dimarts, 22 d’abril del 2014

La crisi és l’excusa perfecta per acumular riquesa en poques mans


Els mateixos dies que el Parlament de Catalunya debatia sobre la pobresa, la revista Forbes publicava el rànquing de les persones més riques del món. Entre els 10 més rics, sols un va perdre mil milions de dòlars respecte el 2013 (de 73 mil milions que tenia, ara l’hi queden 72), la resta van guanyar en el darrer any una mitjana propera als 5 mil milions cadascun, és a dir van incrementar el seu patrimoni al voltant d’un 10% en un any.

La crisi és una excusa per fer neteja a l’economia, neteja que paguen els treballadors i les persones més dèbils. La crisi dels 80 n’és un exemple. Si a Europa els salaris representessin la part del PIB de l’any 1981, ara cobraríem de mitjana 950 euros més al mes. Ara ens està passant el mateix. Del 2008 fins ara, a Europa 4.500 persones s’han incorporat al grup dels super rics (més 22 milions d’euros), mentre el poder adquisitiu dels grecs ha baixat un 33%, un 22% el d’ espanyols i anglesos i un 12% el dels italians. De l’empobriment tampoc s’escapen els treballadors dels països rics, a Bèlgica els ingressos del 30% més pobre de la població s’han reduït en un 10%.

Sense treure responsabilitat als governants d’aquí per la seva mala gestió dels recursos públics, la troika (Comissió europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) ha imposat polítiques econòmiques que són les principals responsables de la situació actual. A casa nostra han obligat que el deute privat (el d’inversors de risc, entre ells bancs europeus) es transformi en deute públic (que paguem entre tots). Fa pocs dies el Sr. Olli Rehn, comissari europeu d’assumptes econòmics i monetaris, el mateix que permet l’acumulació de riquesa en poques mans i s’oblida la paraula pobresa en els milers de documents de la Comissió Europea sobre la situacióeconòmica actual, tenia la barra de demanar rebaixes addicionals en els salaris espanyols.