divendres, 31 d’octubre del 2014

La costellada de la consulta


El proper 9 de novembre la ciutadania de Catalunya està convocada al procés participatiu sobre l’autodeterminació del poble català. Des de l’Altraveu estem convençuts que aquest procés no és el referèndum d’autodeterminació pel qual hem lluitat. Tanmateix apostem per participar i, un cop més, demostrar la voluntat de canvi dels catalans i catalanes per un sistema veritablement democràtic.

Des de l’Altraveu ens repugnen les estratègies que ha engegat l’Estat espanyol per tal d’impedir que els catalans i les catalanes puguem expressar-nos a través de les urnes ja que, un cop més, es fa palès l’ús polític de les eines judicials per a la repressió de la població.

Sabent que aquest no serà l’últim cop que tots haurem de sortir al carrer a participar i lluitar pels nostres somnis, l’Altraveu organitza en clau d'humor un esdeveniment que hem titulat La costellada de la consulta. Aquest acte consistirà en un dinar amb preus populars el mateix 9 de novembre a cal Gorina i també servirà per a comentar el transcurs de la jornada d'una manera distesa. Aquest acte serà a Cal Gorina (C/Centre, 8) a partir de les 12 del migdia.

PER QUÈ? per Miquel Desclot (Publicat a l'espai de l'Altraveu del Decidim de Castellar)


Vull un país lliure senzillament perquè hi tinc dret. Autodeterminar-se és un dret reconegut dels pobles. I Catalunya és un poble, encara que Felip V d’Espanya decretés després d’un bany de sang que no ho érem, i encara que la Constitució Espanyola de 1978, redactada sota la vigilància estricta del no menys sanguinari exèrcit franquista, establís que no érem res més que una part del poble espanyol (és a dir, com ho havien fet Felip V i el general Franco, però ara amb guants de seda). Si Catalunya no fos un poble, i per tant amb ple dret a ser sobirà, Felip V, el general Franco i l’oligarquia madrilenya actual no haurien malgastat tants i tants esforços a combatre’ns per terra, mar i aire. La seva mateixa insídia és una prova irrefutable, si és que en calia cap altra, que som una nació, i doncs amb tot el dret a decidir el nostre present i el nostre futur. Ens combaten, ergo existim.

La Constitució del 1978 no va fer sinó disfressar amb formes democràtiques l’statu quo afermat pels llarguíssims anys de dictadura. Només cal repassar el currículum de la majoria de dirigents espanyols actuals per adonar-se que són els hereus (quan no són els mateixos) dels que van tallar el bacallà durant el seu paradís franquista. L’enganyifa de l’autonomisme, entronitzat per aquella Constitució tutelada, ha demostrat un any rere l’altre que no servia en absolut perquè els pobles es poguessin regir per ells mateixos. Amb la coartada democràtica, ens han regit a plaer els mateixos poders oligàrquics i rapinyaires de l’Espanya de sempre (ni tan sols els governs anomenats d’esquerres ens han fet creure en cap miratge: només cal repassar els consells d’administració on es jubilen els dirigents socialistes per comprendre l’abast de la comèdia). En realitat, doncs, no tan sols no hem tingut estat, sinó que hem continuat tenint un estat furiosament en contra.

Vull, doncs, un país lliure com tot país civilitzat. Lliure per encertar-la i per errar-la. Sabem que no serà perfecte, perquè la perfecció no és d’aquest món. Però tenim dret a somiar-lo perfecte, i a somiar-lo sense entrebancs en la llengua dels pares. Amb uns servidors de la cosa pública honrats, amb una justícia imparcial i incorruptible, amb una educació de primera, amb una sanitat universal de qualitat, amb un respecte irreprotxable per tothom, del president fins a l’escombriaire, amb una política social de debò. Un país seriós, un país democràtic, un país modern, un país normal. Ben mirat, no somio res de l’altre món.

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Un projecte ciutadà il·lusiona Castellar




La primera assemblea oberta de l'agrupació ha comptat amb una setantena de persones

La primera assemblea oberta de l'agrupació ha comptat amb una setantena de persones a la Sala petita de l'Auditori. La jornada tenia com a objectiu reflexionar sobre la necessitat d'un espai d'aquestes característiques a Castellar i sobre el codi ètic d'aquesta possible candidatura. En primer lloc, s’ha posat al corrent a l’Assemblea del camí que diversos col·lectius com el Procés Constituent, l'Altraveu, Podem i EuiA han seguit per impulsar aquesta proposta. S’ha insistit en el fet que és una proposta “que ha d'engrescar i motivar la gent de Castellar”. Després, els assistents han treballat en grups i han reflexionat sobre alguns dels aspectes a tenir en compte com a full de ruta per a aquest projecte popular que engega. Algunes de les idees que han anat centrant el debat al llarg del matí han anat en la línia de separar la vella política de partits tradicionals i la necessitat de la política ciutadana, feta des de Castellar. Els assistents, provinents de partits, entitats i col·lectius diversos han coincidit a assenyalar que cal engrescar la gent perquè s'impliqui en el canvi que s'està vivint a nivell estatal i nacional i que té un reflex en el municipi. En aquest sentit, des del públic s'ha manifestat el cansament de “la política de sempre”.

També s'ha destacat la voluntat d'englobar gent de sectors i col·lectius diversos que tinguin el compromís de complir un codi ètic social, polític i econòmic, de vetllar per la transparència política i la garantia dels drets bàsics de la ciutadania i dels pobles.

Aquesta iniciativa de confluència té el seu paral·lelisme a d'altres poblacions del Vallès on diversos moviments, entitats i partits polítics que creuen en una política honesta, s'han posat a treballar conjuntament per generar dinàmiques alternatives a les actuals per presentar-se a les eleccions municipals. El grup impulsor del projecte (Procés Constituent, EUiA, membres de Podem i l'Altraveu) ha valorat molt positivament la implicació i la participació de l'acte i i en breu es comunicarà la data i el lloc de la propera trobada.

dimecres, 22 d’octubre del 2014

Convocatòria per a la creació d'un nou espai social i polític


El proper dissabte dia 25 d’octubre convoquem totes les persones de Castellar que vulguin participar amb nosaltres (membres del PROCÉS CONSTITUENT, de l’ALTRAVEU, d’ESQUERRA UNIDA i ALTERNATIVA i de PODEM) per tal de presentar una iniciativa que creiem necessària a Castellar; la creació d’un nou grup de confluència de cara a les properes eleccions municipals, que estan previstes per la primavera vinent.

La iniciativa sorgeix de persones que formem part dels esmentats grups polítics, però pensem que és imprescindible comptar amb la presència de totes aquelles persones que vulguin participar a nivell individual, tant si pertanyen a entitats de Castellar, i tenen un bagatge participatiu, com si volen participar de nou en un projecte engrescador en la línia de la tan necessària renovació política, que tant demanda la nostra societat avui.

Està cada vegada més clara la necessitat de fer un tomb definitiu a les nostres institucions, que han demostrat sobradament la seva inoperància i capacitat de corrupció a tots els nivells. Nosaltres volem treballar en el nostre àmbit més proper, el municipi, així com ho fan tants i tants municipis d’arreu del nostre país, per tal d’aconseguir una autèntica restauració de la democràcia, també en l’àmbit municipal, mitjançant mecanismes de participació real i directa, transparència i renovació de les persones per tal d’evitar la política com a estil de vida, que porta inevitablement a la corrupció.

Durant el desenvolupament de l’Acte que presentem avui pel Dissabte dia 25 d’Octubre, a les 11 h., a la Sal d’Actes del Mirador (sala petita), volem presentar els punts bàsics elaborats per les persones que hem treballat la iniciativa, i el que pretenem és donar validesa a aquests punts o fer les modificacions oportunes amb una ampla col•laboració, i recollir propostes de totes les persones participants sobre què i com ha de treballar aquesta nova formació, per tal d’assolir el seu objectiu de presentar-se a les eleccions municipals amb una proposta eficaç i engrescadora i capaç d’arribar a guanyar les eleccions. Volem que aquest sigui l’autèntic punt de partida de la nova formació, i que l’acte que posi en marxa aquest procés, sigui una Assemblea Oberta.

Nous lideratges


Vivim en una societat dinàmica i canviant i per això des de l’Altraveu pensem que la transformació social no pot passar per líders estàtics i autoritaris. En oposició a això, ens els moviments socials, les plataformes crítiques amb la realitat que ens envolta, ens identifiquem amb una accepció més plural relacionada amb el lideratge col•lectiu, compartit, relacional, etc. Entendre noves formes de tirar endavant projectes, passa també per entendre la societat d'una determinada manera. Quan parlem de lideratge col•lectiu entenem bàsicament que entre tots i totes ho farem tot. Ara bé, no vol dir que tothom faci el mateix. Hi ha persones a qui la seva capacitat discursiva els permet ser una persona de referència pública. Ara bé, de cara al grup es faria difícil destriar les seves tasques de les que fan altres persones dins del projecte.. Òbviament aquí apareix el primer dilema, la nostra filosofia i els paradigmes de lideratge que impregnen la societat. Existeix una necessitat de certeses a nivell general, sobretot quan la crisi ha multiplicat els riscos i ha amplificat el discurs de la por. Els processos col•lectius aborden les qüestions complexes apoderant la gent, no pas solucionant els problemes unilateralment i de forma immediata. En aquest sentit, no ens interessa que la gent simpatitzi amb projectes rupturistes; volem que se'ls faci seus. Això fa, però, que moltes vegades aquesta manera de funcionar no sigui vista com a hàbil per a bandejar els riscos ràpidament. Ara bé, ningú no ha qüestionat mai l'efectivitat de les seves accions. I un exemple ben clar d'això ha estat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Els projectes, per a nosaltres, estan vius si hi ha gent, no pas si hi ha estructura (per què volem unes sigles si no hi ha projecte polític arrelat?). Més gent vol dir més inclusió de perspectives sobre la realitat que ens envolta. No és poca cosa; aquesta construcció de coneixement col•lectiu ha superat amb escreix la visió tècnica dels nostres ajuntaments. I això ens recorda a experiències pedagògiques expressades per Francesco Tonucci: els nens i nenes fan preguntes que els adults no som capaços de respondre

dimarts, 14 d’octubre del 2014

La revisió del Pla General d’urbanisme no serveix per ordenar el futur de Castellar


Un dels propòsits del govern municipal era tancar la revisió del Pla General abans de les eleccions municipals. L'Altraveu havia plantejat diverses propostes urbanístiques referides a solucionar problemàtiques com ara el Rieral (una urbanització irregular al peu del Ripoll) o Can Bages (el polígon fantasma que pel moment només ha provocat una pujada del preu de l’aigua bestial per la connexió amb aigües Ter-Llobregat).

Però el procés ha sigut una ficció. A tall d’exemple, i a pesar de les promeses de tractar-ho dins la revisió del pla general, un complex industrial patrimonial com el Molí d'en Busquets s'ha enderrocat a canvi de res, i sobre Can Barba, un altre complex històric, no s'ha sabut arribar a cap acord. A més l’ARE de la Playtex no és viable i no se sap com s'acabarà, i malgrat que l'ARE del camp de futbol ja no existeix, s’hi vol mantenir la possibilitat de construir pisos. El Ripoll, el riu que travessa Castellar i que semblava l'eix d'aquesta revisió, també ha quedat de cantó mentre segueixen els abocaments contaminats. A tot això cal sumar-hi a més l’estrella d’aquesta revisió, que pretén convertir la zona industrial de Molcasa en residencial i que implica una transformació de 90.000m2 aquest canvi, que no sabem a qui pretén beneficiar i trenca la ronda com a frontera de la part residencial.

Pel que fa a la connectivitat de Castellar hi ha diversos temes oberts sobre els que no interessa discutir. L'entrada a Castellar per la carretera de Sant Llorenç, a pesar de les propostes més econòmiques i que podrien resoldre millor els problemes de mobilitat, es vol tancar amb una rotonda que haurà d’estar semaforitzada. També sobre el tren es vol mantenir un traçat inviable i que per tant fa inviable l’arribada a Castellar. Tampoc la connexió a la B-124 o el Quart Cinturó s’han volgut tractar.

D’aquesta manera podem concloure que la por de l’equip de govern a la participació ciutadana i a una profunda discussió ha tornat a deixar el futur del nostre poble en mans d’uns pocs i lluny del servei a la ciutadania que es prometia. Una revisió amb pocs clars i masses obscurs.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

L'Alcalde de Castellar no assisteix a l'acte al Palau de la Generalitat a favor de la consulta del 9N


El passat dissabte més de 800 alcaldes de tot Catalunya van entregar al President de la Generalitat els certificats dels acords de ple en suport a la consulta del 9 de novembre. Malgrat que en un ple extraordinari del passat 23 de setembre, es va aprovar per àmplia majoria el suport de l'Ajuntament de Castellar a la consulta, l'Alcalde Ignasi Giménez no ha estat present a l'acte en representació del poble de Castellar.

El seu lloc l'ha ocupat de forma incomprensible i inexplicada, el regidor de l'oposició Lluís Bacardit, segon de la llista del grup de Convergència i Unió de Castellar, donat que el seu portaveu Josep Carreras tampoc hi podia assistir.

Des de L'Altraveu entenem que un acord que compta amb el suport de 19 dels 21 regidors del ple, mereix ser defensat pel màxim representant del consistori, en aquest cas l'Alcalde, i en el supòsit de no poder assistir-hi per causa major, delegar en algun dels 13 membres de l'equip de govern, prioritzant els tinents d'alcalde. No entenem i no se'ns ha explicat, la solució proposada pel grup del PSC de Castellar, de cedir a l'oposició la responsabilitat de representar l'Ajuntament en un acte històric d'aquestes característiques. Cal recordar que una trobada similar no es produïa des de 1918, quan una representació de més de 1000 alcaldes van mostrar el seu suport a l'autonomia de Catalunya.

Un fet similar es va produir el passat 25 de setembre, quan a la Diputació es va aprovar la mateixa moció de suport a la consulta que s'havia aprovat la mateixa setmana al Ple de Castellar. En aquesta ocasió tots els diputats del PSC van votar en contra de la moció. En aquest cas el diputat Ignasi Giménez tampoc no assistir al plenari i per tant tampoc va votar a favor de la consulta. Des de L'Altraveu ja vam expressar en el Ple extraordinari que el PSC de Castellar no genera confiança, primer amb els canvis de criteri pel que fa al suport a la consulta, votant en contra al gener i a favor al setembre del mateix any. I ara ens trobem amb un Alcalde, i amb tot un equip de govern, que renuncien a representar el seu poble en un dels actes més importants dels últims anys realitzats des del món municipalista.

Així des de L'Altraveu lamentem profundament aquest comportament inexplicable i inexplicat del PSC de Castellar, que sembla que estigui fent equilibris per a mantenir contents tant al poble, que vol votar, com al partit al que es deuen, el PSC, que segueix mostrant-se contrari a la consulta i segueix dificultant trobar una solució democràtica a les aspiracions de Catalunya. És evident que ens va agradar el canvi de rumb que l’equip de govern va agafar fa unes setmanes, però després d’aquests darrers esdeveniments també sembla evident que l’Alcalde Ignasi Giménez està pendent d’equilibris que ni ell mateix es creu i que caldrà seguir fent força des dels carrers i des de tots els fronts possibles per mantenir Castellar al costat dels pobles i ciutats que lluiten per assolir el dret a decidir el nostre futur.

A L'Altraveu tenim clar on som, on volem ser i on serem el dia 9 de novembre, sempre al costat del poble!

dijous, 2 d’octubre del 2014

La importància del Patrimoni


Aquest cap de setmana van tenir lloc les Jornades de Patrimoni Europeu. Al llarg del mateix diverses entitats, aglutinades per la Regidoria de Cultura han estat desenvolupant diverses activitats a l’entorn del patrimoni i la història de Castellar, amb un punt comú: el tricentenari. El divendres va tenir lloc una interessantíssima ruta elaborada per l'Arxiu d'Història de Castellar de la mà de solvents coneixedors i coneixedores de la història de la vil•la pel Castellar del segle XVIII. En aquesta ruta vàrem tenir la possibilitat de poder visitar per dins dos dels edificis històrics del municipi.

El dissabte al llarg del matí i migdia va tenir lloc el cicle de cinc conferències, en bona part, centrades en la figura del jurista castellarenc Francesc Ametller i Perer de les Planes, un dels responsables amb la seva ponència de la redacció del Decret de Nova Planta. També es va fer referència a la seva xarxa familiar i al mas de Can Ametller. En aquestes xerrades organitzades per la Regidoria de Cultura hi van participar alguns experts en la Guerra de Successió, en la figura d’Ametller, en la genealogia i en el mas de Can Ametller, a més de comptar amb la col•laboració de l’entitat Cal Meima.

Caminant amb la Història va realitzar dues visites al Castell de Clasquerí. Unes 60 persones van tenir l'oportunitat de descobrir la història de l’edifici i de les famílies que l’ocuparen. La visita va tenir com eix central el castell i la figura dels Meca: Josep i els seus fills Ramon i Antoni, molt especialment, destacat militar al llarg de la Guerra de Successió. Així com

també es feu referència a altres membres de la família com Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori i senyora de Ciutadilla.

És molt important que els municipis realitzin jornades com aquestes en les que es posa en valor el patrimoni del territori, lligat a la història comuna i general. S'ha d'encoratjar a les administracions i als particulars que iniciatives com les d'aquestes jornades puguin tenir continuïtat, i no quedin en una flor d'un dia. I sobretot donar la possibilitat que la xarxa d’entitats, projectes, empreses i persones que volen treballar en i per la cultura ho puguin fer. Castellar del Vallès té molt de camp encara per recórrer en el camp del Patrimoni Cultural, molta feina per fer i molta divulgació que es pot realitzar, perquè la ciutadania conegui la seva història. No es pot pretendre estimar i sentir-se part, sense conèixer els orígens del lloc on es viu. I és en aquest sentit que des de l’Altraveu volem posar en relleu que l’equip de govern ha tingut poca sensibilitat respecte el tema del patrimoni en el municipi. Permetre la destrucció del Molí d’en Busquets o la degradació de la zona de Can Barba en són alguns exemples.

Actualment, a iniciativa dels serveis tècnics de l’Ajuntament, s’està treballant en el catàleg de patrimoni del municipi i la setmana passada es va constituir la Plataforma ciutadana pel Patrimoni. Esperem que totes aquestes iniciatives ajudin a valoritzar el patrimoni castellarenc i el situïn allà on ha de ser. Lamentem profundament, però, la falta de sensibilitat i preocupació política que hi hagut durant temps al respecte i esperem que aquesta movilització ciutadana serveixi per fer veure al nostre equip de govern la importància de protegir, preservar, estudiar i difondre el nostre patrimoni.