dimarts, 30 de desembre del 2014

Què hem fet aquest any?


El 2014 ha estat l'any on hem vist realitzada una de les propostes que havíem defensat anys enrere amb l'Altraveu; la multa per als pisos buits a Castellar del Vallès. Malgrat les mancances actuals d'aquesta acció, el gener de 2014 estava protagonitzat per aquesta iniciativa que feia seva l'Ajuntament de Castellar. Pel que fa a l'activitat institucional en el nostre poble, hem estat crítics amb el procés que havia de regular la participació ciutadana a l'ajuntament, ja que les propostes de la ciutadania no eren de compliment obligatori i va acabar amb la contribució de deu ciutadans al final del procés. Una vegada més, i malgrat les prohibicions oficials per part de la Junta Electoral Central, les amenaces i l'actuació dels Mossos d'Esquadra, a Castellar més de 500 persones vam participar presencialment en el MULTIREFERENDUM el 25 de maig; una iniciativa que se celebrava arreu de Catalunya conicidint amb les eleccions europees. Aquests comicis van suposar que Podemos irrompés al Parlament europeu consolidant la força de moviments com el 15-M. A Castellar, vam aportar alternatives per a l'habitatge en el marc de revisió del Pla d'Ordenació Municipal i vam reivindicar una política de joventut proactiva davant de la suspensió del Casal d'Estiu Jove i dels Concerts d'Estiu Jove. També hem alçat la veu en contra de la nova Llei de la Discapacitat que introdueix canvis en el dret al treball i la concepció dels Centres Especials de Treball. Així mateix, hem estat coherents amb les demandes de transparència i hem publicat la destinació dels sous dels nostres regidors, així com els del de govern (actualment, després de 7 anys, som l'únic grup del consistori que ho fa). També hem donat suport a les reivindicacions per la reducció de les tarifes del transport públic, a les manifestacions en contra de l'avortament i a les accions i denúncies per maltractament animal al nostre poble, etc. La voluntat de fer xarxa amb altres candidatures que creuen en la regeneració democràtica ha fet que seguim participant d'actes i trobades amb les Candidatures Alternatives del Vallès i amb les Candidatures d'Unitat Popular. El nostre compromís amb el país ha fet que apostem per la desobediència civil en la consulta del 9 de novembre destacant la importància que tenen els municipis en el camí cap a la independència.

El 2015 serà un punt i seguit per a la nostra candidatura, ja que hem impulsat, amb altres partits i col•lectius com són el Procés Constituent, EuiA, Podem i persones provinents de diverses entitats i col•lectius arrelats al municipi , un espai social i polític ampli que cregui en la política feta des de baix; Decidim Castellar. Seguirem amb el compromís de complir un codi ètic social, polític i econòmic. Junts anem més lluny. 

+info: www.laltraveu.org

divendres, 19 de desembre del 2014

Bones festes a tothom!


Situació social i sanitària a Castellar


Aquesta setmana s’ha portat a terme la trobada del Consell Sociosanitari de Castellar del Vallès que tracta sobre les principals qüestions d’atenció a la ciutadania des d’una perspectiva social i sanitària.

Al llarg d’aquesta sessió es va emfasitzar la importància d’enfortir els llaços entre entitats per ajudar les persones que passen per un moment difícil a la nostra vil•la. Creiem que aquesta xarxa no només ha d’estar afavorida per l’Ajuntament sinó que ha de trobar una bona predisposició per part de col•lectius i entitats del poble. En aquest sentit, val la pena destacar l’assistència nombrosa i la diversitat d’accions que es porten a terme des de diverses entitats i agents (AVAN, TEB, Dismòbil, Càritas, escoles i instituts, Suport Castellar, Creu Roja, la PAH, etc.) i el contacte amb l’administració (Departament de Benestar social i Salut de l’Ajuntament, de Serveis Socials, Igualtat i Gent Gran, Joventut) i el CAP.

Algunes dades que poden ajudar a reflectir quin és l’escenari actual del nostre poble passen per l’increment de la complexitat de les problemàtiques amb què molts ciutadans s’adrecen actualment a Serveis Socials i la cronicitat d’aquests problemes, fruit de la cojuntura actual. Un d’aquests problemes és l’atur i l’habitatge. En aquest sentit, creiem que no podem prescindir de la important tasca de política comunitària que fa la PAH i cal recuperar la seva presència per a properes sessions.

Per altra banda, una dada que encara no coneixíem fa referència a la pobresa energètica (no poder pagar llum, aigua i gas) que afecta el nostre municipi. En concret, els ajuts per part de Serveis Socials a cobrir rebuts per aquest concepte han augmentat considerablement des de 2012 (6.295 euros) fins a 2014 (21.180 euros). És per això mateix que creiem que és necessari recuperar una proposta de l’Altraveu pel que fa a una nova tarifació de l’aigua en tots aquells conceptes que depenen directament de l'Ajuntament, i que vagi molt més enllà de la proposta de tarifa social que s'ha implementat aquest any, i que permet accedir a una rebaixa del 25% del cost de la quota fixa i només del primer tram de consum. Aquesta tarifa social només la poden sol•licitar les persones majors de 60 anys que cobrin una pensió mínima, i aquelles famílies amb tots els seus membres en situació d'atur.

Des de L'Altraveu denunciem que vistes les dades presentades al Consell Sociosanitari, aquesta tarifa social és insuficient, i més si tenim en compte que l'increment mitjà de la factura des de l'any 2011 fins ara ha sigut del 80%. La principal causa d'aquest increment és degut a l'augment de més del doble de la quota fixa de servei en relació al cost de 2011. Aquest concepte que forma part de la factura, es paga sempre independentment del consum d'aigua de la llar. Segons l'equip de govern, aquesta quota es destina a cobrir les despeses fixes del subministrament d'aigua, entre elles el manteniment i les obres de millora de la xarxa, com la connexió amb Aigües Ter-Llobregat. Des de l'Altraveu creiem que aquest augment suposa un increment d'entre 5 i 10 euros al mes per cada llar, que al final suposa uns 30 euros en la factura final.

És cert que la conjuntura general de crisi no és exclusiva del nostre ajuntament, però l’accés a l'abastament d'aigua és un servei essencial bàsic, que depèn exclusivament de l'Ajuntament, i en aquest sentit hem de començar a acceptar que tenim marge per proposar-hi alternatives que garanteixin els drets dels castellarencs als seus drets fonamentals, i que prevalguin per sobre l'obtenció de beneficis a l'empresa privada que gestiona el servei.

NOTA: Algunes dades sobre les pujades del preu de l’aigua a Castellar

dijous, 4 de desembre del 2014

Els sous dels regidors de l'Altraveu



Quan l'Altraveu es va presentar per primera vegada a les eleccions municipals, el maig de 2007,l’assemblea va decidir que els regidors no cobrarien i així ha estat fins ara.


Des del 2007 aquests diners han anat a parar a un fons comú que s’ha utilitzat, en gran part, per contribuir al pagament del lloguer i manteniment primer d’una casa al passeig i ara de Cal Gorina. Una altra part s’ha gastat en difusió tant de publicacions (l'Espiell, Decidim, Sabies que...?) com de díptics, cartells i també en promoció de jornades, suport a algunes entitats culturals.

Per tant, mai ningú de l'Altraveu ha cobrat per exercir en política, demostrant que és possible fer política sense ànim de lucre.

El resultat de més abast ciutadà d’aquesta aposta és el projecte de Cal Gorina, un casal popular obert al municipi on s'hi han fet i es fan diversos actes: Xerrades sobre temes diversos, presentacions de llibres, la projecció del Documental del Mes es va iniciar a Cal Gorina, cicle de cinema mut a la fresca, sopars populars, concerts, tallers de ioga, dansa, reciclatge, manualitats, teatre, exposicions etc... Així mateix, es comparteixen espais amb entitats i moviments socials per que hi puguin fer les seves reunions de forma permanent o puntual, com ara la PAH, el Banc del Temps, les cooperatives de consum ecològic, la Revaixella, Podemos, RAF, ANC, les assemblees de l'Altraveu, Procés Constituent...

Els equips de govern municipals, primer de CiU i ara del PSC, mai van considerar la necessitat de fer un casal ciutadà, malgrat la proposta en aquest sentit de l’Altraveu quan es feia la remodelació de la Plaça Major. És per això que, davant la falta d’equipaments municipals que permetin la creació de nous teixits associatius, Cal Gorina s’ha convertit en un espai referent a Castellar, que és gestionat pels col•lectius que comparteixen aquest espai.

diumenge, 30 de novembre del 2014

Debat intens a la III Trobada de la candidatura de confluència



Dissabte passat es van aplegar 60 persones per a seguir debatent sobre la nova candidatura de confluència a Castellar del Vallès. El nou espai impulsat per L'Altraveu per Castellar, el Procés Constituent, EuiA i membres de Podem va ratificar la seva manera de funcionar i el full de ruta fins a les eleccions municipals. La comissió permanent (coordinació), la de difusió i la política són els òrgans estables que ja s'han consolidat fins a dia d'avui. El moment més intens del debat va ser el que va exposar la comissió de difusió on es procedia a la tria del nom de la nova candidatura. Les múltiples possibilitats han fet que el període de votació s'allargui fins al diumenge 7 de desembre mitjançant una votació a la pàgina web de l'espai social i polític: www.assembleadelpoble.cat.

dimarts, 25 de novembre del 2014

Els sous dels regidors socialistes


Al principi del present mandat, l'Alcalde de Castellar va proclamar en els jardins del Palau Tolrà que abaixaria el sous dels regidors un 10%. L'Actual es va afanyar a fer el titular tot i que sabia, per que així ho van demostrar els grups de l'oposició, que la reducció del sou en relació al que en aquells moments cobraven era del 5% i no del 10%. 

Què ha passat amb alguns dels sous dels regidors des de 2011 fins avui?

En l’actual mandat, el nostre Alcalde té també un càrrec a la Diputació. En prendre possessió d’aquest càrrec, l'Actual, manipulant la veritat, va titular que l'Alcalde renunciava al sou de l'ajuntament. Un Alcalde per llei no pot tenir dos sous i degut a això, i per obligació, va haver d’escollir. Va escollir el sou de la Diputació que era el més elevat (83.538€/any). Com que l’Alcalde deixava de cobrar de l’ajuntament, l’equip de Govern va dir que aquest estalvi revertiria en polítiques socials.

La regidora Glòria Massagué (31.000€/any), va iniciar el mandat amb una regidoria que, entre d'altres, incloïa la cartera de joventut. Als pocs mesos la cartera de joventut va passar al regidor Daniel Pérez, i el seu sou va augmentar de 16.000 a 20.000€/any, però sense modificar-se el de la regidora Massagué per la disminució de responsabilitats.

La regidora d'Educació, Maria Antònia Puig, va començar l’actual mandat amb un sou de 16.000€/any i ara n'està cobrant 34.500. S’ha justificat davant la ciutadania aquest augment de més del 50%?

El dimitit regidor Víctor Cuervo, va ser substituït pel regidor Ramon Fernández que cobra 12.000€/any. Les tasques que oficialment feia el Sr. Cuervo (adjunt de voluntariat i Esport Escolar) no les ha assumit el Sr. Fernández que segueix cobrant el mateix que cobrava el Sr. Cuervo. Era necessària la regidoria que ocupava el Sr. Cuervo?. Actualment tots els regidors del PSC cobren, inclús quan la seva dedicació sembla innecessària com acabem d’explicar. A l’anterior mandat l’equip de govern, incloent l’alcalde, constava de 10 regidors, ara en calen 13. Està justificat aquest increment? Hi ha més coses a gestionar en aquest mandat que en l’anterior?

De fet, i això és el més greu, l’increment de regidors de l’equip de govern s’ha traduït en un increment global dels seus sous. Sense tenir en compte el sou de l’alcalde (60.700€/any), els altres 9 regidors del primer govern del PSC a Castellar, l’any 2007, cobraven un total 258.000€/any. El 2014, malgrat que havien dit que s’abaixaven els sous, les retribucions dels 12 regidors del PSC sumen 319.000€/any. És a dir, el sou al que l’Alcalde va proclamar que renunciava a l’inici d’aquesta legislatura i que va dir que s’utilitzaria per accions socials se l’han repartit entre els regidors de l’equip de Govern (258.000 més 60.700 són 318.700€/any, arrodonint a l’alça 319.000€/any).

Les mentides i manipulacions acaben per sortir a la llum. L’actual equip de govern ens surt més car que l’anterior. El global dels sous dels regidors no s’ha reduït tal i com van anunciar a l’inici de legislatura, s’ha incrementat. El sou de l’Alcalde no s’ha utilitzat en despeses socials, s’ha acabat repartint entre els regidors de l’equip de govern, o es que això ho considera una “acció social” el Sr. Alcalde?.

dimecres, 19 de novembre del 2014

L'Altraveu demana responsabilitats pels abocaments irregulars de l'empresa SATINA al riu Ripoll.


L'Altraveu ha entrat a registre avui una proposta per la qual demana la retirada del projecte de connexió de l'empresa Satina a la xarxa de clavegueram municipal. Des del nostre partit, reclamem l'establiment de mesures necessàries per evitar els abocaments d'aigües residuals irregulars al riu Ripoll que fa actualment aquesta empresa.

Fa uns mesos, la nostra agrupació va detectar que la fàbrica no depurava l'aigua que utilitzava i la retornava bruta al riu. Ens vam posar en contacte amb el govern municipal i des de la regidoria de Medi Ambient es va plantejar la connexió de la indústria a la xarxa de clavegueram municipal, per tal de recollir les seves aigües residuals i tractar-les a la depuradora municipal. Considerem que no és responsabilitat municipal que una empresa cometi irregularitats, i més si és un cas reincident. A més més, existeixen estudis anteriors, que desaconsellen la realització de la connexió de la Satina amb la xarxa de clavegueram municipal, degut a la manca de capacitat de la depuradora municipal per poder assumir el gran volum d'aigües a tractar. Creiem que cal plantejar una solució alternativa que passi per la responsabilitat empresarial i pensem que cal informar sobre els abocaments irregulars de la Satina a través dels mitjans de comunicació municipals. Actualment, poden existir casos de vilatans que estiguin utilitzant aquestes aigües per usos d’horta.

dimecres, 12 de novembre del 2014

Dissabte seguim fent política des del i per al poble


Ara fa tres setmanes, des de diferents agents socials i polítics de Castellar entre els que es trobava l’Altraveu, vam endagar la possibilitat de generar un espai polític i social nou on poguessin confluir persones provinents de diferents partits polítics i associacions, un espai d’entesa per a generar un front comú de cara a guanyar les properes eleccions municipals.

Després de constatar l'interès de moltes persones a Castellar -més de 60 a la primera assemblea- per a bastir la creació d'aquest nou espai polític rupturista i participatiu, convidem a totes aquelles persones que van assistir i participar de la primera trobada, i a totes aquelles que vulguin venir de nou i ajudar a construir aquesta assemblea del poble, a participar de la segona que es durà a terme el proper dissabte dia 15 a les 11h a l’Auditori. Per a seguir construint un espai de tots i totes dirigit a participar de la política municipal, sense més lligams que aquells que ens moguin a trobar el millor per a Castellar. Cap lligam a bancs, estructures de partit o grans empreses, cap lligam a la vella manera de fer política, un espai lligat a tota la gent que en vulgui participar, al bé comú. En aquest mateix sentit, la gent dels diferents col•lectius que estem organitzant aquestes primeres trobades hem obert un espai virtual on es pot trobar tota la informació i on es pot participar de forma directa en la seva construcció, aquest lloc web és “assembleadelpoble.cat”.

Així doncs us esperem el proper dissabte a les 11h a l’Auditori per seguir construint de forma col•lectiva un nou espai del i per al poble. Com deia Joan Fuster, tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres.

dilluns, 10 de novembre del 2014

Segona assemblea oberta al poble

Benvolguts/des,

Us convidem a la 2a assemblea del poble, el proper dissabte dia 15 de novembre a les 11 h. a la Sala Petita de l’Auditori.


La primera assemblea (25 d’octubre) va tenir molt bona acceptació, gent cansada de velles polítiques amb ganes de canviar les coses, gent com tu, ens va animar a seguir amb aquest projecte. Seguim construint entre tots el nou espai polític, rupturista i participatiu de Castellar.

El canvi polític ja és una prioritat social, per aconseguir-lo cal, un canvi d'actitud individual de les persones: cal que ens mobilitzem, que ens atrevim, que ens desinhibim i que participem sense por en la construcció d’aquest canvi. Hem de començar pel nostre entorn més immediat, el local.

Et convidem a seguir amb la construcció d’aquest canvi tan desitjat. Podràs decidir sobre el funcionament i l'organització del nou espai, sobre les qüestions prioritàries per als castellarencs i també sobre el nom que identifiqui aquest projecte.

Hem creat un espai virtual: www.assembleadelpoble.cat on poder seguir el procés de creació d'aquest nou espai (hi trobaràs els documents que estem treballant, les convocatòries d'assemblea, etc). Visita'l i fes-ne difusió!
 
Aquesta convocatòria anul·la la que s'havia anunciat pel dia 11 a les 21h. a Cal Gorina. Degut a la bona acollida de la primera assemblea, hem cregut convenient mantenir-ne el format, (dia de la setmana, horari i lloc).

divendres, 31 d’octubre del 2014

La costellada de la consulta


El proper 9 de novembre la ciutadania de Catalunya està convocada al procés participatiu sobre l’autodeterminació del poble català. Des de l’Altraveu estem convençuts que aquest procés no és el referèndum d’autodeterminació pel qual hem lluitat. Tanmateix apostem per participar i, un cop més, demostrar la voluntat de canvi dels catalans i catalanes per un sistema veritablement democràtic.

Des de l’Altraveu ens repugnen les estratègies que ha engegat l’Estat espanyol per tal d’impedir que els catalans i les catalanes puguem expressar-nos a través de les urnes ja que, un cop més, es fa palès l’ús polític de les eines judicials per a la repressió de la població.

Sabent que aquest no serà l’últim cop que tots haurem de sortir al carrer a participar i lluitar pels nostres somnis, l’Altraveu organitza en clau d'humor un esdeveniment que hem titulat La costellada de la consulta. Aquest acte consistirà en un dinar amb preus populars el mateix 9 de novembre a cal Gorina i també servirà per a comentar el transcurs de la jornada d'una manera distesa. Aquest acte serà a Cal Gorina (C/Centre, 8) a partir de les 12 del migdia.

PER QUÈ? per Miquel Desclot (Publicat a l'espai de l'Altraveu del Decidim de Castellar)


Vull un país lliure senzillament perquè hi tinc dret. Autodeterminar-se és un dret reconegut dels pobles. I Catalunya és un poble, encara que Felip V d’Espanya decretés després d’un bany de sang que no ho érem, i encara que la Constitució Espanyola de 1978, redactada sota la vigilància estricta del no menys sanguinari exèrcit franquista, establís que no érem res més que una part del poble espanyol (és a dir, com ho havien fet Felip V i el general Franco, però ara amb guants de seda). Si Catalunya no fos un poble, i per tant amb ple dret a ser sobirà, Felip V, el general Franco i l’oligarquia madrilenya actual no haurien malgastat tants i tants esforços a combatre’ns per terra, mar i aire. La seva mateixa insídia és una prova irrefutable, si és que en calia cap altra, que som una nació, i doncs amb tot el dret a decidir el nostre present i el nostre futur. Ens combaten, ergo existim.

La Constitució del 1978 no va fer sinó disfressar amb formes democràtiques l’statu quo afermat pels llarguíssims anys de dictadura. Només cal repassar el currículum de la majoria de dirigents espanyols actuals per adonar-se que són els hereus (quan no són els mateixos) dels que van tallar el bacallà durant el seu paradís franquista. L’enganyifa de l’autonomisme, entronitzat per aquella Constitució tutelada, ha demostrat un any rere l’altre que no servia en absolut perquè els pobles es poguessin regir per ells mateixos. Amb la coartada democràtica, ens han regit a plaer els mateixos poders oligàrquics i rapinyaires de l’Espanya de sempre (ni tan sols els governs anomenats d’esquerres ens han fet creure en cap miratge: només cal repassar els consells d’administració on es jubilen els dirigents socialistes per comprendre l’abast de la comèdia). En realitat, doncs, no tan sols no hem tingut estat, sinó que hem continuat tenint un estat furiosament en contra.

Vull, doncs, un país lliure com tot país civilitzat. Lliure per encertar-la i per errar-la. Sabem que no serà perfecte, perquè la perfecció no és d’aquest món. Però tenim dret a somiar-lo perfecte, i a somiar-lo sense entrebancs en la llengua dels pares. Amb uns servidors de la cosa pública honrats, amb una justícia imparcial i incorruptible, amb una educació de primera, amb una sanitat universal de qualitat, amb un respecte irreprotxable per tothom, del president fins a l’escombriaire, amb una política social de debò. Un país seriós, un país democràtic, un país modern, un país normal. Ben mirat, no somio res de l’altre món.

diumenge, 26 d’octubre del 2014

Un projecte ciutadà il·lusiona Castellar




La primera assemblea oberta de l'agrupació ha comptat amb una setantena de persones

La primera assemblea oberta de l'agrupació ha comptat amb una setantena de persones a la Sala petita de l'Auditori. La jornada tenia com a objectiu reflexionar sobre la necessitat d'un espai d'aquestes característiques a Castellar i sobre el codi ètic d'aquesta possible candidatura. En primer lloc, s’ha posat al corrent a l’Assemblea del camí que diversos col·lectius com el Procés Constituent, l'Altraveu, Podem i EuiA han seguit per impulsar aquesta proposta. S’ha insistit en el fet que és una proposta “que ha d'engrescar i motivar la gent de Castellar”. Després, els assistents han treballat en grups i han reflexionat sobre alguns dels aspectes a tenir en compte com a full de ruta per a aquest projecte popular que engega. Algunes de les idees que han anat centrant el debat al llarg del matí han anat en la línia de separar la vella política de partits tradicionals i la necessitat de la política ciutadana, feta des de Castellar. Els assistents, provinents de partits, entitats i col·lectius diversos han coincidit a assenyalar que cal engrescar la gent perquè s'impliqui en el canvi que s'està vivint a nivell estatal i nacional i que té un reflex en el municipi. En aquest sentit, des del públic s'ha manifestat el cansament de “la política de sempre”.

També s'ha destacat la voluntat d'englobar gent de sectors i col·lectius diversos que tinguin el compromís de complir un codi ètic social, polític i econòmic, de vetllar per la transparència política i la garantia dels drets bàsics de la ciutadania i dels pobles.

Aquesta iniciativa de confluència té el seu paral·lelisme a d'altres poblacions del Vallès on diversos moviments, entitats i partits polítics que creuen en una política honesta, s'han posat a treballar conjuntament per generar dinàmiques alternatives a les actuals per presentar-se a les eleccions municipals. El grup impulsor del projecte (Procés Constituent, EUiA, membres de Podem i l'Altraveu) ha valorat molt positivament la implicació i la participació de l'acte i i en breu es comunicarà la data i el lloc de la propera trobada.

dimecres, 22 d’octubre del 2014

Convocatòria per a la creació d'un nou espai social i polític


El proper dissabte dia 25 d’octubre convoquem totes les persones de Castellar que vulguin participar amb nosaltres (membres del PROCÉS CONSTITUENT, de l’ALTRAVEU, d’ESQUERRA UNIDA i ALTERNATIVA i de PODEM) per tal de presentar una iniciativa que creiem necessària a Castellar; la creació d’un nou grup de confluència de cara a les properes eleccions municipals, que estan previstes per la primavera vinent.

La iniciativa sorgeix de persones que formem part dels esmentats grups polítics, però pensem que és imprescindible comptar amb la presència de totes aquelles persones que vulguin participar a nivell individual, tant si pertanyen a entitats de Castellar, i tenen un bagatge participatiu, com si volen participar de nou en un projecte engrescador en la línia de la tan necessària renovació política, que tant demanda la nostra societat avui.

Està cada vegada més clara la necessitat de fer un tomb definitiu a les nostres institucions, que han demostrat sobradament la seva inoperància i capacitat de corrupció a tots els nivells. Nosaltres volem treballar en el nostre àmbit més proper, el municipi, així com ho fan tants i tants municipis d’arreu del nostre país, per tal d’aconseguir una autèntica restauració de la democràcia, també en l’àmbit municipal, mitjançant mecanismes de participació real i directa, transparència i renovació de les persones per tal d’evitar la política com a estil de vida, que porta inevitablement a la corrupció.

Durant el desenvolupament de l’Acte que presentem avui pel Dissabte dia 25 d’Octubre, a les 11 h., a la Sal d’Actes del Mirador (sala petita), volem presentar els punts bàsics elaborats per les persones que hem treballat la iniciativa, i el que pretenem és donar validesa a aquests punts o fer les modificacions oportunes amb una ampla col•laboració, i recollir propostes de totes les persones participants sobre què i com ha de treballar aquesta nova formació, per tal d’assolir el seu objectiu de presentar-se a les eleccions municipals amb una proposta eficaç i engrescadora i capaç d’arribar a guanyar les eleccions. Volem que aquest sigui l’autèntic punt de partida de la nova formació, i que l’acte que posi en marxa aquest procés, sigui una Assemblea Oberta.

Nous lideratges


Vivim en una societat dinàmica i canviant i per això des de l’Altraveu pensem que la transformació social no pot passar per líders estàtics i autoritaris. En oposició a això, ens els moviments socials, les plataformes crítiques amb la realitat que ens envolta, ens identifiquem amb una accepció més plural relacionada amb el lideratge col•lectiu, compartit, relacional, etc. Entendre noves formes de tirar endavant projectes, passa també per entendre la societat d'una determinada manera. Quan parlem de lideratge col•lectiu entenem bàsicament que entre tots i totes ho farem tot. Ara bé, no vol dir que tothom faci el mateix. Hi ha persones a qui la seva capacitat discursiva els permet ser una persona de referència pública. Ara bé, de cara al grup es faria difícil destriar les seves tasques de les que fan altres persones dins del projecte.. Òbviament aquí apareix el primer dilema, la nostra filosofia i els paradigmes de lideratge que impregnen la societat. Existeix una necessitat de certeses a nivell general, sobretot quan la crisi ha multiplicat els riscos i ha amplificat el discurs de la por. Els processos col•lectius aborden les qüestions complexes apoderant la gent, no pas solucionant els problemes unilateralment i de forma immediata. En aquest sentit, no ens interessa que la gent simpatitzi amb projectes rupturistes; volem que se'ls faci seus. Això fa, però, que moltes vegades aquesta manera de funcionar no sigui vista com a hàbil per a bandejar els riscos ràpidament. Ara bé, ningú no ha qüestionat mai l'efectivitat de les seves accions. I un exemple ben clar d'això ha estat la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Els projectes, per a nosaltres, estan vius si hi ha gent, no pas si hi ha estructura (per què volem unes sigles si no hi ha projecte polític arrelat?). Més gent vol dir més inclusió de perspectives sobre la realitat que ens envolta. No és poca cosa; aquesta construcció de coneixement col•lectiu ha superat amb escreix la visió tècnica dels nostres ajuntaments. I això ens recorda a experiències pedagògiques expressades per Francesco Tonucci: els nens i nenes fan preguntes que els adults no som capaços de respondre

dimarts, 14 d’octubre del 2014

La revisió del Pla General d’urbanisme no serveix per ordenar el futur de Castellar


Un dels propòsits del govern municipal era tancar la revisió del Pla General abans de les eleccions municipals. L'Altraveu havia plantejat diverses propostes urbanístiques referides a solucionar problemàtiques com ara el Rieral (una urbanització irregular al peu del Ripoll) o Can Bages (el polígon fantasma que pel moment només ha provocat una pujada del preu de l’aigua bestial per la connexió amb aigües Ter-Llobregat).

Però el procés ha sigut una ficció. A tall d’exemple, i a pesar de les promeses de tractar-ho dins la revisió del pla general, un complex industrial patrimonial com el Molí d'en Busquets s'ha enderrocat a canvi de res, i sobre Can Barba, un altre complex històric, no s'ha sabut arribar a cap acord. A més l’ARE de la Playtex no és viable i no se sap com s'acabarà, i malgrat que l'ARE del camp de futbol ja no existeix, s’hi vol mantenir la possibilitat de construir pisos. El Ripoll, el riu que travessa Castellar i que semblava l'eix d'aquesta revisió, també ha quedat de cantó mentre segueixen els abocaments contaminats. A tot això cal sumar-hi a més l’estrella d’aquesta revisió, que pretén convertir la zona industrial de Molcasa en residencial i que implica una transformació de 90.000m2 aquest canvi, que no sabem a qui pretén beneficiar i trenca la ronda com a frontera de la part residencial.

Pel que fa a la connectivitat de Castellar hi ha diversos temes oberts sobre els que no interessa discutir. L'entrada a Castellar per la carretera de Sant Llorenç, a pesar de les propostes més econòmiques i que podrien resoldre millor els problemes de mobilitat, es vol tancar amb una rotonda que haurà d’estar semaforitzada. També sobre el tren es vol mantenir un traçat inviable i que per tant fa inviable l’arribada a Castellar. Tampoc la connexió a la B-124 o el Quart Cinturó s’han volgut tractar.

D’aquesta manera podem concloure que la por de l’equip de govern a la participació ciutadana i a una profunda discussió ha tornat a deixar el futur del nostre poble en mans d’uns pocs i lluny del servei a la ciutadania que es prometia. Una revisió amb pocs clars i masses obscurs.

dimecres, 8 d’octubre del 2014

L'Alcalde de Castellar no assisteix a l'acte al Palau de la Generalitat a favor de la consulta del 9N


El passat dissabte més de 800 alcaldes de tot Catalunya van entregar al President de la Generalitat els certificats dels acords de ple en suport a la consulta del 9 de novembre. Malgrat que en un ple extraordinari del passat 23 de setembre, es va aprovar per àmplia majoria el suport de l'Ajuntament de Castellar a la consulta, l'Alcalde Ignasi Giménez no ha estat present a l'acte en representació del poble de Castellar.

El seu lloc l'ha ocupat de forma incomprensible i inexplicada, el regidor de l'oposició Lluís Bacardit, segon de la llista del grup de Convergència i Unió de Castellar, donat que el seu portaveu Josep Carreras tampoc hi podia assistir.

Des de L'Altraveu entenem que un acord que compta amb el suport de 19 dels 21 regidors del ple, mereix ser defensat pel màxim representant del consistori, en aquest cas l'Alcalde, i en el supòsit de no poder assistir-hi per causa major, delegar en algun dels 13 membres de l'equip de govern, prioritzant els tinents d'alcalde. No entenem i no se'ns ha explicat, la solució proposada pel grup del PSC de Castellar, de cedir a l'oposició la responsabilitat de representar l'Ajuntament en un acte històric d'aquestes característiques. Cal recordar que una trobada similar no es produïa des de 1918, quan una representació de més de 1000 alcaldes van mostrar el seu suport a l'autonomia de Catalunya.

Un fet similar es va produir el passat 25 de setembre, quan a la Diputació es va aprovar la mateixa moció de suport a la consulta que s'havia aprovat la mateixa setmana al Ple de Castellar. En aquesta ocasió tots els diputats del PSC van votar en contra de la moció. En aquest cas el diputat Ignasi Giménez tampoc no assistir al plenari i per tant tampoc va votar a favor de la consulta. Des de L'Altraveu ja vam expressar en el Ple extraordinari que el PSC de Castellar no genera confiança, primer amb els canvis de criteri pel que fa al suport a la consulta, votant en contra al gener i a favor al setembre del mateix any. I ara ens trobem amb un Alcalde, i amb tot un equip de govern, que renuncien a representar el seu poble en un dels actes més importants dels últims anys realitzats des del món municipalista.

Així des de L'Altraveu lamentem profundament aquest comportament inexplicable i inexplicat del PSC de Castellar, que sembla que estigui fent equilibris per a mantenir contents tant al poble, que vol votar, com al partit al que es deuen, el PSC, que segueix mostrant-se contrari a la consulta i segueix dificultant trobar una solució democràtica a les aspiracions de Catalunya. És evident que ens va agradar el canvi de rumb que l’equip de govern va agafar fa unes setmanes, però després d’aquests darrers esdeveniments també sembla evident que l’Alcalde Ignasi Giménez està pendent d’equilibris que ni ell mateix es creu i que caldrà seguir fent força des dels carrers i des de tots els fronts possibles per mantenir Castellar al costat dels pobles i ciutats que lluiten per assolir el dret a decidir el nostre futur.

A L'Altraveu tenim clar on som, on volem ser i on serem el dia 9 de novembre, sempre al costat del poble!

dijous, 2 d’octubre del 2014

La importància del Patrimoni


Aquest cap de setmana van tenir lloc les Jornades de Patrimoni Europeu. Al llarg del mateix diverses entitats, aglutinades per la Regidoria de Cultura han estat desenvolupant diverses activitats a l’entorn del patrimoni i la història de Castellar, amb un punt comú: el tricentenari. El divendres va tenir lloc una interessantíssima ruta elaborada per l'Arxiu d'Història de Castellar de la mà de solvents coneixedors i coneixedores de la història de la vil•la pel Castellar del segle XVIII. En aquesta ruta vàrem tenir la possibilitat de poder visitar per dins dos dels edificis històrics del municipi.

El dissabte al llarg del matí i migdia va tenir lloc el cicle de cinc conferències, en bona part, centrades en la figura del jurista castellarenc Francesc Ametller i Perer de les Planes, un dels responsables amb la seva ponència de la redacció del Decret de Nova Planta. També es va fer referència a la seva xarxa familiar i al mas de Can Ametller. En aquestes xerrades organitzades per la Regidoria de Cultura hi van participar alguns experts en la Guerra de Successió, en la figura d’Ametller, en la genealogia i en el mas de Can Ametller, a més de comptar amb la col•laboració de l’entitat Cal Meima.

Caminant amb la Història va realitzar dues visites al Castell de Clasquerí. Unes 60 persones van tenir l'oportunitat de descobrir la història de l’edifici i de les famílies que l’ocuparen. La visita va tenir com eix central el castell i la figura dels Meca: Josep i els seus fills Ramon i Antoni, molt especialment, destacat militar al llarg de la Guerra de Successió. Així com

també es feu referència a altres membres de la família com Elisabet de Cardona-Rocabertí i de Guimerà, baronessa de Sant Mori i senyora de Ciutadilla.

És molt important que els municipis realitzin jornades com aquestes en les que es posa en valor el patrimoni del territori, lligat a la història comuna i general. S'ha d'encoratjar a les administracions i als particulars que iniciatives com les d'aquestes jornades puguin tenir continuïtat, i no quedin en una flor d'un dia. I sobretot donar la possibilitat que la xarxa d’entitats, projectes, empreses i persones que volen treballar en i per la cultura ho puguin fer. Castellar del Vallès té molt de camp encara per recórrer en el camp del Patrimoni Cultural, molta feina per fer i molta divulgació que es pot realitzar, perquè la ciutadania conegui la seva història. No es pot pretendre estimar i sentir-se part, sense conèixer els orígens del lloc on es viu. I és en aquest sentit que des de l’Altraveu volem posar en relleu que l’equip de govern ha tingut poca sensibilitat respecte el tema del patrimoni en el municipi. Permetre la destrucció del Molí d’en Busquets o la degradació de la zona de Can Barba en són alguns exemples.

Actualment, a iniciativa dels serveis tècnics de l’Ajuntament, s’està treballant en el catàleg de patrimoni del municipi i la setmana passada es va constituir la Plataforma ciutadana pel Patrimoni. Esperem que totes aquestes iniciatives ajudin a valoritzar el patrimoni castellarenc i el situïn allà on ha de ser. Lamentem profundament, però, la falta de sensibilitat i preocupació política que hi hagut durant temps al respecte i esperem que aquesta movilització ciutadana serveixi per fer veure al nostre equip de govern la importància de protegir, preservar, estudiar i difondre el nostre patrimoni.

dijous, 25 de setembre del 2014

A favor de la consulta del 9N, si o si


Aquest dimarts en un Ple extraordinari, totes les forces polítiques representades excepte el PP, vam donar suport a la convocatòria i celebració de la consulta del 9 de novembre i ens vam comprometre a cooperar amb les nostres institucions per fer possible la seva organització.

Un gest impensable a principis d'any, quan l'Alcalde en el Ple ordinari de gener, en una votació similar, expressava dubtes sobre la materialització de la consulta, la concreció de les preguntes i les regles del joc que la regularien, motius que van portar al PSC a votar en contra d'un punt on es demanava que L’Ajuntament de Castellar del Vallès donés suport per fer possible la celebració de la consulta del 9 de novembre.

En menys de 8 mesos, i a falta d'una mica mes de 40 dies per la data de la consulta, el PSC de Castellar ha canviat de forma evident, radical i inexplicable, que únicament podem entendre com una maniobra populista, en un gir que inquieta i genera desconfiança, sobretot preveient escenaris futurs o el tractament d'altres qüestions.

I és que malauradament el guió està escrit, i el govern espanyol, basant-se en lleis pactades amb el franquisme, que apel•len en última instància a la violència de les armes, prohibirà la consulta, i, davant aquest fet, la gran pregunta és quina serà la resposta de tots aquells que estem a favor de la consulta. Des de L'Altraveu tenim molt clar que l'única opció possible es desobeir la sentència de 12 jutges posats a dit per partits antidemocràtics, i acatar el mandat del Parlament recolzat pel 80% dels catalans que volen votar el 9N. Qualsevol altra opció és un engany a la població, un atac frontal a la democràcia i el major frau polític de la nostre història recent.

dissabte, 20 de setembre del 2014

L'Altraveu crida a la desobediència civil


L'Altraveu per Castellar crida a la desobediència adherint-se a la campanya que engeguen col·lectius i formacions de l'Esquerra Independentista. Tenint en compte el context de suspensió i posterior il·legalització del consulta del 9 de novembre per part del Tribunal Constitucional, la candidatura creu que un primer gest de reivindicació a nivell local, passa per una concentració a l'Ajuntament de Castellar del Vallès a les 20h. És per això que l'Altraveu farà difusió d'aquesta campanya a les xarxes socials convocant a tothom que vulgui mostrar el seu rebuig a la il·legalització de l'Estat espanyol.

dimecres, 17 de setembre del 2014

Un curs per esquivar la llei Wert*


1.552.058 alumnes (xifra rècord) engeguen el curs 2014-2015 en escoles i instituts de Catalunya, però només uns quants, els de Primer, Tercer i Cinquè de Primària, ho faran d’acord amb la nova llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE). L’ampli rebuig per part de la comunitat educativa ha fet que l’Administració catalana i els centres educatius cerquin fórmules per esquivar-la. A Castellar, vam viure diverses jornades reivindicatives que pretenien mostrar el rebuig davant d'aquesta llei: la vaga del sector de l'ensenyament (l'octubre), la concentració organitzada per Som escola en defensa d'una escola catalana, democràtica i laica (el desembre) i en acabar el curs, l'aplec de l'alumnat de totes les escoles de la vila en el marc de la iniciativa “Dóna la nota” que posava especial èmfasi en el fet que l'assignatura de música passa de ser obligatòria a optativa amb la reforma.

Alguna de les propostes de rebuig en l'àmbit català s'han englobat en la Xarxa d'Escoles Insubmises. Aquest col·lectiu s’ha compromès, a través d’un document aprovat pels consells escolars, a explorar vies per evitar els efectes de la reforma educativa. En aquest camí, la Federació d'Ampes de Catalunya (FAPAC) ha publicat un manual de resistència activa a la reforma. Segons els recomptes de la federació, a banda de la trentena de centres de la Xarxa n’hi ha més de 100 que han aprovat declaracions de rebuig a la LOMCE.

A més de tota aquesta resistència organitzada, la LOMCE topa amb un darrer mur a les aules: el docent. “Afortunadament, el professorat català és prou responsable com per no iniciar cap barbaritat antipedagògica; és una qüestió d’ètica professional”, valora Jaume Aguilar, president de la federació de moviments de renovació pedagògica.

En una primera acció del curs, la Xarxa ha fet una crida a iniciar les classes amb concentracions de famílies i mestres al davant de les escoles. Per donar mostra de que “el curs no comença amb normalitat”. “La LOMCE suposa un atac a l’escola catalana, democràtica, laica i erosiona la igualtat d’oportunitats”, sentencien.

* Adaptació de Rodríguez, Pau. “Un curs per esquivar la llei Wert”. El Diari de l'Educació. 15/09/2014 http://diarieducacio.cat/un-curs-per-esquivar-la-llei-wert/

dijous, 4 de setembre del 2014

Maltractament animal a Castellar


El dia 2 d'agost, l'associació de defensa dels animals de Castellar del Vallès (ADA-CV) va verificar que hi havia un cavall abandonat, sense menjar ni aigua a un hort del poble. L'associació va anar a la policia local de Castellar per posar una denúncia. La policia local es va negar a tramitar-la, al·legant saber de qui era el cavall. Hores més tard una persona va dur l'animal a dependències policials. 

La policia va avisar a l’ hípica de Castellar, la qual es va oferir a tenir el cavall a les seves instal·lacions, sense cap cost, fins que els amos tinguessin un estable adequat, on hi hagués aigua i menjar. A mitjanit però, les persones de l’ hípica van marxar sense el cavall perquè la policia local va decidir entregar-li de nou als amos, al·legant simplement que hi havia un contracte de venda al seu favor. Als amos no se'ls hi va posar cap mena de sanció, ni es va prendre cap mesura per tal d'assegurar-se que l'animal tingués unes condicions mínimes, tot i que es van aportar proves de que portava vàries hores sense menjar ni aigua.

L' ADA-CV va denunciar els fets i la desaparició del cavall al SEPRONA, els quals van estar buscant l'animal el dia 5 d'agost sense cap resultat. Van trucar a l'amo per exigir-li que havia d'ensenyar on estava el cavall i aquest va acceptar ensenyar-lo el dia 7 d'agost, lògicament amb aigua i menjar. A partir d'aquest dia no tenim constància de cap tipus de seguiment per part de la policia local (ni de cap altre òrgan de l'administració local), coneixedora dels antecedents de l'amo i de l'elevadíssim risc de mort de l'animal. 

El 25 d'agost el cavall va ser trobat mort en un avançat estat de descomposició en una zona del bosc, aixecant un acta per part de SEPRONA el dia següent. Els treballadors de l'ajuntament el van cobrir amb calç dos dies més tard, i des de llavors segueix així.

Per tot això, es convoca una manifestació contra el maltractament animal a Castellar del Vallès, el dia 21 de setembre a les 11:00h a l'Espai Tolrà.

*L’Altraveu cedeix l’espai d’aquest article a l’entitat que denuncia aquest fets, donat que l’Actual a hores d’ara encara no n’ha publicat cap notícia.


Noticia relacionada:

dilluns, 25 d’agost del 2014

Oportunitats

 
Engeguem el setembre amb un curs polític convuls per a Catalunya i per als nostres municipis. Segurament, la mobilització popular i la crisi política són els elements revolucionaris més importants d'aquests últims anys.

Aquests dos factors són els que fan possible parlar d'un procés català on la justícia social ha de ser una prioritat. A ningú no se li escapa que els alts directius d'empreses multinacionals són els qui manen no només a Espanya, sinó també a Catalunya. S'han beneficiat de les privatitzacions amb la complicitat dels governs de torn i han espoliat els serveis públics. Aquests vincles entre polítics i empresaris és el que es coneix com la dinàmica de les “portes giratòries”.

En aquest sentit, els últims escàndols de deslegitimació de la classe política, com és el cas Pujol, no ens han d'arrugar pas. Aquest camí no és propietat dels qui ocupen o van ocupar, en el seu moment, càrrecs de responsabilitat política.

L'estat espanyol, com altres estats capitalistes, és una estructura de dominació que manté un ordre social per cobrir els beneficis d'aquells qui més tenen. Si la lluita per la independència pot crear obertures en aquesta estructura social, val la pena seguir endavant.

divendres, 25 de juliol del 2014

El regidor de joventut suspèn aquest estiu


L'anunci de la suspensió del Casal d'Estiu Jove i dels Concerts D'Estiu Jove per “motius externs a l'organització”, van ser el detonant, juntament amb la baixa participació de les últimes activitats programades des de la regidoria de joventut, perquè des de L'Altraveu formuléssim una serie de preguntes al passat Ple per poder rebre explicacions sobre les polítiques de joventut portades a terme els últims mesos. Unes preguntes que van topar amb les respostes incompletes, per ser condescendent, donades pel regidor de joventut, Dani Pérez.

Preguntat sobre els motius pels quals no es realitzaven festes de nit per a joves des del passat Carnaval, el regidor va donar a entendre que des de la regidoria es decideix que les millors polítiques per evitar “conductes de risc” és evitar tota activitat on es puguin donar, desentenent-se del problema en comptes d'aprofitar aquests espais per a realitzar treballs de conscienciació.

El regidor no va valorar la festa d'estiu, on la participació de públic va ser extremadament baixa. L'excusa va ser que l'informe trimestral de la regidoria no estava fet. És molt estrany que a 15 de juliol un informe d'aquestes característiques no estigui fet, i si és així, és gairebé més preocupant.

Davant la baixa inscripció de joves al Casal d'Estiu Jove, va afirmar que la crisi provoca que els joves no puguin afrontar el cost d'aquesta activitat extraescolar, i que molts dels joves que participaven es queden cuidant els seus germans petits a casa. Una mostra més de la manca d'imaginació i el desinterès per aquestes activitats.

Finalment el regidor va afirmar que problemes amb l'acústica dels jardins del Palau Tolrà, provocaven molèsties als veïns, resposta que novament discriminava i criminalitzava als i les joves atès que la resta de concerts sí que s'han anat realitzant al mateix espai amb normalitat. 

A més tot això es suma a la mala gestió política de la regidoria de joventut que ja vam exposar des de L'Altraveu quan es va traslladar l'Espai Jove al Mirador. Una decisió estrictament política, que malgrat el que digui el regidor, s'ha demostrat completament errònia atesa la considerable disminució del nombre d'usuaris, activitats, i espais per a la participació dels i les joves.

Des de L'Altraveu denunciem que la pèrdua d'espais de participació i de referència, són la causa de la disminució de l'implicació dels joves en l'organització dels actes, i en conseqüència de la pèrdua d'interès per assistir a les activitats programades.

Davant d'aquesta situació, des de L'Altraveu prendrem totes les mesures que estiguin a les nostres mans per tal d'ajudar a reconduir allò que ara mateix està caient a terra, i fer de Castellar un espai de convivència entre castellarencs de totes les edats, on tothom pugui disposar d'espais per a poder desenvolupar-se i gaudir del seu temps lliure.

dimecres, 16 de juliol del 2014

Només un pis de lloguer social a tot Castellar


El passat dimarts, el PSC portava a aprovació un conveni amb les entitats financeres perquè aquestes facilitessin l'accés a pisos desocupats a les desenes de famílies que estan patint execucions hipotecàries a Castellar. Després de la gran publicitat que es va fer d'aquest conveni en el seu moment, la realitat és més que decebedora. A Castellar només s'ha pogut rescatar un pis per al Fons d'Habitatge Social (per a famílies que pateixen execucions hipotecàries). I, per què és així? D'entrada aquest conveni exclou la gran majoria de persones necessitades, i per l'altra s'ha exercit molt poca pressió des de l'administració perquè el resultat fos diferent. Aquest conveni ja va ser titllat d’insuficient i ridícul per part de la PAH l’any 2013, quan va sortir a proposta de diferents entitats financeres i el govern central del PP.

El PSC Castellar se suma així a la inoperància i a la hipocresia del Partit Popular sobre el tema de l’habitatge. Recordem que els desnonaments express van ser aplicats de la mà de Carme Chacón (ministra de Vivienda amb el PSOE). Fet i fet, el conveni que va ser ofert com una possible solució a aquesta problemàtica municipal, ha esdevingut una de les noves mesures cosmètiques a les quals ens ha acostumat darrerament l’equip de govern.És obvi que mai estarem en contra de tenir més pisos de lloguer social a Castellar (encara que sigui només un!) però sí que ens seguim negant a acceptar les mesures populistes i les cortines de fum a què l'alcalde Ignasi Giménez recorre tot sovint amb el tema d'accés a una vivenda digna.

I què proposem nosaltres? Al llarg dels mandats amb representació, hem treballat per localitzar espais que l'Ajuntament podria destinar a parc d'habitatge públic i els hem publicat i lliurat a l'Ajuntament (www.laltraveu.org), hem defensat la dinamització de la borsa de l'Oficina Local d'habitatge (OLH) any rere any en el debat de pressupost municipal, hem promogut la mobilització dels pisos desocupats amb multes que al final no han estat executades per manca de voluntat de l'equip de govern, hem promogut ajudes per a llogaters que han posat a disposició el seu habitatge a la borsa de lloguer (OLH) i hem estat al costat d'aquells qui, com la PAH han donat solucions de forma col·lectiva i autoorganitzada a diversos casos del nostre municipi. Fa uns mesos l’alcalde sortia somrient a les fotografies amb delegats de CatalunyaCaixa per a crear un estoc de pisos de lloguer social. No podem confiar en aquesta imatge si després de tants anys seguim lligats als mateixos paradigmes que ens han portat on som i si avui parlem d'un sol pis per a un Fons d'Habitatge Social.


dijous, 10 de juliol del 2014

L’Alcalde Ignasi Gíménez cobra 5.967€/mes (992.825 ptes al mes)


El dimecres 27 de Juliol de 2011 a les 15:01 l'Actual digital (han eliminat el contingut) donava la noticia que l'alcalde Ignasi Giménez “renunciarà al seu sou com a alcalde de Castellar de 54.000€ anuals “per la situació econòmica actual” i perquè amb el nou càrrec rebrà una remuneració econòmica per part de la Diputació de Barcelona”.

La noticia no esmenta dos conceptes essencials:
  1. que la llei obliga a l'alcalde a renunciar a un dels dos sous.
  2. la quantia del sou que cobrarà de la diputació, mentre que si comenta el que deixarà de cobrar de l’ajuntament.

El dijous 28 de juliol a les 10:18, l’Altraveu envia un comunicat a la premsa on informa que l'alcalde està obligat per llei a renunciar a un dels dos sous i posa un enllaç on es pot veure quant cobra un diputat provincial adjunt a la cinquena vicepresidència, que és el càrrec que ocuparà l'alcalde.

El 29 de juliol, a la versió impresa de l’Actual (núm. 161, pàgina 2), es pot llegir una noticia amb el següent titular: “L'alcalde, amb nou càrrec a la Diputació, renuncia al sou Municipal”. Ni en el titular ni tampoc en tota la noticia, s'esmenta l'obligació a renunciar a un dels dos sous. Tampoc s’informa del sou que rebrà de la Diputació.

Radio Castellar en el seu informatiu (28 juliol de 2011) tractà la noticia obviant part de la informació i explicant únicament el que interessava a l'equip de govern. (també s'ha eliminat l'audio). Com hem dit, l'Altraveu havia informat als periodistes anteriorment del que seguien obviant, per si s'havien despistat. Evidenment, el comunicat de premsa de l’Altraveu no va ser publicat a la versió impresa de l'Actual.

El 4 d'agost el BOPB publicà les retribucions oficials de l'alcalde Ignasi Giménez pel càrrec que ocupa a la diputació: 5967,67€/mes. Aquesta xifra representa 83.538€/any (992.825 ptes x 14 mesos = 13.899.550 de les antigues pessetes), un 34% més del que cobrava amb el sou d’alcalde i molt per sobre del recomanable per una població com Castellar.

Mai cap Actual ha explicat el sou que rep l'alcalde, ni tampoc es pot trobar a la web de l’ajuntament. (actualment si que es publica aquesta informació) El Sr. Alcalde és lliure d'escollir un dels dos sous, però si creu que va fer el millor pel poble escollint el sou més alt, perquè els seus mitjans de comunicació ho van amagar premeditadament?

Una vegada més qüestionem la manipulació informativa de l'Actual. Recordem que aquest setmanari públic el paguem entre tots, i de cap manera s’ha d’utilitzar de forma partidista per afavorir l’equip de govern del municipi. La realitat és que l'equip de govern és el responsable de la manipulació informativa dels mitjans de comunicació del nostre poble, és qui controla el que s’hi escriu i com s’escriu. Ja vam dir fa dues setmanes que el nom de l'actual director es coneixia abans que s'obrís la convocatòria de concurs per ocupar aquest càrrec, és a dir l'equip de govern es va assegurar la manipulació informativa que s'exerceix en els mitjans de comunicació del nostre poble.

Més articles publicats per l'Altraveu sobre mitjans de comunicació

divendres, 4 de juliol del 2014

cafèambllet arriba al número 3


Ha sortit el número 3 de la revista mensual “cafèambllet”. Per qui no ho sàpiga, Cafeambllet és una revista mensual en format de premsa gratuïta, amb una tirada de 145.000 exemplars. Està finançada per micromecenatge, a base de col·laboracions individuals. No accepta subvencions, ni publicitat institucional, ni de bancs, ni d’empreses de l’IBEX o amb seus a paradisos fiscals. Així doncs gracies a aquest finançament la revista permet fer un periodisme d’investigació lliure de pressions o condicionaments. 

Cada dia els diaris propietat de la banca inunden bars, oficines i llars amb l’objectiu de defensar els seus privilegis. Per això, cafèambllet crea una publicació massiva i gratuïta per respondre contundentment a aquesta manipulació constant.

Si el voleu llegir ja es pot trobar a diferents punts de la vila:

Forn de pa “fet a mà”, Carrer Pedrissos, 17
Tabacs, Carrer Suïssa, 34
Ambulatori, Carrer Ripollet, 30
Cal Gorina - Centre, 8
La Biblioteca Municipal Antoni Tort – carrer Sala Boadella 6
La Grangeta d’en Roca – Carrer Torres, 15
El Botonet – Passeig, 23
La Jijonenca, Carrer Hospital, 22
El Mirador, Plaça Major, s/n
Cal Calissó
i a Sant Feliu del Racó

Si vols que el teu comerç sigui un punt distruïdor a Castellar posat en contacte amb: (laltraveu@gmail.com)

També es pot llegir a través de la xarxa en format pdf a l’adreça web:http://www.cafeambllet.com

Per saber els llocs de repartiment arreu de Catalunya pots consultar-ho en aquest mapa. (https://mapsengine.google.com/map/edit?mid=zLaSGFFsYF_M.kZOSSN_0drOA)

història del cafèambllet en pocs minuts

http://www.cafeambllet.com/rep-tota-la-informacio-al-teu-correu/

dijous, 3 de juliol del 2014

Bicicletada de les CAV el passat Diumenge


El passat diumenge es va realitzar la Bicicletada que, arribada a la setena edició, organitzen les Candidatures Alternatives del Vallès, amb l’objectiu de sensibilitzar les institucions públiques i la ciutadania en l’ús de mitjans alternatius als sistemes convencionals de transport basats en el cotxe privat, molt contaminant amb combustibles fòssils i,per la mateixa raó, poc sostenible.

Creiem que cal aprofitar les sinergies positives que ajuden la valoració positiva de l’ús de la bicicleta, i indiscutiblement la gran afició existent actualment pels esports vinculats a ella, ajuden en molt a la extensió de la utilització del mateix mitjà més enllà de l’ús esportiu.

Cal, però que les condicions d’ús de la bici siguin les millors possibles, tant per la modalitat de muntanya, acondicionament de camins, com en la modalitat de carretera, assegurant la presència cada vegada més ampla del carrils bici urbans i interurbans, que facilitin els desplaçaments allunyant les bicicletes dels cotxes. Aquesta és una aposta que han fet un nombre cada vegada major de municipis de Catalunya, i cal que l’administració local incideixi amb més força en ella.

Per les característiques de Castellar, insistim una vegada més en la necessitat de facilitar l’ús combinat de la bicicleta amb els mitjans de transport col•lectiu, permetent en el transport interurbà la superació del fort desnivell amb Sabadell o Sant Llorenç, estimulant així que, malgrat aquests trams dificultosos, això no impedeixi que es puguin fer servir en el trams urbans a Sabadell per part de la ciutadania castellarenca.

I a costa de convertir-nos en reincidents, recordar que malgrat l’acord aprovat per unanimitat al Ple Municipal d’abril de 2008, Castellar no compte encara amb un Pla Director per les Bicicletes, ni sembla que hi hagi interès a l’Equip de Govern per la seva elaboració. Fa temps que reclamem un altre model de mobilitat que aposti pels mitjans més sostenibles: caminar i anar en bici, no tan sols com a lleure sinó com a mitjà de transport habitual per desplaçar-se a qualsevol lloc. Ara per ara qui va en bici topa amb obstacles, itineraris discontinus, perills, etc.

Les raons que justifiquen la participació en aquests tipus d’actes són molt variables en funció dels compromisos personals, i enguany hem vist disminuïda la participació pel que respecta a Castellar que està xifrada en 25 persones, tot i que en el recorregut cada vegada es veuen més bicicletes a nivell esportiu o familiar, justificant així l’increment de l’ús més enllà del caràcter reivindicatiu que nosaltres presentem. La caravana de Castellar a través del riu, es va trobar amb la de Sabadell a la Bassa de Sant Oleguer per continuar plegats cap a Badia del Vallès, on havia el punt final en aquesta edició, i on ens vam trobar un total d’uns 300 ciclistes procedents de les diferents localitats organitzadores.

dimecres, 2 de juliol del 2014

Un poble unit, alegre i combatiu


Aquest cap de setmana hem tornat a demostrar que Castellar és un poble en moviment. Els comerciants dinamitzant el Shopping Night a l'avinguda Sant Esteve amb la participació de la colla castellera dels Capgirats, la festa de la passarel·la de Esbart Teatral de Castellar, el vermut musical amb la Mariona Roca i en Joan Calsina a Cal Gorina, l’arrencada de Podemos a la plaça Major, la bicicletada del Vallès de les CAV i així una llarga llista d’activitat i propostes. Una mostra més de la força i l’empenta d’un poble que es mou amb ganes.

També amb l’Altraveu vam ser al carrer per mirar de fer una passa més en aquest “pensar l’Ajuntament que volem” i fer-ho d’una forma oberta i participada, intentant veure com, des del carrer, des de tot allò que ja és en moviment, podem mirar de construir un Ajuntament que no només es dediqui a gestionar de forma gris les engrunes, sota el mandat del govern central. Repetint, any rere any, les mateixes respostes obsoletes a problemes que cada dia són més greus i complexos per aquesta fita vam comptar amb l‘ajuda de’n Jaume Casals, alcalde de Navàs, que ens va explicar com s’ho fan per eixugar el deute, com han aconseguit obrir els plens a la ciutadania, ser participatius i transparents en la gestió, com han comptat amb la gent i les associacions del poble per engegar projectes i tirar-los endavant, com pretenen impulsar el model cooperatiu, com han limitat els sous de polítics i han evitat que, com passa a Castellar, l’alcalde pugui cobrar més de 80.000€/any. Tot això entre moltes d’altres propostes i idees que van anar apareixent al llarg de més de dues hores de debat. Així dissabte vam seguir constatant que, com deia la lletra de Vicent Andrés Estellés a la cançó, “no podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”.





dimecres, 25 de juny del 2014

Periodisme i democràcia


L’escriptor i periodista anglès Gilbert Keith Chesterton (1874-1936) va escriure l’any 1917 que “ Els diaris són les joguines d’uns pocs homes rics. El Capitalista i l’Editor són els nous tirans que s’han apoderat del món. No necessiten una censura per a la premsa. La premsa mateix és la censura”.

Des de llavors, fa gairebé un segle, els mitjans de comunicació s’han diversificat molt (n’hi ha molts més). Ens podem preguntar si l’increment del nombre de mitjans augmenta la pluralitat de les idees que s’hi expressen o si la premsa obeeix els dictats del qui paga o hi posa publicitat. Per respondre això cal saber qui hi ha darrera dels grans mitjans de comunicació. Si prenem com a exemple els diaris que es publiquen en paper podem veure que La Vanguardia (Grup Godó) depèn fortament dels préstecs de La Caixa. El País (PRISA) té entre els seus accionistes BNP Paribas, Deutsche Bank i el Bank of America. L’ABC depèn econòmicament del BBVA i el Periódico (ZETA) té crèdits concedits de La Caixa, B. Popular o B. de Sabadell. La Razón és propietat del Sr. Lara (Planeta), vicepresident del B. de Sabadell i El Mundo està controlat per inversors italians (Unipol, B. San Paolo). El Punt Avui pertany a HERMES Comunicació, presidida per un militant de CDC. L’ARA està relacionat amb la família Rodés (B. Urquijo) i la Família Carulla.

Aquesta dependència econòmica afecta les informacions publicades? A tall d’exemple comentem alguns casos. La Vanguardia va arribar a penjar un vídeo fals sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan en la seva campanya de desprestigi del govern tripartit. El Periódico no ha informat que una persona de l’executiva de ZETA està imputada en escàndols financers. L’Ara tampoc ha publicat que un membre de la família Carulla ha hagut de pagar 9,4 milions d’euros per frau fiscal. Tots tenim memòria per recordar d’altres casos on s’han publicat falsedats per desprestigiar. Què passa amb els mitjans de comunicació públics? Prenem com a exemple Catalunya Ràdio. Escoltin durant un parell de setmanes les editorials del programa dels matins dels dies laborables i sentiran que cada dia es fa esment del procés nacional cap a la consulta, però que molt rarament es fa esment de problemes socials (pobresa, atur, retallades de serveis públics). Sense treure importància a cap tema de l’agenda política, les línies editorials són poc plurals i clarament hi ha temàtiques que millor tocar-les poc i molt de tant en tant.

A Castellar, per dirigir els mitjans de comunicació municipals, l’equip de govern va convocar, fa anys, un concurs “públic” per a contractar un cap de comunicació. Abans que es fes la convocatòria, ja es coneixia la persona que es presentaria i guanyaria el concurs. La línia informativa del setmanari l’Actual ja fa temps que és criticada per l’Altraveu per poc plural.

En aquests darrers exemples (Catalunya Ràdio i l’Actual), el "Capitalista" de la frase d’en Chesterton són els càrrecs polítics que estan davant de les administracions públiques i els “Editors” els qui posats pels primers, controlen les informacions que s’hi expressen per servir uns determinats interessos.

ALTRES ARTICLES SOBRE EL TEMA PUBLICATS PER L'ALTRAVEU: