La reivindicació del dret a l’autodeterminació no és pas una demanda que arrenqui ni l'any 2010 sota el lema de “Som una Nació” ni tampoc arran de les consultes populars que van tenir el seu esclat a Arenys el setembre del 2009. Aquests manifestacions populars massives s'expliquen com a culminació d’anys i anys de feina, lluita, persecució i repressió, tant en dictadura com en democràcia, de l’independentisme al nostre país.
Per això, arran de la proposta d'adhesió de Castellar del Vallès al Pacte Nacional per al dret a decidir hem cregut oportú fer una mica d'història. Fa més de vint anys, algunes persones ja sortíem al carrer a defensar drets que apel•laven al sentit més radical de la democràcia; el dret a decidir el nostre futur. En aquell període, d’altres, al poder, ens deien: “això no toca”
En fa més de trenta, també alguns votàvem en contra d'una Constitució espanyola que, entre moltes altres herències del franquisme, no contemplava el dret a l’autodeterminació dels pobles.
Volem recordar especialment en aquest viatge en el temps, a tots aquells, que fins i tot en democràcia, han estat empresonats, torturats i assassinats per les forces policials, pel sol fet de ser independentistes i reclamar una sortida democràtica a aquest conflicte d’interessos ideològics.
Dins d’aquests episodis, recordem especialment la caça de bruixes que va fer el jutge Garzón, amb l'empresonament i tortura d'independentistes l’any 1992 en motiu de les olimpíades. La sentència posterior del Tribunal europeu dels drets humans va condemnar l’estat espanyol per negar-se a investigar les denúncies de tortura. Cap govern de CiU va denunciar les irregularitats produïdes contra els seus ciutadans.
Però avui podem dir que gràcies al camí fet per tota aquesta gent, molts poden pujar “al carro del sobiranisme”. L'única certesa que tenim és que la lluita de la gent, la d'aleshores i la d'ara, ha passat la mà per la cara als càrrecs públics del nostre país. Fins i tot ara, en un context de crisi, són els moviments des de baix qui estan liderant l'agenda política i estan obrint espais de decisió popular capaços d'articular alternatives i solucions. Així és com creiem a L'Altraveu que s’escriu part de la història: des de baix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada