davant els prejudicis i interessos personals o de partit.
A l'Altraveu escoltant raonaments i arguments, ens és relativament senzill arribar al consens amb la majoria de temes.Es tracta només d'escoltar i raonar les opinions dels altres, que els altres facin el mateix amb les teves, i esperar que tothom sàpiga arribar a cedir el raonable per arribar a un acord raonat.
És el que es pot aconseguir si la gent enraona.

Segur que molta gent d'altres partits, si s'oblidessin de sigles, càrrecs, vots, responsabilitats mal enteses i d'altres interessos, podrien fer aquest exercici i treballar únicament pel bé comú."Potser em diràs que sóc un somiador, però no sóc l’únic..."

Els regidors i les regidores de L'Altraveu

2011-04-25T20:51:00.004+02:00

L'Altraveu ha fet rotar els seus càrrecs electes durant aquests quatre anys. La iniciativa visibilitza el compromís de tot un col·lectiu ciutadà, prop de 50 persones que funcionen sense personalismes i amb cap altre interès que el bé comú del municipi. Gemma Ubasart i Francesc Centeno van ser els dos primers regidors que van fer de portaveus al consistori. Elisenda Alamany i Xavier Arderius van prendre el seu relleu i, Ita Espinosa i Martí Llobet han estat els últims a prendre possessió del càrrec. Aquest sistema ha permès evidenciar que una altra manera de fer política és possible.

Tot i que el càrrec és nominal, els portaveus donen íntegrament la seva assignació per portar a terme una activitat sociopolítica que reverteixi sobre el poble (en podeu veure els recursos econòmics i les

activitats desenvolupades a l'article penjat en aquest web "Què fa amb els diners, L'Altraveu?". El sistema de rotació seguirà vigent els propers quatre anys.