dimarts, 28 de gener del 2014

Castellar i la Guerra de Successió


A la comissió d’història de l'Ajuntament de Castellar s’està plantejant d'explicar la figura de Francesc Ametller en el marc dels actes del Tricentenari. Francesc Ametller va ser un jurista que va tenir un paper rellevant com a borbònic a la cort de Felip V. Es va exiliar a Sicília durant la guerra i va tornar per formar part del govern borbònic a Catalunya. Potseriorment,va tenir un paper important en la redacció del Decret de Nova Planta. Tot i l’interès històric del personatge, des de l’Altraveu pensem que també calia buscar una figura que hagués defensat Catalunya. És per això que hem proposat Antoni Meca i Cardona. Antoni Meca va néixer també a Castellar i es posà de part de l'Arxiduc Carles d'Àustria per defensar Catalunya de mans de Felip V. Tingué un paper destacat com a general en molts dels fets transcendentals de la història de la guerra. Ell i el seu pare van participar en les Corts de 1701-1702 i es mostraren contraris a l'acceptació de Felip V com a nou rei.Resistí l'atac de les tropes borbòniques a la batalla de Montjuïc durant el setge de 1706 i participà com a General a les batalles de Saragossa, Villaviciosa i Brihuegas, on va ser empresonat i, més tard, alliberat. Per tot això pensem que la figura de Meca és imprescindible en aquest tricentenari i s’adiu molt als actes que es volen fer al municipi. Des de l’Altraveu estem satisfets que s’hagi tingut en consideració la nostra proposta i volem seguir treballant per recuperar la història de la nostra vila. Especialment, la història de totes aquelles persones que van lluitar per defensar les llibertats de Catalunya com a poble.

Si voleu conèixer méssobre aquests dos personatges, aquí us en presentem una biografia resumida:

 Francesc Ametller i Perer
Aquest personatge fill del mas Ametller, es va casar amb Raimunda Pexo i Montserrat. La seva dona era neboda d'Oleguer Montserrat i Rufet. Ell va ser ardiaca, canceller de l'Audiència Reial, fundador de l'oratori de Sant Felip Neri a Barcelona i bisbe de la Seu. Aquest matrimoni tan avantatjós portà a Francesc a la Reial Audiència. Es casà dos cops més, realitzant bons casaments per assegurar-se i millorar la seva posició social. Amb la seva darrera dona va arribar a tenir fills. A la mort de Carles II, s'inicia el procés que portarà a la Guerra de Successió. Ametller segueix treballant a l'Audiència i es manté el càrrec quan Felip V arriba a Barcelona per jurar les Constitucions. Després es trasllada a treballar a l'Audiència de Mallorca, just abans que Felip V perdi la ciutat de Barcelona per la revolta de la majoria de les autoritats i de ciutadans catalans i amb l'arribada de les tropes austriacistes. De Mallorca fuig quan els austriacistes arriben i obté un càrrec de jurista a Sicília. Després de la desfeta de l'11 de setembre es crea la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, òrgan de govern borbònic a Catalunya del qual Ametller forma part. Ocupà llocs de rellevància en els governs borbònics a Catalunya i tingué un paper destacat en la redacció del Decret de Nova Planta (1716). Un document legal que posava punt i final a les institucions catalanes i dels altres regnes de la Corona. Aquest decret també suposava un nou model d'organització territorial i polític: el model borbònic, centralista i autoritari. Es va convertir en el jurista català amb més influència a la Cort. El 1717 es trasllada a la Cort de Madrid fins a la seva mort el 1726. 

Antoni Meca i Cardona 
Antoni Meca i Cardona va néixer a finals del segle XVII a Castellar del Vallès. Era fill de Josep Meca-Caçador, que també es posà de part de l'Arxiduc Carles d'Àustria, així com el seu germà Ramon Meca i Cardona. En saber-se que l'Arxiduc Carles d'Àustria es presentava a Barcelona per arrabassar-la de mans de Felip V, després del Pacte Internacional de Gènova, s'uní al bàndol austriacista. Antoni Meca tingué un paper destacat com a general en molts dels fets transcendentals en la història de la guerra. Ell i el seu pare van participar en les Corts de 1701-1702 en les que es mostraren contraris a l'acceptació de Felip V com a nou rei. Participà en el setge de Barcelona del 1705. Meca també fou membre del Regiment de Reials Guàrdies Catalanes a les ordres d'Antoni Peguera com a tinent coronel. Resistí l'atac de les tropes borbòniques a la batalla de Montjuïc durant el setge de 1706. El 1709 ja era comandant dels Guàrdies Reials, i més tard fou general. Entrà amb les tropes a Madrid i fou governador de Toledo. Participà a les batalles de Saragossa, Villaviciosa, Brihuegas, on va ser empresonat, i més tard, alliberat. Fou comandant en l'exèrcit de l'Empordà i destinat al bloqueig de Girona. El 1713 quan es signa el Tractat d'Utrech, que posà punt i final a la Guerra de Successió a nivell internacional, decidí no seguir a l'exèrcit ja que no era partidari de seguir la guerra a ultrança. Tot i que tenia ordre de traslladar-se a Nàpols amb el seu regiment, tornà a les seves possessions a Sabadell i al castell dels Meca, on morí. 

Fonts d’informació: 

dimecres, 22 de gener del 2014

Pel dret a la vida


En aquest proper ple de gener l’Altraveu presentarà una moció en contra de l’avantprojecte de llei de "protecció de la vida del concebut”. Aquest avantprojecte, impulsat pel ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón i que nega la capacitat de les dones per prendre decisions sobre els seus cossos i les seves vides, és la més restrictiva des de la transició. Un pas enrere de més de trenta anys que situa a l’Estat espanyol a la cua d’Europa en aquesta matèria.

Aquest projecte, un dels projectes bandera del govern Rajoy, despenalitza l’avortament únicament en dos supòsits: en cas de suposar un perill per la salut física o psíquica de la dona (durant les 22 primeres setmanes i havent de ser acreditat per dos professionals de la salut de diferents centres mèdics) o, quan l’embaràs sigui conseqüència d’un delicte d’abús sexual (durant les 12 primeres setmanes, juntament amb una denúncia de violació). L’avortament en cas de malformació del fetus queda completament restringit i sotmès als casos en què un facultatiu acrediti que el naixement pot suposar un perill psíquic per la dona o que l’estat del fetus sigui “incompatible amb la vida”.

Així, situant al centre de debat el fetus, el PP està posa en risc la vida de moltes dones que hauran d’avortar en condicions precàries i perilloses per les seves vides limitant el dret d'una dona sense recursos a decidir sobre la seva maternitat, donat que, com passava abans, les que puguin pagar-ho podran viatjar a Londres, i només sofriran la reforma les qui no tinguin recursos per escapar de la hipòcrita llei espanyola. A més resulta molt paradoxal que es restringeixi el dret a decidir sobre el propi cos de les dones a la vegada que es retira la partida pressupostària per subvencionar els anticonceptius o que s'han retirat pràcticament totes les ajudes per naixement del fill o la filla. La mare no compta i la maternitat deixa de ser una opció lliure per passar a ser una obligació imposada des de consideracions morals que, per acabar de tancar el cercle, parteixen d’un espai tan masculinitzat i misogin com el de la conferència episcopal.

Si el PP pretén protegir la vida pot començar per protegir la de milions de persones que dia a dia han de lluitar per sobreviure en gran part per culpa d’unes polítiques, les seves, que han deixat en la més absoluta misèria milers de llars. Que ens deixin a nosaltres el dret a decidir sobre es nostres cossos.

dilluns, 13 de gener del 2014

730 contenidors nous i llampants


La gestió de les deixalles que generem, és una de les despeses importants que paguem els ciutadans (1.760.000€ a Castellar). Aquesta despesa és gestionada per empreses privades en règim de concessió.

Ara, que s’ha hagut de renovar la concessió d’aquesta gestió, hi havia la possibilitat de plantejar-se si el model de gestió de les deixalles que tenim és el més adequat, i que la ciutadania pogués opinar sobre aquest aspecte. Malauradament no ha estat així, el govern del PSC ha decidit que els propers 10 anys la concessió anirà a càrrec de l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas SA. El canvi d’empresa concessionària no suposa cap canvi substancial en el model de gestió dels residus, però implica renovar tots els contenidors doncs la mecànica de la recollida és diferent.

En el darrer ple municipal l’Altraveu va proposar d’aplicar la pròrroga d’un any, que permetia l’actual contracte, per poder discutir els canvis a introduir per millorar el model actual, però el PSC i la seva majoria han decidit que no cal escoltar ningú més.

L’Altraveu aposta pel model porta a porta, doncs diferents experiències demostren que amb aquest model s’aconsegueix una millor qualitat del material reciclat. Això també incideix en una millora dels ingressos municipals, ja que les plantes de reciclatge paguen millor la tona de deixalles per que està més neta. A més, el cost de la recollida porta a porta és lleugerament inferior i per tant permet reduir la despesa i també l’import que paguen els ciutadans per aquest servei. Fins ara hi havia el tòpic que això només era possible en municipis de menys de 20.000 habitants, però a Blanes (39.000 habitants), Bruseles (144.000 habitants) o Milà (1milió d’habitants) ja el tenen implantat i a Catalunya ja s’està pensant en municipis com Vic (40.000 habitants), Hospitalet o Badalona (més de 200.000 habitants).

Resumint, la recollida porta a porta és més econòmica, permet un millor reciclatge i és més respectuosa amb el medi ambient, però la prepotència que genera la majoria absoluta fa que l’equip de govern del PSC decideixi, sense estudiar alternatives, que a Castellar del Vallès hem de seguir pagant més per un model de recollida deixalles obsolet. Això si, tal com diu l’Actual en portada i amb lletres ben grosses, al carrer tindrem uns contenidors nous i llampants, com si això fos el més important.

Fonts:


dimarts, 7 de gener del 2014

Multar els bancs amb pisos buits sempre ha estat possible

Marc Serrà, Dani Sagrera, Elisenda Alamany i Xavier Bella, darrers regidors de l'Altraveu
L'Ajuntament de Castellar del Vallès multarà els bancs, promotors i immobiliàries amb pisos buits. Aquesta mesura ha estat una de les reivindicacions de L'Altraveu des que som treballant a l'administració local. Celebrem aquesta mesura tot i que ens sorprèn tenint en compte que propostes en aquest sentit sempre han obtingut el vot en contra del PSC a Castellar. Fa dos anys, per exemple, L'Altraveu proposava que s'incrementés l'impost de béns immobles (IBI) als pisos buits amb voluntat d'especular. Una proposta ajustada a llei i que calia engegar amb convenciment ja que el poble comptava amb 827 habitatges buits. Aquesta proposta mai va tirar endavant i va ser titllada d'”impossible” per part de l'equip de govern local. Per què ara, i no abans? En política d'habitatge cal que es tinguin en compte les aportacions dels grups locals, més que no pas anar a remolc del que altres amb més decisió política fan a consistoris veïns.

Multar els bancs amb pisos buits sempre ha estat possible tal com es demostra ara. La diferència és que altres ajuntaments han estat prou valents per liderar la iniciativa, gràcies a la pressió dels moviments socials, mentre que a Castellar no hi ha hagut mai voluntat de col•laboració en un aspecte que des de la nostra candidatura creiem que és important. No és temps de medalles, fa anys que som en un moment d'emergència social. És temps de teixir complicitats i de treballar conjuntament. Des de l'Altraveu vetllarem perquè aquesta acció de govern anunciada sigui veritablement rotunda.

Articles relacionats publicats a l'Actual

03/01/2014

dimecres, 1 de gener del 2014

Més pujades

T-10, el títol més utilitzat, incrementarà el seu preu un 5,10% i passarà a costar 10,30€
“Ens estan enviant a la pobresa”, això declarava una senyora gran per televisió fa pocs dies, quan li preguntaven sobre la pujada dels preus del transport públic. I és que les continues pujades del preu del transport públic, l’aigua o la llum, acaben castigant especialment a les paupèrrimes butxaques d’aquells qui menys tenen i que amb prou feines arriben a final de mes.
La privatització d’aquests serveis són darrera de molts d’aquests increments. Amb l’excusa de la millor gestió de les empreses privades, que acaben imposant, com passa amb els exemples citats, increments de preu i pitjors condicions per als i les treballadores, ha servit per deixar en mans de grans oligopolis i empresaris la gestió de béns indispensables.

Aquest, però, no és el cas del transport públic, ATM (Autoritat del Transport Metropolità) no s’ha privatitzat, però ha patit una pèssima gestió per part dels dos grans partits que han governat els darrers anys, una situació similar a la viscuda per l’Obra Social Benèfica aquí a Castellar, i que en el cas de ATM suposa suportar més de 600 directius cobrant, de mitjana, més de 100.000€ anuals. D’aquesta manera, per ajustar el 500M d’euros que l’alcalde Xavier Trias, de CiU, ha esgrimit com a excusa per a l’increment de tarifes, a partir de l’1 de gener la T-10, el títol més utilitzat, incrementarà el seu preu un 5,10% i passarà a costar 10,30€. Un augment d’un 63% respecte al 2004 i gairebé un 30% els darrers tres anys. D’aquesta manera, altres títols que també són molt emprats per part de la gent de de Castellar, com la T-10 de dues zones, costarà 20,30€; la de tres zones, 27,70€ i la de quatre zones, 36,65€.

Aquests increments van en contra del model de mobilitat sostenible que des de l’Altraveu hem defensat sempre, a més de suposar un atac a la fràgil economia de milers de persones que viuen de forma precària i passen mensualment al límit.

Així, des de l’Altraveu, demanem que s’aturi aquest disbarat i que des dels ajuntaments, especialment aquells que es veuen més afectats, fem pressió per aturar aquest increment i repensem noves formules ajustades a la realitat actual, pensant especialment en la gent gran, joves, estudiants, aturats i d’altres col•lectius que corrin el risc de quedar fora de joc en aquesta societat cada vegada més injusta a la que ens estan empenyent.

Així com també animem a tothom a participar de les diferents manifestacions i accions que ajudin a visibilitzar el desacord i pressionin a les institucions competents per impulsar polítiques que ajudin a la gent a sortir de la pobresa, en comptes d’enviar, cada dia a més gent, a un pou de difícil sortida.