dilluns, 18 de maig de 2015

L'ALTRAVEU I ELS CENSOS FEUDALS A CASTELLAR



El 26 de febrer del 2008, L'Altraveu presentava la primera moció sobre els censos reials a Castellar. Es trencava així, el silenci i/o complicitat que el consistori havia tingut amb el saqueig constant a la població a través del cobrament de drets feudals, que podia a arribar a ser el 4% del valor cadastral dels immobles amb aquestes càrregues. En aquesta moció es demanaven les següents acords:

1. Creació d’un registre municipal voluntari de propietats i propietaris sotmesos a pagaments per drets de cens.

2. Instar al senyor Carlos de Fontcoberta i Balaguer i a altres possibles censalistes a que en un termini no superior als tres mesos, renunciï unilateralment a tots els seus drets de censalista sobre propietat si bens de censataris a Castellar de Vallès.

3. Declarar al senyor Carlos de Fontcoberta i Balaguer i a altres possibles censalistes persones non grata a Castellar del Vallès si transcorregut aquest termini no hagués o haguessin fet efectiva llur renuncia.

4. Anul∙lar i deixar sense efecte qualsevol acord o conveni escrit o verbal d’aquest ajuntament amb el Sr. Carlos de Fontcoberta i Balaguer per a la utilització del castell de Castellar en cas de la no renuncia a la que es refereix l’apartat 2.

5. Instar al Parlament de Catalunya a la modificació del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya relatiu als drets reals per a la abolició definitiva dels drets de cens i així fer entrar al dret civil català en la modernitat que exigeix la nostra societat actual.

La moció no va prosperar. Només amb els vots a favor de l'Altraveu i ERC, tots els vots en contra del PSC més el trànsfuga i amb l'abstenció de CiU no es va poder tirar endavant. Va caldre més pressió i una moció més genèrica perquè finalment per unanimitat el consistori aprovés una moció que rebutgés el cobrament d'aquest anacronisme.

Des de L'Altraveu però, vàrem continuar treballant, organitzant xerrades, buscant complicitats amb altres municipis afectats i assessorant a les persones afectades.

Aquest suposats drets s'emparaven en el llibre Vè del Codi civil català. Ni les reformes del any 1990 amb govern de CiU, ni les del 2006 amb el tripartit (PSC,IC-EUA, ERC) havien abolit aquest dret.

Ara finalment, sembla que el parlament ha obert la porta perquè es deixin de cobrar mitjançant una modificació, que si bé no anul∙la el dret, en limita molt la possibilitat de cobrar-lo. Però perquè això sigui així, caldrà vetllar per l'assessorament a les persones afectades. És per això que des de L'Altraveu demanem que sigui l'ajuntament qui lideri, organitzi i assessori a les persones afectades per tenir cobertura jurídica i institucional per tal de fer efectiva la redempció dels censos.