dijous, 26 de març del 2015

Reptes de futur en el camp de la discapacitat intel•lectual


El passat dissabte 21 de març va ser el dia mundial de la Síndrome de Down. El poc impacte que va tenir aquest dia a tots els nivells és un indicador més de com d'amagat segueix quedant aquest col•lectiu, així com el de les persones amb discapacitat intel•lectual en general, en el nostre entorn.

L'espai que es reserva a les persones amb discapacitat intel•lectual segueix essent un espai altament controlat, molt estandarditzat i amb un fort impacte del paradigma mèdic i rehabilitador. Tot això, acompanyat a més per una imatge de col•lectiu vulnerable i amb poca capacitat per a valdre's per ell mateix, ha dificultat que aquestes persones puguin exercir el seu dret a la plena ciutadania. Un dret que a l'estat espanyol és reconegut des del 2008, a través de l'adhesió a la Convenció de la ONU dels Drets de les Persones amb Discapacitat.

En aquest mateix sentit, l'aprovació l'any 2002 de l'ajut per al suport a la pròpia llar de la Generalitat, o la famosa, i mal anomenada, llei de la dependència del 2007 (llei de l'autonomia personal) havien suposat un pas endavant per a defensar el dret inherent a qualsevol persona a l'autodeterminació i a la responsabilitat sobre la seva pròpia vida. Però les retallades sofertes en aquest camp els darrers anys sota l'excusa de la crisi, que sempre impacta contra els estrats més febles de la societat, han truncat molts d'aquests avenços i han afegit encara més pressió a les entitats i famílies del sector a l'hora de poder trobar solucions a les possibilitats de viure una vida plena per a aquestes persones.

A Castellar, el de les persones amb discapacitat intel•lectual, és un col•lectiu important i amb una base associativa forta, i cal treballar per seguir afavorint i donant recolzament a totes aquelles iniciatives que busquin trobar els suports necessaris per a aconseguir una major participació, i per tant també una major inclusió. Perquè si volem viure en un poble realment just, hem de comptar amb totes les persones per a construir-lo, sense deixar a ningú fora.

Per a llegir més sobre el tema: 

*Recordem que L'Altraveu ha impulsat “Decidim Castellar” de la mà de Procés Constituent, , EUiA i Podem, i concorrerà sota aquesta marca a les properes eleccions municipals del maig.

dimarts, 17 de març del 2015

Acord al Vallès per uns ajuntaments al servei del poble


Candidatures alternatives i d’unitat popular de 14 municipis del Vallès Occidental hem arribat a un acord polític que constata les nostres coincidències, en alguns casos després del treball conjunt d’anys, però en tots els casos a partir del reconeixement mutu.

És doncs, un acord que parteix del respecte absolut a la independència de cadascuna de les candidatures i a la seva pluralitat. És així com les candidatures de Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Cerdanyola, Matadepera, Montcada i Reixac, Palau-Solità i Plegamans, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Santa Perpètua de Mogoda i Terrassa, hem decidit concórrer plegats a les properes eleccions municipals subratllant uns eixos programàtics bàsics que ens uneixen.

1.Contra l’atur i la precarietat i a favor de l’economia social 2.Recuperem els serveis públics 3.Mesures d’urgència contra la pobresa (alimentació, habitatge, energia) 4.Defensem la participació política com a eina bàsica d’intervenció política. Tolerància zero a la corrupció 5.Per un Vallès que el puguin reconèixer els nostres fills 6.Per un altre model de mobilitat 7.Volem bastir ciutats integradores i cohesionades socialment 8.Volem transformar la societat des del nostre entorn més proper 9.Per una altra manera de fer política 10.Pel dret a l’autodeterminació dels pobles

Podeu llegir el decàleg i l’acord en aquest enllaç: 

diumenge, 8 de març del 2015

Triar és trair?




El món de la política institucional ha estat tradicionalment masculí. Els homes hi han tingut un gran protagonisme, mentre que les dones no hi han pogut accedir amb facilitat i han jugat un paper més secundari. Alhora, quan una dona participa de la política institucional és quan s'adona de la superficialitat de la igualtat que defensa l'administració pública. D'entrada caldria dir, que les motivacions d'una dona poden ser diverses -pot o no pot seduir-la l'esfera política, com als homes- però considerem que la igualtat plena existeix quan hi ha la possibilitat d'ocupar tots els espais socials, polítics, econòmics, amb igualtat de condicions.

Dèiem que és important fer-hi referència perquè moltes vegades es percep el gènere femení com un bloc homogeni on totes hem de voler les mateixes coses, acceptar les mateixes responsabilitats i divisar els mateixos horitzons. No és, ni de bon tros, així.

Malgrat la situació de desigualtat en què encara vivim és cert que les llibertats de la dona en certs àmbits s'han anat eixamplant, encara que tímidament. Independentment d'aquests avenços la dona sempre troba que ha de triar entre una cosa o una altra. En el cas de la política, això es tradueix en el fet d'escollir la seva implicació en un ajuntament o dedicar-se a la seva feina o a la seva família. Triar és un fet normal, però és aquesta possibilitat viscuda com una cosa natural, és realment lliure? Per què quan la dona escull bolcar-se en política o en la seva feina ho viu com una traïció al que hom espera d'ella? En aquest sentit, la pressió estructural cap a les dones fa que moltes de nosaltres ens autolimitem fins i tot amb un excés d’autoexigència, en el sentit que ens pesen moltes més coses que als homes.

Aquesta pressió i la poca oportunitat real que ofereix estructuralment la societat és la que fa que poques dones siguin visibles en llocs de poder. Quan parlem de conciliació ho fem només pensant en dones i mentre això sigui així, hi haurà moltes dones condemnades a tenir una doble jornada laboral si volen fer carrera política. O la faran aquelles que se la puguin costejar. Actualment, el Govern de la Generalitat encara queda molt lluny de la paritat: només hi ha un 25% de conselleres. I als Ajuntaments hi ha un 32% de regidores però tan sols un 14% d’alcaldesses. La política és un reflex de la societat i per això, caldrà anar aprofitant totes les escletxes per fer-nos amb els espais que puguin transformar el nostre entorn més proper; l'Ajuntament n'és un. Malgrat les limitacions, que hi són, hi hem de ser. La història del feminisme no és una cosa de genitals, sinó d'opressió i oprimides.Si no hi anem,ningú hi anirà per nosaltres.

dimecres, 4 de març del 2015

"L'esma del temps”, quan una candidatura ciutadana és al govern


El 2011 una assemblea de veïns guanya les eleccions municipals per tercera vegada a Figaró-Montmany. Governa implicant el poble, afrontant les dificultats econòmiques i les resistències a aquest nou model de participació política. En aquest període engega una iniciativa de pressupostos participatius que compta amb la visita d'altres candidatures alternatives interessades en la proposta. Entre aquestes, hi ha L'Altraveu que es desplaça amb els seus regidors per conèixer el desenvolupament de la iniciativa i l'acollida que té per part de la ciutadania.

El documental sobre aquesta candidatura es titula “L'esma del temps” i s'estrenarà a festivals cinematogràfics d'ara endavant. Decidim Castellar n'organitza la preestrena aquest divendres 6 de març. El passi és possible gràcies a l'aportació que van fer les Candidatures Alternatives del Vallès en el Verkami del projecte i es podrà veure a Cal Gorina a les 19 h de la tarda. La projecció comptarà amb la presència de les realitzadores del documental i els membres de la candidatura ciutadana del Figaró. Decidim Castellar organitzarà després una tertúlia on parlarà de les propostes programàtiques lligades als reptes i complexitats que expressa el documental. Per amenitzar el vespre hi haurà servei de bar.