dissabte, 28 de setembre del 2013


El Ple de Castellar del 24 de Setembre aprova amb els vots de PSC, CiU i l'Altraveu una moció a instàncies de l'Altraveu reconeixent la imminència de la crisi energètica i rebutjant al mateix temps el fracking (tècnica de fractura hidràulica d'extracció d'hidrocarburs). La moció original proposada per l'Altraveu contenia a més uns punts que denunciaven l'especulació al voltant d'aquesta tècnica per part dels lobbies i els grans interessos financers, realitat que la lluita i l'esforç de la gent implicada en la Plataforma Aturem el Fracking han aconseguit posar sobre la taula i mostrar a la llum pública. Recordem que l'Altraveu va convidar al juliol passat al físic i expert en qüestions energètiques Antonio Turiel, que va fer una exposició profunda sobre la crisis energètica i econòmica, i la baixa rendibilitat del fracking i dels hidrocarburs no convencionals (enllaç audio). La conferència va ser organitzada després que PSC, CiU i PP rebutgessin la primera moció de l'Altraveu demanant la prohibició del fracking, en el ple del 28 de maig de 2013. Des de l'Altraveu i altres moviments socials com la Plataforma Aturem el Fracking i Som lo que Sembrem, esperem que l'aprovació d'aquesta moció en el ple del 24 de setembre, i per tant el reconeixement de la gravetat de la crisi energètica - indissolublement lligada a l'econòmica- impliqui canvis substancials en les polítiques de l'equip de govern i en el seu discurs públic. En aquest sentit continuarem treballant des de l'Altraveu.

dijous, 26 de setembre del 2013

Mantenint un model de recollida de deixalles conservador

A la nostra societat els residus no han parat d’augmentar en les últimes dècades, tant en toxicitat com en quantitat, i invertir aquesta tendència és un dels majors reptes al que ens enfrontem en el futur. La reducció dels residus que es generen és la millor solució al problema. L’únic residu que no genera problemes és el que no es crea. Però malauradament només veiem un interès real de les administracions públiques, en el reciclatge. Perquè? Promocionar la reducció de residus xoca frontalment, per una banda, amb la industria que els fabrica, i per l’altre, amb la que els recicla. Per tant des del sector privat és difícil trobar aliats per fer una política de residus que ens porti a solucionar el problema ambiental i econòmic que suposen, i menys quan les campanyes de conscienciació de la població les fan els sectors que hi tenen interessos econòmics. Un exemple ben clarificador és el dels envasos. És més car fer un envàs que no genera residu, o sigui reutilitzable, que un que sigui rebutjable, senzillament perquè el primer té inclosos tots els costos sanitaris i ecològics, mentre que el segon trasllada els costos del seu tractament a la societat. Des de l’àmbit polític no es fa res per que les grans empreses assumeixin el cost que suposa el residu que generen, acceptant des de l'Ajuntament que aquest cost sigui assumit per la ciutadania. I a més a tots per igual, sense distincions. Redueixin o no, reciclin o no. Ara que hem de renovar el contracte de recollida de deixalles, des de l'Ajuntament no s'exigeix res de nou en aquest sentit. L’Ajuntament pretén imposar un model de gestió de residus caduc i obsolet, durant 10 anys més, quan el conveni actual permet prorrogar un any més el contracte vigent i d’aquesta manera poder treballar per trobar nous i innovadors models de gestió que a Catalunya, Euskadi o Europa ja fa temps que s’estan practicant amb èxit. Aquest no és el món que volem, on fins i tot s’especula amb la merda, i fem plecs de condicions perquè continuï sent així. Per tots aquests motius, l’Altraveu va votar en contra de la nova licitació del contracte.

dilluns, 23 de setembre del 2013

Discurs presentació curs polític 2013/2014

Avui presentem un nou curs polític que coincideix per l’Altraveu amb el canvi de regidors realitzat fa tres mesos. Pensem que l’alternança en política és necessària i per això, un dels eixos que defineix l'acció política de L'Altraveu és la regeneració democràtica. Som conscients que per assolir aquest objectiu debatem qüestions de plantejament polític diferents als partits tradicionals, de manera concreta i general. A través de la nostra experiència local, constatem que sovint els espais de participació són espais inerts per la seva única direcció i, sobretot, perquè els acords que es prenen no són vinculants. En aquest sentit, des de L'Altraveu hem intentat trencar amb dos conceptes: el fet que la participació sempre ha de nodrir-se de mecanismes institucionals i que sigui una experiència puntual sempre demandada des d'aquest àmbit administratiu.

Per aconseguir un dels objectius bàsics de L'Altraveu, que és transformar el nostre entorn més proper amb criteris de justícia social, la participació i la transparència són aspectes clau. Per a això, la voluntat de fer participar a tothom de la política local (dins i fora de l'ajuntament) ha traspuat el debat polític, alhora, que la nostra estructura. Per a això, vam establir que els nostres càrrecs electes serien rotatoris per un període de dos anys, partint de la base que la política pot fer-se amb professionalitat, però que no és necessària la professionalització dels nostres càrrecs. Els regidors i regidores de L'Altraveu no són representants, sinó portaveus dels acords presos per assemblea a l'Ajuntament. D'aquesta manera també demostrem que el treball col·lectiu és la base per construir alternatives. Moltes vegades el coneixement popular ha servit per bandejar discursos avalats pel tecnicisme. A més a més, seguint amb la línia de la no-professionalització de la política, els regidors i regidores de L'Altraveu gestionen col·lectivament el seu sou. És a dir, que aquests recursos econòmics van directament a gestionar un espai com aquest, Cal Gorina, del que avui celebrem el segon aniversari. L'obertura d'aquest espai ha comportat la recuperació d'una casa amb identitat per al poble. Actualment, hi ha moltes entitats que en formen part de manera estable i puntual, que organitzen diverses activitats. Gràcies a les diverses dinàmiques que s'hi han creat, hem pogut anar estenent polítiques d'acció comunitària, que no es projecten des d'una perspectiva merament d’assistència, sinó que han anat construint un referent a través de xarxes d'intercanvi, cooperatives de consum, política alternativa, etc.

En aquests dos anys de mandat, l’Altraveu ha intentat en tot moment fer propostes constructives que permetessin millorar molts àmbits de la nostra vila. Hem combatut uns pressupostos que han permès un endeutament extraordinari de Castellar per els propers 15 anys. Hem denunciat la política irracional d’augment de tarifes com l’aigua degut a la mala gestió i per afanys només recaptatoris i sense una millora dels serveis. Hem presentat mocions de participació per apropar l’administració als ciutadans. Hem fet propostes per a una ordenança de civisme la qual penalitza al ciutadà fins a extrems ridículs i sense sentit. Hem fet front al greu problema dels desnonaments forçant a l’ajuntament a dialogar amb la PAH i a aprovar propostes consensuades. Ens hem avançat al problema del fracking demanant que el municipi quedi lliure d’aquesta pràctica. Hem promogut la creació de la taula d’emergència social a partir de les fortes retallades del govern central i català. Hem treballat a fons pel nou pla d’ordenació urbana de Castellar. Hem donat sempre suport al dret a decidir i hem defensat el camí cap a la independència nacional com a un mitjà per obtenir un país millor, més democràtic, i no com a un objectiu sense més.

Això són algunes de les propostes que hem presentat durant aquests dos anys. Tanmateix, com ja he dit el sentit de la nostra existència és la participació ciutadana en la gestió pública. I no es pot parlar de transparència i participació sense esmentar la regeneració democràtica urgent que necessita el nostre sistema democràtic. Els reptes de futur són molt grans. El procés és complex perquè no parlem només de política; sinó d'un context general que va més enllà del nostre municipi. Per això, un partit polític alternatiu no pot aspirar només a governar, sinó a ser un referent comunitari d'un nou model de gestió pública (a dins i fora de l'ajuntament). Modernitzar una administració no passa per tenir en compte tan sols diferents processos formals de participació, sinó per acceptar que moltes vegades un ajuntament ha d'actuar i dissenyar polítiques públiques conjuntament amb els moviments socials, sobretot quan en els últims anys s'evidencia que han estat aquests els qui han sabut anticipar-se a problemàtiques que han posat de relleu la manca de resposta i també de flexibilitat de la institució.

És per això que en aquest nou curs polític, amb dos nous regidors, tenim encara molta feina per fer i molt pel què lluitar. Aquests dos propers anys, seran anys en que la tasca des del món local serà més decisiva que mai. Seran anys en els que s’haurà de fer front a una llei de l’administració local que pretén treure tot el poder que queda als ajuntaments, que pretén fiscalitzar i portar un control des de l’estat, donar més poder a diputacions i treure’l dels ajuntaments. En definitiva una llei que allunyarà al ciutadà de l’administració més propera. És per això que des de l’Altraveu combatrem aquesta llei i farem el possible perquè no s’acabi aplicant.

En aquests dos anys hem de consolidar el mitjà de comunicació de l’espiell com a canal directe i sense traves entre l’Altraveu i els ciutadans, hem de lluitar perquè silencis mediàtics com la construcció del gasoducte no puguin tornar a produir-se, hem de seguir treballant en un pla general d’ordenació urbana que està en la fase decisiva i del qual queden encara moltes coses per canviar. Hem de seguir construint per tenir una xarxa viària de de comunicacions útil i sostenible amb l’entorn, hem de demanar la catalogació de l’inventari patrimonial de la vila, hem de seguir el control perquè l’ajuntament no rebaixi la tensió en aspectes socials i d’habitatge...és a dir, hi ha molta feina encara. El repte és molt gran però la il·lusió i les ganes també són fortes. Per tant animem a tothom a que participi amb nosaltres per canviar el que ens envolta, que vingui a les assemblees, a les comissions, i en definitiva que ens ajudi a construir entre tots, una vila a l’alçada dels seus ciutadans.

dimecres, 18 de setembre del 2013

Dos anys de Cal Gorina!

 
Aquest proper dissabte 21 de setembre Cal Gorina celebrarà el seu segon aniversari. Ja són dos anys d’activitats i acollida de molts i diversos projectes sorgits del teixit associatiu castellarenc i de persones individuals.

En aquests dos anys hem pogut gaudir de més d’un centenar d’activitats com xerrades temàtiques, concerts, vespres de cinema, documentals, sopars populars, participacions a la festa major i un llarg etcètera d’activitats obertes que, d’una o altra manera, fan de Castellar un poble més dinàmic i cohesionat.

Certament aquest espai social de la vila, totalment autogestionat, ha aconseguit una gran solidesa i s’ha convertit en un espai de referència.

Així són molts i moltes els castellarencs/ques que d’alguna manera hi participem, i per això, a la festa d’aquest segon aniversari, es presentarà al carrer del Centre una mostra dels col.lectius que, cada un a la seva manera, habiten i treballen a Cal Gorina amb l’objectiu comú de lluitar per una societat més justa; La PAH, el Banc del Temps, l’Altraveu, les 3 cooperatives de consum responsable, els joves amb la Revaixella i el Documental del mes. A més de les paradetes hi haurà un acte de celebració d’inici del curs polític de l’Altraveu i un vermut amenitzat per la gent de Sona Swing de Castellar, a més de tallers, jocs, contacontes i d’altres activitats pensades per als més petits. La festa acabarà amb un sopar obert amenitzat pel concert de Blue Velvet i una festa final amb música triada entre totes les persones assistents.

Moltes gràcies a tots/es per aquests dos anys i esperem comptar amb molta més gent i moltes més iniciatives dins d’aquest espai transformador i alternatiu obert i de referència al nostre poble.

dijous, 12 de setembre del 2013

Diada de Festa Major

 
Ja ha passat la Festa Major i una nova Diada històrica de l'11 de setembre. Els dos fets han tingut en comú l'enorme participació ciutadana, organitzada i mobilitzada de forma individual però també, i sobretot, des de diferents entitats i col•lectius, que lluiten al dia a dia, per a la construcció i reivindicació d'estructures de poder i autonomia popular.

Hem viscut a Castellar una Festa Major on la majoria dels actes han sigut organitzats per entitats del poble. A Castellar el teixit associatiu és més viu que mai, però calen polítiques valentes per a seguir recolzant i impulsant aquest teixit. Per molta crisi que tinguem, no podem permetre'ns perdre aquesta font de vida, cultura i autèntica participació popular, que és el que dóna sentit, vida i personalitat a un poble.

I un any més hem tingut una Diada que ha tornat a ser un clam d'una voluntat popular de llibertat, expressada amb claredat, contundència i sense complexos ni matissos. Aquesta demanda impulsada des del poble i per entitats i col•lectius amb anys de lluita i reivindicació, no pot ser ara patrimonialitzada per ningú, i menys encara desdibuixada amb l'excusa de legalitats que no respecten el principi més elemental de la democràcia, el dret a decidir.

Una vegada més, el poble pren les regnes del seu destí, marca el camí que vol seguir, i no se'l pot aturar ni intentar enganyar. Cal recolzar-lo i acompanyar-lo des de totes les institucions, amb tots els mitjans i fins a les últimes conseqüències. Per això des de L'Altraveu reclamem, des dels nostres inicis, polítiques actives de participació ciutadana, per escoltar i fer valer la voluntat popular a Castellar, aconseguint un poble on tothom es senti integrat i responsable del seu present i futur.

Mai s'ha aconseguit cap dret obeint lleis injustes o a base de reglaments i ordenances. Un poble es construeix des del carrer i amb la màxima implicació de la seva gent. És l'hora del poble, a Castellar i als Països Catalans.

dimecres, 11 de setembre del 2013

Discurs l'Altraveu 11 Setembre 2013 - Carrer de les Roques



 
Un altre any aquí, al carrer les Roques, 11 de setembre, homenatjant a Lluís Companys. Amb aquest són 33 anys, 33 anys que hi hem vist passar gent de tots colors. Fins i tot hi van passant cada any els que, encara avui, no volen condemnar l’aixecament militar del 36, que va provocar milers d’afusellaments com el de Lluís Companys.....i per surrealista que sembli, no se’ls ha exclòs mai de l’acte d’avui! .....Estem parlant dels representants del PP. També hi van passant representants polítics dels que, havent governat l’estat en llargs períodes, no han anul•lat les sentències judicials dels afusellaments de l’avui homenatjat i de molts altres afusellats abans i després d’ell......i per surrealista que sembli, no se’ls ha exclòs mai de l’acte d’avui......estem parlant dels representants del PSC.

És per això que ens indigna, i molt!!!!, que l’alcalde Ignasi Jiménez Renom, en el discurs fet aquí l’any passat, insinués constantment que el procés nacional que s’està vivint a Catalunya, fos excloent o hagi de provocar una fractura social. Cites textuals: “..... necessitem un projecte comú que no exclogui a ningú”, “....els vertaders projectes nacionals són els que integren no els que separen. Els que sumen, no els que resten. Els que busquen complicitats, no els que creen enemics.” i advertia d’un “ punt de ressentiment primari i casolà que ens fa renunciar a les nostres millors actituds”

És curiós que quan els que no ens sentim espanyols, semblava que érem minoria, no hi havia perills d'exclusions ni de fractures socials. Curiós, sobretot, perquè mai durant més de 30 anys de democràcia, més 40 de franquisme i així sumant fins a 300 anys, no hem tingut mecanismes democràtics per portar a terme els nostres plantejaments polítics. I quan els hem expressat democràticament en públic, s’ha perseguit, empresonat, torturat, dispersat, i assassinat a les persones que ho feien, amb impunitat. I ara que l’independentisme sembla que sí que és majoria ens surten amb aquests discursos del perill de l'exclusió i la fractura social. Aquest tipus de plantejaments, que són els que va fer l’Ignasi aquí i els que fa el PSC a nivell nacional, només es poden titllar de reaccionaris. Si la societat catalana no s’ha fraccionat identitàriament ni en dictadures ni en suposades democràcies, com es podria fraccionar quan el que es demana és un augment de la democràcia participativa?

Des de l’Altraveu mai renunciarem a les nostres millors actituds, i la millor actitud que tenim és la DEMOCRÀCIA per sobre totes les coses. Renunciareu vosaltres a les vostres millors actituds??? Hi renunciareu en front d’una legalitat vigent hereva del franquisme? O us hi escudareu per preservar els vostres sentiments unionistes primaris i casolans? Des de l’Altraveu demanem a les forces polítiques de tarannà democràtic al llarg de la seva història, que ho siguin en plenitud, i que defugin d’argumentaris perversos i sense cap tipus de fonament. L’única fractura que volem, és la que trenqui l’ensarronada que va significar la transició, la que fracturi el sistema polític actual per aprofundir en la radicalitat democràtica, la que faci miques un sistema econòmic que ho devora tot.

Al president Companys, sectors de l’esquerra política el trobaven massa catalanista. El catalanisme barretinaire de “centre” el trobaven massa d’esquerres. A nosaltres és el Companys que ens agrada més. Nosaltres sí que hi volem a tothom. I hi volem a tothom perquè ho volem tot.

I si algú es vol sentir exclòs o fracturat perquè els seus plantejaments polítics no són majoritaris, que tingui paciència i que piqui pedra......com molts hem fet, fem, i farem La gent de L'Altraveu seguirem lluitant perquè la democràcia d'aquest país sigui rica i plena en tots els sentits.

Fins a la victòria sempre, companys......!

dimarts, 3 de setembre del 2013

Una medalla per a la reivindicació

 
Ens fa molt feliç que des de l’Ajuntament es concedeixi la Medalla de la Vila d’enguany a Suport Castellar, una d’aquestes entitats que des d’una posició cada vegada més difícil, desenvolupa una tasca imprescindible al nostre poble.

Imprescindible perquè és precisament la feina del dia a dia d’aquestes entitats la que permet dues grans fites: Per un cantó, a nivell intern, facilita l’autonomia i la integració de les persones amb trastorns mentals dins la societat, a més de teixir un espai de suport per a aquestes persones i per a les seves famílies. I per l’altre, a nivell extern, promou activitats que són una porta oberta per al món, un món en el que encara trobem que el trastorn mental evoca imaginaris maldestres sobre la seva naturalesa. Com deia Foucault, el malalt mental ens toca perquè és en la seva “regressió” que se’ns revelen els trastorns que patim i que hem normalitzat i incorporat a la nostra lògica interna. És impagable aquesta tasca de mostrar al món, tan poruc, una forma més de ser “persona” dins de la nostra societat.

Òbviament però, també volem deixar clar que amb premis i bones paraules no n’hi ha prou. A Castellar les ajudes a les entitats del tercer sector que ha concedit el govern PSC s’han retallat en gairebé un 50% des del 2009, retallades que es sumen a les aplicades a la llei de dependència, de 1.108 milions d'euros, o a l’àrea de salut mental del Departament de Sanitat, que ha perdut any rere any més d’un 10% del pressupost. Aquestes retallades posen en greu perill tota la bona feina que s’ha fet fins al moment i deixen a col•lectius com el de persones amb trastorns mentals, arraconats a les zones més grises de la societat. Sembla que és més fàcil retallar a aquells qui tenen menys opcions de fer-se sentir, i és per això que ens sembla prou important aquest premi, un premi que ha de servir d’altaveu per seguir lluitant i defensant un model de societat més justa.