divendres, 1 de març del 2013

La participació ciutadana, una eina o un pur tràmit?

Exposició de l'avanç pla a la primera planta de l'edifici del Mirador
La participació ciutadana és un espai d'oportunitats, de trobada amb aquells que són subjectes i objectes de les polítiques que es fan al nostre poble. Els partits polítics que creuen en la lògica d'una democràcia únicament representativa, accedeixen a aquests espais gairebé de manera burocràtica, per donar una tímida resposta a les necessitats que té la ciutadania de participar de la construcció d’un món comú. Això fa que aquest espai d'oportunitats, doncs, esdevingui un pur tràmit administratiu. Creiem que és aquí on la política cal que sigui propera i que vetlli per l'estratègia del futur del nostre municipi; és la política en majúscules.

Conscients d'aquesta necessitat, al llarg del mandat anterior i aquest hem anat posant de manifest les mancances en aquest àmbit i hem articulat un seguit de propostes al respecte. Alguns exemples que hem anat assenyalant fan referència al Pla de joventut sense participació dels joves i entitats juvenils; el Pla de mobilitat urbana provat sense tenir en compte l’elaboració del Pla Director de la Bicicleta, que era un acord aprovat per unanimitat per totes les forces polítiques al ple; les propostes pendents a desenvolupar que parlaven sobre espais que contemplessin l'ús del patinet o la bicicleta fetes pel Consell dels Infants, etc. Fa poc, també s'ha debatut l’avanç del Pla general mitjançant unes sessions on s’ha convocat la ciutadania a unes llargues exposicions i un torn de paraula obert per fer propostes que s'anaven apuntant. Creiem que un volum considerable d'informació ha de poder ser treballat i paït per cada persona per obrir un debat amb judicis de fet compartits, sense por que això suposi un canvi de rumb en algunes decisions ja preses prèviament per l'equip de govern. De no ser així, aquests òrgans anomenats “participatius” poden, fins i tot, provocar l'efecte contrari en la gent i desincentivar la seva voluntat d'incidència. És cert que la participació requereix de temps, apostes valentes i absolutes; també ho és que pot ser vist com una cosa ben petita davant de projectes estratègics, tanmateix res té sentit si perdem de vista per a qui i amb qui treballem a Castellar. Per creure en la possibilitat del canvi, cal que es crei l'oportunitat veritable per arribar-hi.